La Núria és una de les cares visible de l’associació Adeffa. És biòloga i infermera. La seva vida i la de la seva família, al llarg dels últims 25 anys, ha estat unida a la de l’entitat.
La Núria Valls i l’Oriol Coma eren dues joves biòlegs de Sabadell que es van conèixer treballant amb els animals del Museu de la Ciència de Barcelona. El 1994 van decidir traslladar-se la masia de Camadoca a Santa Maria de Merlès. No era l’objectiu inicial pel qual es van mudar, però aviat van començar a posar en pràctica projectes de conservació de la natura, en particular amb nàiades
Aviat es van sumar a la iniciativa col·laboradors i voluntaris i van anar lligant projectes. El 2006 van decidir constituir-se com a Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA). Tot i estar sempre vinculada a l’entitat, ha anat compatibilitzant la seva dedicació també amb la seva activitat com a infermera especialitzada en salut mental. ‘
Com va néixer Adeffa?
Quan vam venir a viure a la masia i vam començar a fer projectes, amb les nàiades, amb els crancs, etc, vam anar engrescant gent: persones amants de la natura, preocupades pel que estava passant amb els rius, de tots els perfils. Compartíem la idea de ser associació i a més era quelcom pràctic de cara al finançament. Som gent de la comarca i també de més lluny, actualment 60 famílies sòcies, al voltant de 200 persones. La que ha estat presidenta durant molts anys és cuinera.
Quina és la seva missió?
La nostra missió és vetllar per la defensa i conservació de la fauna i flora autòctona del territori, amb especial incidència en la fauna i flora dels rius, i la preservació del medi ambient com a bé social i general, tant en l’àmbit d’hàbitats com en l’àmbit de flora, fauna, gestió de recursos i residus i gestió de bio invasor.
Fem servir diversos recursos com el voluntariat ambiental, la custòdia del territori i l’educació ambiental.
Ens centrem en les espècies amenaçades i els seus hàbitats.
En quins espais naturals actueu?
Ens movem sempre amb espècies de l’hàbitat fluvial, i fem actuacions en diferents espais,
Hem fet moltes actuacions a la Conca del Llobregat, sobretot de nàiades i cranc. Últimament estem amb l’almesquera al Pirineu, amb el cavilat a la Vall d’Aran, amb la libèl·lula macromia vam anar als Ports. Depèn molt de les espècies amb les quals treballem. No ens cenyim a un lloc concret. Tot i que la major part d’educació ambiental i cria d’espècies la fem a Camadoca a Santa Maria de Merlès, però quan hem de restaurar un hàbitat ens desplacem. Lluçanès, Berguedà i Catalunya central actuem molt però també fem actuacions a altres indrets de Catalunya i també de fora.
Quins són els principals problemes que us heu trobat?
Hem trobat bastant de suport de l’administració, pel tipus de projectes amb espècies amenaçades. Però després trobem problemes de finançament i per poder tenir personal.
També crec que una dificultat és portar endavant projectes durant molts anys: és més fàcil aconseguir el finançament per començar i posar en marxa, però és més difícil garantir la continuïtat d’un projecte d’anys.
Teniu espais en custòdia?
Sí, tenim molts espais de canals i afluents a la riera de Merlès i a la conca del Llobregat. Sobretot de custòdia fluvial, amb les pastures vora el riu. Són espais als quals cal compatibilitzar el pas del bestiar cap al riu però tenir cura que no destrossin tot al trepitjar.
Quin són els vostres projectes principals?
Tenim uns 20 projectes engegats sobre conservació d’espècies, i també d’educació ambiental. No només a la masia de Camadoca, sinó que també anem a les escoles.
El projecte Flueix de voluntariat ha rebut un reconeixement del premi Girbau: fem voluntariat ambiental en espais de custòdia fluvial, amb persones en risc d’exclusió social i persones amb discapacitat. A Camadoca tenim el Centre de Fauna d’animals no recuperables, i fem hackings.
Quantes persones componen l’entitat
Ara hi ha uns 60 socis familiars (al voltant de 200 persones), 3 persones a la junta directiva, i 3 persones treballant. Tenim dos voluntaris estables, però a les crides de voluntariat que fem amb els crancs hi venen al voltant de 600 persones.
A part d’aquestes jornades també fem crides de voluntariat de recollida de brossa, fem tallers de natura de conservació de fauna, i el projecte de voluntariat Flueix, on es planta, es tallen invasores i es posen caixes niu. També tenim un projecte d’aprenentatge servei, amb el que es fa un hotel d’insectes i caixes niu.
Ja sigui amb adults que amb infants, treballem molt el missatge de respecte a la natura: no fer soroll, no cridar ni traslladar elements, i la idea que els animals no s’han de tocar, molestar…ni tancar en un tupper! A Camadoca es poden observar molts animals, però el missatge és que no s’han de molestar.
Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?
Crec que hi ha una mica de mancança, però si ho pensem bé també passa amb altres sectors: no crec que tinguem menys visibilitat que altres. Hi ha moltes entitats culturals o socials que jo no conec, per exemple. Penso que la gent et descobreix quan hi té un interès, tant si és ambiental com és social. Si et fa falta quelcom, busques i trobes. A nosaltres ens solen trobar també perquè som centre de recollida d’espècies invasores i animals ferits.
Quins són els vostres projectes de futur?
El nostre repte és mantenir el present, no es tracta de créixer més. Ja abarquem molt de l’hàbitat fluvial i per tant el desig és mantenir-nos, també com a referents en educació ambiental. Actualment visiten Camadoca 5.000-6.000 escolars a l’any, i això que estem tancats de novembre al març. De Setmana Santa fins a finals d’octubre ens visita un públic familiar, fem una visita guiada juliol i agost divendres a la tarda.
Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?
M’agraden tots els moments. Camadoca és la suma de tots els moments. De la mateixa manera que no puc dir que hi hagi un animal més important que els altres. El que més m’agrada és la suma de tot: treballar amb l’almesquera al Pirineu és bonic, però també criar nàiades des del 2003.
El més bonic és poder estar aquí, i fer les coses amb vocació, la clau perquè es mantinguin……….