El passat dijous, 9 de novembre, les intenses negociacions entre el Parlament, la Comissió i el Consell de la Unió Europea van acordar el text definitiu de l’esperada Llei de Restauració de la Natura, a través d’un acord polític entre les tres institucions.
Tot i que ens complau veure que tots els ecosistemes inicialment coberts per la llei encara estan inclosos a l’acord, els articles s’han suavitzat en comparació amb la proposta original de la Comissió i la posició del Consell. És decebedor veure les nombroses exempcions incloses i l’excessiva flexibilitat pel que fa a les obligacions dels Estats membres.
L’abast de la restauració terrestre no s’ha restringit exclusivament als espais de la Xarxa Natura 2000, però s’han afegit llacunes importants que poden disminuir la superfície total a restaurar. L’exigència d’evitar el deteriorament s’ha vist molt menyspreada, cosa que dificulta la seva implementació. Afortunadament, els requisits concrets per augmentar la natura a les zones agrícoles, així com per restaurar les torberes han estat incorporades, però la reintroducció de l’article va tenir un cost elevat, amb importants concessions, com ara la possibilitat d’aturar la implementació de la legislació, també conegut com el “fre d’emergència“.
Les negociacions de les tres parts han estat tot un repte, ja que el Consell i la Comissió van treballar per trobar punts en comú amb la posició significativament més feble del Parlament.
La llei, dissenyada inicialment per implementar mesures destinades a restaurar un mínim del 20% de la natura de la UE a terra, rius i mars per a l’any 2030, es va convertir inesperadament en l’objectiu d’una campanya agressiva de desinformació i liderada pel Partit Popular Europeu de Manfred Weber, amb l’objectiu d’evitar que aquesta llei vegi mai la llum. Com a resultat, es van reduir nombrosos objectius quan es va adoptar la posició del Parlament. Es van fer molts compromisos i concessions per donar cabuda a totes les parts implicades, amb l’expectativa d’obtenir el suport fins i tot de les faccions més conservadores.
La crida a una Llei de restauració de la natura impactant va rebre un suport sense precedents de més d’un milió de persones, empreses, científics i altres organitzacions. La campanya es pot seguir a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #RestoreNature.
Quins són els següents passos?
L’acord assolit ara ha de ser avalat pels estats membres, a més de ser sotmès a una votació crucial per part de la comissió de Medi Ambient del Parlament de la Unió Europea, a finals d’aquest any, on els grups conservadors poden intentar aturar la llei una vegada més.
Si la proposta segueix aquests passos amb èxit, posteriorment passarà per una votació final al ple del Parlament Europeu, que es preveu que tingui lloc el desembre de 2024.
Algunes declaracions sobre el procés de la llei de restauració de la natura
Sergiy Muroz, director de polítiques per a l’aigua i la biodiversitat de l’Oficina Ambiental Europea, va dir:
“Malgrat les importants concessions fetes als opositors a la impactant Llei de Restauració de la Natura, l’acord provisional inclou diversos elements positius, com ara objectius per revertir la davallada dels pol·linitzadors o restaurar els rius lliures. És imprescindible que la llei sigui aprovada formalment pels colegisladors abans de les eleccions de la UE el 2024, i la seva implementació comenci sense demora per permetre que la UE compleixi els seus compromisos globals sobre el clima i la biodiversitat”.
Sofie Ruysschaert, responsable de polítiques de natura, BirdLife Europe: Agriculture & Peatlands, de Birdlife, va dir:
“Estem alleujats de veure que els negociadors no han fallat completament als ciutadans europeus. La inclusió d’objectius de restauració de finques agrícoles i torberes drenades ens ofereix una modesta oportunitat per a un demà més brillant, ja que la nostra capacitat de tenir aliments i aigua neta depèn que aquests ecosistemes siguin saludables i biodiversos. Però la veritable prova de foc rau en si aquesta llei tractarà realment les grans repercussions de la crisi climàtica i natural. I això només es veurà si els Estats membres apliquen correctament la llei”.
Ioannis Agapakis, advocat de conservació de la natura de ClientEarth, va dir:
“Finalment tenim una llei molt necessària que, en teoria, obligaria la UE a prendre mesures concretes per restaurar la seva natura malalta. No obstant això, els negociadors han buidat la llei fins al punt que corre el risc de ser desdentada a la pràctica. Les nombroses exempcions i la manca de garanties legals han establert un precedent molt aterridor per a la legislació de la UE, en lloc de consolidar la UE al capdavant de la conservació de la biodiversitat. No reconèixer la nostra dependència vital de la natura deixarà els europeus exposats als impactes desastrosos de les crisis climàtiques i de la biodiversitat”.
Sabien Leemans, responsable sènior de polítiques de biodiversitat de WWF European Policy Office, va dir:
“Si bé aquest acord és més ambiciós que la feble posició del Parlament, encara està molt lluny del que la ciència ens diu que és necessari per fer front a les emergències climàtiques i de biodiversitat.
Notícia extreta del web d’European Environmental Bureau, veure aquí.