L’Associació CEN du a terme projectes de conservació dels ecosistemes naturals mitjançant actuacions sobre el terreny, i promovent el coneixement i la conscienciació de la ciutadania. Parlem amb Jesús Ortiz, director de l’entitat.
Jesús Ortiz va néixer fa 41 anys a Terrassa, tot i que ha estat vivint a diferents indrets de Catalunya. És biòleg, doctor en ecologia fluvial, i pare de 2 fills. Ha mantingut un vincle amb el món de la recerca científica, sigui des de la universitat, a la que continua vinculat, sigui des del tercer sector ambiental, i en particular des de l’Associació CEN. Motivat per la conservació, hi busca la transferència científica, amb l’aplicació de projectes i també divulgació, educació i conscienciació. “Tot i que tenim espais protegits, queda molt camí per assolir la sostenibilitat, i a més a més, sovint no es tenen en compte els impactes que generem també sobre altres zones del món amb els productes que consumim, des de la roba al menjar.” Crec que hi ha força gent sensibilitzada, però arribar a la conscienciació i a actuar en conseqüència és molt més llarg. Queda molt camí per arribar a actuacions amb coherència, però estic convençut del fet que arribarà”.
Jesús Ortiz va néixer fa 41 anys a Terrassa, tot i que ha estat vivint a diferents indrets de Catalunya. És biòleg, doctor en ecologia fluvial, i pare de 2 fills. Ha mantingut un vincle amb el món de la recerca científica, sigui des de la universitat, a la que continua vinculat, sigui des del tercer sector ambiental, i en particular des de l’Associació CEN. Motivat per la conservació, hi busca la transferència científica, amb l’aplicació de projectes i també divulgació, educació i conscienciació. “Tot i que tenim espais protegits, queda molt camí per assolir la sostenibilitat, i a més a més, sovint no es tenen en compte els impactes que generem també sobre altres zones del món amb els productes que consumim, des de la roba al menjar.” Crec que hi ha força gent sensibilitzada, però arribar a la conscienciació i a actuar en conseqüència és molt més llarg. Queda molt camí per arribar a actuacions amb coherència, però estic convençut del fet que arribarà”.
Com vas conèixer la custòdia del territori?
La custòdia pròpiament la vaig conèixer en treballar al Centre d’Estudis de Rius Mediterranis, el 2015, en acabar el doctorat.
I als teus amics, com els hi expliques què és la custòdia?
No els hi explico gaire…és difícil d’explicar fins i tot a la família. Una forma d’explicar-ho és dir que donem consells sobre com millorar la conservació, fent entendre que la conservació no exclou que puguis fer explotació de la finca, però has de fer-ho respectant el teu entorn i intentar minimitzar els impactes el màxim possible. I insistint molt en el fet que és una cosa voluntària. Una altra cosa és explicar-ho a la gent que ja està interessada i que ens ve a buscar, però així i tot, crec que cal simplificar molt perquè si no molta gent s’estressa. Fins i tot els acords que hem signat, hem tendit a simplificar-los.
Quins projectes de custòdia té la vostra Associació?
Tenim 18 acords de custòdia, alguns més actius i altres una mica més parats. Alguns amb propietaris i amb ajuntaments. Al riu Glorieta tenim acords amb l’ajuntament i amb propietaris, alguns dels quals estan molt interessats a fer moltes coses. Però també hi ha racons molt macos on costa aconseguir un acord. En molts casos queden limitats per manca de recursos, perquè si no estàs a Xarxa Natura 2000, o hi ha alguna espècie protegida, és difícil obtenir ajuts…. La propietat sol fer aportacions simbòliques, per no inverteixen massa recursos…
La majoria dels nostres acords són fluvials aquàtics i algun de custòdia agrària, i tots a les comarques del Camp de Tarragona.
Moltes persones ens escriuen i demanen consultes de conservació o indicacions de com actuar….; per això de vegades penso que és millor no fer servir la paraula custòdia, sinó explicar que és una forma amb la qual ajudem a conservar els valors naturals de les finques.
En què consisteix la tasca d’un/a tècnic/a de custòdia?
Sobretot a buscar solucions, quan hi ha algun problema, quan es vol fer un aprofitament, una restauració d’un hàbitat. Una funció molt important és la de fer d’enllaç, ha de saber ser un bon enllaç entre problemes i solucions, amb els diversos especialistes, entre propietaris i administracions i voluntaris…; ha de ser capaç de redactar projectes…
Quin aspecte us ha influït o condicionat més a l’hora de desenvolupar els projecte de custòdia de la vostra entitat?
El que més influeix és la manca de recursos, si no hi ha recursos no pots fer actuacions, ni contractar gent per executar-les. També hi ha una certa falta compromís, de compromís estable, de propietaris, voluntaris o ajuntaments… Moltes persones voluntàries venen de forma puntual, però costa trobar un voluntariat estable…….
També hi ha un condicionant positiu, que rau en les ganes de la propietat, i cal dir que hi ha propietaris realment amb molta empenta.
En l’àmbit tècnic en el món fluvial ens trobem amb la problemàtica d’espècies exòtiques, hi ha molta feina a fer, i cal dir que rebem avisos i consultes de moltes persones, però és una problemàtica que ens sobrepassa a la majoria d’espais. No només tècnicament, sinó també perquè sovint hi ha un cert conflicte social al voltant d’algunes espècies…
Quins reptes té la custòdia en els anys vinents?
El primer repte per mi seria resoldre el tema econòmic, perquè signar acords però no poder actuar, no té sentit. Crec que un repte també està en la perspectiva humana del concepte de propietat, i que cal aprofundir en la idea que la terra és un bé comú, amb interessos d’humans i també dels altres organismes vius… Afortunadament hi ha propietaris conscienciats que entenen la possessió com un dret d’ús, però molts encara no entenen que tenen limitacions.
Quin ha estat per a tu un moment especial fent custòdia?
Per a mi ha resultat molt gratificant, quan et ve gent en moments difícils, i sense ser conscients del que estàs passant, et feliciten per la feina que fas. També produeix molta satisfacció quan els socis et contesten que paguen la quota de socis encantats! I trobar-te gent que agraïda i motivada que et va a buscar i a felicitar. Et dóna empenta per tirar endavant, tant amb la custòdia com a l’àmbit personal.