Projectes

Promoció de la Custòdia fluvial

La custòdia fluvial permet tenir cura dels espais fluvials i les zones humides per tal de mantenir i millorar la diversitat d'hàbitats i espècies.

La custòdia fluvial té lloc a tots els sistemes d’aigües superficials que es troben en terra ferma, ja siguin d’origen natural o artificial, d’aigües dolces, alabroses o salades:

  • Ecosistemes fluvials: rius, rieres, rierols, torrents, rials, rases, rambles, barrancs, illes, galatxos, riberes.
  • Llacs o estanys, basses, tolls, ullals, aiguamolls, estuaris, acanals i altres aigües.

L’objectiu de la custòdia fluvial és generar la responsabilitat dels usuaris i propietaris vinculats a les zones humides, però també de les administracions competents, per tal d‘afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el seu estat ecològic.

Qui pot fer custòdia fluvial?

Un espai en custòdia fluvial, públic o privat, pot ser gestionat directament (de forma total o compartida) per una sola entitat de custòdia, per més d’una entitat, per un o més òrgans de l’administració pública i, en ocasions, també per persones a títol voluntari.


Les entitats de custòdia fluvial són entitats que dediquen part o tota la seva activitat en desenvolupar acords de custòdia fluvial per a realitzar actuacions de rehabilitació, restauració i millora dels rius i les zones humides de Catalunya.

Els propietaris arriben acords de custòdia amb les entitats per tal de tenir cura dels espais fluvials que transcorren per les seves finques compaginant-hi les activitats (agrícoles, forestals, ramaderes, etc.) de la finca.

Les administracions competents poden donar suport i col·laborar en el desenvolupament d’acords de custòdia fluvial en els espais riberencs. Les administracions competents en els àmbits de la custòdia fluvial a Catalunya són la Generalitat de Catalunya (a través de l’Agència Catalana de l’Aigua), els Consells Comarcals, els Consorcis Municipals i els Ajuntaments.

Per què cal protegir rius i zones humides?

El conjunt de rius i zones humides cobreixen menys de l’1% de la superfície terrestre però acullen més del 25% de tota la fauna vertebrada, a banda de moltes altres espècies. Una gran majoria es consideren molt amenaçades. Els rius i zones humides constitueixen, doncs, hàbitats naturals d’alt valor. Al mateix temps, conformen paisatges culturals i posseeixen un gran atractiu social.