Irehom és un suggerent nom que emana des de la Vall d’Artigues, a prop de Montserrat, “un indret al fons d’una vall on la gent sap viure en pau” com diu la cançó del grup Gossos inspirada en aquest projecte. Irehom és una associació sense ànim de lucre nascuda quasi fa 15 anys, un nom tan ric de sonoritat com de significat: Institut de Recerca Holística de Montserrat.
El manresà Oriol Tarragó és un dels fundadors, ens parla de les idees i els projectes des de l’entitat, i com poder-se implicar.
Com va sorgir Irehom?
El 2007 vam coincidir algunes persones, reflexionàvem sobre maneres de viure amb més consciència i connectades a la natura. Personalment estava en un moment de la meva vida de canvi d’activitat. I un bon dia vaig anar a parar a Can Casassaies. Era un vell mas mig abandonat, molt a prop d’un restaurant on solia anar a dinar de jove. Em va semblar un lloc ideal per dur a terme l’activitat d’acompanyament psicològic que tenia al cap des de feia temps, i sobretot, enmig de la natura. Alhora, tenia clar que era una oportunitat perquè altres persones poguessin també fer créixer els seus projectes. Aquesta va ser la terra on hi va néixer la llavor d’Irehom que entre uns quants vam cuidar i regar.
La teva activitat anterior estava tan relacionada amb la natura?
En realitat sí que hi treballava, com a jardiner. De ben petit m’encantaven els horts! Hi tenia una passió, i ja als 6 o 7 anys solet en vaig plantar un: vaig collir orgullós unes petites pastanagues de les quals encara recordo el sabor. A aquelles edats, vaig demanar que em compressin “El Horticultor Autosuficiente” de John Seymour, i m’encantava llegir-lo.
Així que en créixer em va semblar natural inscriure’m a l’escola superior d’agricultura. Però la veritat és que no va anar massa bé. Mentre em debatia en el desencant dels estudis la meva entrenadora d’atletisme en va fer reflexionar sobre el que volia que passés a la meva vida. I això em va portar a, sense deixar l’atletisme, muntar una empresa de jardineria. I em va anar molt bé. Sempre he pogut treballar doncs en relació amb la natura.
A més a més, he estat des dels meus vint anys essent voluntari amb les ADF, he estat president de la Federació ADF del Bages i Moianès i Pla de Bages fins fa molt poc.
Tanmateix, va arribar un moment en que l’empresa ja no em satisfeia. Als 35 anys vaig decidir fer un canvi important, vaig estudiar psicologia, i un temps després va arribar aquesta espai a la natura on poder acompanyar les persones.
A partir d’aquí és on vam començar a teixir conjuntament Irehom amb companys i companyes que vivien inquietuds similars.
Aquestes persones, la masia i la finca de Can Casassaies van donar lloc a Irehom, el 2007 amb la compra, i el 2008 amb tot el grup restant.
Què significa Irehom?
Significa Institut de Recerca Holística de Montserrat. Va ser un procés de més d’un any d’anar-nos trobant, configurar el projecte i decidir aquest nom.
Som Institut de Recerca, per investigar i compartir coneixement, amb sentit per les persones i pel medi; holística, perquè ho entenem de manera transversal, i l’ésser humà com a centre de totes les capes que el formen i en relació al món que el rodeja; i de Montserrat, perquè és la nostra localització.
Som una associació sense afany de lucre oberta a la participació de nous socis i sòcies. Ens agrada pensar que allò que fem serveixi per ajudar a adonar-se que hi ha altres maneres de fer les coses des d’una manera més respectuosa i conscient.
Quina és la missió de l’entitat?
Ser un laboratori d’experiències, un camp d’aprenentatge i fonts d’inspiració per a nosaltres i per la societat en conjunt.
Volem desplegar tant com sigui possible els nostres valors, essència i potencials i contribuïm cuidant i custodiant una vall, envoltats de natura, que ens aporta un contacte autèntic amb la Vida.
Replantegem el món que ens toca viure, la nostra relació amb la natura, amb nosaltres mateixes i amb les altres persones.
Cerquem la inspiració i compartim el coneixement.
Quina és la vostra zona d’actuació?
D’una banda actuem a la Vall d’Artigues, i concretament a les 35 hectàrees de la finca i també 80 hectàrees dels veïns que segueixen les directrius que els hi proposem. Totes dues finques formen part del municipi de Castellgalí. Tenim cura, custodiem i atenem les necessitats de la vall. Per aquest espai estem treballant des d’un pla estratègic que vam redactar fa uns anys i la nostra idea és crear un pla director per a les 550 hectàrees de la Vall.
Dins aquest Pla Estratègic, tenim 6 eixos diferencials d’actuació. Un d’ells és Territori i Paisatge, i tot el que engloba la natura i aquí concretament la cultura del vi amb totes les estructures que estan encara dins els boscos principalment de pi blanc que ho han colonitzat, feixes, tines, barraques.
Quin projectes de conservació esteu duent a terme?
Fem una gestió de la vall a nivell forestal i agrològic. Intervencions amb tècniques molt especialitzades, quasi quirúrgiques, de bioenginyeria, permacultura, cremes prescrites… Hem treballat en un projecte molt inspirador i creant sinergia amb l’ADF que ha rebut un premi de la Diputació de Barcelona i també aquest any passat un altre amb Torres Earth.
Estem molt orgullosos del projecte de les “microrescloses”, on fem com de castors tot promovent actuacions que afavoreixin que cada gota d’aigua que cau pugui estar el màxim de temps a la vall potenciant la recarga d’aqüífers, l’increment de la biodiversitat, afavorir les espècies més resilients als incendis forestals, etc.
És una experiència inspirada en un projecte al Brasil. Estem col·laborant amb diferents universitats amb la intenció de poder validar aquestes tècniques i resultats. Ara mateix, amb l’UB i un treball d’investigació de final de màster. També en tràmits iniciats amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per ser custodis fluvials.
Tot respon a les nostres ganes de conservar, estudiar, innovar i compartir tot el coneixement obtingut perquè pugui ser replicat.
Quins són els vostres projectes principals?
Des del punt de vista de la conservació estem treballant el pla de gestió de la vall. Hem iniciat un projecte de transformar la finca des de la mirada de la permacultura i l’agricultura regenerativa.
Vam iniciar fa temps un projecte d’agricultura i ramaderia de responsabilitat compartida. Un grup de famílies pagava un pagès i entre tots/es l’ajudaven.
Aquí a Casasaies, els camps actualment, hi fem producció de farratge, amb certificada CCPAE.
També gràcies a les instal·lacions, acollim grups diversos que ajuden a generar l’economia necessària per seguir avançant.
Personalment, impulso a Casasaies un projecte anomenat Tornar a Casa, com a psicòleg clínic, ofereixo acompanyament i estades i recessos al bosc, a les 8 barraques de vinya recuperades fa poc i acondicionades. Un exemple de com conservar el patrimoni i donar-li un ús semblant i que beneficiï.
Fem per exemple, meditacions en moviment mentrestant anem endreçant les branques dels arbres caigudes, un win/win. Aprenem i deixem una petjada beneficiosa al bosc.
I també tenim un projecte de formació de fusteria, ebanisteria artesanal amb German Peraire.
Com s’organitza la feina a l’entitat?
A l’entitat funcionem amb un òrgan de gestió diària. Ens trobem tots els dilluns. Tenim micro comissions, que s’ocupen de temes específics.
Fem treball intern de grup que és molt important per nosaltres. Un cop al trimestre, ens trobem i fem el Consell de Tribu, on s’hi decideixen les coses més importants a consensuar entre tots i totes.
La força d’aquest projecte ha sigut des del primer dia el voluntariat i totes les jornades de treball que hem anat organitzant durant aquesta quasi quinze anys. Són obertes a tothom que vulgui participar, d’1 dia o de 2 dies normalment.
Quantes persones componen l’entitat
Ara som 12 persones implicades, i vora unes 3000 persones que les anomenem “amics d’Irehom” d’entre les quals molts voluntaris i voluntàries que han anat passat durant tots aquests anys.
Quin paper té el voluntariat?
Irehom és un projecte des del voluntariat des del primer dia. Els primers 7 anys vam poder créixer amb l’impuls de moltes jornades de voluntariat. I avui en dia el voluntariat continua essent molt important: entre tots donem al projecte, qui vol estar-hi és qui destina aquest temps, ha sigut preciós. La gent pot venir i col·laborar. Fem jornades de voluntariat, tot i que una mica menys. Sentim que la gent té necessitat de donar, de col·lectiu, però calen propostes que inspirin, que allò que donen reverteixi en la societat.
Quins són els principals problemes que us heu trobat?
Segur, tot el tema burocràtic. Per a una entitat sense afany de lucre segons quins tràmits té un cost a vegades quasi inassumible, i és incòmode veure com el projecte es perd en tràmits burocràtics i persones que no coneixen els precedents. Hi ha administracions amb molt bona fluïdesa, i altres que et lliguen de peus i mans. Gràcies a la vida, hem tingut l’ajuntament del municipi al nostre costat comprenent el projecte i ens a acompanyat dels millors maneres sempre que ha calgut i pogut.
Un aspecte rellevant per nosaltres és l’element humà, la gestió dels grups, de les persones sòcies que tenen una implicació molt gran, i de les persones voluntàries. Ens fa reflexionar molt i ens fa veure que més important que el fer, és el ser, com estem per dins fent allò que decidim fer lliurement.
Creus que les entitats ambientals de conservació tenim prou visibilitat?
No ho crec, clarament no. I la visibilitat és clau: estem conservant i custodiant el medi de tots, cal posar consciència i mostrar els projectes, però sobretot impulsar-los i potenciar-los des de facilitar les coses i no al revés com encara passa.
És important unir-nos, crear xarxes com la XCN, incidir en l’àmbit polític i fer-nos visibles. És una necessitat de país i global totes aquestes iniciatives que ajudin a que fem les coses amb molt menys impacte i major benefici posant en valor aquesta consciència respectuosa amb les persones i l’entorn.
Quins són els vostres projectes de futur?
Estem molt centrats en acabar tots els tràmits que ha suposat un Pla Especial, costos econòmicament i feixuc per tota la magnitud del procés, més de quatre anys. De fet, és la clau per seguir avançant.
I també a continuar amb el projecte de les micro-rescloses a la riera cercant el finançament per seguir amb els següents treballs; i a seguir aplicant aquesta mirada de la permacultura a tota les 35hc de la finca.
També aconseguir trobar recursos perquè la casa del segle XII no caigui a terra i fer possible portar més persones a viure a Casasaies i poder seguir inspirant tot sent, fent.
Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?
Tinc gravat el moment en el que, quan vam obrir l’aixeta i l’aigua va començar a córrer per les cases!
Va ser un moment molt especial, ho vam fer tot nosaltres, i havíem estat quasi tres anys sense aigua.
Avui tenim una xarxa autònoma i ens abastim d’electricitat a partir de plaques solars que fa funcionar també totes les màquines industrials que requereix el taller de fusteria.
