Què és?

La Custòdia Fluvial és un instrument que té per objectiu promoure la cogestió dels ecosistemes aquàtics, vinculant l’administració competent, propietaris, ens locals o supramunicipals, i entitats de custòdia, per tal d’afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el bon estat ecològic d’aquests ecosistemes.
La custòdia fluvial té lloc a tots els sistemes d’aigües superficials que es troben en terra ferma, siguin d’origen natural o artificial, d’aigües dolces, salabroses o salades.

A Catalunya, fa 10 anys que es va iniciar aquesta custòdia, signant el primer conveni l’any 2015, i arribant a un total de 40 acords de custòdia signats durant aquesta dècada i atorgant més de 4 milions d’ajuts per tal de promoure-la.

Com i on es realitza?

La custòdia fluvial pot tenir lloc en el Domini Públic Hidràulic o en altres finques públiques o privades:

• En el Domini públic hidràulic: les entitats de custòdia (ja siguin entitats privades sense afany de lucre o administracions públiques locals o supramunicipals) han d’acordar amb l’ACA els objectius i accions per a la gestió d’aquest Domini Públic Hidràulic, mitjançant un Programa d’acció que es formalitzarà amb la signatura d’un conveni de custòdia fluvial amb l’ACA.
• En altres espais: la custòdia fluvial es formalitza mitjançant un acord entre l’entitat de custòdia i la persona titular dels terrenys.

Els convenis recullen la voluntat i els compromisos de les parts signants de col·laborar de manera conjunta en la realització d’actuacions per a la conservació, protecció i recuperació dels ecosistemes aquàtics, difusió, sensibilització i educació dels valors ambientals d’aquests espais. Tenen una vigència de 4 anys, amb la possibilitat que siguin prorrogats de mutu acord.

Qui pot fer custòdia fluvial?

Un espai en custòdia fluvial, públic o privat, pot ser gestionat directament (de forma total o compartida) per una sola entitat de custòdia, per més d’una entitat, per un o més òrgans de l’administració pública i, a vegades, també per persones a títol voluntari.

Les entitats de custòdia fluvial són entitats que dediquen part o tota la seva activitat en desenvolupar acords de custòdia fluvial per a realitzar actuacions de rehabilitació, restauració i millora dels rius i les zones humides de Catalunya.

Els propietaris arriben acords de custòdia amb les entitats per tal de tenir cura dels espais fluvials que transcorren per les seves finques compaginant-hi les activitats (agrícoles, forestals, ramaderes, etc.) de la finca.

Les administracions competents poden donar suport i col·laborar en el desenvolupament d’acords de custòdia fluvial en els espais riberencs. Les administracions competents en els àmbits de la custòdia fluvial a Catalunya són la Generalitat de Catalunya (a través de l’Agència Catalana de l’Aigua), els Consells Comarcals, els Consorcis Municipals i els Ajuntaments.

Objectius generals del projecte

• Donar a conèixer la custòdia fluvial, els convenis associats i el seu desenvolupament durant aquesta dècada.
• Difondre les accions i convenis que s’aconsegueixen desenvolupar.
• Difondre la importància de la custòdia fluvial en l’ecologia i l’entorn socioeconòmic i cultural del territori.
• Fomentar la implementació i signatura de nous convenis de custòdia fluvial.
• Millorar i desenvolupar l’àmbit administratiu i legal dels convenis.

Accions previstes

Comunicació i organització d’esdeveniments

• Elaboració d’una campanya de difusió, mitjançant una campanya digital, per donar a conèixer la custòdia fluvial i promoure la implicació en la conservació dels ecosistemes fluvials.
• Organització d’un programa d’activitats adreçat a diferents tipus de públic: públic general, centres educatius, entitats de conservació, administracions locals i empreses.
• Creació i organització de les jornades commemoratives pels 10 anys de custòdia fluvial, per celebrar una dècada de treball conjunt.
• Creació d’un espai per a la difusió dels resultats i de debat sobre els reptes futur de la custòdia fluvial a Catalunya.
• Organització d’un programa de Webinars (4 durant la tardor del 2025) que tractin la temàtica de la conservació i la restauració dels ecosistemes aquàtics,promoure el coneixement, compartir experiències i generar un espai de debat sobre bones pràctiques, reptes de futur, oportunitats en la custòdia dels rius, etc.
• Creació d’una guia divulgativa i pràctica sobre la custòdia fluvial que permeti difondre aquesta eina de gestió participativa per a la conservació dels ecosistemes fluvials.

Anàlisi de la situació actual de la custòdia fluvial

• Anàlisis de convenis fluvials signats a Catalunya per tal d’avaluar la seva efectivitat i la millora de les masses d’aigua per tal d’establir criteris i recomanacions que orientin la futura gestió i desplegament de nous convenis de custòdia fluvial a Catalunya.
• Anàlisi d’altres models de custòdia del Domini Públic Hidràulic i de governança fluvial a Espanya i Europa, i de la seva potencial aplicabilitat per tal de promoure un model de governança col·laborativa més eficient a Catalunya.
• Realització d’una anàlisi jurídica exhaustiva del model actual de conveni de custòdia fluvial a Catalunya, identificant punts forts i dèbils en comparació amb altres models de col·laboracions publicoprivades i socials per a la millora dels ecosistemes fluvials.
• Elaboració de propostes de millora que integrin aspectes legals, tècnics i administratius basats en les dues anàlisis anteriors amb l’objectiu de facilitar el desplegament més eficient dels convenis.
• Establir un full de ruta per a la implementació de projectes de custòdia fluvial, identificant i prioritzant els territoris segons el seu potencial ecològic i social, i diferenciant el grau d’esforç entre baix, mitjà o alt.

Pla de gestió de la Finca Mas de Santa Magdalena 2025-2030, al Paratge Natural de la Picossa (Móra d’Ebre). El pla aborda la necessitat de mantenir i millorar un mosaic agroforestal mediterrani que històricament ha caracteritzat aquest paisatge i que actualment es troba amenaçat per l’abandonament de les activitats agroramaderes i la successió forestal descontrolada, circumstància que incrementa notablement el risc d’incendi forestal i la pèrdua de biodiversitat.

Aquest mosaic agroforestal és l’hàbitat d’espècies com l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata). També preveu la gestió adaptativa de les pinedes mediterrànies, que amb una gestió adequada poden evolucionar cap a boscos madurs, estructurats i amb major biodiversitat.

Pla elaborat en el marc del projecte CustForest, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.

14/07/2025

La “Guia per a una custòdia forestal amb mirada ecofeminista. Eines i pràctiques inspiradores per a entitats del tercer sector“ és un document pensat per ajudar entitats de custòdia a incorporar una perspectiva ecofeminista en la seva feina diària, però que també pot ser útil per empreses forestals, personal tècnic, administracions, habitants dels territoris, propietàries i propietaris forestals i en definitiva, qualsevol persona que es relacioni amb la custòdia del territori o la gestió forestal sostenible.

• Descarrega la guia.

07/03/2025

Objectiu general

L’objectiu del projecte “Plantes Oblidades” és desenvolupar i promoure aprofitaments alimentaris forestals, focalitzant-se en l’aranyó, el grataculs, la pinya verda de pi, la cirera de pastor i l’aglà. Mitjançant un model de gestió forestal sostenible i rendible, basat en la custòdia del territori, es vol fomentar l’economia rural i establir estratègies de conservació viables per als propietaris forestals.

El projecte s’articula des d’una triple perspectiva: el foment de l’economia rural, la millora de la biodiversitat forestal i l’increment de la resiliència dels boscos davant els riscos derivats del canvi climàtic. La iniciativa està impulsada per tres entitats de l’àmbit de l’agroecologia (Fundació Emys, Sambucus i Eixarcolant), el grup de recerca EtnoBioFiC de la Universitat de Barcelona i la XCN.

Objectius específics

• Identificar i implementar models de gestió forestal sostenible que afavoreixin la biodiversitat i la resiliència climàtica.
• Promoure l’aprofitament alimentari forestal mitjançant espèc l’aranyó, el grataculs, la pinya verda de pi, la cirera de pastor i l’aglà.
• Impulsar el desenvolupament de productes alimentaris innovadors a partir de la recol·lecció de recursos forestals.
• Fomentar la custòdia del territori mitjançant la implicació de diverses entitats locals i propietaris forestals.
• Contribuir a la millora de la governança dels boscos catalans i promoure la seva gestió multifuncional.
• Sensibilitzar i formar propietaris i actors del sector forestal en pràctiques de gestió sostenible i valorització dels recursos naturals.
• Analitzar la viabilitat econòmica i ambiental dels nous models de gestió forestal amb un monitoratge científic del projecte.

Accions previstes

• Implementació d’actuacions forestals en 280 hectàrees distribuïdes en 11 finques forestals d’iniciatives de custòdia del territori situades arreu del territori català.
• Valorització gastronòmica dels productes forestals mitjançant la creació de productes com gelat de grataculs, crema d’aglà o xarop de pi.
• Estudi i implementació de mecanismes per escalar la producció, millorar la comercialització i obrir nous mercats.
• Desenvolupament de models de governança participativa en finques de custòdia.
• Sensibilització i capacitació dels actors involucrats en la gestió forestal sostenible.
• Monitoratge científic per avaluar l’impacte ambiental i socioeconòmic del projecte.
• Promoció de la replicabilitat del projecte en altres territoris.
• Difusió i comunicació dels resultats per fomentar la implicació de més actors en la bioeconomia forestal.

Finançament i abast

El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU. L’òrgan finançador aporta el 95% del cost total, que ascendeix a 2.038.750€, dels quals la XCN disposa de 69.531€.

El projecte es desenvoluparà entre febrer de 2024 i desembre de 2025, amb la voluntat de consolidar iniciatives perdurables que beneficiïn el territori a llarg termini.

A més de la participació de les entitats impulsores (Fundació Emys, Sambucus i Eixarcolant), del grup de recerca EtnoBioFiC de la Universitat de Barcelona i de la XCN, el projecte compta amb la col·laboració de diverses entitats de custòdia del territori, com ara el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans, la Fundació Catalunya la Pedrera, La Sínia, Grup Natura Freixe, l’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals i la Societat Catalana d’Herpetologia.

Aquestes entitats actuen com a organismes de custòdia de les finques participants, fet que suposa un potencial interessant en l’àmbit de la governança i facilita que la iniciativa es mantingui més enllà de la durada del projecte, assegurant-ne la perdurabilitat i l’impacte a llarg termini.

El projecte “Plantes Oblidades” compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.

Espanya és un dels països amb més biodiversitat de la Unió Europea, però per fer front a l’emergència ambiental global i els objectius de l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la UE és essencial millorar la governança i trobar eines eficients per fer-ho.

La custòdia del territori constitueix una eina de conservació de la natura que fomenta acords voluntaris entre propietaris i entitats sense ànim de lucre per millorar els valors naturals i culturals d’un entorn. A Espanya s’impulsa des de fa més de 20 anys.

En aquest context, el LIFE CUSTODIA. Governança ambiental: una missió innovadora per millorar la conservació de la biodiversitat mitjançant la custòdia del territori, sorgeix amb l’objectiu d’impulsar la col·laboració publicoprivada i social per a la conservació i la restauració de la natura en el marc de l’Estratègia Europa de Biodiversitat 2030 i els acords internacionals, mitjançant la innovació i l’impuls de la custòdia del territori.

Per assolir aquest objectiu, el projecte compta amb la participació d’organitzacions de referència vinculades a la custòdia del territori, tant a nivell nacional com internacional.

Aquest projecte és coordinat per la Fundación Biodiversidad, i participen com a socis Eurosite, Foro de Redes y Entidades de Custodia del Territorio (FRECT), Fundación Global Nature (FGN), Fundación Fernando González Bernáldez/ Europarc-España, SEO/BirdLife i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN). Compta amb la contribució financera del Programa LIFE de la Unió Europea.

Aquesta iniciativa, que es desenvoluparà des de l’octubre del 2024 fins al setembre del 2028 amb un pressupost d’1,7 milions, es basa en tres pilars:

• Innovació: centrada en els mecanismes financers i socials i en el desenvolupament de polítiques públiques.
• Mobilització de finançament: atraient fons privats i públics europeus i nacionals per escalar els resultats del projecte.
• Internacionalització: maximitzant el flux d’innovació i transferibilitat en custòdia del territori.

OBJECTIUS

• Fomentar la innovació i la generació i promoció de bones pràctiques per a la conservació de la natura, relacionades amb la custòdia del territori.
• Promoure polítiques públiques amb especial atenció a una seguretat jurídica més gran dels acords de custòdia del territori i a la promoció d’incentius lligats a l’eficàcia dels acords en la conservació i restauració de la biodiversitat.
• Fomentar la col·laboració publicoprivada-social.
• Millorar les capacitats, la comunicació i els recursos per a la conservació i restauració de la natura.
• Millorar la qualitat, el seguiment i l’avaluació dels acords de custòdia del territori per mesurar-ne l’eficàcia en la conservació de la biodiversitat.
• Mobilitzar finançament públic, privat i mixt per a la custòdia del territori.
• Maximitzar, reproduir i ampliar els resultats del projecte a escala internacional, consolidant les xarxes existents.

ACTUACIONS PREVISTES

El projecte es divideix en 8 paquets de treball i 25 subtasques.

Aquestes cobreixen tant les accions de gestió i coordinació del projecte (WP1), sostenibilitat, replicabilitat i explotació dels resultats dels projectes (WP5), comunicació i difusió (WP7), i seguiment i avaluació (WP8), com altres paquets de treball centrats en aspectes tècnics per assolir els resultats esperats: disseny i execució d’un programa d’innovació per a la custòdia del territori que pugui promoure iniciatives i projectes reproduïbles a través de fars d’innovació (WP2), impuls de la col·laboració publico-social-privada per al desenvolupament de polítiques d’enfortiment de la custòdia del territori com a eina de governança per a la conservació de la naturalesa (WP3), capacitació dels agents de la custòdia del territori ( WP4) i internacionalització de la custòdia del territori (WP6).

La Bassa del Miracle és una finca propietat de la Diòcesi de Solsona, situada a la comarca del Solsonès, al municipi de Riner. L’Associació Sàmara Natura té un acord de custòdia amb la propietat per conservar la biodiversitat d’aquest espai d’alt valor ecològic. Aquesta bassa, creada per recollir escorrenties, s’ha naturalitzat amb el temps, convertint-se en hàbitat per a ocells, amfibis i altres espècies, i alberga plantes d’interès com el tamariu i el lliri groc. El pla prioritzarà la recuperació de la làmina d’aigua i la preservació dels hàbitats fluvials, tot mitigant amenaces com la sequera i els incendis, assegurant l’equilibri entre producció agrícola i sostenibilitat ambiental.

Aquest pla de gestió ha estat elaborat gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya.

29/10/2024

Objectiu general

L’objectiu del projecte és impulsar la custòdia del territori com a eina de governança per generar bioeconomia en sistemes forestals, promovent la fixació de la població i la conservació i millora de la biodiversitat així com la seva resiliència enfront del canvi climàtic. El projecte proposa una gestió forestal multifuncional que respongui als reptes i oportunitats dels boscos tenint en consideració la biodiversitat forestal, els serveis ecosistèmics, la diversitat d’actors i els nínxols de bioeconomia per fer front al despoblament rural al mateix temps que genera cohesió territorial.

Objectius específics

– Identificar, caracteritzar i promocionar models de custòdia que siguin exemple de bones pràctiques forestals i eina de planificació forestal capaç de generar cohesió territorial i oportunitats d’ocupació verda

– Desenvolupar una planificació adaptativa que doti als espais en custòdia d’un full de ruta i actuacions a mitjà i llarg termini a escala paisatgística

– Implementar actuacions de gestió forestal sostenible que integren la millora dels serveis ecosistèmics i els productes forestals amb la conservació de la biodiversitat

– Promoure iniciatives vinculades a la bioeconomia en els espais custodiats que ajuden a generar recursos i promoure l’ocupació verda: 1) promoció de crèdits climàtics (PROMACC) que promouen la biodiversitat; 2) la bioenginyeria del paisatge; 3) l’ecoturisme; 4) la ramaderia i 5) la col·laboració d’empreses en conservar els serveis ecosistèmics dels boscos

– Teixir models de cohesió social i governança participativa al voltant d’espais de custòdia forestal, garantint la multifuncionalitat del bosc i la participació equitativa en el procés de decisió

– Sensibilitzar i capacitar a la societat civil, entitats de custòdia, administracions públiques i la propietat forestal en la custòdia forestal i transferir els coneixements per a facilitar la presa de decisions

– Realitzar un monitoratge i anàlisi científico-tècnica acurada de l’impacte de la custòdia forestal sobre medi ambient i la societat

– Promoure bones pràctiques per a la inclusió de la perspectiva de gènere en la custòdia forestal a partir d’una anàlisi de diagnosi

Accions previstes

– La custòdia com a model d’èxit

– Pla de Gestió de prevenció d’incendis i biodiversitat en la conca del Gaià

– Prevenció de grans incendis forestals i projecte de viabilitat del voltor negre en la conca de la Muga

– Pla de gestió, com integrar IOF i custòdia en el territori del gall fer en el Pallars Sobirà

– Estratègies per a la planificació de la resiliència del mosaic silvopastoral a Girona

– Conceptualització, disseny i difusió de crèdits climàtics

– Estratègies de promoció de bioeconomia forestal privada

– Renaturalització de finques de custòdia de la conca del riu Gaià a través de la gestió forestal sostenible

– Gestió de l’hàbitat per a la conservació de necròfagues i altres grans rapinyaires

– Gestió forestal sostenible i conservació del gall fer en zones amb acords de custòdia

– Resiliència enfront d’incendis de 5 finques amb boscos d’alt valor ecològic

– Bioenginyeria del paisatge, gall fer i bioeconomia

– Foment de l’ecoturisme en espais de custòdia

– Governança del projecte i integració de la perspectiva de gènere

– Laboratori de governança d’espais en custòdia

– Pla de comunicació i sensibilització

– Pla de transferència de coneixement

– Indicadors per a la evaluació social i de la millora dels serveis ecosistèmics forestals i de la biodiversitat associada

El projecte CustForest compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.

Versión en castellano de la “Guia pràctica dels acords de custòdia del territori”.

Esta guía quiere aportar una visión general de la custodia del territorio y de cómo funcionan las distintas opciones jurídicas para formalizar acuerdos de custodia, el principal instrumento para desplegar esta estrategia de conservación de la naturaleza. Esta publicación es una evolución, ampliación y actualización de la guía “Opciones de custodia del territorio en fincas privadas”.

La custòdia del territori s’ha consolidat a Catalunya com una estratègia de conservació de la natura amb una important implantació territorial i reconeixement social. L’inventari de custòdia 2021 recull un total de 796 iniciatives, 74 entitats i 41.745 hectàrees en custòdia a Catalunya, el que representa l’1,3% del territori català.

Però, què és la custòdia del territori? Com podem establir acords de custòdia des de les entitats de conservació, la propietat o les administracions? De quins recursos jurídics disposem?

Durant aquesta jornada donem resposta a aquestes i altres qüestions, compartint els resultats principals de la nova publicació de la XCN, la «Guia pràctica dels acords de custòdia del territori».

• Descarrega la presentació de la formació.

Aquesta jornada ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

17/07/2024

El Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) té en custòdia la finca de Can Poeti, a tocar del riu Brugent (les Planes d’Hostoles, comarca de la Garrotxa). L’objecte de conservació d’aquest indret és l’espai fluvial en sentit ampli, ja que actualment es troba sotmès a una elevada pressió antròpica. Els objectius de conservació, recollits a aquest pla de gestió, són la millora ecològica del tram del riu Brugent i la innovació social a l’hora de participar en la cura i conservació dels ecosistemes fluvials.