Actualitat

Carla Àlvarez Chicote, de l’Associació Submon: “Estem molt contents de la manera en què s’ha implicat el sector pesquer per la conservació del dofí mular”

Parlar de Submon vol dir parlar de mar, i sobretot, de relacions: entre les persones i el mar, i entre totes les espècies que l’habiten. Des de fa quasi quinze anys, les persones que impulsen l’associació Submon treballen per la biodiversitat marina i per a un nou model de relació entre societat i mar. Com va començar tot i com ho estan fent? Ens ho explica Carla Chicote, cap de projectes de Submon, membre de l’entitat des de la seva fundació.

Ara viu a Cardedeu amb la seva família, però la Carla Chicote va néixer a Barcelona, fa 43 anys.

“Esperava a la platja el pare, i recordo que m’agafava i em portava mar endins asseguda a la taula de surf.” L’amor pel mar el va viure des de molt aviat, de casa, però en el moment d’estudiar, va optar per l’agricultura, i al mar hi va anar per l’aqüicultura. “Em va agradar el que vaig aprendre, la part d’enginyeria em va donar una altra visió, però jo sabia que un cop acabada la carrera em decantaria pel mar, i així em vaig anar especialitzant en tot allò que sempre havia volgut.”

Un Màster de gestió i conservació d’ecosistemes marins li va obrir les portes a marxar un any a Austràlia, on on va col·laborar en un estudi sobre la influència dels dugongs en la salut de les praderies de fanerògames marines amb el Departament de Biologia Marina de la Universitat de Queensland.

“L’experiència em va marcar, tenia 24 anys, era una feina molt maca, a Stradbroke island, un autèntic paradís de fauna marina, de surf. Els australians tenen un caràcter molt positiu, i crec que és perquè viuen molt vinculats a la natura. És clar, tenen les seves incongruències, com la de ser anglosaxons vivint al tròpic, però gaudeixen molt de la natura. Quan s’aixecaven les onades, veies arribar la furgoneta del forner, la del lampista, dels estudiants en sortir de l’escola… tots amb les seves taules de surf…”

A la seva tornada, va alternar formacions, voluntariat i feines sempre relacionades amb el mar: una empresa d’educació ambiental, voluntariat amb tortugues a Mèxic, un màster en oceanografia, una temporada a departament de medi ambient d’Endesa, un període al Cram, un postgrau en GIS… …

Tant des de la recerca com des del voluntariat sempre he tingut relació amb les entitats “Sóc d’aquelles persones que tenen tendència a fer feina gratis”. Tant com a voluntària ambiental o fent tasca social a l’Índia, ja sigui des de la Junta de la Sociedad Española de Cetáceos, com des de l’AFA de l’escola de es seves filles.

Aleshores el 2006 es van trobar 6 persones, cadascuna amb la seva motxilla d’amants del mar: biòlegs, una veterinària, una economista……i vam decidir crear Submon, que realment va començar a rutllar el 2008.

Com va néixer Submon?

La vam crear 6 persones. Vam crear Submón després d’un temps treballant junts i vinculats per trajectòria personal i professional al mar. Teníem un bagatge i ho vam ajuntar. Estem contents de continuar essent el mateix equip en bona relació. Al principi no va ser fàcil, vam agafar just a la crisi del 2008. Vam posar-hi els pocs estalvis que teníem, alguns capitalitzant l’atur: va ser un moment complicat. Però també érem joves i sense les càrregues familiars que tenim ara.

A poc a poc van arrencar amb projectes vinculats a la conservació marina, com el Life Indemares, per a l’estudi de cetacis als territoris de Xarxa Natura 2000. Aquell va ser el projecte que ens va permetre consolidar-nos: vam trobar una zona d’alimentació de catxalot, un espai que precisament el 2020 hem pogut tornar a estudiar.

Quina és la missió de l’entitat?

Treballem per a conservar la biodiversitat marina i per assolir un ús sostenible del medi marí. Ho fem promovent un canvi en la relació de la societat amb el mar, amb actuacions in situ i utilitzant i transmetent coneixement.

Com és la teva tasca?

Sóc cap de projectes de la part de cetacis i bioacústica. Això vol dir que gestiono projectes, des de la redacció fins la execució i justificació… Amb altres persones de l’equip, és clar. Tot l’equip funciona per projectes, i això fa que fluctui el nombre de persones.

En quins espais naturals actueu? Teniu espais en custòdia?

Vam treballar en un espai delimitat als Canyons del Maresme, a on vam implementar estratègies de custòdia per la protecció del cap d’olla gris, amb la implicació de pescadors i sector turístic. L’objectiu era involucrar els sectors usuaris de les zona en la recollida de dades i crear suficient massa ciutadana a favor de la conservació de l’espècie per poder canviar la protecció d’aquesta espècie i passar-la a vulnerable. Actualment, n’estan fent la revisió a la IUCN i s’han pogut incloure algunes de les dades que vam aportar amb el nostre estudi. D’altre banda també es va aconseguir incloure els Canyons del Maresme dins de la proposta d’Àrees d’Importància per Mamífers Marins-IMMAS de la UICN. De fet, el cap d’olla gris no és a l’Annex 2 no és perquè no estigui en risc sinó per manca de dades.

En la mateixa àrea, aquest any comencem el projecte SCARS, amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, amb l’objectiu de recollir més dades.

Des del 2017 tenim l’espai de Cap de Creus, on estem implementant estratègies de custòdia per la protecció del dofí mular, treballant amb el sector pesquer i nàutic. El dofí mular és una espècie emblemàtica, i protegint-lo a ell i els valors naturals que l’envolten, ajudem a desenvolupar el territori. El missatge és que, treballant pels valors naturals, culturals i paisatgístic del territori, hi guanya tothom…

I també estem preparant un futur projecte a la zona de l’Albera.

Que és el que caracteritza la custòdia marina?

La custòdia marina té les seves limitacions. Al Grup de treball de la XCT en vam parlar per intentar definir-la i ser curosos amb l’ús de la paraula: vam acordar que aplica quan es tracta d’espais delimitats, on s’implementa mesures de conservació i hi han acords amb els sectors involucrats.

La línia és molt fina amb altres estratègies de conservació, però d’altra banda, tothom entén la paraula, que s’associa a l’existència d’acords amb els sectors i l’aplicació de bones pràctiques.

Quins són els principals problemes que us heu trobat? 

Suposo que com totes les entitats, el finançament. És un dels factors que menys et permeten desenvolupar-te tècnicament, i a Submon creiem que, tot i ser ONG, hem de poder competir a nivell tècnic.

Pel que fa a la custòdia, ens trobem amb els problemes burocràtics, que si el mar no és de ningú o que és de tots, no té un propietari amb qui parlar, però és un bé comú que cal protegir.

Quins són els vostres projectes principals?

Tenim 4 línies de treball: conservació de la biodiversitat, mitigació de l’impacte en ecosistemes marins, educació i custòdia marina i desenvolupem projectes europeus en tres grans àmbits:  Human Health, Ocean Literacy i Blue Growth, que coincideixen amb les línies estratègiques de la Comissió Europea pels anys vinents en temes marins.

Ocean literacy, vol dir empoderar la gent en la cultura oceànica per a que puguin prendre decisions formades.

Blueh growth fa referència al desenvolupament sostenible dels recursos del mar i de totes les activitats al seu voltant: turisme, creuers, pesca…

Ocean human health, parla de les aportacions del mar a la salut humana: del mar no només obtenim oxigen i benestar, també aliments i aplicació mediques, que hem de posar en valor.

Coincideixen amb la nostra missió, de canviar la relació home i mar: per això treballem des de l’educació, la salut i la conservació d’espècies.

Per les espècies estem portant els projectes Dofins de tramuntana i SCARS, entre altres.

En el vessant educatiu tenim el projecte Educamares, que compta també amb el suport de la Fundación Biodiversidad per divulgar els espais de Xarxa Natura 2000 a estudiants de secundària i batxillerat i Som platja, amb escoles, on analitzem i millorem l’estat ambiental de les platges.

Amb el projecte Sophie d’Oceans & human health, s’explica com la salut humana està relacionada amb l’oceà, i amb l’ Eurowa analitzem la resposta de la fauna a l’activitat petrolera a Europa.

Quantes persones componen l’entitat

Dels sis socis fundadors, cinc continuem a l’equip tècnic i un continua vinculat de forma externa. Oscil·lem entre 9 i 15 persones, al llarg de l’any i en funció de l’evolució dels projectes.

Quin paper juga el voluntariat a la vostra entitat?

El voluntariat a mar és més difícil que a les platges, té uns requeriments específics i cal una formació prèvia. Cada any col·laboren amb nosaltres estudiants de treballs finals de màster, amb contractes de pràctiques, que duen a terme els seus projectes amb nosaltres. Algunes d’aquestes persones estableixen un vincle amb l’entitat molt de temps i continuen participant fent un voluntariat molt específic. Com també ens ajuden alguns propietaris d’embarcacions.

Tot i que la majoria dels nostres projectes no són de voluntariat, els projectes de ciència ciutadana i educatius sí que estan oberts a la participació de persones.

Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?

Probablement no, a escala social no. Ens coneixen en l’àmbit local, al territori on treballem. Hi ha entitats que fan més campanyes públiques i activisme, com Greenpeace, WWF, que són molt mediàtiques. Nosaltres estem més lligats al territori, i de tant en tant fem alguna petita campanya per demanar suport per algun projecte.

Quins són els vostres projectes de futur?

Seguir amb les nostres línies de treball i amb els nostres projectes. Estem molt contents de la manera en què s’ha implicat el sector pesquer en la conservació del dofí mular, i tenim moltes ganes de saber com continuarà.

També en relació amb els plàstics al mar tenim previst un projecte.

Nosaltres estem especialitzats en el mar, no ens hi hem posat amb el litoral i la costa, però és obvi que el litoral ha estat castigat. Ha estat desvinculat de la natura, i molts problemes de recursos de conservació marina vénen derivats de mala planificació territorial i urbanística: ha faltat visió ecosistèmica.

Blue growth van en aquesta línia de canvi cap a un pensament mes holístic i ecosistèmic. Tots els nostres projectes busquen canvi de relació entre homes i el mar, des de cultura oceànica i implicació i salut. Sense el mar no estaríem vius. Així que hem de remarcar els beneficis del mar, no només com a activitat econòmica: això implica un canvi de pensament, on els valors no passen pel que es pugui comprar o vendre, sinó aprendre a apreciar i a gaudir la natura i la cultura que l’envolta.

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?

Tots els moments en el mar… 

Cada vegada que veus un animal al mar és com la primera: ho gaudeixo sempre molt perquè cada individu és especial: un va amb les cries, a l’altre li agrada saltar, un altre té una marca…..

No puc dir un únic moment, però el que sí que puc dir és que tota la feina del dia a dia, és per poder sortir a mar….