Què és l’Agenda Rural de Catalunya? 

L’Agenda Rural de Catalunya  identifica les necessitats i reptes del territori rural per garantir-ne les condicions de vida i de desenvolupament, i és un element clau per planificar les polítiques d’equilibri i cohesió territorial del país 

A Catalunya, dos de cada tres municipis catalans tenen menys de 100 h./km2 , més de la meitat dels quals no arriben als 20 h./km2 . Així mateix, hi ha 336 municipis de menys de 500 habitants, que ocupen una superfície del 35% del país però que representen l’1% de la població.  

L’Agenda Rural de Catalunya ha estat redactada seguint el marc de referència de la iniciativa del Parlament Europeu per elaborar una Agenda Rural Europea que fomenti el desenvolupament socioeconòmic, el creixement i la diversificació econòmica, el benestar social, la protecció de la natura i la cooperació i interconnexió amb les àrees urbanes.  

La seva elaboració va néixer de la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural, presidida pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que va encarregar la coordinació del document a una Comissió Redactora formada per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. D’altra banda, agents socials i econòmics representatius del món rural han conformat la Comissió Motora de l’Agenda Rural i participat al llarg de tot el procés de redacció de l’Agenda Rural de Catalunya.

Més de 1.200 persones i més de 350 entitats van participar en els diversos tallers que es van organitzar arreu del territori per donar resposta als nombrosos reptes als quals s’enfronta el món rural.  

Com a resultat d’aquest procés, s’han definit un total de 892 accions, de les quals 277 són prioritàries i 59 s’han identificat com a estratègiques. Aquestes accions s’organitzen entorn de set grans reptes: 

1. Persones, benestar i repte demogràfic. 

2. Transició ecològica. 

3. Territori connectat. 

4. Sistema agroalimentari. 

5. Gestió forestal. 

6. Innovació i dinamització social i econòmica. 

7. Governança. 

El desplegament de l’Agenda Rural de Catalunya es realitzarà a través d’un pla d’acció, que definirà les accions a portar a terme o bé que han de continuar desenvolupant els diferents departaments de la Generalitat per assolir els reptes identificats. Així mateix, una Comissió Interdepartamental vetllarà pel seguiment i compliment dels objectius marcats en el Pla.  

Què és i com funciona la Comissió Motora de l’Agenda Rural de Catalunya? 

La Comissió Motora de l’Agenda Rural de Catalunya està formada per 37 entitats d’arreu del territori:  

1. Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya 

2. Consorci Administració Oberta de Catalunya 

3. Òmnium Cultural 

4. País Rural 

5. Taula del Tercer Sector 

6. Associació de Dones de la Mar 

7. Associació de Dones del Món Rural 

8. Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT) 

9. Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) 

10. Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) – Secretariat d’Escola Rural de Catalunya (SERC) 

11. Fundació i2CAT  

12. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)  

13. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya  

14. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)  

15. Unió de Pagesos (UP)  

16. Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya 

17. Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN)  

18. CECOT  

19. Comissions Obreres (CCOO) 

20. Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)  

21. Observatori del Paisatge  

22. Unió General de Treballadors (UGT)  

23. Agencia Catalana de la Joventut  

24. Confederació del Turisme Rural i L’agroturisme de Catalunya (TURALCAT) 

25. Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya  

26. Institut d’Estudis Catalans  

27. Museu de la Vida Rural  

28. Plataforma d’Arts de Carrer (PAC) 

29. Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat  

30. Xarxa de Festivals Musicals de Catalunya (XAFEC)  

31. Federació de Municipis de Catalunya (FMC) 

32. Institut Ramon Muntaner (IRMU) 

33. Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) 

34. Associació Catalana de Municipis (ACM) 

35. Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA)  

36. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)  

37. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) 

I s’encarrega de fer el seguiment del desplegament de l’Agenda Rural de Catalunya i treballar propostes de millora organitzativa interna que facin més eficient la seva tasca. 

La Comissió Motora ha acordat la creació de quatre Comissions de Treball que han de servir millorar la coordinació i eficiència de la tasca que desenvolupa. 

Així, actualment la Comissió Motora ha impulsat les següents Comissions de Treball: 

• Comissió de treball de Comunicació 
• Comissió de treball de Rural Proofing 
• Comissió de treball entorn la qüestió de l’Aigua 

• Comissió de treball per desenvolupar la plataforma de seguiment de la implantació de l’Agenda Rural des de la societat 

Objectiu general

L’objectiu de la convocatòria és impulsar la transformació del model de desenvolupament de les ciutats mitjançant la millora de les polítiques ambientals urbanes i la implementació d’accions de renaturalització que millorin la qualitat de vida i la salut de la ciutadania i la resiliència davant el canvi climàtic a través de la gestió de la biodiversitat i els serveis ecosistèmics.

Objectius específics

El propòsit del GiroNat és que sigui un projecte compartit de ciutat, perdurable i demostratiu, basat en mantenir i crear nova infraestructura ecològica per comptar amb una ciutat verda, resilient i saludable.

Accions previstes

Per tal d’aconseguir aquests objectius, s’han dividit les accions del projecte en tres línies d’acció: estratègia, acció i transversalitat.

• A) Estratègia. Les línies d’acció d’estratègia es centraran en crear l’estratègia integral de renaturalització, els plans d’infraestructura verda i blava, els plans de gestió d’espècies invasores, i la creació d’una estratègia de ciutat comestible.

• B) Acció. Les línies d’acció B es centraran en implementar accions i projectes utilitzant ubicacions i casos d’estudi específics dins de la ciutat de Girona, i transformant aquests espais segons les bases del projecte. Algunes d’aquestes accions son un parc pilot, restauració fluvial, naturalització de basses, foment de la biodiversitat, renaturalització de patis escolars, etc.

• C) Transversalitat. Per tal d’assegurar que el projecte adopta una visió transversal, de sostenibilitat a llarg termini, i poder gestionar la col·laboració entre socis interns i col·laboradors externs i assegurar que tingui el màxim impacte sobre la ciutadania, s’han creat les accions C. Aquestes accions tenen com a objectiu crear i gestionar el pla de governança i participació ciutadana (incloent el GiroNat Lab), el pla de comunicació i de seguiment i el programa d’activitats de salut i natura.

Resultats esperats

Els resultats esperats del projecte son que hi hagi un increment de la biodiversitat urbana a través de la renaturalització, que aquestes zones renaturalitzades siguin posades al servei de la ciutadania, perquè així hi hagi un benefici tant ecològic com social. També es crearan estratègies a nivell municipal que millorin la infraestructura ecològica de la ciutat o que siguin perdurables i estiguin integrades dins la ciutat un cop finalitzat el projecte.

El projecte també crearà models de programes per incentivar l’aprofitament de les àrees verdes i blaves de la ciutat amb l’objectiu de millorar la salut física i mental de la ciutadania. Aquests models estaran basats en la co-creació i col·laboració d’actors rellevants, amb l’objectiu de que aquestes col·laboracions perdurin i creixin en el futur. Conseqüentment, aquests models seran la base per crear nous programes i iniciatives a nivell de ciutat, i així els beneficis del projecte es podran seguir exprimint un cop hagi finalitzat.

Des de la XCN donem suport a la creació d’una associació de persones propietàries i gestores de finques, amb la missió comú de promoure models de gestió de la propietat privada en harmonia amb la natura a través d’una economia rural, social i regenerativa, teixint complicitats amb tots els actors implicats.

La llavor d’aquest moviment cal situar-la en els resultats de l’informe que vam elaborar al 2021, titulat “Estudi de motivacions de la propietat privada per conservar la natura: “I tu, per què conserves la natura?” en la qual van participar 179 persones propietàries i gestores de finques privades.

Aquest informe va evidenciar que la majoria de persones propietàries no només mostren gran interès per conèixer la biodiversitat del seu espai sinó que senten també l’obligació moral de conservar la natura i perceben aquesta conservació com una estratègia vàlida per assegurar la sostenibilitat de la seva finca.

Degut a factors com la manca de finançament, la càrrega burocràtica i la necessitat de compartir i transferir coneixements entre propietaris i gestors de les finques, es va evidenciar la necessitat de facilitar un espai associatiu de diàleg i treball entre aquestes persones.

Cal destacar que a nivell europeu i mundial hi ha una aposta ferma en el paper que pot jugar la propietat privada en la conservació de la natura i especialment en el repte per assolir l’objectiu 30 x 30 de protegir el 30% del territori pel 2030. En aquest sentit, existeix una coalició de persones propietàries per a la conservació a nivell europeu, entre Eurosite i l’European Landowners’ Organization (ELO), que està promovent entitats com aquesta. En altres indrets d’Europa també es comencen a gestar xarxes regionals de conservació privada, com ara a Itàlia, a Polònia i a Portugal.

En els propers mesos l’associació iniciarà el full de ruta marcat per tal d’assolir la seva missió. Des de l’associació animen a que aquelles persones o organitzacions que es sentin identificades amb la seva missió es facin sòcies.

Per a més informació, consulteu el web pcnatura.org, o poseu-vos en contacte amb l’associació a hola@pcnatura.org.

A Catalunya, les entitats de conservació de la natura són imprescindibles per a la preservació del nostre entorn, ja facin conservació a través de la custòdia del territori, el voluntariat ambiental, l’educació ambiental o la defensa del territori. Malgrat l’esforç, és ben sabut que existeixen moltes dificultats per tirar endavant els diferents projectes: falta de finançament estable, problemes de tresoreria, manca de suport institucional…

Tanmateix, la custòdia del territori, juntament amb altres actuacions de conservació, no ha tingut cap avaluació del seu impacte global, a nivell socioeconòmic i de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, que ajudi a legitimar la seva tasca.

Aquesta avaluació cada cop és més necessària, ja sigui per retre comptes de la inversió pública o privada en els projectes de conservació i el seu retorn social, com per endegar processos de millora contínua, determinant si la gestió duta a terme a les finques en custòdia contribueix efectivament a millorar el seu estat de conservació. L’avaluació de l’impacte de les entitats de conservació es pot fer, per tant, des de dues vessants complementàries: la socioeconòmica i l’ecològica. És només amb el conjunt de les dues des d’on es pot entendre la seva dimensió social i la seva contribució al bé comú.

Per posar en manifest la situació de les entitats i d’avaluar quin impacte tenen en l’àmbit social i econòmic, des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura hem dut a terme un primer estudi gràcies a la participació de les pròpies entitats.

Des de la XCN hem definit un panell d’indicadors, dividint les dades a nivell d’entitat o a nivell de finca en custòdia:

Panell d’indicadors

Llegenda:

• €, euros.
• %, percentatge.
• #, nombre.

Escala d’entitat

1. Econòmics
   • Ocupació
     • Bretxa de gènere en el sou (€)
     • Biaix de gènere en la contractació (%)
     • Professionalització (%)
     • Jornades anuals (#)
     • Jornades anuals d’autònoms habituals (#)
   • Finançament i despesa
     • Pressupost total (€)
     • Ingressos de fons privats (%)
2. Socials
   • Governança de l’entitat
     • Paritat als òrgans de govern (%)
     • Persones sòcies (#)
     • Percentatge de sòcies dones (%)
     • Percentatge de sòcies joves (%)
   • Custòdia
     • Nombre d’entitats de custòdia (#)
     • Comarques amb iniciatives de custòdia (%)
     • Nombre d’iniciatives de custòdia)
     • Superfície terrestre en custòdia (ha)
     • Superfície terrestre privada en custòdia (ha)
   • Voluntariat
     • Nombre d’entitats de voluntariat (#)
     • Comarques amb entitats de voluntariat (%)
     • Nombre de voluntaris anuals (#)
     • Percentatge de voluntàries (%)
     • Entitats amb pla de voluntariat (%)
   • Internacionalització
     • Internacionalització de les entitats (%)
   • Comunicació
     • Nombre de seguidors a les xarxes socials (#)
   • Defensa ambiental
     • Campanyes de defensa ambiental (#)

Escala de finca en custòdia

1. Econòmics
   • Iniciatives de custòdia amb productes (%)
   • Iniciatives de custòdia amb serveis (%)
2. Socials
   • Durada de les iniciatives de custòdia (anys)
   • Nombre d’activitats de voluntariat anuals (#)
   • Actors implicats per iniciativa de custòdia (#)
3. Conservació
   • Valors naturals
     • Iniciatives amb espècies protegides (%)
     • Superfície amb HIC prioritaris (%)
     • Superfície amb hàbitats amenaçats (%)
     • Superfície en Espais d’Interès Geològic (%)
     • Superfície en Xarxa Natura 2000 (%)
   • Planificació de la conservació
     • Iniciatives amb objectes de conservació (%)
     • Iniciatives amb pla de gestió (%)
   • Seguiment i avaluació
     • Iniciatives amb seguiment (%)
     • Estat de conservació favorable (%)

Donant ambiental és una plataforma que facilita les donacions a entitats ambientals i als projectes de conservació que es duen a terme a Catalunya.

Amb l’etiqueta #josócdonantambiental es transmet la capacitat de les persones de contribuir en la defensa de la natura, implicant-se amb temps en forma de voluntariat (es redirigeix al portal www.voluntariatambiental.cat) o fent aportacions econòmiques, de materials o serveis prestats.

La iniciativa va ser posada en funcionament el 2016 per l’Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya (O3SAC) i està gestionada per la Xarxa per a la Conservació de la Natura des de 2018, amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

• Donant ambiental ofereix un aparador de projectes amb els quals la ciutadania i les empreses poden decidir implicar-se fent una donació. 

• Presenta experiències d’èxit de donacions i col·laboracions entre ciutadania, empreses i entitats.

• Dinamitza campanyes de donacions, com la creació d’esdeveniments solidaris o el seguiment de campanyes online.

• Ultra Clean Marathon, el Dinar per la Natura i el Giving Tuesday són experiències vinculades a Donant Ambiental.

Amb l’etiqueta #josócdonantambiental es transmet la capacitat de les persones de contribuir en la defensa de la natura, implicant-se amb temps en forma de voluntariat (es redirigeix al portal www.voluntariatambiental.cat) o fent aportacions econòmiques, de materials o serveis prestats.

• Pàgina web: www.donantambiental.cat
• Contacte: info@donantambiental.cat
• Persona de contacte: Sandra Carrera – Anna Parisi
• Piulades etiqueta:  #josócdonantambiental #donantambiental

Objectiu general del projecte

L’objectiu principal del LIFE ENPLC és impulsar la conservació comunitària i privada a la Unió Europea mitjançant la creació de nous incentius fiscals i noves fonts de finançament, incentivant la participació ciutadana en la conservació de la natura a través del voluntariat i la ciència ciutadana, així com facilitant recomanacions tècniques i legals per a la millora dels projectes de conservació. Aquest projecte dóna continuïtat als projectes L.I.F.E. i ELCN.

Descripció

L’emergència climàtica i la pèrdua creixent de biodiversitat representen una gran amenaça per als terrenys privats. Amb l’objectiu de desenvolupar una xarxa a tota la Unió Europea de professionals de conservació privada de la natura, s’utilitzaran eines innovadores per mitigar els danys i preservar el valor de la natura per a les properes generacions.

Per aquest motiu es va fundar la Conservation Landowners Coalition (CLC), una unió entre persones propietàries i organitzacions conservacionistes. El projecte se centra en promoure eines de conservació privada (eines PLC), amb especial atenció en els drets reals d’aprofitament parcial. Provem i donem suport a la seva adopció més àmplia, participem en la reforma de sistemes fiscals de suport i altres que incentivin la conservació privada, continuem amb el desenvolupament d’estàndards i pràctiques de conservació i ajudem amb el desenvolupament d’organitzacions i les seves xarxes que treballen en aquest àmbit (seguint el models dels “trusts” dels Estats Units).

Estem treballant amb ciutadania, voluntariat i món científic en la conservació voluntària de la terra privada. A efectes de comunicació, es designaran ambaixadors de la conservació privada que mostrin accions, problemes i solucions concretes, adreçant-se a les administracions rellevants, per involucrar millor a les autoritats nacionals i regionals en el desenvolupament d’iniciatives privades de conservació a la seva jurisdicció.

Objectius específics

• Ajuntar sota una única estructura la European Landowners’ Organization i la European Land Conservation Network tot creant la Conservation Landowners Coalition.
• Definir els valors i potencials de la ciència ciutadana per a la conservació en finques comunitàries i privades.
• Identificar els instruments fiscals i mecanismes de finançament més rellevants per a la conservació en finques comunitàries i privades.
• Desenvolupar un manual per a la conservació en finques comunitàries i privades.

Accions previstes

• Formar la Conservation Landowners Coalition i vehicular els Private Land Conservation Ambassadors.
• Fomentar la ciència ciutadana com eina per la conservació en finques comunitàries i privades.
• Investigar i testejar instruments per a la conservació en finques comunitàries i privades.
• Investigar instruments fiscals i mecanismes de finançament per a la conservació en finques comunitàries i privades.
• Desenvolupar estàndards i pràctiques per la conservació en finques comunitàries i privades.

Resultats esperats

• En base a les característiques del projecte, s’espera millorar les aliances en la conservació comunitària i privada arreu d’Europa, tot fent especial èmfasi en la importància de la ciència ciutadana per a la conservació d’aquests espais. També s’hi donarà especial rellevància als mecanismes de finançament per a la conservació comunitària i privada, tot enfortint el seu rol dins de la conservació de la natura i la biodiversitat.

La custòdia fluvial té lloc a tots els sistemes d’aigües superficials que es troben en terra ferma, ja siguin d’origen natural o artificial, d’aigües dolces, alabroses o salades:

• Ecosistemes fluvials: rius, rieres, rierols, torrents, rials, rases, rambles, barrancs, illes, galatxos, riberes.
• Llacs o estanys, basses, tolls, ullals, aiguamolls, estuaris, acanals i altres aigües.

L’objectiu de la custòdia fluvial és generar la responsabilitat dels usuaris i propietaris vinculats a les zones humides, però també de les administracions competents, per tal d‘afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el seu estat ecològic.

Qui pot fer custòdia fluvial?

Un espai en custòdia fluvial, públic o privat, pot ser gestionat directament (de forma total o compartida) per una sola entitat de custòdia, per més d’una entitat, per un o més òrgans de l’administració pública i, en ocasions, també per persones a títol voluntari.

Les entitats de custòdia fluvial són entitats que dediquen part o tota la seva activitat en desenvolupar acords de custòdia fluvial per a realitzar actuacions de rehabilitació, restauració i millora dels rius i les zones humides de Catalunya.

Els propietaris arriben acords de custòdia amb les entitats per tal de tenir cura dels espais fluvials que transcorren per les seves finques compaginant-hi les activitats (agrícoles, forestals, ramaderes, etc.) de la finca.

Les administracions competents poden donar suport i col·laborar en el desenvolupament d’acords de custòdia fluvial en els espais riberencs. Les administracions competents en els àmbits de la custòdia fluvial a Catalunya són la Generalitat de Catalunya (a través de l’Agència Catalana de l’Aigua), els Consells Comarcals, els Consorcis Municipals i els Ajuntaments.

Per què cal protegir rius i zones humides?

El conjunt de rius i zones humides cobreixen menys de l’1% de la superfície terrestre però acullen més del 25% de tota la fauna vertebrada, a banda de moltes altres espècies. Una gran majoria es consideren molt amenaçades. Els rius i zones humides constitueixen, doncs, hàbitats naturals d’alt valor. Al mateix temps, conformen paisatges culturals i posseeixen un gran atractiu social.

L’inventari de custòdia del territori és el recull de les iniciatives de custòdia, tant públiques com privades, existents a Catalunya. El publica la Xarxa per a la Conservació de la Natura des de l’any 2003 i amb una periodicitat de 2-3 anys, gràcies a la col·laboració desinteressada de les entitats de custòdia, que faciliten les dades necessàries per a la seva elaboració.

L’inventari té per objectiu principal analitzar la situació actual i la progressió temporal del moviment de la custòdia del territori a Catalunya. Va dirigit principalment a les entitats de custòdia del territori i a les administracions públiques, però també a altres entitats del tercer sector, a propietaris i gestors de finques rústiques, així com a ciutadans interessats per la conservació de la natura.

Inventari de custòdia 2021

796 iniciatives de custòdia	506 privades	290 públiques
74 entitats	48 privades	26 públiques
41.744 ha en custòdia	57% en propietat privada

127 iniciatives noves en els últims 2 anys

Superfície de les iniciatives	5,3 ha (*)	Entre 0,005ha i 6.097 ha
Durada dels contractes/convenis	10 anys (*)	Entre 1 i 99 anys
Nº d’iniciatives per entitat	3 iniciatives (*)	Entre 1 i 82 iniciatives

Consulta el visor de biodiversitat d’espais en custòdia:

Inventari de custòdia 2019

A continuació us destaquem les dades més rellevants de l’inventari 2019

700 iniciatives de custòdia	447 privades	253 públiques
63 entitats	42 privades	21 públiques
39.339 ha en custòdia	56,1% en propietat privada

174 iniciatives noves respecte l’any 2017

Superfície de les iniciatives	5,4 ha (*)	Entre 0,01ha i 5.464 ha
Durada dels contractes/convenis	10 anys (*)	Entre 1 i 99 anys
Nº d’iniciatives per entitat	3 iniciatives (*)	Entre 1 i 78 iniciatives

De forma permanent, des de la XCN donem suport a la tasca de les entitats que desenvolupen programes de voluntariat ambiental. Concretament:

• Promovem campanyes i iniciatives que promoguin la implicació de la ciutadania en el voluntariat ambiental
• Donem visibilitat, formació i assessorament a les organitzacions que tinguin activitats i programes de voluntariat ambiental

La implicació ciutadana en el voluntariat ambiental

Per implicar la ciutadania en el voluntariat ambiental es promouen diverses accions:

• A través de la web www.voluntariatambiental.cat es donen a conèixer propostes de voluntariat ambiental organitzades per entitats ambientals obertes a la participació de tothom.
• Periòdicament s’envia un butlletí amb propostes de voluntariat ambiental.
• Es realitzen campanyes puntuals per promoure activitats de voluntariat ambiental

Formació i assessorament

Treballem per donar suport a les entitats ambientals que promouen el voluntariat ambiental, a fi que les activitats de voluntariat es portin a terme amb la qualitat, l’estabilitat i la professionalitat adequades.

Per assolir-ho realitzem diferents actuacions

• Assessorament i acompanyament en la redacció i implementació de Plans de Voluntariat.
• Formació sobre la Llei del Voluntariat i la redacció i aplicació dels Plans de Voluntariat.

A continuació trobareu recursos que hem elaborat:

Webinar “Com afecta la Llei de Voluntariat a les entitats ambientals”

Consulta el programa del webinar i les presentacions:

• Presentació d’en Marc Viñas. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya
• Presentació de la Glòria Arribas. Consorci del Parc Natural de Collserola

Webinar “Com elaborar el Pla de Voluntariat de la meva entitat ambiental?”

Consulta el programa del webinar i la presentació.

Al llarg dels últims anys s’ha detectat la necessitat d’acollir el terme “custòdia municipal” per fer referència a aquelles iniciatives de custòdia que, d’una manera o altra, estan estretament relacionades amb ens públics locals. El concepte posa èmfasi en aquelles administracions públiques que van més enllà de les competències estrictament obligatòries en matèria de conservació del patrimoni natural i volen acollir-se a estratègies de conservació que impliquen la societat civil. Així, la custòdia municipal no representa un altre àmbit temàtic, sinó que és una aproximació des de les administracions locals que pot ser desenvolupada en l’àmbit forestal, fluvial, agrari, marí i litoral i urbà.

La governança del territori està evolucionant cap a estratègies participatives de gestió i models de conservació més horitzontals. En aquest context, el diàleg amb la població local i els agents actius del territori complementa la normativa vigent en matèria de protecció i conservació del territori, que són competència de l’Administració. La custòdia del territori representa, doncs, una de les estratègies disponibles per complir els objectius de les administracions públiques en matèria de gestió i conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics, conjuntament amb la societat civil.

Potencialment, els ens públics locals poden vincular-se a projectes de custòdia de tres maneres:

1. Com a titulars de finques d’interès natural que es gestionen per part d’una una entitat custòdia.
2. Com a entitats de custòdia, tot liderant projectes de custòdia en finques de titularitat privada.
3. Com a impulsors, exercint funcions legisladores, reguladores i de suport a les entitats de custòdia que actuen en el seu terme municipal L’Administració pública com a titular

A – L’administració pública com a titular

Les entitats locals són titulars o propietàries d’una gran quantitat de superfície de terreny amb valors naturals susceptible de motivar un acord de custòdia per a la seva conservació. En aquest sentit, la custòdia municipal inclou, entre d’altres, aquells projectes executats per una entitat de custòdia privada en un terreny de titularitat pública. Els referits projectes estan emparats per un acord entre les parts que, per definició, té l’objectiu de preservar o millorar el patrimoni natural i la biodiversitat d’un territori determinat. D’aquesta manera, l’Ajuntament, el Consell Comarcal, la Diputació o la Generalitat, actuen, directa o indirectament, com a propietaris.

Finca Puig de Llorí, de titularitat pública patrimonial (Ajuntament de Palau-saverdera). L’Ajuntament ha firmat un acord de custòdia amb l’Associació Paisatges Vius per la gestió de la finca, amb la finalitat d’impulsar l’hàbitat del xoriguer petit.

B – L’administració pública com a entitat de custòdia

A l’actualitat, dins la custòdia municipal també s’inclouen aquells projectes de custòdia liderats per un ens públic local en un terreny de titularitat privada. Aquesta aproximació resulta útil quan l’ens local detecta una finca privada d’interès natural i considera que ha d’incidir en la seva gestió per tal de preservar-ne els valors. Si l’ens públic local considera inadequat o innecessari recórrer a mecanismes tradicionals, que poden anar des de la protecció legal fins a l’expropiació, la custòdia del territori pot esdevenir el marc d’actuació més convenient. En aquests casos, es pot liderar la iniciativa de custòdia del territori, tot contactant a la persona titular i  proposant un acord que satisfaci els objectius de conservació i les necessitats de la propietat.

Finca de Can Vilallonga. Propietat de l’INCASOL, és gestionada pel Consorci de les Gavarres des del 2002 gràcies a un acord de custòdia.

C – L’administració pública com a impulsora

Per tal de promocionar i consolidar les iniciatives de custòdia que tenen lloc a l’àmbit  municipal, l’ens públic local pot desenvolupar una sèrie de funcions troncals i transversals vinculades al marc legislatiu, a la planificació, al finançament i a la mediació, entre d’altres.

Promoció de la custòdia municipal a Maçanet de la Selva. L’ajuntament aplica el 0,5% de l’IBI municipal a projectes de conservació.

Per garantir un ús sostenible dels recursos naturals municipals és necessari promoure el desenvolupaments de polítiques de caràcter local, gestionar-los activament per a la seva millora i restaurar aquells indrets que així ho precisen. A tal efecte, és necessari disposar d’un recursos estables a llarg termini que permetin planificar i desenvolupar els projectes de conservació de gran abast que cal abordar.

Des de diversos municipis i entitats del tercer sector ambiental ha sorgit la iniciativa de destinar una petita part de l’Impost de Béns Immobles a projectes de conservació del medi natural municipal (en la major part dels casos és d’un 0,5%) .

Donat que l’IBI és l’impost directament vinculat a la transformació del sòl, té tot el sentit que sigui la font de recursos que ajudi a reequilibrar el territori.

D’una banda, això assegura la dotació pressupostària necessària per desenvolupar projectes potents amb continuïtat. De l’altra, és un instrument de conscienciació ciutadana sobre la necessitat de compensar el nostre impacte sobre el medi a través d’aquesta iniciativa.

Aquesta aposta seriosa i constant per la conservació tingué com a primer artífex el municipi de Maçanet de la Selva que a l’any 2015, decidí destinar el 0,5 % de l’IBI a la Fundació Emys, entitat amb la qual compartien projectes de conservació. A partir d’aquí, es sumaren municipis a la iniciativa i es feren campanyes per estendre-ho a altres poblacions.

Un dels nostres objectius a llarg termini és que de la mateixa forma en que les administracions s’ha generalitzat la concessió d’un 0,7 % del pressupost a activitats de cooperació, pensem que és realista creure que en els propers anys es pugui fer un símil amb el 0,5 % de recaptació de l’IBI destinat a la conservació del territori. Es tractarien doncs de bases pressupostàries que assegurarien un retorn al ciutadà i un compromís social amb el municipi.

Guia pràctica sobre la campanya del 0,5% de l’IBI

Des de la XCN hem publicat una guia que té l’objectiu de recollir el procediment polític, tècnic i jurídic per poder implementar la iniciativa del 0,5% de l’IBI en totes les seves fases:

Si voleu conèixer amb detall experiències d’altres municipis podeu consultar els vídeos de 2 jornades informatives on-line que hem realitzat al 2018 i al 2020:

• 27/09/2018. Iniciatives de Maçanet de la Selva, Viladrau o les Planes d’Hostoles en l’aplicació d’aquest 0.5 % de l’IBI
• 27/10/2020. Iniciatives de Les Planes d’Hostoles, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners i Montblanc

Reivindiquem el dret a un medi ambient sà a nivell municipal, no només per la defensa dels nostres valors sinó també per l’externalitat positiva que suposa en la qualitat de vida de les persones.

En definitiva, aquesta iniciativa es centra en facilitar als municipis una via per realitzar petites accions de conservació que millorin de forma substancial l’estat de conservació del municipi i en potenciïn els seus valors naturals.

Llistat de municipis que ja han aprovat destinar el 0,5% de l’IBI a iniciatives de conservació del territori

1. Maçanet de la Selva 2015
2. Santa Coloma de Farners 2016
3. Vilobí d’Onyar 2017
4. Riudellots de la Selva 2017
5. Les Planes d’Hostoles 2017
6. Viladrau 2017
7. Montblanc 2018
8. Rubí 2018
9. Vilanova i la Geltrú 2018
10. Sant Hilari Sacalm 2019
11. La Cellera del Ter 2019
12. Mataró 2019
13. Prats de Lluçanès 2020
14. Altafulla 2020
15. Sils 2020
16. Susqueda 2021, hi dedica el 2% de l’IBI
17. La Vall d’en Bas 2021
18. Consell Comarcal del Solsonès (0’5% del Fons de Cooperació Local) 2021

Si formes part d’un ajuntament que ha aprovat la iniciativa i no apareixes al llistat, o vols més informació sobre la iniciativa, escriu-nos a scarrera@xcn.cat

Si vols difondre la iniciativa, pots descarregar i compartir aquest document informatiu.

L’Ultra Clean Marathon és un repte esportiu que pretén fomentar la conscienciació i la mobilització ciutadana, reduir residus en espais naturals i promoure mesures de conservació de la natura, al mateix temps que busca el compromís de les persones que practiquen esport a la natura perquè tinguin cura del medi ambient, tant a títol individual com quan participen en competicions organitzades, que han de ser sostenibles.

Al mateix temps també es vol reconèixer la tasca de les entitats ambientals que treballen al país.

Està organitzada conjuntament per la Xarxa per a la Conservació de la Natura, l’Agència de Residus de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Edició 2023

L’edició 2023 tindrà lloc el dissabte, 18 de març, a Vic.

Per trobar més informació es pot visitar la pàgina web de la UCM.

Edició 2022

L’edició 2022 es va celebrar l’11 de juny.

Per trobar més informació es pot visitar la pàgina web de la UCM.

Edició 2021

Després d’haver d’anular l’edició de 2020, el 2021 es va poder celebrar la Ultra Clean Marathon, celebrada el 5 de juny. Una edició que va veure enfortida la seva doble vessant de competició esportiva i esdeveniment ambiental.

Un total de 217 corredors i corredores, representant 24 equips, es van donar cita per recórrer el 60 quilòmetres entre Terrassa i Barcelona practicant plogging, és a dir, corrent i recollint residus a la vegada.

En total, els equips van aconseguir recaptar 15.800€ per projectes de conservació de la natura de les entitats ambientals, consolidant d’aquesta forma l’UCM com a projecte d’esport sostenible.

Entre corredors i voluntaris, 1 tona de residus va ser retirada dels espais naturals.

Edició 2020

L’edició 2020 de l’Ultra Clean Marathon s’havia de celebrarar el 6 de juny, una cursa d’1 sol dia corrent, de 60 km, des de Terrassa fins a Barcelona.

Però per culpa de la Covid-19 no es va poder celebrar.

Edició 2019

El 2019 es va celebrar la 2a edició d’aquesta cursa. En aquesta edició van participar un total de 4.000 persones que van recollir gairebé 3 tones de residus. La cursa va durar 7 dies, en els quals es combinaven diverses modalitats esportives (córrer, bici i caiac). Va passar per les diferents demarcacions de Catalunya, combinant paisatges de muntanya, interior i costa. Cada etapa es va organitzar amb el suport d’escoles, administracions locals i empreses, així com d’entitats ambientals que treballen al territori.

L’UCM també posa en valor la tasca diària del més d’un centenar d’entitat ambientals de Catalunya en favor de la natura.

Edició 2018

Entre el 13 i el 19 de maig del 2018 es va celebrar la 1a edició de l’UCM. Durant 7 dies es van realitzar 7 maratons corrent i recollint residus (295 km en total). L’Albert Bosch i la Nicole Ribera, ambaixadors de la cursa, van realitzar les 7 etapes de l’UCM.

En aquesta edició es va comptar amb la participació de 2.000 persones, que van recollir un total de 2 tones de residus.

La cursa va passar per zones d’alt valor paisatgístic i natural de Catalunya, tot posant de manifest les entitats ambientals que treballen a la zona per conservar els espais.