El 65% del projecte es beneficia del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el marc del programa Interreg V-A Espanya – França – Andorra (POCTEFA 2014-2020), i del cofinançament dels socis del projecte.

Objectiu general del projecte

L’objectiu general del projecte és implementar recomanacions de gestió forestal dirigides a propietaris, gestors d’espais naturals i administracions implicades basada en una millor caracterització dels ecosistemes d’alt valor ecològic i de la xarxa que garanteix la seva connectivitat.

Objectius específics

• Definir conjuntament entre totes les regions implicades en l’àmbit dels Pirineus els boscos d’alt valor ecològic i la seva connectivitat.
• Contribuir a la millora de la gestió dels boscos d’alt valor ecològic i dels espais que els connecten, tot tenint en consideració un enfocament participatiu.
• Recomanar mesures de gestió forestal per als boscos d’alt valor ecològic i l’espai que els connecta basades en els estudis portats a terme en el projecte.
• Identificar eines i mètodes econòmics que facilitin la gestió forestal dels boscos d’alt valor ecològic i l’espai que els connecta.
• Integrar els resultats en les polítiques públiques d’ordenació forestal i l’enfortiment de la gestió participativa.

Accions previstes

• Identificar i caracteritzar els boscos d’alt valor ecològic i la xarxa que garanteix la seva connectivitat.
• Gestionar els reservoris i la connectivitat ecològica.
• Integrar els resultats en les polítiques públiques de planificació i enfortir la gestió concertada.

Resultats esperats

• Millorar la caracterització dels boscos d’alt valor ecològic i els espais que els connecten.
• Implementar estratègies d’intervenció coherent sobre aquests boscos i els espais que els connecten.
• Millorar la capacitat del territori per dotar-se d’estratègies compartides per a la gestió i protecció de la biodiversitat tot considerant els reptes vinculats als boscos d’alt valor ecològic i la xarxa que els connecta, vinculant-ho amb els marcs i pràctiques dels propietaris, els gestors i les institucions.

Durant la sessió es cerquen línies generals comunes que facilitin la col·laboració entre entitats de custòdia del territori, centres de recerca i administració per a l’obtenció i compartició de les dades i resultats d’avaluació de la conservació de la natura.

Enfortir aquesta col·laboració consolidarà encara més la custòdia del territori com una eina essencial en la gestió de la natura i suposarà una optimització i coordinació dels esforços imprescindible per a afrontar i revertir la pèrdua de biodiversitat.

30/09/2020

La custòdia fluvial té lloc a tots els sistemes d’aigües superficials que es troben en terra ferma, ja siguin d’origen natural o artificial, d’aigües dolces, alabroses o salades:

• Ecosistemes fluvials: rius, rieres, rierols, torrents, rials, rases, rambles, barrancs, illes, galatxos, riberes.
• Llacs o estanys, basses, tolls, ullals, aiguamolls, estuaris, acanals i altres aigües.

L’objectiu de la custòdia fluvial és generar la responsabilitat dels usuaris i propietaris vinculats a les zones humides, però també de les administracions competents, per tal d‘afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el seu estat ecològic.

Qui pot fer custòdia fluvial?

Un espai en custòdia fluvial, públic o privat, pot ser gestionat directament (de forma total o compartida) per una sola entitat de custòdia, per més d’una entitat, per un o més òrgans de l’administració pública i, en ocasions, també per persones a títol voluntari.

Les entitats de custòdia fluvial són entitats que dediquen part o tota la seva activitat en desenvolupar acords de custòdia fluvial per a realitzar actuacions de rehabilitació, restauració i millora dels rius i les zones humides de Catalunya.

Els propietaris arriben acords de custòdia amb les entitats per tal de tenir cura dels espais fluvials que transcorren per les seves finques compaginant-hi les activitats (agrícoles, forestals, ramaderes, etc.) de la finca.

Les administracions competents poden donar suport i col·laborar en el desenvolupament d’acords de custòdia fluvial en els espais riberencs. Les administracions competents en els àmbits de la custòdia fluvial a Catalunya són la Generalitat de Catalunya (a través de l’Agència Catalana de l’Aigua), els Consells Comarcals, els Consorcis Municipals i els Ajuntaments.

Per què cal protegir rius i zones humides?

El conjunt de rius i zones humides cobreixen menys de l’1% de la superfície terrestre però acullen més del 25% de tota la fauna vertebrada, a banda de moltes altres espècies. Una gran majoria es consideren molt amenaçades. Els rius i zones humides constitueixen, doncs, hàbitats naturals d’alt valor. Al mateix temps, conformen paisatges culturals i posseeixen un gran atractiu social.

La sessió va permetre fer una transsecte formatiu pels diversos models de caracterització agroclimàtica que permeten determinar els efectes potencials del canvi climàtic a l’agricultura.

7/07/2020

Informe que recull les iniciatives de custòdia, tant públiques com privades, existents a Catalunya. 

Les dades demostren la rellevància de les iniciatives de custòdia per a la conservació d’espais naturals protegits i hàbitats i espècies d’interès comunitari a Catalunya.

Febrer 2020

Cal millorar la forma en que comuniquem i potenciar la relació mitjans – entitats per tal que els projectes de les entitats siguin notícia. Però com ho fem? Entre d’altres és necessari definir una bona comunicació estratègica i construir una relació estable amb els periodistes. En aquesta jornada es detecten els aspectes clau que hem de tenir en compte.

26/10/2019

L’objectiu de la jornada és reflexionar sobre com els espais verds de les ciutats poden adaptar-se al canvi climàtic i el paper que pot tenir la custòdia del territori en aquesta adaptació.

Durant la jornada es va realitzar una dinàmica participativa per a identificar els reptes i les accions prioritàries per a la gestió de la infraestructura verda a la ciutat de Palma

26/04/2019 – Palma de Mallorca

Des del 2018, i per primera vegada a Catalunya, es fixen cabals de manteniment d’obligat compliment pels aprofitaments existents.

En aquesta jornada s’aborda el tema dels cabals ambientals des de diferents perspectives, amb exemples de col·laboracions entre diferents actors. També s’efectua un debat sobre un tema tan controvertit com sensible.

29/11/2018

És un extens manual on es detallen diverses recomanacions per treballar la qualitat de les entitats i projectes de custòdia del territori. El manual consta de 14 Bones Pràctiques, dividides en 2 blocs: Gestió d’entitats i Gestió d’iniciatives de custòdia del territori.

Aquest manual d’aplicació resumeix la Guia de Bones Pràctiques i ressalta allò més rellevant per a prioritzar per on començar a treballar a l’hora de implantar les bones pràctiques en la realització d’acords i en la gestió dels projectes de custòdia. Aquest manual pretén orientar a les entitats sobre com començar a aplicar les Bones pràctiques.

Desembre 2018

Jornada de formació sobre el paper de l’administració pública local en la custòdia del territori. S’exposa el marc legal que empara aquesta estratègia de conservació i es presenten les eines més adients per desenvolupar-la des dels ajuntaments.

A través de diferents casos pràctics i un debat, s’identifiquen les potencialitats de la custòdia municipal, i també es detecten i analitzen les problemàtiques que avui en dia limiten el seu èxit.

20/11/2018

Aquesta guia vol ser un primer pas per obrir nous espais de treball conjunt entre els sectors social i ambiental. La guia analitza els tercers sectors social i ambiental, posa de manifest les seves semblances i diferències, per poder detectar punts en comú on obrir nous espais de treball conjunt. També inclou la descripció de diverses experiències d’èxit i recomanacions i criteris per integrar acció social i ambiental. 

Novembre 2018