La jornada que celebra els 10 anys de la custòdia fluvial a Catalunya, aplega prop de 100 persones a la Pedrera. Diverses ponències, experiències pràctiques i debats mostren la utilitat d’aquesta eina de gestió compartida dels espais fluvials i zones humides, i identifica reptes pendents.
El passat divendres 13 de juny va tenir lloc a l’Auditori de la Pedrera (Barcelona), la primera sessió de les Jornades de Celebració dels 10 anys de Custòdia Fluvial.
El rol de la custòdia i la restauració de la natura
Seguidament, va començar el primer bloc de ponències enfocades a tractar el rol de la custòdia i la restauració de la natura en els diferents estaments governamentals.
En primer lloc, en Toni Munné, director de l’Àrea de Gestió del Medi de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), va detallar, comentar i posar en context el model de custòdia fluvial català. Va indicar-ne els antecedents i passos inicials de l’aplicació d’aquests convenis, claus per afavorir i permetre el bon estat ecològic dels diferents curosos d’aigua i zones humides, mitjançant la cogestió entre entitats i administració.
Va seguir la seva explicació mostrant part del recorregut que han seguit els convenis i la custòdia durant aquests 10 anys, mostrant quins eren els reptes inicials i quines han estat les eines (els models jurídics, el visor, les fitxes) el finançament i les actuacions que se n’han derivat i els recursos tècnics desenvolupats i utilitzats.
Finalment, va detallar els nous reptes de cara al futur per a seguir conservant i millorant la connectivitat d’aquests ecosistemes.
El 15% de la superfície d’iniciatives en custòdia son espais fluvials.
A continuació en Gonzalo Magdaleno, Cap del Servicio de Restauración Fluvial del Ministerio para la Transición Ecológica y Reto Demográfico (MITECO), va explicar la «Estrategia Nacional de Restauración de Ríos (ENRR)» i com enllaça aquesta en el reglament europeu de restauració de la natura.
La seva intervenció va començar mostrant els reptes que des de fa dècades s’estan afrontant a nivell estatal en la gestió fluvial, especialment l’elevat descens dels recursos hídrics, agreujats pel canvi climàtic i el risc d’inundació.
Per acabar aquest primer bloc, hi va haver la intervenció, a través de videoconferència, de la Yurena Lorenzo de l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA).
La Yurena va incidir en el fet que la biodiversitat continua degradant-se en un procés que sembla no tenir fi i que és en aquest fet, que rau la importància de l’existència d’un Reglament de Restauració de la Natura (NRR).
En aquesta mateixa direcció, va recordar que l’objectiu clau del reglament europeu pel 2030, és que el 20% dels hàbitats terrestres i marins de la Unió Europea estiguin restaurats i pel 2050 tots els ecosistemes que ho necessitin.
En el marc de la connectivitat fluvial, l’EEA desenvolupa indicadors que permeten veure l’evolució dels rius a flux lliure, fa inventari i eliminació de les barreres artificials i millora les condicions de les planes al·luvials garantint les seves funcions en l’ecosistema.
També entre moltes altres dades i detalls, va destacar el desenvolupament d’una nova eina a partir del programa Copernicus de vigilància des de l’espai de la UE, que pot fer seguiment de la connectivitat fluvial, i així simplificar la tasca als països membres.
Arribats a aquest punt, es va realitzar la pausa, on els assistents van poder establir converses i retrobar llaços entre totes les persones participants de la jornada, compartint una estona distesa i un cafè.
Models de restauració i conservació de la natura
El segon bloc es va encetar amb la presència de la Camila Kuncar, coordinadora de projectes del CIREF (Centro Iberico de Restauración Fluvial), que va fer una explicació del programa Open Rivers, una oportunitat excel·lent per implicar a la societat civil en projectes de restauració fluvial, eliminant barreres per recuperar-ne la seva connectivitat.
Presentant la dada que a Europa, els rius estan fragmentats per gairebé 1 Milió de preses, va remarcar, que per tant, l’eliminació d’aquestes, representa un potencial enorme per a la restauració ecològica.
La Camila va presentar i detallar els projectes que han realitzat des del CIREF en els rius Ega, Tajuna i Gévalo. Aquests dos últims a la mateixa conca. Als tres es van eliminar assuts, en zones de la Xarxa Natura 2000 o reserves naturals, on han aconseguit la reconnexió de llargs trams de riu (>13 km), ajudant així a la protecció d’espècies clau com la llúdriga, la tortuga de rierol, la tortuga d’estany, el gripau d’esperons i la boga del Tajo entre moltes d’altres.
Per acabar, va fer èmfasi en el fet que els rius tenen una dimensió social, cultural i natural, i que cal tenir les tres molt presents per implicar la societat civil i les institucions, mitjançant llaços i consensos que, conjuntament amb processos participatius, ajudin a tirar endavant projectes de restauració i connectivitat. Sense cada un d’aquests actors i el seu compromís, no és possible dur a terme aquests projectes.
A continuació hi va haver la intervenció de l’Amanda del Río, directora adjunta de la Fundación Global Nature, que va explicar les seves experiències de custòdia i restauració de zones humides a través dels projectes LIFE.
L’Amanda comentava que aquests paisatges d’alt valor natural s’acostumen a restaurar amb eines com la custòdia i el pasturatge amb la integració d’espècies protegides i hàbitats prioritaris en el marc dels projectes LIFE.
Va insistir en la importància de la custòdia com a solució de governança i en les espècies paraigua, en el seu cas la boscarla d’aigua, com a “espècies que protegeixen ecosistemes” i permeten la compra de finques per a la restauració d’habitats prioritaris, amb el finançament aconseguit en aquests LIFE.
També va comentar la utilització dels aiguamolls i zones humides com a embornals de carboni, absorbint més CO₂ del que alliberen i disminuint així la concentració de CO₂ de l’aire sense perdre la integritat d’aquests espais, en el LIFE Wetlands4Climate. On han pogut taxar la tona de carboni en 460 € i el paper d’aquestes zones en la Política Agrària Comuna (PAC).
Va acabar la seva intervenció assegurant que la custòdia es basa a teixir aliances i posar les persones al centre.
“Para mí, la custodia tiene que ver con dar amor, tejer alianzas y poner las personas en el centro”
Amanda del Río
Per acabar el tercer bloc, va intervenir la Sandra Carrera, directora de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), on va defensar la conservació de la natura i va repassar els reptes i les problemàtiques en un context de canvi global. Posant com a exemple els límits planetaris, entre els quals la biodiversitat és el més sobrepassat i alhora, el menys conegut.
Va mostrar la tasca de les entitats ambientals a Catalunya i la importància de presentar un teixit associatiu fort per als projectes de custòdia, ja que impliquen i interpel·len a la societat civil.
I va acabar la seva intervenció fent un repàs a l’impacte del voluntariat ambiental i la custòdia del territori per assolir un benestar social i ambiental.
A Catalunya perdem un 25% dels individus de fauna salvatge els darrers 20 anys. Precisament, les zones humides son les més amenaçades.
Sandra Carrera
River pitch: Experiències de custòdia fluvial, el torn de les entitats
En el tercer bloc final, es va començar amb les experiències de custòdia fluvial en format “river pitch” on 9 entitats catalanes van comentar breument la seva experiència en la custòdia fluvial, fent balanç de les seves actuacions i del seguiment d’aquestes per part dels diferents actors que hi col·laboren.
En primer lloc, va parlar l’Ona Font, de la Fundació Emys, l’entitat que va establir el primer acord de custòdia l’any 1987. Va destacar l’actuació realitzada per recuperar un antic bosc inundat amb freixes i oms i va comentar que els acords de custòdia han ajudat a donar tranquil·litat als propietaris privats de les finques restaurades i a facilitar l’execució d’aquestes accions.
Posteriorment, va ser el torn de l’Hèctor Hernàndez de l’Associació Mediambiental La Sínia, que va comentar en el seu torn de paraula la custòdia que realitzen al riu Gaià i al torrent de la Móra. Va detallar el seguiment de flora i fauna autòctona que realitzen i del control i seguiment de les espècies exòtiques invasores. Moltes d’aquestes accions gràcies al fruit dels acords signats que alhora desencadenen reptes i amenaces com la sobrefrequentació dels espais naturals, plantacions il·legals i replantejament d’ infraestructures que fan de barreres.
Seguidament, l’Oriol Millán d’ARBA Litoral, va comentar el seu projecte de corredor ecològic del Foix en 39 ha de domini hidrogràfic, tot detallant les accions dutes a terme, la potencialitat per connectar aquests hàbitats amb espais de major extensió, la sembra directa d’aglà com a estratègia de restauració ambiental i la plantació en laberint imitant el fenomen de la successió mediterrània com a exemples. Va remarcar que aquest projecte de custòdia ha fet visible a la població de la zona, un patrimoni naturalsdesconegut i amagat per la majoria de les persones.
Les intervencions van continuar amb el cas de l’Ajuntament de Granollers, detallat pel seu tècnic de medi ambient i medi natural, Xavier Romero. En Xavier va parlar de la necessitat de retornar al màxim la naturalitat a la llera del riu Congost i de la importància de la comunicació i sensibilització ciutadana en aquest tipus de projectes i en el seu especialment, per tractar-se de poblacions urbanes amb una elevada densitat demogràfica (>100.000 habitants). L’impuls d’aquest projecte va ser gràcies al projecte europeu LIFE Alnus (2017-2022).
A continuació va seguir la intervenció d’en Quim Pou de l’Associació La Sorellona, que va explicar la custòdia fluvial que realitzen als 4 rius de Girona, que els han permès fer una diagnosi acurada de les mancances i punts forts dels trams custodiats, fer recuperacions i conservació d’habitats i espècies, i donar a conèixer a la ciutadania els valors naturals dels rius, entre moltes altres accions que també realitzen en diferents punts del territori català.
La Núria Sellarès, tècnica de recerca i educació del CERM, va comentar que cada vegada les persones valoren més les actuacions realitzades als trams de l’Alt Ter que realitzen des del seu centre conjuntament amb propietaris, l’ACA i habitants de l’entorn del riu. Hi realitzen accions de millora dels hàbitats, protecció d’espècies, divulgació ambiental i desenvolupen recerca científica, entre d’altres. I va acabar la seva intervenció reivindicant la declaració pendent d’aquest espai per part de la Generalitat de Catalunya, com a espai de la Xarxa Natura 2000.
Tot seguit, va realitzar la seva intervenció la Teia Puigvert delConsorci del Ter. La Teia va enumerar les accions, actuacions i seguiments que realitzen en més de 300 hectàrees de gestió, destacant els seguiments amb foto trampeig i de tortugues aquàtiques. També va reivindicar la necessitat que aquesta tipologia de convenis evolucionin cap a un contracte-programa, que permeti una estabilitat i seguretat tant econòmica com de durada, ja que fins ara són de 4 anys, i a escala natural ecosistèmica representa un temps molt limitat.
En Santiago Bateman del Grup de Natura Freixe, va fer la seva intervenció a continuació, on va comentar el projecte Fluviatilis. Un projecte que a diferència dels anteriors, es realitza conjuntament amb altres territoris de la Península Ibèrica, pel fet de treballar en un riu com l’Ebre, que té una conca hidrogràfica d’abast estatal. En va presentar els detalls i en el seu cas va destacar la creació d’una brigada d’intervenció fluvial inclusiva, Els picots.
Per tancar aquest River pitch, en Pere Josep Jimènez, de l’Aube, va destacar la importància de totes aquestes entitats, com la seva, que van ser les generadores de la reivindicació per a la creació d’aquests contractes de custòdia actuals. Va detallar els projectes de conservació, divulgació, formació, voluntariat i integració que realitzen i va concloure amb la frase inspiradora següent:
“En aquestes intervencions, no parlem només de recuperar hàbitats i espècies, sinó que hem de recuperar processos ecològics.”
Pere Josep Jimènez
La taula rodona, com hem arribat fins aquí i què cal fer ara
La segona part d’aquest tercer bloc, va estar moderada per la biòloga i comunicadora Evelyn Segura, que va presentar tot l’acte des de l’inici fins al final. En aquesta taula rodona hi van sorgir moltes preguntes, consideracions, reptes i propostes que ja s’havien anat apuntant durant les diferents intervencions.
En aquest cas l’Evelyn Garcia de l’ACA, la Sandra Carrera de la XCN, l’Hèctor Hèrnandez de La Sínia, i l’Ivette Casadevall de la Fundació Emys, van ser les persones encarregades de recuperar aquestes idees tractades i resumir-les en:
El primer contracte de custòdia de Catalunya es va signar el 1987 i en aquell moment era un concepte que sonava molt anglosaxó i poc arrelat, amb moltes reticències, però que les entitats van acollir i defensar amb força, per tal d’implementar-la.
Catalunya és un referent en aquest terreny, tant a nivell estatal com europeu, i és una eina que no podem abandonar i podem exportar fora del nostre territori.
Un repte per assolir, és aconseguir finançament privat per als projectes de custòdia i seguir treballant i difonent la custòdia per arribar a noves administracions i propietaris que no ho coneixen.
Hi ha un problema de finançament, fins ara les entitats han fet molts esforços i treball supletori de l’Administració, que ara hauria d’encapçalar per a que no es desmotin els projectes.
Cal seguir fent un esforç per explicar i divulgar el que es fa. Arribar a molta més gent que ara encara no ho coneix per convèncer-la, i seguir seduint i agraint totes aquelles persones que hi participen.
Cal canviar el discurs implicant la salut en el context i ser conscients que la societat tot i no participar-hi si què coneix els projectes que involucren el seu entorn més proper.
Cal seguir fent incidència política amb les administracions, tot i els costos juridicoadministratius, per seguir avançant i aconseguir més finançament i noves zones de convenis com per exemple al riu Ebre.
La feina tècnica, organitzativa i comunicativa de tots els sectors implicats, és un esforç molt gran a nivell personal i d’hores, i tot i que no sigui visible, necessita un reconeixement econòmic i d’ajudes estables per enfortir-lo i promocionar-lo.
És important segui teixint i ser capaços d’inspirar, per evitar frustracions i aconseguir crear associacions, entitats i convenis en territoris on no hi ha massa incidència ni arrelament.
Clausura, satisfacció i inici dels següents actes de celebració dels 10 anys
Per cloure l’acte, el gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Daniel Meroño va fer la seva intervenció resumint els conceptes i agraint la presència a l’acte de tots els assistents. I l’Evelyn Segura va afegir unes paraules de celebració i conscienciació per arrodonir les intervencions de tots els ponents i mirar amb orgull i esperança el futur, amb tot el bagatge reconegut en aquest acte.
Aquest també va ser el moment per anunciar les pròximes accions i actes de la celebració d’aquests 10 anys de custòdia fluvial. Els propers mesos es realitzaran webinars i sortides que ajudaran a difondre i aprofundir els projectes i futures accions a realitzar en els territoris on ja hi ha convenis i prospectar i animar a generar-ne de nous. A més a més de realitzar-se accions tècniques, científiques i jurídiques per millorar i projectar els convenis actuals cap al futur.
Des de la XCN i la resta d’organitzadors, volem donar les gràcies a totes les persones que van ajudar a dur a terme aquestes jornades i a tots els assistents a cada una d’elles.
Celebrem aquests deu anys de #CustodiaFluvial i seguim determinats a construir un nou marc que faciliti, agilitzi i promogui aquesta conservació compartida de les zones humides!
