Parlem amb Montse Pascual tècnica de la Institució Alt Empordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN), una de les entitats ecologistes més antigues de Catalunya, que dedica part de la seva acció a la custòdia.Igual que l’entitat, la Montse Pascual és empordanesa. És ambientòloga i ha passat gran part dels seus 38 anys treballant en associacions de natura, – també a l’Apnae-, i en l’àmbit del medi ambient en general.
Parlem amb Montse Pascual tècnica de la Institució Alt Empordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN), una de les entitats ecologistes més antigues de Catalunya, que dedica part de la seva acció a la custòdia.Igual que l’entitat, la Montse Pascual és empordanesa. És ambientòloga i ha passat gran part dels seus 38 anys treballant en associacions de natura, – també a l’Apnae-, i en l’àmbit del medi ambient en general.
Com vas conèixer la custòdia del territori?
El primer contacte que vaig tenir amb la custòdia va ser el 2010, quan a la IAEDEN es va crear un grup de treball que volia estudiar una aproximació del món agrari al món ambiental, i vam i vam identificar que una de les eines que podia ser molt interessant era la custòdia agrària. A partir d’;aquí aquest grup de treball de voluntaris ens vam començar a reunir, organitzar xerrades, visites, es va convidar la Xarxa de Custodia del Territori, a la gent de Gallecs i vam contactar amb GOB Menorca per aprendre experiències sobre custòdia agrària. Es feien xerrades públiques, convidant gent, entitats, pagesos, amb l’objectiu de buscar sinèrgies entre el món naturalista i el món agrari empordanès.
I als teus amics, com els hi expliques què és la custòdia?
Els hi dic que és una estratègia de conservació que es basa en l’acord social, de baix cap a dalt. I si demanen més explicacions, aleshores els hi parlo dels acords que existeixen, entre entitats ecologistes i agents del territori, que se busquen compromisos en els quals les dues parts hi treuen beneficis, i que es tracta d’acords socials on no intervé l’administració. Li dono molt èmfasi al concepte de conservació i al d’acord social.
Quins projectes de custòdia té la vostra Associació?
Des de Iaeden tenim un acord des dels anys ’90, que és històric, amb un propietari d’una antiga gravera que havia quedat abandonada. En aquell moment es va fer un conveni d’ús i gestió, i ara hi ha els Estanyols de Mas Margall, a Avinyonet de Puigventós, uns estanys temporals amb uns aguaits que es poden visitar seguint un petit itinerari. Després, a partir de 2010, es va començar a treballar per aconseguir acords de custòdia agrària i a buscar finançament per implementar-ho. Del 2011 al 2014 vam desenvolupar un projecte conjuntament amb el GOB Menorca, per a desenvolupar la custòdia a l’Empordà i a Menorca i finançat pel Ministerio.
Com a resultat vam poder signar 14 acords de finques amb diferents propietaris. I aquí va ser on també em vaig anar formant com a tècnica de custòdia. El projecte incloïa una part de capacitació i formació de l’entitat. Al principi amb el Gob Menorca, que tenia molts anys d’experiència amb custòdia agrària, i amb la XCT, el FRECT -Foro de Redes i entidades de custodia del territorio-, i la plataforma de custodia del territorio de la
Fundación Biodiversidad.
També més recentment hem desenvolupat un projecte per la recuperació de prats de dall i estanys temporals a la zona de l’Albera (Alt Empordà). Els prats de dall tenen una flora molt interessant associada a una pràctica agrària tradicional com el dall, cosa que entronca directament amb la custòdia agrària. S’han desbrossat prats de dall abandonats amb la recuperació de la pràctica tradicional del dall, amb l’objectiu que es recuperi la seva riquesa florística a partir del seu banc de llavors. Per això, s’han arribat a acords amb els propietaris i amb un pagès de la zona. El repte serà mantenir la pràctica del dall i fer-la econòmicament viable.
En què consisteix la tasca d’una tècnica de custòdia?
No és senzill, podríem dir que cal fer moltes visites i contactes, per a establir i fer seguiment dels compromisos dels acords; així com organitzar assessoraments i formacions de temes d’interès agrari i ambiental.
També s’ha de ser creatiu amb la identificació d’actuacions que siguin d’interès tant en l’àmbit agrari com en l’àmbit ambiental, sempre busquem el doble objectiu. Per exemple amb el celler de la Gutina hem fet la recuperació d’un estany temporal d’aigües pluvials al conreu de vinya del costat. Així,amb la recuperació d’aquest hàbitat d’interès prioritari com és un estany temporal amb la seva fauna i flora, era beneficiosa des del punt de vista naturalista i també agrari, ja que el pagès evitava l’excés d’humitat que el preocupava a la vinya.
Com detectes les possibles actuacions? Amb visites de camps i sobretot parlant amb els gestors i propietaris. Així podem arribar a propostes com instal·lar de caixes niu d’òliba o caixes dormider de ratpenat, animals que tenen per dieta micromamífers o insectes que són plagues per al món agrari.
També s’ha de dir, que a la pràctica i per a desenvolupar tot això, acabes fent de tècnic de projectes, ja que per a desenvolupar cadascuna de les actuacions s’ha de buscar finançament i cal dedicar hores a la burocràcia que porta associada, destinant moltes hores al despatx que no pas a les visites de camp.
Quin aspecte us ha influït o condicionat més alhora de desenvolupar els projecte de custòdia de la vostra entitat?
Ens afecta la discontinuïtat de finançament. No és el mateix encarar un projecte amb un impuls econòmic de 4 anys que de 6 mesos, si hi pot haver una dedicació de jornada completa o de jornada parcial. Condiciona la manera com has de repartir esforços, especialment quant tens moltes finques en custòdia. La manca de finançament absoluta se supleix amb voluntariat, amb una baixada de ritmes de seguiment i propostes molt important.
A quines dificultats heu de fer front?
Crec que hi ha un repte de compatibilització dels objectius de rendibilitat econòmica d’una explotació agrària, amb els objectius de conservació de la natura. Al final és la rendibilitat econòmica la que garanteix la continuïtat d’aquestes finques agràries que han pres un compromís amb la conservació de la natura. Per això dediquem molts esforços a mostrar exemples d’experiències viables.
Quina creus que és el coneixement de la custòdia entre la gent?
Fora de l’àmbit del cercle de les entitats que ens dediquem crec que és bastant nul. El concepte el poden entendre, però el nom en sí no ajuda gaire. En l’àmbit dels socis o simpatitzants de les entitats de custòdia, els consumidors conscients de productors agraris de custòdia que fan l’esforç d’explicar-ho, que reben els nostres butlletins i ens han sentit parlar, sí que ho coneixen, però fora d’aquest cercle és difícil i per tant encara tenim molt recorregut.
Quins reptes té la custòdia en els anys vinents?
El gran repte, per a la custòdia agrària, és obtenir el reconeixement com a eina de gestió que és. I que trobi el seu encaix en les polítiques agràries. Ara mateix no hi ha un reconeixement. Per l’sector agrari la custòdia agrària és medi ambient, i per al medi ambient estem fent agricultura. Cal modificar el concepte d'”espais protegits” a “protegir espais”, és a dir incorporar un maneig agrari que contribueixi a la conservació.
Fora de l’àmbit del cercle de les entitats que ens dediquem crec que és bastant baix.
En l’àmbit dels socis o simpatitzants de les entitats de custòdia, els consumidors conscients de productors agraris de custòdia que fan l’esforç d’explicar-ho, que reben els nostres butlletins i ens han sentit parlar, sí que ho coneixen, però fora d’aquest cercle és difícil i per tant encara tenim molt recorregut.
Quin ha estat per a tu un moment especial fent custòdia?
Hem tingut bons moments, però els més gratificants són els petits reconeixements i les mostres de satisfacció de les persones de les finques amb qui treballem, que potser tenien algun dubte quan s’hi van llençar, i ara et diuen que estan molt contents de ser part del projecte de custòdia agrària de la IAEDEN. Així com també és bonic veure com es crea xarxa entre pagesos i es transmeten coneixements i experiències.