Informe que recull les iniciatives de custòdia, tant públiques com privades, existents a Catalunya: 796 iniciatives de custòdia, promogudes per 74 entitats, el que representa un total de 42.744 ha en custòdia.

Les dades demostren la rellevància de les iniciatives de custòdia per a la conservació d’espais naturals protegits i hàbitats i espècies d’interès comunitari a Catalunya.

Més informació: https://xcn.cat/projecte/inventari-de-custodia/

Novembre 2022

A Catalunya, les entitats de conservació de la natura són imprescindibles per a la preservació del nostre entorn, ja facin conservació a través de la custòdia del territori, el voluntariat ambiental, l’educació ambiental o la defensa del territori. Malgrat l’esforç, és ben sabut que existeixen moltes dificultats per tirar endavant els diferents projectes: falta de finançament estable, problemes de tresoreria, manca de suport institucional…

Tanmateix, la custòdia del territori, juntament amb altres actuacions de conservació, no ha tingut cap avaluació del seu impacte global, a nivell socioeconòmic i de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, que ajudi a legitimar la seva tasca.

Aquesta avaluació cada cop és més necessària, ja sigui per retre comptes de la inversió pública o privada en els projectes de conservació i el seu retorn social, com per endegar processos de millora contínua, determinant si la gestió duta a terme a les finques en custòdia contribueix efectivament a millorar el seu estat de conservació. L’avaluació de l’impacte de les entitats de conservació es pot fer, per tant, des de dues vessants complementàries: la socioeconòmica i l’ecològica. És només amb el conjunt de les dues des d’on es pot entendre la seva dimensió social i la seva contribució al bé comú.

Per posar en manifest la situació de les entitats i d’avaluar quin impacte tenen en l’àmbit social i econòmic, des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura hem dut a terme un primer estudi gràcies a la participació de les pròpies entitats.

Des de la XCN hem definit un panell d’indicadors, dividint les dades a nivell d’entitat o a nivell de finca en custòdia:

Panell d’indicadors

Llegenda:

• €, euros.
• %, percentatge.
• #, nombre.

Escala d’entitat

1. Econòmics
   • Ocupació
     • Bretxa de gènere en el sou (€)
     • Biaix de gènere en la contractació (%)
     • Professionalització (%)
     • Jornades anuals (#)
     • Jornades anuals d’autònoms habituals (#)
   • Finançament i despesa
     • Pressupost total (€)
     • Ingressos de fons privats (%)
2. Socials
   • Governança de l’entitat
     • Paritat als òrgans de govern (%)
     • Persones sòcies (#)
     • Percentatge de sòcies dones (%)
     • Percentatge de sòcies joves (%)
   • Custòdia
     • Nombre d’entitats de custòdia (#)
     • Comarques amb iniciatives de custòdia (%)
     • Nombre d’iniciatives de custòdia)
     • Superfície terrestre en custòdia (ha)
     • Superfície terrestre privada en custòdia (ha)
   • Voluntariat
     • Nombre d’entitats de voluntariat (#)
     • Comarques amb entitats de voluntariat (%)
     • Nombre de voluntaris anuals (#)
     • Percentatge de voluntàries (%)
     • Entitats amb pla de voluntariat (%)
   • Internacionalització
     • Internacionalització de les entitats (%)
   • Comunicació
     • Nombre de seguidors a les xarxes socials (#)
   • Defensa ambiental
     • Campanyes de defensa ambiental (#)

Escala de finca en custòdia

1. Econòmics
   • Iniciatives de custòdia amb productes (%)
   • Iniciatives de custòdia amb serveis (%)
2. Socials
   • Durada de les iniciatives de custòdia (anys)
   • Nombre d’activitats de voluntariat anuals (#)
   • Actors implicats per iniciativa de custòdia (#)
3. Conservació
   • Valors naturals
     • Iniciatives amb espècies protegides (%)
     • Superfície amb HIC prioritaris (%)
     • Superfície amb hàbitats amenaçats (%)
     • Superfície en Espais d’Interès Geològic (%)
     • Superfície en Xarxa Natura 2000 (%)
   • Planificació de la conservació
     • Iniciatives amb objectes de conservació (%)
     • Iniciatives amb pla de gestió (%)
   • Seguiment i avaluació
     • Iniciatives amb seguiment (%)
     • Estat de conservació favorable (%)

Pla de gestió elaborat pels Corremarges, i amb l’acompanyament de la XCN, en el marc de diversos acords de custòdia que tenen.

Pla de gestió elaborat pel Geven, i amb l’acompanyament de la XCN, en el marc de l’acord de custòdia que tenen amb la finca de Can Marlès.

Octubre 2022

04/04/2022

Jornada organitzada pel Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, Custòdia pel Desenvolupament i la Xarxa per a la Conservació de la Natura.

El projecte POCTEFA CONECTFOR té com a objectiu identificar, caracteritzar i gestionar els boscos d’alt valor ecològic i els espais que els connecten.

En aquesta jornada presentem els avenços del projecte i dialoguem amb diverses experiències sobre la gestió forestal per la biodiversitat.

També presentem l’estratègia d’incidència sobre el nou Pla General de Política Forestal que s’ha treballat en el marc del projecte.

15/03/2022

L’estudi, elaborat per la XCN, sorgeix de l’objectiu de detectar quines són les necessitats de les persones propietàries que permeten desenvolupar accions de custòdia del territori, partint de la premissa que conservar la natura és responsabilitat de tots i totes.

La majoria d’estudis sobre les motivacions de la propietat privada per conservar estan realitzats en context anglosaxó. Per tant, és especialment interessant conèixer la diversitat de persones propietàries i gestores de finques rústiques privades a Catalunya i les seves motivacions.

També us podeu descarregar la infografia de l’estudi, amb els resultats més destacats.

L’estudi es va presentar en una jornada virtual el passat 15 de desembre, on es van presentar els principals resultats. A més, durant la jornada també es va dinamitzar una taula rodona de debat on hi van participar entitats i persones propietàries de finques on hi han establert un acord de custòdia.

Novembre 2021

Objectiu general del projecte

L’objectiu principal del LIFE ENPLC és impulsar la conservació comunitària i privada a la Unió Europea mitjançant la creació de nous incentius fiscals i noves fonts de finançament, incentivant la participació ciutadana en la conservació de la natura a través del voluntariat i la ciència ciutadana, així com facilitant recomanacions tècniques i legals per a la millora dels projectes de conservació. Aquest projecte dóna continuïtat als projectes L.I.F.E. i ELCN.

Descripció

L’emergència climàtica i la pèrdua creixent de biodiversitat representen una gran amenaça per als terrenys privats. Amb l’objectiu de desenvolupar una xarxa a tota la Unió Europea de professionals de conservació privada de la natura, s’utilitzaran eines innovadores per mitigar els danys i preservar el valor de la natura per a les properes generacions.

Per aquest motiu es va fundar la Conservation Landowners Coalition (CLC), una unió entre persones propietàries i organitzacions conservacionistes. El projecte se centra en promoure eines de conservació privada (eines PLC), amb especial atenció en els drets reals d’aprofitament parcial. Provem i donem suport a la seva adopció més àmplia, participem en la reforma de sistemes fiscals de suport i altres que incentivin la conservació privada, continuem amb el desenvolupament d’estàndards i pràctiques de conservació i ajudem amb el desenvolupament d’organitzacions i les seves xarxes que treballen en aquest àmbit (seguint el models dels “trusts” dels Estats Units).

Estem treballant amb ciutadania, voluntariat i món científic en la conservació voluntària de la terra privada. A efectes de comunicació, es designaran ambaixadors de la conservació privada que mostrin accions, problemes i solucions concretes, adreçant-se a les administracions rellevants, per involucrar millor a les autoritats nacionals i regionals en el desenvolupament d’iniciatives privades de conservació a la seva jurisdicció.

Objectius específics

• Ajuntar sota una única estructura la European Landowners’ Organization i la European Land Conservation Network tot creant la Conservation Landowners Coalition.
• Definir els valors i potencials de la ciència ciutadana per a la conservació en finques comunitàries i privades.
• Identificar els instruments fiscals i mecanismes de finançament més rellevants per a la conservació en finques comunitàries i privades.
• Desenvolupar un manual per a la conservació en finques comunitàries i privades.

Accions previstes

• Formar la Conservation Landowners Coalition i vehicular els Private Land Conservation Ambassadors.
• Fomentar la ciència ciutadana com eina per la conservació en finques comunitàries i privades.
• Investigar i testejar instruments per a la conservació en finques comunitàries i privades.
• Investigar instruments fiscals i mecanismes de finançament per a la conservació en finques comunitàries i privades.
• Desenvolupar estàndards i pràctiques per la conservació en finques comunitàries i privades.

Resultats esperats

• En base a les característiques del projecte, s’espera millorar les aliances en la conservació comunitària i privada arreu d’Europa, tot fent especial èmfasi en la importància de la ciència ciutadana per a la conservació d’aquests espais. També s’hi donarà especial rellevància als mecanismes de finançament per a la conservació comunitària i privada, tot enfortint el seu rol dins de la conservació de la natura i la biodiversitat.

Objectiu general del projecte

L’objectiu general del projecte és desenvolupar les capacitats dels agricultors i tècnics agrícoles (coneixement, eines pràctiques i know-how) en la conservació dels espais no productius de les finques agrícoles, amb la finalitat d’impulsar la implementació de les accions de conservació més directes i efectives.

Objectius específics

• Elaborar un Toolkit (guia ràpida, kit d’eines) gratuït, obert, de qualitat i pràctic per desenvolupar les habilitats i empoderar els agricultors i els seus assessors i formadors (tècnics agrícoles i de conservació).
• Millorar la col·laboració entre els agricultors, els tècnics agrícoles i de conservació així com altres parts interessades en la preservació dels espais no productius de les finques agrícoles, per aconseguir fer aquests espais més resilients en termes generals.

Accions previstes

• Crear una guia ràpida per a tècnics agrícoles i agricultors per millorar la conservació en finques agrícoles.
• Realitzar formacions presencials per a agricultors i tècnics agrícoles sobre la gestió i creació d’hàbitats seminaturals per a promoure la biodiversitat i la resiliència de les finques.
• Crear documentació en format vídeo per a la formació d’agricultors.
• Crear projectes de conservació conjunts entre agricultors i tècnics agrícoles i la seva implementació per mitjà del voluntariat.

Resultats esperats

• Capacitar a agricultors i tècnics agrícoles per a millorar l’aprovisionament de serveis ecosistèmics en els espais no productius de les finques agrícoles, tot impulsant la implementació de les accions de conservació més directes i efectives.

El 65% del projecte es beneficia del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el marc del programa Interreg V-A Espanya – França – Andorra (POCTEFA 2014-2020), i del cofinançament dels socis del projecte.

Objectiu general del projecte

L’objectiu general del projecte és implementar recomanacions de gestió forestal dirigides a propietaris, gestors d’espais naturals i administracions implicades basada en una millor caracterització dels ecosistemes d’alt valor ecològic i de la xarxa que garanteix la seva connectivitat.

Objectius específics

• Definir conjuntament entre totes les regions implicades en l’àmbit dels Pirineus els boscos d’alt valor ecològic i la seva connectivitat.
• Contribuir a la millora de la gestió dels boscos d’alt valor ecològic i dels espais que els connecten, tot tenint en consideració un enfocament participatiu.
• Recomanar mesures de gestió forestal per als boscos d’alt valor ecològic i l’espai que els connecta basades en els estudis portats a terme en el projecte.
• Identificar eines i mètodes econòmics que facilitin la gestió forestal dels boscos d’alt valor ecològic i l’espai que els connecta.
• Integrar els resultats en les polítiques públiques d’ordenació forestal i l’enfortiment de la gestió participativa.

Accions previstes

• Identificar i caracteritzar els boscos d’alt valor ecològic i la xarxa que garanteix la seva connectivitat.
• Gestionar els reservoris i la connectivitat ecològica.
• Integrar els resultats en les polítiques públiques de planificació i enfortir la gestió concertada.

Resultats esperats

• Millorar la caracterització dels boscos d’alt valor ecològic i els espais que els connecten.
• Implementar estratègies d’intervenció coherent sobre aquests boscos i els espais que els connecten.
• Millorar la capacitat del territori per dotar-se d’estratègies compartides per a la gestió i protecció de la biodiversitat tot considerant els reptes vinculats als boscos d’alt valor ecològic i la xarxa que els connecta, vinculant-ho amb els marcs i pràctiques dels propietaris, els gestors i les institucions.

Durant la sessió es cerquen línies generals comunes que facilitin la col·laboració entre entitats de custòdia del territori, centres de recerca i administració per a l’obtenció i compartició de les dades i resultats d’avaluació de la conservació de la natura.

Enfortir aquesta col·laboració consolidarà encara més la custòdia del territori com una eina essencial en la gestió de la natura i suposarà una optimització i coordinació dels esforços imprescindible per a afrontar i revertir la pèrdua de biodiversitat.

30/09/2020

La custòdia fluvial té lloc a tots els sistemes d’aigües superficials que es troben en terra ferma, ja siguin d’origen natural o artificial, d’aigües dolces, alabroses o salades:

• Ecosistemes fluvials: rius, rieres, rierols, torrents, rials, rases, rambles, barrancs, illes, galatxos, riberes.
• Llacs o estanys, basses, tolls, ullals, aiguamolls, estuaris, acanals i altres aigües.

L’objectiu de la custòdia fluvial és generar la responsabilitat dels usuaris i propietaris vinculats a les zones humides, però també de les administracions competents, per tal d‘afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el seu estat ecològic.

Qui pot fer custòdia fluvial?

Un espai en custòdia fluvial, públic o privat, pot ser gestionat directament (de forma total o compartida) per una sola entitat de custòdia, per més d’una entitat, per un o més òrgans de l’administració pública i, en ocasions, també per persones a títol voluntari.

Les entitats de custòdia fluvial són entitats que dediquen part o tota la seva activitat en desenvolupar acords de custòdia fluvial per a realitzar actuacions de rehabilitació, restauració i millora dels rius i les zones humides de Catalunya.

Els propietaris arriben acords de custòdia amb les entitats per tal de tenir cura dels espais fluvials que transcorren per les seves finques compaginant-hi les activitats (agrícoles, forestals, ramaderes, etc.) de la finca.

Les administracions competents poden donar suport i col·laborar en el desenvolupament d’acords de custòdia fluvial en els espais riberencs. Les administracions competents en els àmbits de la custòdia fluvial a Catalunya són la Generalitat de Catalunya (a través de l’Agència Catalana de l’Aigua), els Consells Comarcals, els Consorcis Municipals i els Ajuntaments.

Per què cal protegir rius i zones humides?

El conjunt de rius i zones humides cobreixen menys de l’1% de la superfície terrestre però acullen més del 25% de tota la fauna vertebrada, a banda de moltes altres espècies. Una gran majoria es consideren molt amenaçades. Els rius i zones humides constitueixen, doncs, hàbitats naturals d’alt valor. Al mateix temps, conformen paisatges culturals i posseeixen un gran atractiu social.