Actualitat

Sergi Nuss, de SOS Costa Brava: “A Catalunya tenim una societat civil que valora el patrimoni natural que tenim i es mobilitza per defensar-lo”

En Sergi Nuss Girona, activista a l’Associació dels Naturalistes de Girona des dels 19 anys, és actualment investigador i professor de geografia a la Universitat de Girona, des d’on analitza i difon l’impacte dels moviments de defensa del territori de les comarques gironines amb el projecte “Paisatges Salvats”. Alhora, és un dels principals impulsors i actual president de SOS Costa Brava, una plataforma constituïda com a federació d’entitats des d’inicis del 2021, que ha estat atorgada recentment amb el “Premi al Decreixement” per la comissió catalana de l’Agenda Llatinoamericana, en reconeixement de la seva tasca en favor de la preservació del litoral gironí.

Parlem amb en Sergi sobre les principals fites que ha aconseguit SOS Costa Brava, els reptes que encara la conservació de la natura aquest any 2022 i el paper que hi tindran les entitats ambientals de Catalunya.

Quina és la teva vinculació amb la conservació de la natura?

He viscut al medi rural des de petit, al Pla de l’Estany, on sempre he estat envoltat de natura. És l’espai on m’he desenvolupat com a persona. He crescut en una família que practicava el que s’anomena “simplicitat voluntària”: renunciar a determinats objectes de consum per viure més arrelat al lloc amb els teus propis recursos.

La vinculació més activista va començar amb l’adolescència, quan vaig veure imatges de les accions de Greenpeace a la televisió, el que em va marcar molt. Això em va ajudar a tenir una certa consciència ambiental, que més endavant em va portar a formar part de la primera promoció de Ciències Ambientals a la UdG. En paral·lel, als 19 anys, vaig incorporar-me als Naturalistes de Girona com a membre de la junta i soci activista, on encara avui hi participo.

M’ha marcat haver estat molt implicat de manera contínua al moviment ecologista, compaginar-ho amb feines que he fet de diferents àmbits com a consultor, amb temes de residus, recerca, pesca, o impulsant l’Observatori de la sostenibilitat de les comarques gironines, i després amb Fundació Pau Costa, amb el projecte ‘Ramats de Foc’. Tot això, finalment s’ha consolidat amb una professió en l’àmbit acadèmic. Ara treballo com a investigador ordinari de geografia a la UdG i continuo amb la meva militància a SOS Costa Brava.

En la teva feina actual, quina és la teva aportació a la conservació de la natura?

Una de les línies d’investigació és sobre els moviments en defensa del territori, on avaluem l’impacte o el paper dels moviments ambientals en les polítiques de conservació del paisatge. Els més de 25 anys que porto d’activista m’ha donat una capacitat d’observar què estem fent i conèixer l’empremta que els moviments ambientals han tingut en evitar determinats impactes al territori, o en la creació de figures de protecció d’espais naturals.

S’ha de valoritzar i és important documentar-ho, per això sorgeix aquesta recerca que l’hem anomenat ‘Paisatges Salvats’. Hem començat a l’àmbit de les comarques gironines, on hem registrat, entre 1970 i 2020, fins a 230 casos de conflictes territorials i estem analitzant quin ha sigut el resultat. Molts dels espais protegits que tenim són gràcies a la mobilització social. Ara estem ampliant aquesta recerca a tota la costa mediterrània espanyola.

Ets un dels impulsors i actual president de la federació SOS Costa Brava. Com va sorgir?

Al 2018, diverses entitats a la Costa Brava van fer un crit d’alerta al veure la quantitat de grues desplegades al territori. Ens pensàvem que després de la crisi del totxo havíem après alguna cosa. Crèiem que el sector de la construcció no es tornaria a posar com el motor de desenvolupament econòmic del territori, ni de la Costa Brava en particular. Però no va ser així: van aparèixer les grues en zones d’alt valor paisatgístic. L’objectiu era la construcció de productes immobiliaris molt dirigits a un perfil internacional i amb molt poder adquisitiu, sense vocació de resoldre les necessitats reals d’habitatge del territori.

Algunes d’aquestes petites entitats es va posar en contacte amb IAEDEN i els Naturalistes de Girona per fer una campanya conjunta. Es va parlar amb les petites entitats del territori, recopilant uns 20 conflictes en marxa, el que implicava la construcció de milers d’habitatges. Es va redactar un manifest i es creà una plataforma que des de l’inici reunia 20 col·lectius d’àmbit gironí o català.

Quines són les seves principals línies d’actuació?

 Des de SOS Costa Brava treballem en quatre grans àmbits:

  • Reivindicar un Pla Director Urbanístic de revisió dels 22 plans urbanístics de la Costa Brava. Nosaltres denunciàvem que molts d’aquests projectes vulneraven la normativa sectorial de desenvolupament urbanístic sostenible, amb qüestions de pendents, usos naturals o forestals, risc d’inundacions, directrius de protecció del paisatge, risc d’incendis o emplaçaments que fomentaven l’urbanisme difús, entre d’altres.

Teníem raons per pensar que es podien fer 250 urbanitzacions noves a la Costa Brava amb més de 50.000 habitatges que vulneraven alguns dels preceptes de desenvolupament urbanístic sostenible. Aquesta línia de denúncia va tenir resultat. El Departament de Territori i Sostenibilitat va aprovar aquest Pla Director Urbanístic a principis de 2021, el que va implicar la desclassificació de 86 sectors i la reducció de l’àmbit urbanitzable d’uns altres 50. Això significava impedir la futura construcció de 15.000 habitatges i la transformació de 1.200 ha de territori. Aquest va ser el primer punt d’inflexió de la Costa Brava, això ha sigut aconseguir canviar el model: no hem de seguir construint, hem de fer un decreixement urbanístic, i el primer amb què podem decréixer és amb el que es pot construir potencialment.

  • Administracions locals. Els municipis són els que tenen les competències urbanístiques, i tenen la capacitat d’anar més enllà del que diu el Pla Director. Poden iniciar un procés de revisió del seu planejament o fer modificacions puntuals. Això significa poder suspendre llicències o la tramitació de nous plans urbanístics, i analitzar quines perspectives de creixement tenen encara i si això s’ajusta a la realitat actual i futura.

En particular, estem demanant que els ajuntaments facin processos per desclassificar més de 60 sectors forestals que encara tenen una classificació de sòl urbà o urbanitzable (tot i l’existència del Pla Director). És competència dels ajuntaments revisar-los un per un, i amb les seves eines, desclassificar-ho i incrementar la dotació d’espais lliures i zones forestals dels seus municipis.

  • Conservatori del litoral. El que proposem és l’adquisició de terrenys amenaçats per part de la Generalitat, per assegurar-ne la protecció. És a dir, sectors que encara presenten usos naturals amb alt valor ecològic o alta exposició a les conseqüències del canvi climàtic, classificats com a urbanitzables, siguin adquirits per la Generalitat. Des de SOS Costa Brava hem aconseguit que s’incorporés amb una disposició addicional a la llei de conservació del litoral, a finals de juliol de 2020. Aquí s’esmentava que en un any s’hauria d’haver creat aquest òrgan, però passat aquest temps, veiem com no ha sigut així. Per tant, aquest tercera línia de campanya, en què reclamem la creació urgent del Conservatori del Litoral, tindrà força aquest any.

Ens consta que a l’acord dels pressupostos entre Comuns i Esquerra Republicana s’ha inclòs la creació del Conservatori com un dels pactes, però nosaltres intuïm que des del govern s’intentarà vendre que aquest conservatori ja existirà com a part de les competències de l’Agència de la Natura o altres organismes que encara estan per crear. Tot i així, nosaltres seguirem exigint la creació d’aquest organisme específic, que és necessari per la particularitat d’aquest ecosistema tan vulnerable davant les conseqüències del canvi climàtic, amb tanta amenaça i pressió pel desenvolupament urbanístic.

  • Ampliació d’infraestructures. En aquest àmbit tenim el projecte d’ampliació de l’autopista de la costa, que té dos segments en discussió. Per un costat, hi ha l’arribada de l’autopista C-32 fins a Lloret, i, per l’altre, el tram de la variant C-31 de Torroella de Montgrí. L’objectiu d’aquests projectes és anar construint una gran infraestructura viària al llarg de tota la Costa Brava, el que tindrà un gran impacte en el territori. Nosaltres pensem que això és anar en direcció contrària al que demanen els temps actuals, on s’hauria de fomentar la mobilitat en transport públic i no motoritzat.  

A més, també tenim les previsions d’ampliació del Port de Palamós per tal d’acollir més creuers. Si actualment acull al voltant de 100 creuers l’any, l’objectiu és que es puguin acollir fins a 300, el que va completament en contra de les polítiques que s’haurien d’emprendre. S’hauria d’anar migrant d’un model de turisme massiu basat en grans freqüències de públics sobtades en determinats moments de l’any, cap a un model més distribuït que aprofiti els recursos que tenim, que es vinculi més a la natura i no pas al consum.

Pineda de la Farella, a Llançà, amenaçada per un projecte urbanístic. Desembre 2020. Font: Paisatges Verticals.
Quines són les principals fites que ha aconseguit SOS Costa Brava?

Gràcies a la nostra acció s’han salvat espais molt emblemàtics, però el gran èxit ha estat prescriure una política de planejament urbanístic a escala de tota la Costa Brava, a través de la creació del Pla Director Urbanístic de la Costa Brava, i que posteriorment s’ha estès a pràcticament tot el litoral català.

L’altre és haver aconseguit la incidència que hem tingut perquè la llei de protecció del litoral incorporés la creació del Conservatori del Litoral. En un país on el turisme és tan important, també hem de tenir recursos per preservar.

Una altra fita important ha estat aconseguir estructurar una organització paraigües de les entitats ambientals que actuen a la Costa Brava, i que hàgim pogut sortir públicament davant de la societat amb una veu comú, amb una línia concreta de comunicació que ha tingut molt ressò. Hem aconseguit tenir una identificació popular: ara, quan dius ‘SOS Costa Brava’ molta gent ho coneix.

Cada petit col·lectiu que conforma la federació és necessari, perquè té la capacitat, que ningú més té, de vetllar per aquell espai concret de costa. D’aquí poc farà un any que hem constituït formalment la federació.

Què li diries a algú que està interessat en col·laborar amb SOS Costa Brava?

Fes-te protector de SOS Costa Brava. Un particular no es pot fer soci perquè és una federació d’entitats, per tant, la forma principal de vincular-se és fent-se protector, a través d’un donatiu regular anual. Moltes persones s’identifiquen amb la causa de SOS Costa Brava: “aixequem un mur de contenció contra el formigó”, i no necessàriament amb els objectius d’una entitat concreta. D’aquesta manera, pots vincular-te directament amb la federació.

També pots associar-te a qualsevol de les entitats membres, alimentant la defensa de la natura de determinades zones. Alguns conflictes poden arribar a durar més de deu anys i, per tant, la implicació continuada es necessària. L’augment de sòcies dona vida a aquestes entitats i ajuda a que puguin continuar amb la seva tasca. Qualsevol habilitat particular és benvinguda. Som una entitat molt basada en el voluntariat, amb persones amb moltes dots creatives que des d’inici s’han implicat, el que ens ha aportat a aconseguir un gran ressò mediàtic.

Promoció urbanística de 52 habitatges a Begur “Sa Riera Living”. Desembre 2020. Font: Paisatges Verticals.
Quins creus que seran els principals reptes d’aquest any 2022 per a la conservació de la natura?

En primer lloc, els rius i la xarxa fluvial, perquè entrem a la tercera fase de planificació de conques que desenvolupa l’Agència Catalana de l’Aigua en compliment de la Directiva Marc de l’Aigua. En les dues etapes de planificació anterior ha significat que alguns cursos fluvials d’arreu de Catalunya estiguin sempre en una situació de dèficit hídric o de cabals molt per sota del seu cabal ecològic de manteniment. Aquest any tornem a iniciar un procés en el què, des de la societat civil, haurem de vetllar perquè els ecosistemes fluvials rebin la dotació d’aigua que necessiten per ser funcionals i per mantenir la biodiversitat que acullen.

En segon lloc, hi ha la qüestió de la massificació d’usuaris als espais naturals. Ja hem vist que és una tendència creixent i, encara més, en aquest context de pandèmia, en què ens movem molt més en el nostre entorn proper. És un gran repte que els espais continentals, marins i litorals gaudeixin de les mesures de control necessàries per limitar la massificació en el moments de màxima afluència. Especialment a la franja litoral, ja que la massificació nàutica, la sobre freqüentació amb barques i l’excés d’usuaris en platges dins d’espais naturals protegits o limítrofs comporta greus impactes sobre moltes espècies, com les fanerògames, i sobre els ecosistemes marins o dunars.

Finalment, el tercer gran àmbit a abordar aquest 2022, tal com ja va manifestar l’IPBES en un informe l’any passat, és la dicotomia entre acció climàtica i conservació de la biodiversitat; concretament en dos grans fronts. D’una banda, amb la transició energètica. Tenim l’obligació d’avançar de manera ambiciosa cap a un model energètic 100% renovable i descarbonitzat, però alhora hem de garantir que la seva implantació al territori sigui compatible amb la conservació de la biodiversitat. De l’altra, som conscients que hi ha una necessitat d’anticipar-nos a escenaris meteorològics que puguin portar a grans incendis de sisena generació, i això implica intervencions per tenir uns paisatges forestals adaptats, tanmateix hem d’evitar malmetre els valors de la biodiversitat present en aquestes masses boscoses. Per resoldre aquesta qüestió, serà molt necessari el diàleg multisectorial (administració, ecòlegs i biòlegs, experts en renovables, Bombers i GRAF, etc.) i la cerca col·laborativa de solucions.

Abans d’acabar l’any vam conèixer la destinació prevista del Fons de Patrimoni Natural als pressupostos de la Generalitat 2022, un fons que es nodreix del 50% de la recaptació de l’impost de CO2 als vehicles de tracció mecànica (l’altre 50% es destina al Fons d’Acció Climàtica). Creus que la destinació prevista del fons s’ajusta a la seva finalitat? Per què?

La manera en què s’ha aplicat els pressupostos de la Generalitat al Fons de Patrimoni Natural (FPN) ha estat una gran decepció per les entitats de conservació de la natura. Precisament ara era el moment de fer un gran pas endavant, i dotar als serveis de conservació de la biodiversitat de la Generalitat dels recursos necessaris. Hem vist com una part d’aquests recursos es destinen a polítiques que, en realitat, són pròpies del Fons d’Acció Climàtica. Dins la destinació prevista del pressupost al FPN s’inclouen actuacions relacionades amb la gestió forestal sostenible i amb la prevenció de la pèrdua de biodiversitat que es podria derivar del risc d’incendis, accions que pertocarien ser finançades amb el Fons d’Acció Climàtica.

El FPN hauria de tenir una finalitat d’actuacions pròpiament de conservació, i que fa molt de temps que estan pendents de dur-se a terme. Alguns exemples són la creació i aprovació del Pla Sectorial de Connectors, dels plans especials dels Espais Naturals de Protecció Especial de Catalunya, dels plans de conservació de les Zones d’Interès Comunitari i ZEPA (que s’integren dins la Xarxa Natura 2000), així com els plans de conservació d’espècies amenaçades, que fa molts anys que estan pendents de ser redactats i executats.

Ens sembla que s’ha aplicat de manera incorrecta els fons recaptats per aquest impost i hauria d’haver una reflexió per part de la Generalitat per distribuir de manera equitativa aquest finançament. Allò que pertany a qüestions d’acció climàtica (tal com està definit a la mateixa Llei del Canvi Climàtic) ha de procedir del Fons d’Acció Climàtica, i no del Fons de Patrimoni Natural.

Tot i així, esperem que es reverteixi la situació urgentment i es desencalli la creació de l’Agència de la Natura, el Conservatori del Litoral, i la Llei de Biodiversitat i del Patrimoni Natural.

Quin paper creus que hi poden jugar les entitats ambientals?

Les entitats ambientals tenen un paper imprescindible en assegurar la bona governança, tant del patrimoni natural,  com del territori en general. S’ha demostrat que Catalunya és un país que malauradament té un govern que històricament ha formulat molta normativa. És un territori amb una gran tradició de legislar i establir grans marcs de conservació i protecció ambiental, però després no es tradueix en polítiques executives i, per tant, sense una assignació determinada de recursos (humans i econòmics) per portar a la pràctica aquestes polítiques o plans estratègics.

En canvi, hi ha una societat civil molt activa i capaç de treballar tant des de la vessant de la conservació, amb projectes a tot el territori per preservar la biodiversitat que tenim, així com fer seguiment i monitoratge. Una part important de les dades relatives a la biodiversitat de Catalunya les generen les entitats ambientals, mostrant com la ciència ciutadana és una eina molt important en aquest camp, i alhora, les mateixes entitats es converteixen en bona part del territori en l’actor principal de salvaguarda i vigilància de l’estat del medi natural. Són les entitats les que denuncien, recorren, defensen, sensibilitzen, etc. Històricament, això ha implicat la protecció de molts espais que actualment conformen la Xarxa d’Espais Naturals Protegits de Catalunya. És un paper que no han de deixar d’exercir perquè és mostra d’una societat civil que valora el patrimoni natural que tenim i es mobilitza per defensar-lo, però alhora és un reflex de la feblesa i deficiència amb la qual s’executen les polítiques de conservació des de la pròpia Generalitat.

Per tant, esperem que tard o d’hora el govern de la Generalitat se n’adoni que un dels majors actius d’aquest país és la seva natura, els seus paisatges, la seva diversitat ecològica, orogràfica, els paisatges culturals heretats i la biodiversitat associada. Això s’ha de posar al capdavant de les polítiques ordinàries i de desenvolupament del país, i no com un recurs per fer campanyes de promoció turística, ja que després es veuen greument amenaçats per projectes de grans infraestructures.

Tenim un repte enorme en aquest sentit per tal d’equilibrar les polítiques de desenvolupament econòmic amb les polítiques de preservació d’un territori ecològicament funcional.