Per què conservar la natura?
Conservar els nombrosos serveis i beneficis que ens aporten els espais naturals , mantenir els paisatges que ens identifiquen i dels que tant en gaudim, i aturar la pèrdua d’espècies animals i vegetals són alguns dels reptes que està afrontant la humanitat des de fa dècades i que s’han traduït en diversos acords internacionals i lleis nacionals.
Assolir aquests reptes depèn de tothom; de fet, en països com el nostre, una gran part dels terrenys que cal conservar es troben en finques de propietat privada i per tant és imprescindible implicar i donar suport als propietaris d’aquestes finques per aconseguir els reptes indicats. Això és, precisament, el que pretén la custòdia del territori. D’altra banda, per conservar la natura i els paisatges també cal la col·laboració de la ciutadania i de les empreses privades; aquesta implicació es pot fer efectiva a través del seu suport –puntual o continuat– a la tasca de les entitats de custòdia del territori.
La custòdia del territori pretén conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural de llocs concrets, així com garantir que els usos i les activitats que es duguin a terme en aquests indrets siguin respectuosos amb l’entorn
A la pràctica, la custòdia del territori es concreta en pactes voluntaris que acorden les entitats de custòdia del territori i els propietaris dels terrenys que es volen conservar. Aquests pactes, que es plasmen en els documents anomenats acords de custòdia del territori, estableixen compromisos per a les dues parts dirigits a mantenir o recuperar el medi natural i el paisatge de les finques. Cada acord sol anar vinculat a una finca, al seu propietari/ària i a una entitat de custòdia. Mentre estigui vigent l’acord, l’entitat de custòdia fa visites anuals a les finques per garantir que es compleixen els compromisos.
Qui aplica la custòdia del territori?
Aquelles organitzacions sense ànim de lucre, públiques o privades, que es dediquen exclusivament –o com a complement d’altres actuacions– a conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural, i que utilitzen els instruments de custòdia del territori per aconseguir-ho. Aquestes organitzacions, més enllà del seu nom específic o de la figura legal sota la que s’emparin, s’anomenen genèricament entitats de custòdia del territori.
Entre les entitats privades de custòdia del territori, hi ha nombroses associacions i fundacions que representen la ciutadania interessada i compromesa amb la conservació de l’entorn. Algunes treballen per tot Catalunya i més enllà, mentre que altres tenen àmbits d’actuació més específics: bé perquè se centren en una espècie o un grup d’espècies (ocells, mamífers, orquídies), en un ecosistema (rius, boscos) o en algun element del patrimoni cultural (esglésies, pedra en sec); bé perquè actuen a una escala territorial concreta (un municipi, una comarca, una vall, etc.). La capacitat d’actuació d’aquestes entitats varia molt segons els recursos humans i econòmics dels que disposen.
També hi ha entitats privades que no es dediquen específicament a conservar la natura però que utilitzen els instruments de custòdia del territori en alguns casos. Parlem, per exemple, d’entitats de lleure (esplais, escoltes), associacions de veïns, centres d’educació ambiental, entitats excursionistes, agrupacions de defensa forestal, etc. Entre les entitats públiques de custòdia del territori, hi ha diversos tipus d’administracions locals: ajuntaments, sobretot, però també consorcis que gestionen un espai natural, fundacions creades per ajuntaments, consells comarcals, etc.