09/04/2026

Aquesta guia, elaborada conjuntament per l’Agència Catalana de l’Aigua i la XCN, pretén reivindicar el paper i la importància que té i pot tenir en el futur la custòdia fluvial com a instrument de conservació i restauració dels cursos d’aigua i les zones humides del nostre país.

09/04/2026

Què és?

La Custòdia Fluvial és un instrument que té per objectiu promoure la cogestió dels ecosistemes aquàtics, vinculant l’administració competent, propietaris, ens locals o supramunicipals, i entitats de custòdia, per tal d’afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el bon estat ecològic d’aquests ecosistemes.
La custòdia fluvial té lloc a tots els sistemes d’aigües superficials que es troben en terra ferma, siguin d’origen natural o artificial, d’aigües dolces, salabroses o salades.

A Catalunya, fa 10 anys que es va iniciar aquesta custòdia, signant el primer conveni l’any 2015, i arribant a un total de 40 acords de custòdia signats durant aquesta dècada i atorgant més de 4 milions d’ajuts per tal de promoure-la.

Com i on es realitza?

La custòdia fluvial pot tenir lloc en el Domini Públic Hidràulic o en altres finques públiques o privades:

• En el Domini públic hidràulic: les entitats de custòdia (ja siguin entitats privades sense afany de lucre o administracions públiques locals o supramunicipals) han d’acordar amb l’ACA els objectius i accions per a la gestió d’aquest Domini Públic Hidràulic, mitjançant un Programa d’acció que es formalitzarà amb la signatura d’un conveni de custòdia fluvial amb l’ACA.
• En altres espais: la custòdia fluvial es formalitza mitjançant un acord entre l’entitat de custòdia i la persona titular dels terrenys.

Els convenis recullen la voluntat i els compromisos de les parts signants de col·laborar de manera conjunta en la realització d’actuacions per a la conservació, protecció i recuperació dels ecosistemes aquàtics, difusió, sensibilització i educació dels valors ambientals d’aquests espais. Tenen una vigència de 4 anys, amb la possibilitat que siguin prorrogats de mutu acord.

Qui pot fer custòdia fluvial?

Un espai en custòdia fluvial, públic o privat, pot ser gestionat directament (de forma total o compartida) per una sola entitat de custòdia, per més d’una entitat, per un o més òrgans de l’administració pública i, a vegades, també per persones a títol voluntari.

Les entitats de custòdia fluvial són entitats que dediquen part o tota la seva activitat en desenvolupar acords de custòdia fluvial per a realitzar actuacions de rehabilitació, restauració i millora dels rius i les zones humides de Catalunya.

Els propietaris arriben acords de custòdia amb les entitats per tal de tenir cura dels espais fluvials que transcorren per les seves finques compaginant-hi les activitats (agrícoles, forestals, ramaderes, etc.) de la finca.

Les administracions competents poden donar suport i col·laborar en el desenvolupament d’acords de custòdia fluvial en els espais riberencs. Les administracions competents en els àmbits de la custòdia fluvial a Catalunya són la Generalitat de Catalunya (a través de l’Agència Catalana de l’Aigua), els Consells Comarcals, els Consorcis Municipals i els Ajuntaments.

Objectius generals del projecte

• Donar a conèixer la custòdia fluvial, els convenis associats i el seu desenvolupament durant aquesta dècada.
• Difondre les accions i convenis que s’aconsegueixen desenvolupar.
• Difondre la importància de la custòdia fluvial en l’ecologia i l’entorn socioeconòmic i cultural del territori.
• Fomentar la implementació i signatura de nous convenis de custòdia fluvial.
• Millorar i desenvolupar l’àmbit administratiu i legal dels convenis.

Accions previstes

Comunicació i organització d’esdeveniments

• Elaboració d’una campanya de difusió, mitjançant una campanya digital, per donar a conèixer la custòdia fluvial i promoure la implicació en la conservació dels ecosistemes fluvials.
• Organització d’un programa d’activitats adreçat a diferents tipus de públic: públic general, centres educatius, entitats de conservació, administracions locals i empreses.
• Creació i organització de les jornades commemoratives pels 10 anys de custòdia fluvial, per celebrar una dècada de treball conjunt.
• Creació d’un espai per a la difusió dels resultats i de debat sobre els reptes futur de la custòdia fluvial a Catalunya.
• Organització d’un programa de Webinars (4 durant la tardor del 2025) que tractin la temàtica de la conservació i la restauració dels ecosistemes aquàtics,promoure el coneixement, compartir experiències i generar un espai de debat sobre bones pràctiques, reptes de futur, oportunitats en la custòdia dels rius, etc.
• Creació d’una guia divulgativa i pràctica sobre la custòdia fluvial que permeti difondre aquesta eina de gestió participativa per a la conservació dels ecosistemes fluvials.

Anàlisi de la situació actual de la custòdia fluvial

• Anàlisis de convenis fluvials signats a Catalunya per tal d’avaluar la seva efectivitat i la millora de les masses d’aigua per tal d’establir criteris i recomanacions que orientin la futura gestió i desplegament de nous convenis de custòdia fluvial a Catalunya.
• Anàlisi d’altres models de custòdia del Domini Públic Hidràulic i de governança fluvial a Espanya i Europa, i de la seva potencial aplicabilitat per tal de promoure un model de governança col·laborativa més eficient a Catalunya.
• Realització d’una anàlisi jurídica exhaustiva del model actual de conveni de custòdia fluvial a Catalunya, identificant punts forts i dèbils en comparació amb altres models de col·laboracions publicoprivades i socials per a la millora dels ecosistemes fluvials.
• Elaboració de propostes de millora que integrin aspectes legals, tècnics i administratius basats en les dues anàlisis anteriors amb l’objectiu de facilitar el desplegament més eficient dels convenis.
• Establir un full de ruta per a la implementació de projectes de custòdia fluvial, identificant i prioritzant els territoris segons el seu potencial ecològic i social, i diferenciant el grau d’esforç entre baix, mitjà o alt.

El Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) té en custòdia la finca de Can Poeti, a tocar del riu Brugent (les Planes d’Hostoles, comarca de la Garrotxa). L’objecte de conservació d’aquest indret és l’espai fluvial en sentit ampli, ja que actualment es troba sotmès a una elevada pressió antròpica. Els objectius de conservació, recollits a aquest pla de gestió, són la millora ecològica del tram del riu Brugent i la innovació social a l’hora de participar en la cura i conservació dels ecosistemes fluvials.

Del 2 al 4 d’octubre del 2023. El Jou Nature (Guardiola de Berguedà) i visita al centre CAMADOCA (Santa Maria de Merlès)

Programa del congrés

Relatoria dels blocs

SESSIONS:

Comunicant natura. Estratègies impactants, genuïnes i memorables. Anna Ramon i Verònica Couto, CREAF

Bloc Rewilding o com recuperar les funcions dels ecosistemes

• Renaturalización en el Sistema Ibérico Sur. Una oportunidad para la naturaleza y para las personas. Pablo Shapira, Rewilding Spain
• La renaturalització al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Marc Garriga, PN Alt Pirineu
• La renaturalització com una estratègia de conservació a l’Alta Garrotxa a partir del seu Pla de protecció del medi natural i del paisatge. Jose Francisco Diego, Generalitat de Catalunya
• Plataforma per la gestió del llop al Moianès. Pilar Clapers, representant de la plataforma

Bloc Productes i serveis de la bioeconomia: per una conservació més efectiva de la biodiversitat

• L’experiència del GOB Menorca en bioeconomia lligada a la custòdia agrària. Miquel Camps, GOB Menorca
• L’experiència de SEO BirdLife a Riet Vell per promoure la bioeconomia. Marc Viñas, SEO BirdLife
• Bioeconomia: el cas de Can Moragues. Ander Achotegui, Fundació Emys
• L’experiència del Grup de Natura Freixe: productes agroalimentaris i promoció de l’ecoturisme. Helena Blanch, Grup de Natura Freixe
• Crèdit climàtic Empordà – Costa Brava. Una proposta pels càmpings sostenibles del territori. Oriol Armet, F. Pioneers of Our Time

Bloc Agroecologia per fer front a la sequera i la pèrdua de biodiversitat

• Olivares Vivos. La biodiversidad como vía de rentabilidad para la agricultura. Paula Martín, SEO BirdLife
• ADV de producció ecològica de ponent. 20 anys transformant finques a la producció ecològica i fomentant la biodiversitat. Laia Viñas, ADV de Ponent
• Eixarcolant: recuperem les plantes oblidades, transformem el futur. Clara Blasco, Eixarcolant
• L’ERA, Espai de Recursos Agroecològics. Neus Vinyals, Ass. l’ERA
• Custòdia i oliveres monumentals. Una oportunitat per protegir les oliveres, la biodiversitat i el paisatge i revitalitzar l’activitat agrària. Marc Torrents, GEPEC

Bloc Gestió i restauració fluvial: biodiversitat, connectivitat fluvial i sequera, un peix que es mossega la cua

• Restauración de la conectividad longitudinal fluvial: Proyectos LIFE IREKIBAI y KANTAURIBAI. Josu Elso
• El projecte marc de custòdia fluvial Riberes del Ter. Marc Ordeix, CERM-UVIC
• HidrNet Baix Ter. Zoe Busser, Consorci del Ter
• Gironat. Gir cap a la renaturalització per a una Girona més resilient i saludable. Associació La Sorellona
• Projectes de conservació en entorns fluvials. Àlex Benítez, Associació Aurora

Bloc Pastoralisme, gestió forestal, la prevenció d’incendis i la conservació de la biodiversitat forestal, un puzle per encaixar

• Reptes de la ramaderia extensiva. Laia Batalla, Plataforma por la Ganadería Extensiva y el pastoralismo
• Els projectes de la Fundació Pau Costa. Jordi Vendrell
• Fundació Miranda: una mirada transversal que connecta cavalls, persones i natura. Rosa Galindo
• L’experiència del Consorci de la Serra de Llaberia. Ricard Baqués i Gemma Roca

Bloc El litoral i el medi marí. El gran oblidat?

• 50 años de defensa, conservación y recuperación del litoral y medio marino, y algunas experiencias de custodia. Pedro García, ANSE
• SOS Samaruc. Anna Gallés, Fundació Andrena
• Conservant els fons marins de l’Ametlla de Mar. Eli Bonfill, Graëllsia
• #Medpellets. Característiques i dinàmiques de contaminació dels pellets de plàstic al Mediterrani Occidental. Jordi Oliva, Good Karma Projects
• Les Madrigueres, l’última finestra al mar. Ricardo Collado, Geven

Sincronitza’t amb la custòdia. Bones pràctiques per aplicar a la teva entitat. Equip XCN

Informe que recull les iniciatives de custòdia, tant públiques com privades, existents a Catalunya: 796 iniciatives de custòdia, promogudes per 74 entitats, el que representa un total de 42.744 ha en custòdia.

Les dades demostren la rellevància de les iniciatives de custòdia per a la conservació d’espais naturals protegits i hàbitats i espècies d’interès comunitari a Catalunya.

Més informació: https://xcn.cat/projecte/inventari-de-custodia/

Novembre 2022

S’explica amb major detall què són els convenis de custòdia fluvial i com funcionen. També es presenta la nova convocatòria de subvencions per a la recuperació de riberes de rius i zones humides amb convenis de custòdia fluvial.

05/10/2020

La custòdia fluvial té lloc a tots els sistemes d’aigües superficials que es troben en terra ferma, ja siguin d’origen natural o artificial, d’aigües dolces, alabroses o salades:

• Ecosistemes fluvials: rius, rieres, rierols, torrents, rials, rases, rambles, barrancs, illes, galatxos, riberes.
• Llacs o estanys, basses, tolls, ullals, aiguamolls, estuaris, acanals i altres aigües.

L’objectiu de la custòdia fluvial és generar la responsabilitat dels usuaris i propietaris vinculats a les zones humides, però també de les administracions competents, per tal d‘afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el seu estat ecològic.

Qui pot fer custòdia fluvial?

Un espai en custòdia fluvial, públic o privat, pot ser gestionat directament (de forma total o compartida) per una sola entitat de custòdia, per més d’una entitat, per un o més òrgans de l’administració pública i, en ocasions, també per persones a títol voluntari.

Les entitats de custòdia fluvial són entitats que dediquen part o tota la seva activitat en desenvolupar acords de custòdia fluvial per a realitzar actuacions de rehabilitació, restauració i millora dels rius i les zones humides de Catalunya.

Els propietaris arriben acords de custòdia amb les entitats per tal de tenir cura dels espais fluvials que transcorren per les seves finques compaginant-hi les activitats (agrícoles, forestals, ramaderes, etc.) de la finca.

Les administracions competents poden donar suport i col·laborar en el desenvolupament d’acords de custòdia fluvial en els espais riberencs. Les administracions competents en els àmbits de la custòdia fluvial a Catalunya són la Generalitat de Catalunya (a través de l’Agència Catalana de l’Aigua), els Consells Comarcals, els Consorcis Municipals i els Ajuntaments.

Per què cal protegir rius i zones humides?

El conjunt de rius i zones humides cobreixen menys de l’1% de la superfície terrestre però acullen més del 25% de tota la fauna vertebrada, a banda de moltes altres espècies. Una gran majoria es consideren molt amenaçades. Els rius i zones humides constitueixen, doncs, hàbitats naturals d’alt valor. Al mateix temps, conformen paisatges culturals i posseeixen un gran atractiu social.

Des del 2018, i per primera vegada a Catalunya, es fixen cabals de manteniment d’obligat compliment pels aprofitaments existents.

En aquesta jornada s’aborda el tema dels cabals ambientals des de diferents perspectives, amb exemples de col·laboracions entre diferents actors. També s’efectua un debat sobre un tema tan controvertit com sensible.

29/11/2018

Durant la jornada es van fer cinc ponències que van abordar diferents aspectes tant econòmics i socials com de diagnosi i caracterització d’aquests sistemes tan peculiars.

Novembre 2017