Actualitat

Òscar Mercader, de l’Ass. Garraf Coopera: “Necessitem el major nombre de participants que reivindiquin polítiques per defensar el medi natural”.

L’entitat treballa per conservar la zona de l’Ortoll. D’unes 100 ha, és de les poques que queden sense urbanitzar a prop de la ciutat, tot i ser terreny encara urbanitzable.

Al sud-est de Vilanova i la Geltrú es troba l’Ortoll, una àrea verda on actua l’associació Garraf Coopera. Va néixer com a entitat de cooperació internacional i, des del 2011, també es dedica a la protecció i defensa del medi natural. Treballen amb la gent del territori per la conservació de l’Ortoll, i ho fan gràcies a la custòdia i el voluntariat ambiental, i, en particular, recuperant els camins ramaders de la comarca.

Cada dilluns al matí i cada 3r diumenge de mes els grups de voluntaris i voluntàries es troben al camp. Hem parlat amb l’Òscar Mercader, un dels seus membres més actius, implicat des del 2012 en la millora del medi ambient a Vilanova i la Geltrú.

  • Quina relació té Garraf Coopera amb la Plataforma Defensem l’Ortoll?

La Plataforma Defensem l’Ortoll neix arran de les mobilitzacions del 15M a Vilanova i la Geltrú. Es va fer una acampada a la plaça de la vila on la gent reivindicava un canvi. Un dels àmbits era medi ambient.

La gent estava preocupada per la urbanització de l’espai de l’Ortoll de Vilanova. La Platja Llarga també es va voler urbanitzar, i fruit d’una plataforma i la lluita veïnal es va poder salvar. Fruit d’aquesta feina de defensa del territori, durant el març de 2011, es va crear la Plataforma en Defensa de l’Ortoll, perquè la gent de Vilanova tingués un espai per reivindicar i defensar els espais verds enfront de la urbanització.

Algunes persones de Garraf Coopera (G.C.), que llavors es dedicava a la cooperació internacional, també participaven a la Plataforma, i alguns tràmits es feien en nom de G.C. ja que era una entitat formal. Finalment, la Plataforma va acabar integrant-se dins de G.C.

  • A què es dedica l’entitat?

A través de la cooperació internacional i la conservació del medi ambient local treballem per unes relacions més igualitàries, aconseguir un canvi de paradigma de societat per sensibilitzar sobre el canvi respecte la natura i el medi ambient a la comarca.

En concret conservem la zona de l’Ortoll. D’unes 100 ha, és de les poques que queden sense urbanitzar a prop de la ciutat, tot i ser terreny encara urbanitzable. Un espai d’1ha d’aquesta zona és la que tenim en custòdia, ja que és propietat de l’Ajuntament i ens ho cedeix per mantenir i millorar la biodiversitat amb l’acció voluntària de moltes persones.

Una de les tasques que fem es buscar documentació històrica sobre els camins ramaders, fem tasques d’investigació.

  • Quin és el paper del voluntariat?

Organitzem diverses accions de voluntariat durant l’any, tot i que a l’entitat tots els membres som voluntaris. Treballem de forma assembleària, ens reunim en diferents grups de treball i entre tots es proposen accions, el màxim de realistes possibles i que es puguin dur a terme entre les persones que formem part de l’entitat.

  • Quines accions dueu a terme?

Sobretot treballem amb alumnes d’institut, a través del servei comunitari, fan de voluntaris amb una entitat del territori. L’any passat van passar 100 alumnes de diferents instituts de la comarca, se’ls hi ensenya a conservar espais, tot relacionat amb la custòdia que fem al Turó del Sèu.

També fem campanyes de sensibilització, jornades contra el canvi climàtic, caminades explicatives, replantacions… A la zona de l’Ortoll hem fet un itinerari senyalitzat ‘Ronda d’Adarró’ on es pot fer un passeig caminant o en bicicleta de 5 km. Col·laborem amb activitats esportives ecològiques: l’Eco-cursa (d’orientació) familiar, on la gent coneix el territori i alhora recullen residus per millorar l’estat dels espais naturals.

Estem recuperant el camí ramader de la Marina, col·laborem amb els voluntaris de la Diputació de Barcelona i amb la Fundació Miranda. Recuperem aquest antic camí ramader i fer una via verda que connecti el Penedès amb la Cerdanya.

  • Per què és important la participació de persones voluntàries a l’entitat?

Perquè necessitem que el major nombre de participants facin d’altaveu i reivindiquin polítiques per defensar el medi natural.

Nosaltres demanem moltes coses a l’Ajuntament: per exemple, el model de ciutat que volem, el model de societat i la forma que tenim de treballar és empoderar les persones que participen amb l’entitat per defensar certs espais com l’Ortoll.

Podem demanar que no sigui urbanitzable, però si la gent no hi va, no hi participa i no el coneix, no ho defensarà en el moment en que es vulgui urbanitzar. Ha de ser la mateixa ciutadania qui reivindiqui que aquella zona no es vol urbanitzar.

La força que té el voluntariat ha de ser poder canviar les coses desde dins i reclamar a les institucions certs passos per la protecció dels espais verds, que d’altra forma es perdran i quedarà un model de ciutat que no és el que volem.

Volem un turisme, per exemple, que sigui de qualitat, respectuós amb el medi ambient, que es facin activitats al territori, però tenint en compte que no volem que es perdin els pulmons verds de la ciutat, com el que representen les 100ha de l’Ortoll.

També volem que es creïn zones verdes i itineraris respectuosos amb el medi i que fomentin un canvi de mobilitat més sostenible. Integrant el coneixement sobre flora, fauna i donant a conèixer la història dels camins ramaders, en contraposició al model actual de turisme massiu de sol i platja.

  • Què s’ha aconseguit amb l’actuació voluntària?

Principal s’ha aconseguit la visibilització, d’una zona anteriorment degradada i la recuperació d’una zona natural (on estem fent plantacions).

Gràcies a la feina del voluntariat hem recuperat antics camins que estaven en desús, i avui dia la gent de Vilanova s’ha fet seu l’espai. La gent va a passejar, a fer esport, a la platja, i en certa manera veus un canvi de visió d’una zona que abans era degradada i s’ha recuperat per la ciutadania. També hem fet d’altaveu d’una zona que abans no coneixia ben bé ningú, ja que era molt degradada, estava bruta i intentem que això es reverteixi.

Ens agradaria que finalment fos una zona que comptés amb algun tipus de protecció.

  • Amb quines dificultats us heu trobat?

Principalment els recursos econòmics. Per resoldre això,
el 2018 Vilanova va aprovar dedicar el 0,5% IBI a conservació del medi ambient (uns 170.000€/any del pressupost anual per dedicar a accions concretes per la millora del medi ambient).

Tot i que es va aprovar al ple de l’Ajuntament per unanimitat, a hores d’ara encara no s’ha dut a terme aquest partida pressupostària, que ens ajudaria a replicar activitats de custòdia que estem fent ara. No ho demanem per créixer més, ja tenim la custòdia consolidada i podem continuar, però podríem ampliar les accions si tinguéssim més finançament.

Fem demandes als ajuntaments, però van tard i és difícil moure totes les propostes que fem, per traves legals o administratives, costa molt que actuïn quan és necessari.

  • Quines xarxes teixiu amb altres entitats de la zona?

Formem part d’una coordinadora d’entitats preocupades pel medi ambient a la zona del Garraf i Vilanova, creada al juny 2019. Hi participen entitats com l’Associació de Protecció del Medi Ambient (APMA), ARBA litoral, la Foixarda, la Plataforma de camins escolars, Alytes (es dediquen a observacions d’aus, creació d’una bassa),
la Xarxa per la Sobirania energètica, Biodiversitat Sitges, ECOL3vng, Col.lectiu veïns contra la contaminació – CVC, SOS Penedès, Grup Local de VNG de Som Energia, la Vinagreta.

Col·laborem alhora amb un munt d’entitats i persones de la Comarca que ens recolzen i recolzem fent xarxa. Estem també en contacte amb entitats que fan esports de muntanya de forma respectuosa amb el medi ambient, entitats de pedra seca, naturalistes, sobre ornitologia…

A nivell de Catalunya, formem part de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN).

  • En definitiva, què voleu aconseguir amb l’entitat?

Ens agradaria que l’espai de l’Ortoll fos un espai protegit. Nosaltres no volem fer custòdia, el que voldríem és que les administracions siguin capaces de poder gestionar un espai natural i que busquin la fórmula adequada per la seva protecció, ja sigui espai natural, parc natural, corredor ecològic… Alguna fórmula amb la qual es fessin les tasques de vigilància, custòdia i millora de l’espai que potser no ens pertoquen.

  • Com puc participar com a persona voluntària?

Vine un 3r diumenge de mes, els dilluns al matí, o envia un correu electrònic a garrafcoopera@gmail.com, especificant una mica de descripció, interessos i disponibilitat, i trobarem un espai de trobada per explicar-te millor què fem i com pots participar.

Està obert a tothom! L’únic requisit és ser major de 16 anys.

Les àrees d’actuació o grups de treball són els següents:

  • Cooperació internacional
  • Administració
  • Sensibilització
  • Comunicació
  • Treball de camp a l’Ortoll: recuperació de camins, replantacions,…
  • Fitxes de toponímia del Penedès

Un dels projectes actuals és la digitalització i transcripció de les més de 20.000 fitxes del historiador Vicenç Carbonell, i també col·laborem amb el Institut d’Estudis Penedencs, hem creat un software per facilitar la seva consulta. Estem buscant voluntaris!

Un cop et posis en contacte per participar en el projecte de les fitxes, farem una primera trobada, on ens coneixem amb els nous voluntaris i tenim un primer contacte, després les tasques són a distància.

  • Recordes algun moment especial o curiós viscut a l’entitat?

Els començaments de la Plataforma van ser divertits. A les primeres assemblees hi participaven desenes de persones de totes edats i perfils. Tothom hi deia la seva i volia participar.

Però a mida que van anar passant els mesos, moltes de les trobades i reunions van passar a ser minoritàries. Fins i tot s’han fet reunions i trobades amb un únic participant i d’altres on amb una mica de sort, ens trobàvem amb algun altre company/a que es deixava caure per les reunions i continuar així amb els treballs i projectes de medi ambient projectats.

També sovint les trobades es convertien en improbables ja que en aquella època ens comunicàvem per correu electrònic o trucades de veu.