La passió pels mussols va despertar la vocació naturalista de Carles Martorell, enginyer tècnic agrícola nascut a Manlleu fa quaranta-nou anys. Voltar en bicicleta pels camps , quan era adolescent, li va permetre descobrir la natura i les descobertes van anar alimentant cada cop més curiositat. “En particular m’atreien molt les rapinyaires nocturnes”.
Així es va anar trobant gent amant de la natura, i ampliant les àrees d’interès: de les papallones, a la botànica, a la fotografia de natura i de paisatges…”.
Com a tècnic agrícola intenta compaginar la feina per fer-la coherent amb la conservació de la natura.
La vocació personal, compartida amb més persones, va donar com a fruit el naixement del Grup de Naturalistes d’Osona vinculat a la ICHN, del qual en Carles n’és l’actual tresorer.
Com vas conèixer l’entitat?
El GNO es va crear el 1999. Érem un grup d’aficionats naturalistes que ja formàvem part del GACO, entitat dedicada a les aus. Ens trobàvem a gust al GACO, però vam sentir la necessitat de crear una agrupació centrada també en altres grups taxonòmics, dedicada més àmpliament a la conservació de la natura. Finalment ens vam constituir com a delegació de la Institució Catalana d’Història Natural de l’IEC.
La ICHN-IEC ens ofereix una secretaria administrativa, i cada grup de treball s’organitza segons àrea d’interès, com orquídies, felins,…, i et permet relacionar-te amb altres delegacions comarcals, compartir, fer difusió, marca….i obtenir una mica de finançament anual.
Quina és la missió del GNO?
La nostra missió és construir grups de treball per fer estudis i seguiments dels diferents grups taxonòmics i reunir gent que té interès per la natura a la comarca. Busquem gent de la comarca, que hi visqui o hi treballi, amb qui fer recerca, divulgació i organitzar sortides naturalistes per donar a conèixer valors naturals del nostre entorn.
Vam començar unes 20 o 30 persones interessades. Ara som al voltant de 50 persones, i un centenar de simpatitzants que venen a sortides i xerrades.
En quins espais naturals actueu? Teniu espais en custòdia?
Des de fa 3 anys estem en contacte amb l’Espai Natural de Guilleries-Savassona, on realitzem el monitoreig CBMS de papallones. Hi ha la voluntat de fer una guia de papallones, mamífers, censos de rapinyaires nocturns, i nosaltres hi col·laborem.
Al Parc del Montseny i al Parc de Montesquiu fem estudis de foto-trampeig de carnívors, com el gat salvatge.
Actuem en els espais interès natural de la comarca d’Osona en general, i hem fet algun itinerari de bosc de ribera pel Gurri i el Meder amb l’Ajuntament de Vic, i sortides per Manlleu, Sant Pere de Torelló…
Volem fer gestió activa per la natura: estem treballant amb l’Ajuntament de Vic en la cerca zona inundable per la recuperació d’un aiguamoll. En aquesta línia també hem fet recuperació de basses agrícoles amb acords de de custòdia agrària i forestal, a la zona de Castell de Vilagelans, a Gurb.
És probable que ens trobem problemes de les qualitats de les aigües, habituals a la comarca. La presència de nitrats i fosfats està relacionada amb un model de ramaderia industrial sobredimensionada. Això està fora de la nostra capacitat d’acció, i per això col·laborem en projectes reivindicatius d’altres associacions de la comarca com el Grup de Defensa Ter.
Quantes persones componen l’entitat?
Actualment som al voltant de 50 persones sòcies, i un centenar de simpatitzants. Són persones interessades en la natura amb ganes d’aprendre més: des de gent experta a gent que no en sap gaire encara i vol aprendre. Venen a les reunions, a les sortides familiars, molta gent repeteix.
Moltes són de l’Osona, però també hi ve gent de Barcelona, de Manresa…i altres indrets…
Quin paper juga el voluntariat a la vostra entitat?
El voluntariat és clau, perquè som una entitat basada en el voluntariat. El GNO el compon gent amb sensibilitat per la natura que vol saber d’un tema en concret, expert o no experts, que volen aprofundir.
Quins són els principals problemes que us heu trobat?
La veritat és que fins ara hem funcionat molt bé, gràcies a que s’ha anat incorporat gent jove amb molt de talent i ganes de fer coses.
Sempre ha estat a nivell voluntariat, i tenim una reflexió interna sobre si seria bo tenir una persona alliberada. Ajudaria a donar empenta a projectes i podria millorar la cerca de finançament, però hem de dir que fins ara ens hem anat ensortint prou bé.
També tenim col·laboracions amb la Universitat de Vic, on també hi tenim la seu, i ens han ajudat estudiants amb els seus projectes finals de carrera.
Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?
Crec que el GNO som coneguts a la comarca: les xarxes socials ho han facilitat, i qui ens busca ens troba. Les sortides naturalistes són una bona manera per connectar amb la gent, i crec que ens trobem en un bon moment en el qual cada vegada hi ha més connexió entre entitats i societat.
Tenim grups de whatsapp d’orquídies, papallones, d’ocells…
També col·laborem amb el diari comarcal El 9 nou. Vam estar fent articles periòdicament pel 9 magazín a l’Osona.
Crec que les entitats podem estar cada vegada més present en l’àmbit de la comunicació, a nivell digital gràcies a les xarxes socials, i físicament gràcies a les sortides naturalistes, que creiem que donen una gran complicitat amb la gent.
Quins són els vostres projectes de futur?
Volem continuar amb els projectes que tenim oberts, consolidar el de les zones inundables, i les sortides naturalistes, en aliança amb Museu del Ter.
Quin moment especial destacaries viscut en aquests anys?
Podria dir que justament ahir! Perquè després de gairebé quinze anys desaparegut a la comarca, vam sentir cantar a duo un mascle i una femella de duc! El mascle l’havíem alliberat i marcat nosaltres, i quan vam anar a fer un seguiment per veure com estava, ens vam trobar que havia activat el cel, i una femella li responia. És una notícia d’esperança, després de tants anys sense tenir-ne!
