La nova Política Agrària Comuna (PAC), les bases de les quals s’han aprovat aquesta setmana passada al Parlament Europeu (veure document aquí) i al Consell de Ministres de la UE (veure document aquí), s’ha quedat novament curta. Si ja es començava a quedar curta quant a pressupost en relació a la programació 2014-20 (tot i que els nous fons de recuperació sembla que podran compensar-ho), i també s’estava quedant curta quant a durada prevista, degut a l’aprovació d’una pròrroga extraordinària de dos anys de la PAC vigent (que farà que la nova no entri en vigor fins a 2023), ara s’ha quedat curta en ambició política, si ens atenem al previsible abast del seu impacte ambiental, i l’emergència que vivim en aquest sentit.
Us explicàvem fa uns dies que es reunien per una part els Ministres d’Agricultura en el marc del Consell Europeu, i per una altra part els parlamentaris europeus, en tots els casos per aprovar una posició definitiva quant als reglaments de la nova PAC que, de totes formes, caldrà negociar conjuntament en els propers mesos junt amb la Comissió Europea. Abans de revisar l’abast dels principals acords, és bo recordar la rellevància política de la PAC, que s’emporta un 40 % del pressupost comunitari aproximadament, el que suposarà per a l’Estat espanyol gairebé uns 50.000 milions € per al període 2021-27 (o, el que és el mateix, aproximadament 7.000 milions anuals), a repartir entre els fons d’ajudes directes als agricultors (que juntament amb el fons per a la regulació dels mercats agraris conforma l’anomenat Pilar I, i significa un 75 % aproximadament del total de la PAC), i els fons dedicats més àmpliament al desenvolupament rural, el 25 % restant aproximadament, on s’inclou fins ara, per exemple, el suport a l’agricultura i ramaderia ecològiques, o les mesures agroambientals (com la gestió dels espais amb limitacions naturals o els prats de dall).
Una de les principals novetats de la nova PAC és la introducció dels anomenats “eco-esquemes” en el primer pilar, en tant que ajuda directa, com a mesures dedicades a pràctiques agràries amb un rendiment ambiental més elevat que les pràctiques contingudes en l’anomenada “condicionalitat” (que qualsevol agricultor que rep suport econòmic ha de complir, i que s’emporta la majoria del pressupost del primer pilar, un 60%). Tot i que hi haurà discreció estatal a l’hora de dissenyar els “eco-esquemes”, des de les institucions europees es proposen unes pràctiques de referència i se n’aprova també el pressupost dedicat específicament.
Al respecte, s’inclouen per exemple pràctiques agràries que promoguin la protecció de la biodiversitat i la reducció de l’erosió del sol, o que facilitin el segrest de carboni, però també s’inclou un paquet de pràctiques enfocades a l’increment de la competitivitat agrària, i per tant d’impacte ambiental incert. Quant al pressupost, el Consell Europeu ha acabat proposant un 20% del total d’ajudes directes, mentre que el Parlament ha fixat el llindar en el 30%. Caldrà veure la xifra definitiva després de la negociació a tres bandes amb la Comissió. Cal recordar, de totes formes, que si bé la dedicació pressupostària és obligatòria per als Estats (però voluntària per als agricultors), també s’ha aprovat que durant els dos primers anys de l’entrada en vigor de la nova PAC (2023 i 2024), es puguin transferir recursos dels eco-esquemes al suport econòmic bàsic a la renda agrària i que, com dèiem, sota el criteri de la condicionalitat, estaran sotmesos a una exigència ambiental menor.
“S’han rebutjat altres propostes de pràctiques ambientals que pretenien elevar el llindar ambiental de la condicionalitat.”
Sobre la condicionalitat, o paquet de normatives associades a la recepció del suport bàsic a la renda agrària, la principal novetat d’aquesta PAC era el seu “reforç” amb les directrius que en l’anterior període de programació formaven part de l’anomenat “pagament verd” o “greening” (diversificació de cultius, manteniment de pastures permanents i de superfícies d‘interès ecològic), i amb d’altres mesures complementàries, el que representa, a priori, una bona notícia, en tant que consolidació del procés d’”ecologització” del pagament bàsic. També ho és, per exemple, que s’inclogui en el paquet de condicionalitat aprovat pel Parlament la rotació de cultius en superfície agrària. No obstant això, s’han rebutjat (en forma d’esmenes) altres propostes de pràctiques ambientals que pretenien elevar el llindar ambiental de la condicionalitat, com ara les directrius associades a elements no productius (paisatge i biodiversitat), de les quals se n’exclou les terres de pastura i es fixa el mínim en tan sols el 5% de la superfície, o l’ús d’una eina específica per a la gestió sostenible de nutrients del sòl.
A més, cal tenir molt present en aquest sentit el que es deriva de diferents informes del Tribunal de Comptes europeu (documents [1] i [2] que ja des de la XCN vam utilitzar en el seu moment a l’hora d’esmenar el text de condicionalitat proposat per l’Estat espanyol), sobre la discutible eficàcia fins ara, en termes d’impacte en la biodiversitat, de la normativa associada a la condicionalitat i al pagament verd, i no només per indegut compliment per part dels receptors dels ajuts. Per tant, sense reforçar els mecanismes de seguiment i avaluació de les mesures associades a la nova condicionalitat (procés en el que creiem que cal que participin també les organitzacions ambientals), el seu reforç normatiu no garanteix una veritable millora en termes ambientals. L’increment de les sancions per incompliment fins al 10% dels drets d’ajut, des del 5% actual, és positiu però segurament insuficient per a desmotivar els incompliments.
Situem-nos de nou: el que s’ha aprovat aquests dies al Parlament Europeu, després de discutir gairebé 2.000 esmenes als textos proposats pels grups socialista, popular i liberal, són les línies mestres generals del que serà la Política Agrària Comuna a Europa, de la que els “eco-esquemes” i la condicionalitat associada als ajuts en suport a la renda agrària en són sense dubte els elements més importants pel que fa al seu impacte ambiental, però no els únics. Aquests textos es negociaran ara amb els aprovats en el marc del Consell Europeu pels ministres d’Agricultura, i amb la Comissió Europea.
Històricament el fruit d’aquestes negociacions no és precisament una major ambició en termes ambientals. De totes maneres, certament, la Comissió ha aprovat durant aquest any estratègies de llarg termini, en el marc del Pacte Verd (Farm to Fork i Biodiversity 2030) amb objectius a priori ambiciosos a nivell ambiental (com l’increment al 25 % de superfície ecològica per a 2030, o la reducció dràstica en l’ús de pesticides). Caldrà veure, per tant, com respon a les propostes del Consell i el Parlament. Finalment, un cop estigui acordada una única posició de les tres principals institucions europees, que segurament no serà fins a finals d’aquest any, el següent pas serà l’adopció de la posició definitiva de cada Estat membre a través dels Plans Estratègics Nacionals.
I en quin punt es troba i què en podem esperar del Pla Estratègic de la PAC (PEPAC) a Espanya?
Recordem: mentre que l’any 2019 es va fer un exhaustiu procés de diagnòstic, durant aquest 2020 es va fer un primer exercici de priorització de necessitats, en el que vam tenir ocasió de participar des de la XCN a través de PorOtraPAC, i que caldrà concretar durant la primavera de 2021 en forma de mesures estratègiques d’abast ja no solament agrari, sinó de desenvolupament rural en general. Per tant, serà llavors quan caldrà valorar de nou l’abast ambiental de les mesures definitives de suport al sector agrari i les economies rurals per al període 2023-27.
Certament, la magnitud d’aquest procés polític i dels documents aprovats, dificulta una anàlisi detallada de l’impacte dels reglaments finals i de totes les esmenes finalment aprovades i rebutjades en el marc dels debats al Parlament Europeu, que intentarem desgranar durant les properes setmanes, mentre preparem també nous posicionaments cara a la definició del PEPAC a nivell estatal i català.
Per aquelles persones i entitats que voleu més informació al respecte d’aquests processos, o consultar altres informes i documents relacionats amb la PAC, podeu contactar-nos pels canals habituals i intentarem donar-vos resposta. També generarem un espai per recollir propostes cara a aquesta nova fase del procés, estigueu atentes.