La XCN denuncia la falta de coherència del Govern de la Generalitat, ja que celebra un acte per posar en valor els espais naturals protegits alhora que aprova accions que els posen en perill, com és l’ampliació de l’Aeroport del Prat o el Decret-Llei 12/2025, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya.
El passat 12 de juny de 2025, el Govern va organitzar, conjuntament amb el Parlament de Catalunya, un acte institucional de celebració dels 40 anys de la Llei d’espais naturals catalana. Una llei efectivament pionera, en el seu moment, en el context europeu, però que s’ha demostrat obsoleta en molts aspectes després de quatre dècades. Actualment, a Catalunya estem a la cua d’Europa en polítiques de conservació de la natura.
L’alerta que ens mostra les darreres dades de pèrdua de biodiversitat (una pèrdua d’un 28% de les poblacions de fauna salvatge els darrers 20 anys a Catalunya, segons l’Índex de Planeta Viu del 2024, una pèrdua que va en augment) és una clara mostra de la urgència per actuar, amb polítiques valentes i transversals. No s’entén la falta de coherència del Govern, que celebra per un costat la gran riquesa natural del nostre país, alhora que aprova accions que fomenten la pèrdua continuada de biodiversitat.
En un context d’acceleració de la pèrdua de biodiversitat i d’agreujament de les conseqüències del canvi climàtic, el Govern de Catalunya continua promovent iniciatives que comporten riscos significatius per a la integritat dels ecosistemes i la conservació del patrimoni natural del nostre país.
Davant la situació actual de crisi global, i com a responsabilitat envers la població de Catalunya i les generacions futures, el Govern no hauria de seguir apostant per polítiques que deterioren espais naturals, incrementen les emissions de gasos d’efecte hivernacle o el consum de materials i energia. Cal més que mai aplicar polítiques per conservar i recuperar la biodiversitat al territori català, amb l’únic objectiu d’augmentar la justícia social i ambiental.
Demanem a la Consellera Paneque que faci efectives les seves paraules emeses el passat 12 de juny: “El patrimoni natural és la principal font de béns i serveis ambientals, és un dinamitzador clau de les economies locals i conservar-lo és una responsabilitat de la nostra societat”, i es responsabilitzi, a través de la seva acció política, d’aquest deure. Per un costat, treballant per fer efectiva l’Agència de la Natura, una Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat pròpia per Catalunya i fent transparent la destinació del Fons de Patrimoni Natural, entre d’altres. I per l’altra, abandonant les polítiques que ens porten a la destrucció d’aquest patrimoni natural, com l’ampliació de l’Aeroport del Prat, o el Decret-Llei 12/2025, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya.
Sense horitzó per l’Agència de la Natura i la Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat
La creació de l’Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT) acumula quatre anys de retards injustificats, ja que no s’està aplicant la llei 7/2020, aprovada per un ampli consens parlamentari. La creació i desplegament d’aquest òrgan és summament urgent, tal com reclamàvem el 2024, per tal d’assegurar la correcta aplicació de les polítiques de conservació de la natura al nostre país.
El maig de 2020, més de 280 organitzacions ja vam reclamar al Parlament la necessitat i la urgència de crear aquesta Agència. Per a dur a terme polítiques de conservació eficaces ens cal un model de governança àgil, que destini recursos suficients a aquestes polítiques i que els doni un caràcter prioritari. Per això, ens cal una estructura administrativa estable, amb competències suficients i, sobretot, ben coordinada amb la resta d’administracions implicades en la matèria. I que prioritzi l’eficàcia i superi el dèficit provocat per estructures i procediments excessivament burocratitzats.
És alhora un moment crucial per donar impuls a una nova Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat, que actualitzi l’antiquada Llei d’espais naturals de 1985. Aquesta nova normativa hauria d’assegurar una governança adequada i establir mesures efectives per fomentar la conservació de la natura. Actualment, no disposem de cap compromís per part del govern de donar impuls a aquesta nova llei, el que allarga encara més els terminis per disposar d’una legislació actualitzada que doni resposta als reptes actual de pèrdua de biodiversitat.
En quan a l’àmbit econòmic, el 50% de la recaptació de l’impost del CO₂ va destinat al Fons de Patrimoni Natural (i la part restant, al Fons de Canvi Climàtic). Un fons que es va crear per finançar l’Agència de la Natura i la seva actuació. Per tant, ens trobem en una situació en què una part d’aquest fons ja s’està recaptant, però no s’està executant per l’objectiu que es va crear. A més, és urgent que aquest impost de CO₂ es recapti també a les empreses i als vaixells, tal com està previst a la llei de canvi climàtic. Per això, reclamem transparència en l’aplicació del Fons de Patrimoni Natural.
Els espais naturals del Delta del Llobregat, un ecosistema fràgil en perill
L’anunci de la darrera proposta per l’ampliació de l’Aeroport del Prat és inacceptable. La nova proposta tècnica condiciona l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport a l’afectació de dues Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Xarxa Natura 2000: el Remolar-Filipines i la Ricarda. Unes zones humides emblemàtiques, de les tres més importants de Catalunya, però alhora molt fràgils, que no podem permetre’ns perdre per interessos econòmics que no tenen en compte la fauna, la flora i les persones que hi habiten.
Segons l’Informe de l’Estat de la Natura, les zones humides son els ecosistemes més degradats de Catalunya: la pèrdua d’individus de fauna salvatge en aigües continentals ha estat de fins al 54% els darrers 20 anys. Alhora, són uns hàbitats clau per al sosteniment de la vida, ja que emmagatzemen i depuren aigua potable, mitiguen els efectes del canvi climàtic, redueixen la vulnerabilitat davant fenòmens extrems i acullen el 40% de totes les espècies presents a Catalunya. Davant d’aquesta greu situació, la proposta del govern pel Delta del Llobregat és clara. Segons declaracions d’en Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya a “El Periódico” el 10 de juny de 2025: “Volem restablir la relació de la Ricarda amb les aigües salades i dolces d’interior, per millorar-la hidrològicament, i per tant ecològicament. No ornitològicament, perquè si es millorés en aquest sentit, podríem tenir problemes amb els vols dels avions, cosa que no voldríem que passés”. La proposta de l’executiu, per tant, davant la pèrdua de biodiversitat de zones humides, és augmentar el nombre d’avions a la vegada que reduïm el nombre d’ocells.
A més a més, la presidenta de la Xarxa per la Conservació de la Natura, Cristina Sánchez, denuncia que aquesta proposta d’ampliació arriba en un moment en què encara no s’han fet els deures pendents amb relació a l’anterior ampliació. Espanya té un expedient obert per la Comissió Europea, per incompliment de les mesures compensatòries, que inclou la creació d’un corredor biològic de 90 ha entre les llacunes del Remolar i la Ricarda. També es preveia fer un seguiment i control de la fauna i la flora, així com protegir el sistema hidrològic de la zona. I a més, encara resta pendent l’elaboració i aprovació del pla de protecció del medi natural del Delta del Llobregat. Uns deures que s’acumulen a les noves promeses de compensació ambiental i de restauració «d’altres espais».
Aprovat el Decret Llei 12/2025, que prioritza la implantació d’energies renovables, considerant-les “d’interès públic superior” per sobre de la preservació del territori
A Catalunya, el model d’implantació d’energies renovables segueix sent majoritàriament un model centralitzat, de macroprojectes, promogut per l’oligopoli energètic i amb el suport del govern, i encara resta pendent la peça més important del puzzle: la planificació territorial d’implantació de renovables.
Ara aquests projectes veuran com la seva tramitació s’accelera gràcies al recent aprovat «Decret Llei 12/2025, de 3 juny, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya». Aquest decret introdueix el concepte «d’interès públic superior» per a projectes d’energies renovables i emmagatzematge d’energia amb bateries. Aquesta nova definició implica que aquests projectes seran prioritaris per davant d’altres interessos, com la protecció d’hàbitats, d’espècies amenaçades, sòls agrícoles, paisatges o els drets de les persones propietàries.
Això implica una reducció de les garanties ambientals, facilitant la seva implantació sense una avaluació ambiental rigorosa. El decret inclou mesures compensatòries en cas d’afectació a espècies protegides, però seran insuficients i probablement inviables. A més, les empreses podran adquirir terrenys agrícoles privats, tenint la possibilitat d’expropiar terrenys en cas de no arribar a un acord.
Per aquest motiu, reclamem l’aprovació urgent del PLATER, el Pla Territorial de les Energies Renovables, perquè sense aquest instrument de planificació que permetria ordenar i equilibrar la transició energètica a Catalunya, s’obre la porta a prioritzar els interessos econòmics privats de grans corporacions per sobre dels interessos de la natura, la pagesia i la societat.
Per tot això, exigim al Govern de la Generalitat la retirada immediata del Decret-Llei i l’obertura d’un procés de diàleg real amb tots els sectors afectats, per garantir que la lluita contra el canvi climàtic es faci amb criteris de sostenibilitat, equitat i respecte pel territori i les seves persones.
Reclamacions al Govern de la Generalitat
Davant de tot això, reclamem al Govern de la Generalitat, i especialment, al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que deixi enrere les polítiques “del progrés”, un model insostenible que en realitat només aporta beneficis a una part del sector privat, que abandoni les polítiques i els projectes que posen en perill la preservació de la biodiversitat de casa nostra, i que activi amb caràcter d’urgència les diferents accions necessàries per revertir aquesta davallada de biodiversitat:
- Donar compliment a la llei 7/2025, de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, aprovada al juliol de 2020 amb un ampli consens parlamentari, i desplegar immediatament aquesta agència tal i com va ser definida per aquesta llei.
- Impulsar la nova llei del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, que és una peça clau per deixar enrere la legislació desactualitzada i obsoleta de la llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i generar una nova normativa d’acord amb el context de canvi global i la llei europea de restauració de la natura.
- Mostrar transparència amb el repartiment del Fons de Patrimoni Natural, i donar garanties de que el 100% d’aquest fons s’està dedicant a les finalitats per les quals va ser creat.
- Desplegar de manera efectiva l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya.
- Elaborar i implementar els 40 plans de conservació d’espècies en perill d’extinció (atenent el retard en la seva implementació , obligada des de desembre de 2010, per tant, 15 anys més tard).
- Abandonar el projecte d’ampliació de l’aeroport, donar compliment a les actuacions de conservació i restauració encara pendents i millorar l’estat de conservació de la Ricarda. I donat el context de crisi climàtica, s’haurien de reduir el nombre de vols actuals, alhora que es millora i es fa més accessible les infraestructures ferroviàries.
- Impugnar el Decret-Llei 12/2025, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya, ja que considerem que prioritza els interessos de l’oligopoli energètic per sobre d’un model descentralitzat i democràtic d’energies renovables, la pagesia i la preservació de la natura.
- Aprovar urgentment el PLATER, el Pla Territorial de les Energies Renovables, per assegurar una planificació de les energies renovables amb un model distribuït, d’autoconsum que fomenti la participació ciutadana i la protecció del territori.
Si tu també estàs d’acord amb aquestes reclamacions, adhereix-te al comunicat, a títol individual o des de la teva entitat, a través del següent formulari