El dia 2 de febrer de 1971 es va signar a Ramsar (Iran) el tractat internacional per la conservació d’aiguamolls i zones humides. Des de l’any 1997, el dia 2 de febrer de cada any es commemora aquest tractat amb diferents activitats arreu dels països signants, i ens recorda la importància d’aquests ecosistemes.
Aiguamolls, estanys, maresmes i torberes, són l’hàbitat del 40% de totes les espècies conegudes de plantes i animals, tot i cobrir només el 6% de la superfície terrestre. Aquests espais naturals ens proporcionen nombrosos beneficis. Són, entre altres coses, reservoris de biodiversitat, purificadors de l’aigua i reguladors del clima.
Segons l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, en procés d’actualització, s’han identificat 332 zones humides, a més de 2.600 estanys alpins, molleres i torberes.
Malgrat la seva importància, les zones humides estan desapareixent a un ritme alarmant. Des de 1970, s’ha perdut aproximadament el 35% d’aquests ecosistemes a nivell mundial, principalment a causa de l’activitat humana, com el drenatge per a l’agricultura o per a la urbanització, la contaminació de diversos tipus o la introducció d’espècies exòtiques invasores.
A nivell català, els ecosistemes d’aigua continental son el tipus d’hàbitat que presenten una major pèrdua de biodiversitat. Segons l’Index de Planeta Viu de 2020, la reducció ha estat del 54% en 20 anys.
La importància de les zones humides és que són ecosistemes amb una gran diversitat biològica, reguladors del cicle de l’aigua i del clima, generadors de recursos hídrics per al proveïment d’aigua dolça i constitueixen zones d’ús per a les activitats humanes com el turisme i la pesca. Els aiguamolls contribueixen a la regulació del cicle de l’aigua, en el control de les inundacions i les sequeres, en la provisió d’aigua i com a refugi de la vida silvestre.
A Catalunya comptem amb diverses zones humides amb acords de custòdia del territori.
En aquests casos, les entitats ambientals del territori s’encarreguen de vetllar per la bona salut d’aquests hàbitats i promouen la implicació de la ciutadania en la seva conservació.
Coneixem alguns d’aquests espais emblemàtics per a la biodiversitat!
Estany de Sils
L’estany de Sils (comarca de la Selva) és un paratge natural caracteritzat per l’existència d’una llacuna permanent i una vegetació pròpia dels espais humits, amb espècies de flora i fauna amenaçada. A més, és un espai d’interès paisatgístic i social. Forma part de la Xarxa Natura 2000 i és zona ZEPA.
Hi habiten espècies protegides com l’espinós, l’anguila (en perill crític), la tortuga d’estany i la tortuga de rierol (vulnerable).
Compta amb un conveni de custòdia entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Fundació Emys, i també formen part de la iniciativa la Fundació Catalunya la Pedrera i l’Ajuntament de Sils.
Reserva Natural de Sebes
La Reserva Natural de Sebes (comarca de la Ribera d’Ebre) és un dels espais naturals més importants de les Terres de l’Ebre. Amb una superfície de 250 ha de zones d’aigües lliures, aiguamolls, boscos de ribera, illes fuvials i galatxos, acull una gran diversitat d’hàbitats, representant un reservori de fauna i flora.
Compta amb un conveni de custòdia fluvial entre l’ACA, la Confederació Hidrològica de l’Ebre (CHE) i el Grup de Natura Freixe.
En els darrers anys, l’espai natural ha impulsat projectes per apropar la natura a la ciutadania de manera sostenible, alhora que ha reforçat la conservació dels hàbitats i la recerca científica. Aquest treball s’ha completat amb accions de divulgació i, sobretot, amb el desenvolupament de l’Entorn d’Aprenentatge, que el 2019 va donar lloc al Camp d’Aprenentatge de Flix, consolidant el compromís amb l’educació ambiental.