Actualitat

Jana Peters, del Col·lectiu Eixarcolant: “La recuperació de coneixement associat a espècies silvestres i varietats tradicionals és molt important perquè s’està perdent molt ràpid”

La Jana Peters Solé és biòloga especialitzada en sostenibilitat ambiental i economia ecològica.  Des de ben petita, ha viscut a la comarca de l’Anoia i ara fa un parell d’anys que treballa pel Col·lectiu Eixarcolant, on va començar com a voluntària.

  • Quan i com es va fundar l’entitat?

El Col·lectiu Eixarcolant neix fa més de 5 anys a partir d’un grup d’amics amb uns interessos comuns que, de manera voluntària, van plantejar la primera Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, per tal de poder donar a conèixer les plantes silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals. A partir d’aquí es van començar a fer més activitats que van requerir d’una major implicació i dedicació que la que es podia fer de forma voluntària. Tot i així, el paper del voluntariat segueix sent molt important, cosa que es reflecteix en la Junta, per exemple, que és formada a partir de persones voluntàries.

  • Quina és la missió d’Eixarcolant?

Nosaltres treballem recuperant plantes silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals, no només per preservar aquest coneixement, sinó també perquè són una eina de canvi per transformar el model agroalimentari i de consum cap a un model més sostenible, saludable i just. Un model basat en la proximitat i en la temporada, perquè aquestes varietats tradicionals i plantes silvestres poden ser una excusa, però també són una eina molt bona per a diversificar la nostra dieta -molts articles científics ho demostren- i tenir molts més productes locals durant tot l’any.

  • Quina és la teva feina a l’entitat?

Tots plegats som una mica “multiusos”, però de les 10 línies d’actuació amb les que treballem a Eixarcolant, jo m’encarrego sobretot de tres: la dinamització territorial, on per exemple ara mateix acabem de presentar oficialment el projecte del Parc Agrari de la Conca d’Òdena, i com aquest molts d’altres projectes per tal de dinamitzar un territori en base a una gestió sostenible d’aquest; també en projectes de recerca etnobotànica, que no és res més que recuperar els coneixements associats a aquestes espècies silvestres comestibles i varietats tradicionals; i també en tasques de divulgació, des de redacció de material divulgatiu fins a la realització d’activitats en centres cívics i escoles.

  • Quines són les vostres línies d’actuació?

Les línies d’actuació han anat incrementant i actualment en tenim 10. La primera és la recuperació de varietats agrícoles i ornamentals tradicionals,  d’espècies silvestres comestibles i de tots els seus usos associats, que al cap i a la fi és la base del col·lectiu.

A partir d’aquí hi ha la línia de dinamització territorial, que ja he comentat; la de recerca bàsica i aplicada, que té com a objectiu recuperar aquests coneixements, molt lligat a la primera línia, però també fer recerca sobre com podem optimitzar el cultiu d’algunes d’aquestes espècies silvestres, o recerca en l’àmbit gastronòmic, és a dir com podem incorporar aquestes espècies i varietats a la dieta de forma òptima perquè aquestes siguin molt acceptades per la societat i es tornin a consumir amb normalitat.

També tenim la línia de divulgació i formació, un dels eixos més importants, des d’on fem xerrades, tallers i sortides etnobotàniques per a tot tipus de públic: adults, escoles, etc. També la confecció de material divulgatiu, des d’on estem escrivint una col·lecció de deu volums anomenada Els llibres de les plantes silvestres comestibles, i també el Calendari del Bon Consumidor. A més a més, estem treballant en material nou, també dirigit a infants.

Després tenim la línia d’assessoria, tant a agricultors/es com també a restauradors/es i tot tipus d’iniciativa econòmica que vulgui  basar-se en la sostenibilitat  i incorporar varietats tradicionals i espècies silvestres.

Hi ha la línia d’eines manuals per millorar l’eficiència de l’agricultura a petita escala. Nosaltres som distribuïdors d’unes eines sostenibles de caràcter manual però que faciliten molt les tasques d’agricultura per a petites explotacions, per autoconsum o per agricultors/es que tenen un hort i venen cistelles ecològiques, per exemple.

També tenim la venda de llavors, que tot i fer molt temps que hi estem treballant s’ha iniciat aquest any. Sempre busquem que aquestes espècies tornin a incorporar-se a l’agricultura i a les nostres dietes de cada dia, però si la gent no les troba i no les pot cultivar és molt difícil iniciar aquesta roda. És per això que ara fa uns mesos s’ha començat amb la comercialització de llavors.

Amb la mateixa finalitat, també treballem en el desenvolupament i comercialització de productes alimentaris en base a aquestes espècies, servint producte fresc a alguns restauradors de la Conca d’Òdena i ara fa un parell de setmanes hem agafat el forn de Jorba i per tant estem introduint totes aquestes espècies i aquests productes que fem nosaltres mateixes al forn. També estem acabant les obres d’un obrador experimental, per tal de, a banda de fer una recerca gastronòmica, poder oferir producte processat en base a aquestes espècies i varietats.

I la última línia d’actuació és la de naturalització i gestió sostenibles de zones verdes en l’àmbit urbà, que va sorgir durant el confinament arrel d’una campanya que vam fer que es deia “Ciutats Silvestres”, per reivindicar tota aquesta vegetació espontània que surt en territori urbà i que normalment, per part de les administracions, el que es fa és eradicar-la de forma no gaire sostenible. El que fem és acció política i assessorament a administracions per tal de fer una gestió de les zones verdes més sostenible.

  • I els vostres projectes principals?

Per exemple, en la línia de recuperació de varietats tradicionals, tenim un banc de llavors conjuntament amb Ecomercaderet, de Santa Margarida de Montbui, on tenim tasques anuals per  tornar a cultivar les espècies i varietats per tal que les llavors no perdin viabilitat i segueixin germinant bé. A banda, durant el 2020 es va iniciar un projecte que seguirà vigent enguany de recuperació de la diversitat cultivada al Pallars Sobirà, a tota la zona del Parc Natural de l’Alt Pirineu, del que el 10 d’abril es farà la presentació pública dels resultats, en forma d’un parell de llibres divulgatius. A part, el Col·lectiu Eixarcolant compta amb 450 socis i sòcies arreu del territori i s’ha iniciat una campanya per tal que tots els socis/es que vulguin puguin fer prospecció etnobotànica als seus territoris per tal d’anar recopilant aquesta informació i que no es perdi.

Com a projectes més gran, el que et comentava abans del Parc Agrari de la Conca d’Òdena, que no ha de ser res més que una excusa per a dinamitzar el territori i a partir de l’agricultura i tota la cadena de valor que en deriva, crear xarxa, crear economia i crear una visió de futur i un pla de desenvolupament sostenible basat en aquest territori i els serveis ecosistèmics que ens ofereix.

El tema de la comercialització de llavors ha sigut també un dels grans projectes d’aquest principi d’any. Son uns packs desplegables de llavors que inclouen informació d’on s’ha recuperat, on s’ha cultivat, com la pots cultivar tu, com la pots consumir, quines propietats té, quan l’has de plantar, etc. Per tant, donem tot un manual d’informació relacionada amb les llavors perquè som conscients que són varietats poc conegudes i va bé que t’expliquin com s’han de tractar. A més, a nivell de disseny es va fer una bona feina i estan funcionant molt bé. Nosaltres treballem  amb venda directa a través de la web i també amb punts de venda en tot el territori dels Països Catalans.

I així podríem citar molts projectes més…

  •  Em podries parlar de La Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades?

La Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades és una jornada única a Catalunya, i també a Europa, amb l’objectiu principal de donar a conèixer aquestes varietats tradicionals i espècies silvestres comestibles i tots els seus usos. Es duu a terme a Igualada, en diferents espais de la ciutat. És un dia en el qual es fan més de 100 activitats al llarg de tot el dia dividides en diversos eixos: sortides etnobotàniques, tallers, activitats infantils, xerrades tècniques, exposicions, i moltes altres. De tal manera que, siguin quin sigui el teu perfil i els teus interessos, trobaràs una activitat o altra que et cridarà l’atenció. A més, és molt important destacar que la jornada només és possible gràcies als més de 150 voluntaris: des del que ve dues hores fins el que es passa dues setmanes ajudant a preparar la jornada, així com als més de 100 ponents i talleristes que col·laboren amb el col·lectiu per a fer-la possible. És una oportunitat única, al menys aquí a Catalunya, per conèixer aquestes plantes, saber quins són els seus usos i entendre com ens poden ajudar, i  com, nosaltres mateixos com a ciutadans i consumidors, podem fomentar una alimentació més saludable, una agricultura més sostenible i una societat basada en el territori local que ens envolta.

  • En quins espais naturals actueu i quines zones territorials?

Com que la seu d’Eixarcolant és al municipi de Jorba, a l’Anoia, i el col·lectiu neix a Igualada, moltes de les seves actuacions es centren a la comarca de l’Anoia, però avui en dia l’àmbit d’actuació és tot el territori català i Països Catalans, en definitiva el territori de parla catalana. Al final depèn dels projectes, ara n’hem fet un a l’Alt Pirineu però n’hi ha hagut a diferents zones, i les activitats divulgatives les fem arreu del territori gràcies a entitats locals. A més, actualment, a nivell de territori, hem iniciat, a banda de la prospecció amb els socis, el que anomenem com a “nodes territorials”, que estan formats per socis i sòcies d’un mateix territori o diversos territoris propers agrupats, per tal que hi hagi una proximitat i que sigui més fàcil fer activitats arreu del territori, que els socis i sòcies sentin que en poden participar i proposar iniciatives.

  • Consideres que el paper del voluntariat és clau per a la vostra entitat?

Sí. Eixarcolant neix com a una tasca voluntària, com a una il·lusió d’un grup d’amics, i encara avui en dia el voluntariat és fonamental. El fet que hi hagi un equip professional no es deu a res més que quan la dedicació diària passa de ser dues hores a ser-ne vuit, o més de diàries, al final s’ha de professionalitzar. Tot i que l’objectiu no sigui lucrar-se, si et passes tot el dia dedicat/da a la feina d’Eixarcolant, d’alguna cosa has de viure. Tot i així, molts processos segueixen funcionant gràcies als voluntaris i voluntàries. Per exemple, amb la comercialització de llavors s’ha creat l’equip  de llavors que ens venen a ajudar tant en la tria, com en el muntatge dels paquets, etc. Hi ha molt la visió que tots aprenem els uns dels altres: vens, ajudes, veus, aprens i acaba sent un intercanvi mutu i les dues parts surten guanyant. Per suposat també, totes les tasques relacionades amb la Jornada i amb la gestió del col·lectiu a través de la junta, es realitzen de forma voluntària, siguis o no part de l’equip professional d’Eixarcolant.

També actualment estem iniciant projectes de voluntariat de llarga durada. L’any passat vam col·laborar amb el Servei Civil Internacional i enguany estem intentant entrar com a organització d’acollida del Servei de Voluntariat Europeu d’Erasmus+.

  • Hi ha fites que s’han assolit gràcies a l’actuació dels voluntaris i voluntàries?

I tant! La Jornada Gastronòmica és l’exemple més clar, ja que no seria possible dur-la a terme tal com està plantejada avui en dia si no hagués sigut perquè cada any s’hi han sumat més voluntaris i voluntàries. O el Col·lectiu Eixarcolant mateix tampoc no hagués nascut si no hagués començat de manera voluntària. I tot i que actualment segurament alguns projectes es podrien tirar endavant de totes maneres, la  feina del voluntariat és molt important i s’agraeix molt.

  • Com ha afectat la pandèmia a les activitats que realitzeu i a la implicació del voluntariat?

Per una banda, moltes activitats presencials i divulgatives es van haver de cancel·lar o aplaçar. La Jornada, per sort, es va poder dur a terme a l’octubre, en comptes de cancel·lar-la. Però d’altra banda també ha sigut un temps de repòs, de replantejar-nos algunes coses, i s’ha generat debat entorn d’allò local, del consum de proximitat, el territori. Per tant, ha remogut i ha obert oportunitats per repensar-nos i adonar-nos de que “si no puc anar al supermercat vaig a la botigueta del poble i està molt bé”. Tot i que també és cert que l’ésser humà és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra i ens hem oblidat molt ràpid de moltes coses. Per exemple, parlant del projecte del Parc Agrari amb alguns comerços locals ho deien que durant el confinament estaven plens i ara la gent torna a anar als supermercats… Però sí que ha fet que reflexionem i que la gent tingui ganes de reconnectar amb el territori i d’aprendre i de formar-se. En aquest sentit ha anat bé, ja que és justament això el que reivindiquem, i pel qual treballem, des del Col·lectiu Eixarcolant.  

  • Quines xarxes i connexions teniu amb altres entitats? 

Formem part de la Xarxa de Graners de Catalunya i de diverses xarxes a nivell català, a part de la Xarxa per la Conservació de la Natura. I sobretot a la comarca, tenim molts vincles amb altres entitats, per exemple amb Ecomercaderet, que són productors d’horta, amb qui gestionem conjuntament el banc de llavors; o Per la Conca, que és una entitat que es va crear aquí per tal de defensar i reivindicar el territori, i molts altres projectes a nivell local, intentem sumar-nos amb tothom qui té uns objectius en comú.  També amb l’administració local de molts municipis i amb el Consell Comarcal, per a molts projectes.

A més col·laborem amb moltes d’altres iniciatives d’arreu del territori català que treballen amb objectius comuns o complementaris als nostres, des de diverses perspectives.

També, quan fem projectes a altres territoris, per exemple ara el del Pallars, intentem sumar esforços no només amb el Parc Natural, sinó també amb altres administracions, el Consell Comarcal, els hortolans de la zona o si hi ha associacions que ja estan treballant en la mateixa línia, intentem crear sinèrgies per tal de no fer feina per duplicat o anar en contra de ningú.

  • Què ha canviat en la vostra trajectòria el fet de formar part de la XCN?

Normalment, el que surt del teu territori local se t’escapa i formar part de la XCN és una forma de conèixer altres entitats i altres iniciatives que promouen coses semblants a nosaltres, encara que des d’àmbits diferents. Tots som peces d’un mateix puzzle amb un objectiu comú i això és quelcom molt important que fa la Xarxa, i altres associacions a nivell català, per tal de facilitar una interacció entre les entitats mediambientals.

  • Creus que les associacions ambientals tenen prou visibilitat? 

Sí i no. Segurament mai és prou, però poc a poc i a mesura que es va picant pedra es va agafant més visibilitat. Nosaltres cada cop aconseguim més, que les accions que fem arribin a més gent i creïn interès als mitjans de comunicació. També estem apostant molt per les xarxes socials i realment arribes a un gruix de gent molt gran: ara mateix comptem amb més de 10 mil seguidors a Instagram, per exemple. També és una forma d’arribar a gent que d’altres maneres no hi arribaries, tot i que som molt conscients que també hi ha un altre gran gruix de gent, potser més gran, a la que no arribes. En definitiva, sí,  cada cop tenim més rodatge en aspectes comunicatius, però és clar que es podria incrementar més la visibilitat del Col·lectiu i de moltes d’altres entitats ambientals.

  • Teniu projectes de futur com a entitat? Quins són?

D’entrada, seguir endavant amb els nostres projectes actuals per tal d’avançar cap a aquest objectiu general, que sabem que és una cursa de fons. Tota la tasca de recuperació de coneixement associat a espècies silvestres i varietats tradicionals podríem no acabar-la mai, i és molt important perquè s’està perdent molt ràpid. Segurament, el que no es faci en els pròxims 5 o 10 anys no es podrà recuperar perquè la gent gran, posseïdora d’aquests coneixements, ens va deixant.

Però principalment el nostre objectiu és acabar de constituir i consolidar bé aquestes deu línies d’actuació que tenim. En podem destacar l’obrador i la creació d’aliments a partir d’espècies silvestres, que tot just inicia i  també la divulgació del coneixement sobre aquestes varietats tradicionals per tal que la gent s’hi interessi i les vulgui consumir. Tot i així, sempre estem oberts a les oportunitats que ens arriben i als projectes que ens proposen si ens semblen interessants i segueixen la nostra visió i missió com a entitat.

  • Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys, com a membre d’Eixarcolant?

En tinc molts, de bons i de de no tant, però segurament, el que més em va marcar va ser la primera Jornada on vaig anar de voluntària. Vaig arribar el dia abans i quan tothom ja estava marxant i només s’estava quedant la gent que formava part de la Junta de l’entitat en aquell moment, em vaig acostar per veure si podia ajudar amb alguna cosa i em vaig quedar fins la una de la matinada, i l’endemà hi era a les 6 del matí, súper contenta i perquè em venia de gust. També recordo que van passar a fer una volta els meus amics de sempre i m’hi vaig afegir mitja horeta, però de seguida vaig dir “he de tornar a ajudar i participar” perquè per a mi era una experiència molt maca, gratificant i enriquidora. Segurament, si no fos per aquell dia no estaria avui aquí.