Després de les propostes de reglaments europeus aprovades a finals d’octubre, i sobre les que us informàvem degudament aquí, en les darreres setmanes el procés de negociació sobre la nova PAC per al període 2023-27 ha continuat. Per una part, a nivell europeu, i per l’altra, a nivell estatal.
A escala europea ha començat el diàleg a tres bandes entre el Consell (ministres d’Agricultura dels països membres de la UE), el Parlament i la Comissió. Aquest diàleg s’estendrà finalment fins al març de 2021, quan es té previst acordar els reglaments definitius. Al respecte, convé recordar que, tot i que la posició de la Comissió en relació al procés de reforma de la PAC (basada en el Pacte Verd Europeu) no és el d’una transformació radical orientada a una major eficàcia en l’acompliment dels resultats ambientals de la política, sí que és certament més ambiciosa en aquest sentit que la posició del Consell i del Parlament. Per això, segurament marcarà el sostre del que s’acabarà legislant (pot consultar-se aquí un senzill i visual document oficial de la Comissió destacant les principals diferències entre les propostes).
Tal i com s’assenyala en un estudi recent elaborat per INRAE i AgroParisTech per al Parlament (aquí original en anglès, i aquí resum executiu en castellà), però sobretot en aquesta recent declaració per part de 40 científics, és clau que en les negociacions d’aquests propers mesos es pugui assolir, entre altres, les següents fites:
- assegurar que, en el marc de la condicionalitat, la dedicació obligada a elements de biodiversitat s’apliqui a tota la superfície agrària (no només a les terres llaurades, sinó també a les pastures permanents), i per un total del 10 % de la superfície (no només del 5 %).
- assegurar una dedicació pressupostària del 30 % a eco-esquemes en el primer pilar (no només del 20%), i que aquests eco-esquemes estiguin dissenyats per a assolir resultats ambientals de manera efectiva i directa (per tant, caldria revisar-ne la inclusió de pràctiques com l’agricultura de precisió).
- assegurar també que, al contrari del que proposen actualment el Consell i Parlament, en el 30 % de pressupost obligat en el 2n pilar de la PAC (desenvolupament rural) per a mesures agroambientals, no es comptabilitzi el suport a les àrees amb limitacions naturals, doncs aquestes es mereixen un disseny i una dedicació pressupostària específica. Aquest fet no només contribuiria a una major eficàcia en l’assoliment dels objectius de preservació, sinó que alliberaria així més pressupost per a les pròpies mesures agroambientals i climàtiques.
Mentre estem expectants a l’espera de les negociacions europees, però, el debat sobre la PAC s’ha reprès aquesta setmana passada a nivell estatal. El dia 10 es van reunir el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació amb els consellers i conselleres de les diferents Comunitats Autònomes, per començar a fixar posicions sobre alguns elements del Pla Estratègic de la PAC (PEPAC). La reunió va ser a porta tancada, tot i les demandes d’obertura i transparència que vam formular diferents entitats de la coalició de Por Otra PAC, en línia amb les conferències d’altres països europeus. Tot i que l’ordre del dia estava orientat a la discussió més aviat d’elements sectorials en l’aplicació del nou Pla (ajuts associats a sectors productius), va servir també per concretar millor l’horitzó temporal de l’aprovació del PEPAC. En particular, es va confirmar que el Ministeri estatal pretén enviar el primer esborrany del PEPAC a la Comissió Europea a mitjans de 2021, i una versió definitiva a finals del proper any.
Per assolir aquestes fites, les intervencions regionals del Pla (el que fins ara ha pres la forma de Programes de Desenvolupament Rural), incloent el disseny de les mesures agroambientals i climàtiques i el suport a les zones amb limitacions naturals, però també part del suport a les noves generacions d’agricultors per a la facilitació del relleu generacional, sembla que hauran d’estar fixades a l’abril de 2021. Es llavors quan tindran lloc les trobades bilaterals entre el Ministeri estatal i les conselleries autonòmiques. Al respecte, i com us hem informat en anteriors ocasions, des de la XCN treballem en una proposta per fer arribar al Departament d’Agricultura de la Generalitat, que volem informar i validar també a través d’un procés de consulta amb les entitats membres i que desenvoluparem durant el primer trimestre del proper any.
Mentrestant, com sempre, per a un seguiment més proper de l’activitat en relació al procés de reforma de la PAC, podeu seguir-nos a la XCN i Por Otra PAC per Twitter.