Actualitat

No hi haurà transició cap a la sostenibilitat: la futura PAC no dóna resposta als reptes actuals

La reunió sectorial del passat 14 de juliol va ser clau. Després d’una jornada intensa de negociacions entre el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación i les Conselleries d’Agricultura de cada comunitat autònoma, ha quedat fixat el marc polític del Plan Estratégico de la Política Agraria Común (PEPAC) pel període 2023-2027. De totes maneres, hi ha nombrosos desacords en relació a aspectes clau de la política i fins a finals d’any l’Estat en perfilarà els detalls. Amb l’acord actual ja es pot afirmar que aquesta política no aconseguirà transformar el sistema agroalimentari tal i com reclama un ampli sector de productors, consumidors, ONGs i experts.

“Tot i les millores incorporades, ha faltat ambició per articular una nova PAC vertaderament verda i justa, capaç d’impulsar una transició agroecològica, que freni la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic, i que cuidi a les persones que produeixin de forma saludable i sostenible”, explica Fernando Viñegla, responsable tècnic de la Coalición Por Otra PAC, de la qual la XCN forma part. Comenta que la nova PAC resulta “continuista” i tampoc aconseguirà contribuir a frenar la despoblació ni a assegurar una renta i condicions de vida dignes per agricultors i ramaderes que aposten per la sostenibilitat. En el text del document en qüestió ni tan sols es menciona la necessitat de garantir una alimentació saludable i sostenible per a tothom, tot i que existeix, en la normativa europea, un nou objectiu al respecte.

L’acord especifica que s’haurà de contribuir a la consecució dels objectius de les estratègies de “Biodiversity 2030” i “From Farm to Fork”, incloses al Pacte Verd Europeu i que persegueixen una economia sostenible en menys d’una dècada. “Tot i que s’han incorporat metes ambientals marcades per la Unió Europea (i això és una bona notícia), desconeixem com aquestes s’integraran en el marc legal espanyol i quins instruments es dissenyaran perquè això no quedi en una simple declaració de bones intencions”, senyala Viñegla.

Respecte a l’ajuda bàsica a la renta, les 20 regions d’Espanya acordades resulten ser una xifra molt elevada en comparació amb el model imperant a la majoria d’estats membre de la UE. “Son encara masses regions per a garantir una ajuda justa per a produccions similars. Així no es donarà resposta als desequilibris que arrastrem del model actual, i es deixarà en un carreró sense sortida a una gran part de les finques de major valor socio-ambiental”, apunta el tècnic. La proposta suposa “posposar innecessàriament la desaparició d’un model consolidat en desigualtats que van tenir lloc fa 20 anys”, afegeix. Dins de l’ajut bàsic, la fórmula acordada per al pagament redistributiu (que s’atorgaria a les primeres hectàrees) es, segons Viñegla, “un suport a totes les explotacions, no només a aquelles petites, que son les que realment ho necessiten”.

Per altra banda, el text menciona la ramaderia extensiva, i en concret a les activitats ramaderes sense superfície pròpia, com a potencial beneficiaria de les ajudes associades. També menciona que seran perceptores d’ajuts aquelles activitats que contribueixin positivament a la consecució dels objectius de la Farm to Fork Strategy. Això “ho valorem positivament, tot i que trobem falta concreció sobre quins seran els criteris d’elegibilitat”, apunta el tècnic.

En els eco-esquemes apareix per primera vegada el terme “agroecologia”, i això “és un pas endavant”. Ara bé, el fet que es segueixi considerant l’agricultura de precisió dins d’aquests pagaments verds no és tan bona notícia, com tampoc ho és que només es permeti l’acollida a un sol eco-esquema per superfície. D’aquesta manera, “no només es perd l’incentiu d’implementar més bones pràctiques i el seu efecte sinèrgic, així com l’oportunitat de remunerar més a qui produeix més sosteniblement; sinó que existeix també el risc de que passi el mateix que amb l’actual greening i que només s’apliquin aquelles mesures més fàcils i de poc benefici ambiental”.

Pel que fa a la governança, no apareix dins del document la creació de la figura del Comitè de Seguiment, tot i que el reglament europeu obliga a establir-ne un abans de l’enviament del PEPAC a Brussel·les, el proper 30 de desembre. Amb això es menysprea el potencial de les organitzacions socials i ambientals per contribuir al disseny definitivament d’un PEPAC que vetlli pel bé comú. A més, el text assenyala que les modificacions de la Comissió Europea que afectin aspectes concrets del Pilar II acordats durant aquesta última reunió només seran informades a les conferències tècniques i a les CCAA. “Des de Por Otra PAC demanem que els canvis també siguin divulgats a la societat civil i que es convoqui, a través de la Red Rural Nacional, al partenariat per a informar sobre les decisions preses i fer-los partícips dels futurs passos”.

El que es va acordar el passat 14 de juliol és només la validació d’un document marc sobre el que es basaran els treballs concrets de definició del PEPAC. Aqueta setmana, els dies 21 i 22, iniciaran les primeres reunions sobre els detalls tècnics dels eco-esquemes i sobre la governança, respectivament. El ministre de Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va anunciar, durant la roda de premsa posterior a la finalització de la trobada, una nova conferència sectorial per finals de setembre o principis d’octubre. Aquesta servirà per validar els detalls dels eco-esquemes i avaluar l’estat de definició del PEPAC. Posteriorment, i abans del 31 de desembre, s’enviarà la versió definitiva a la Comissió Europea per a la seva aprovació durant els primers mesos de 2022. La nova PAC entraria en vigor l’1 de gener de 2023. 

Per tal de contribuir a aquest procés de disseny, la setmana passada la Coalición Por Otra PAC va enviar una carta oberta, recolzada per més de 40 organitzacions, als cinc ministeris implicats en matèria d’agricultura, medi ambient, consum, sanitat i Agenda 2030, reclamant una major ambició social i ambiental pel PEPAC, proposant mesures i denunciant la manca de transparència del procés. La carta es pot consultar aquí, i aviat s’habilitarà un canal per tal de possibilitar l’adhesió a entitats externes a la Coalición. Per a més informació al respecte podeu contactar amb Clara Blasco (cblasco@xcn.cat) o Fernando Viñegla (contacto@porotrapac.org).

En resum, no sembla ser que hi hagi major ambició ambiental de la que es planteja al Reglament. La condicionalitat social s’aplicarà però no està clar encara de quina manera. Pel que fa a la governança, transparència i participació, aquests dies està havent-hi un caos informatiu molt elevat. A més, molt probablement, els canals que s’habilitin en els propers mesos seran de caire informatiu i amb poques possibilitats d’acabar amb la implementació efectiva de les propostes de les ONGs. L’avaluació ambiental estratègica és un dels processos claus de la fase final de disseny del PEPAC, i el calendari està tan ajustat ara per ara que és difícil preveure de quina manera aquest es materialitzarà.

Des de la XCN, i en coordinació amb la Coalición Por Otra PAC, estarem pendents de l’evolució dels processos de disseny de la PAC i incidirem en les intervencions regionals a nivell de Catalunya.

Per a més informació sobre el recorregut històric de la PAC, sobre el paper que pot jugar en la consecució d’objectius socioambientals i sobre els factors que actualment limiten el seu potencial, podeu consultar aquest article.

Traducció, adaptació i actualització de la nota de premsa publicada per la Coalición Por Otra PAC