El dimecres, 21 de febrer, hem assistit al Parlament de Catalunya per reclamar al Parlament i al Govern de la Generalitat que es doni compliment a la llei 7/2020, de 2 de juliol, de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, que va rebre un ampli consens parlamentari, amb 94 vots a favor (JxCat, ERC, PSC-Units, CatEP i CUP) i 40 en contra (Cs i PPC).
El maig de 2020, més de 280 organitzacions ja vam reclamar al Parlament la necessitat i la urgència de crear aquesta Agència. Entitats ambientals, ajuntaments, entitats excursionistes, col·legis professionals, centres de recerca i universitats, empreses, persones propietàries i altres persones a títol individual, van traslladar el seu mandat a tots els diputats del Parlament, per fer sentir la seva veu i reclamar de manera conjunta la necessitat de crear l’Agència de la Natura.
Tot un col·lectiu que treballa de manera incansable per impulsar actuacions en espais en custòdia en 42.000 ha arreu de Catalunya; iniciatives que vetllen per la compatibilitat de l’activitat econòmica a les seves finques amb la gestió sostenible i la conservació en 30.000 ha de la mà de persones propietàries; i la mobilització de més de 25.000 persones anuals en iniciatives de voluntariat ambiental.
La creació de l’Agència de la Natura és un dels 4 pilars bàsics per avançar cap a la transició ecosocial necessària i per deixar enrere els dèficits crònics en matèria de conservació del medi natural i la seva biodiversitat a Catalunya.
Amb l’Agència de la Natura garantim l’àmbit estructural, que juntament amb l’àmbit executiu, ha de permetre el desplegament efectiu de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, l’àmbit legislatiu, amb l’impuls de la nova llei de patrimoni natural i biodiversitat, i l’àmbit econòmic, amb l’execució del Fons de Patrimoni Natural, són els 4 àmbits essencials per abordar de manera efectiva els reptes actuals.
La creació de l’Agència de la Natura està en greu perill
Des de la XCN denunciem que el passat 8 de febrer, alguns partits (com PSC-Units, Vox i Cs i PP) van votar en contra d’una moció al Parlament per «constituir, sense demores, l’Agència de la Natura, a partir d’uns estatuts que la facin plenament operativa per als objectiu que té fixats». I Junts s’hi va abstenir.
No es pot entendre perquè el PSC, que fa 4 anys va votar a favor de la llei de creació de l’Agència, ara presenti una moció contra ella amb l’objectiu de promoure que el seu Consell de Direcció, quedi majoritàriament representat pels sectors productius privats, com ara el forestal o l’agrari.
D’aquesta manera, deixant gairebé sense presència als sectors socioeconòmics que realment s’ocupen de la gestió i conservació del patrimoni natural del nostre país, s’està buidant de contingut la missió i objectius de la mateixa Agència.
Aquest gir sobtat del PSC, recolzat per l’abstenció de Junts per Catalunya (partit impulsor, també, de la Llei en el 2020), només es pot entendre des de la perspectiva d’uns interessos polítics i partidistes, que estant atemptant contra la voluntat del poble de Catalunya expressada en una llei democràticament aprovada per àmplia majoria. Per això, des de la XCN llancem la campanya «LA NATURA NO VA DE CADIRES».
Instem als partits polítics a constituir, amb caràcter d’urgència i sense més inacceptables demores, l’Agència de la Natura, a partir d’uns estatuts que la facin plenament operativa per aconseguir els objectius de protecció del patrimoni natural de Catalunya que té encomanats. Des de la XCN, no s’accepten «2es rebaixes» a l’Agència de la Natura. La 1a rebaixa, recordem, ja va ser durant l’aprovació de la llei 7/2020 per crear una Agència de mínims, davant les pressions continuades de sectors productivistes que veuen com una amenaça qualsevol organisme, llei o política orientada a millorar la conservació de la natura.
Incompliment en l’execució del Fons de Patrimoni Natural
El retard en la creació de l’Agència de la Natura té afectació i conseqüències nefastes en el desenvolupament de les polítiques de conservació, i especialment en el desplegament del Fons de Patrimoni Natural, que no s’està executant, per falta d’una estructura pròpia, que centralitzi i lideri les polítiques de conservació, que esdevingui àgil i eficaç i que disposi d’independència pressupostària, tal i com obliga la Llei de l’Agència de la Natura i la llei Catalana 16/2017, de l’1 d’agost, del Canvi Climàtic, creadora de l’impost sobre emissions de CO2, que nodreix aquest fons.
Des de la XCN venim reclamant, des de la creació d’aquest fons l’any 2021, garanties que el Fons de Patrimoni Natural es dediqui al 100% a les finalitats per les quals va ser creat, establint accions de transparència i accessibilitat a la informació sobre tots els projectes desenvolupats amb el fons.
Estat de la Natura i l’emergència d’actuar
Per a dur a terme polítiques de conservació eficaces ens cal un model de governança àgil, que destini recursos suficients a aquestes polítiques i que els doni un caràcter prioritari. Per això, ens cal una estructura administrativa estable, amb competències suficients i, sobretot, ben coordinada amb la resta d’administracions implicades en la matèria, i que prioritzi l’eficàcia i superi el dèficit provocat per estructures i procediments excessivament burocratitzats.
En l’àmbit europeu, diversos països com Alemanya, Anglaterra, Escòcia o França disposen d’agències similars, però amb majors competències que la proposta catalana. Recordem que l’Agència de la Natura aprovada pel Parlament esdevé una agència minvada en les seves funcions, respecte a la proposta inicial. Per tal de trobar un consens de mínims que facilités la seva aprovació, l’Agència, únicament, desplega les competències en medi natural que actualment té la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi natural i no modifica el règim competencial d’altres departaments ni de l’administració local.
L’emergència per frenar la degradació del patrimoni natural i la pèrdua creixent de la biodiversitat al territori català és cada vegada més urgent. Segons l’última actualització del Living Planet Index (LPI) per a Catalunya, realitzada el 2022 per l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, s’evidencia una greu tendència regressiva del patrimoni natural i de pèrdua de biodiversitat, alertant que les poblacions de fauna han tingut una davallada mitjana del 24% els darrers 20 anys.
Aquesta situació s’agreuja amb els efectes del canvi climàtic, arribant a una situació insostenible, i posant en risc la provisió de les funcions dels ecosistemes i dels seus serveis bàsics, com la pol·linització, la fixació de carboni, l’esmorteïment d’inundacions, la purificació de l’aire i de l’aigua, la prevenció d’incendis forestals i, en definitiva, la pròpia salut i supervivència de les persones.
Com alerta l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya del 2020, elaborat per la pròpia Generalitat de Catalunya, la causa de fons d’aquesta pèrdua de biodiversitat és «un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible» i situa els canvis en els usos del sòl com la principal causa directa de pèrdua de biodiversitat.
Els discursos en contra de la necessitat de polítiques que reverteixin aquesta situació són temeraris i responen únicament a l’interès privat per sobre de l’interès comú. Conservar la natura és conservar la nostra salut i la de les generacions que vindran.
Compliment del mandat internacional
Per altra banda, tal i com recorda el preàmbul de la llei 7/2020, del 2 de juliol, de l’Agència de la Natura de Catalunya, «el marc internacional estableix fites i obligacions concretes per als governs en matèria de conservació i ús sostenible del medi natural i de la biodiversitat».
L’acord pres per 190 països, entre ells Espanya, durant la COP15 d’ara fa un any, en que es comprometen a protegir un 30% dels ecosistemes terrestres, marins, costaners i oceànics, i a restaurar el 30% dels ecosistemes que ja estan degradats abans del 2030, interpel·la a Catalunya a prendre mesures valentes.
És imprescindible restaurar el 30% de la natura per garantir la capacitat d’adaptació i resiliència dels ecosistemes al canvi climàtic, el manteniment de serveis ecosistèmics primordials (recàrrega d’aqüífers, producció d’aliments, control de l’erosió, captació de carboni, paisatges culturals…), i per recuperar la biodiversitat en regressió.