Actualitat

Carme Buxalleu, de NatMont: “Ens han dit moltes vegades que la nostra associació feia falta”

Tot just ha celebrat el seu primer any de vida l’Associació de Naturalistes del Montnegre i la Tordera: un període intens de temporals, pandèmia i natura. Parlem amb Carme Buxalleu, presidenta de l’entitat.

Ens explica que distingia les plantes que hi havia al voltant de casa, tot i no saber-se els noms, i recollia tota bestiola morta que es trobava, quan era una nena a la seva Arenys de Mar natal. La Carme és una biòloga vocacional. Va estudiar biologia, es va especialitzar en biodiversitat, i participa en estudis de tota mena relacionats amb el medi natural però centrats, sobretot, en la flora, la vegetació i l’ornitologia. Fins que va arribar el temporal Glòria. Això va desencadenar una sèrie d’esdeveniments, entre els quals el naixement de l’Associació de Naturalistes del Montnegre i la Tordera. La Carme n’és la presidenta.

Què va passar el gener del 2020?

El famós temporal Glòria. El seu pas per la Tordera va fer retornar l’espai a allò que hauria de ser el riu, o si més no a alguna cosa molt pròxima al que hauria de ser, tenint en compte que ha estat sotmès a molts impactes.

Es va formar la llacuna litoral i  el delta va créixer 300 metres mar endins amb l’aport sedimentari. Aleshores l’espai va comportar un esclat de vida meravellós.

També va ser per la combinació amb el confinament: pel sol fet que no es podia sortir es deixà l’espai tranquil i comportà un esclat de vida, amb una varietat impensable d’aus que, a més a més, s’hi quedaven llargs períodes de temps.

L’estimació per aquest espai natural va ser l’empenta. La notícia va anar corrents de boca a orella, fins que unes 20 persones ens vam reunir al juny del 2020 a Pineda de Mar per crear l’associació de naturalistes de la Tordera i el Montnegre. I el boca orella ha anat seguit i, a hores d’ara, NatMonT és integrada per una setantena de socis.

Quina és la missió de l’entitat?

Treballem per l’estudi, la divulgació i la conservació del patrimoni natural en especial entorn de la serra del Montnegre i de la conca de la Tordera.

Volem ser proactius en el plantejament de projectes, però les circumstàncies d’aquest any ens han portat a haver de donar resposta de forma reactiva.

La creació de l’entitat indica que hi havia una mancança al territori.  En certa manera és trist que hi hagi d’haver entitats per cobrir un rol que haurien de fer les administracions. A hores d’ara no s’entén que les administracions no entomin totes les iniciatives de conservació necessàries i hagin de ser les associacions estar-ne pendents, i per tant a ser reactives.

Quins projectes dueu a terme?

El projecte estrella és el de la desembocadura la Tordera, i farem el possible perquè sigui declarada reserva natural parcial. Aquesta seria la nostra fita, i, estem veient que els ajuntaments de Blanes i Malgrat hi estan treballant.

També treballem a Palafolls: allà hi ha un espai on va haver-hi una extracció d’àrids, i gràcies al freàtic i a què són espais de domini de riu hi ha afloraments d’aigua. Quan va arribar el Glòria aquest espai va fer de tampó. Els rius han estat tan alterats, se’ls hi ha tret la superfície de laminació, han estat tan encanonats, que totes aquestes intervencions que fan que baixin amb més força quan hi ha temporals. Ens hem proposat aconseguir un acord de custòdia en aquest espai.

A Santa Susanna, a l’anomenada platja de les dunes (que no són dunes naturals perquè al Maresme no n’hi ha), hi creix el capironat marí (Reseda hookeri), una planta endèmica que, a Catalunya, només es troba aquí i, a nivell estatal se li ha de sumar una petita població  a les illes Columbretes; és una espècie amb perill crític a nivell regional.  Neix allí precisament gràcies a la Tordera, perquè requereix un ambient de platja relacionat amb el riu. Estem treballant perquè no se la malmeti.

En general a tot arreu és important el fet de donar a conèixer, recuperar la cultura sobre la natura, i per això també hem organitzat sortides divulgatives i de voluntariat ambiental. La majoria de persones de bona voluntat entenen quan se’ls hi expliquen. Cal fer entendre que no es poden dissenyar intervencions que vagin contra les dinàmiques naturals, sinó entendre-les i intervenir-hi d’acord amb la natura.

Quins problemes principals us heu  trobat?

Ens hem trobat amb problemes de dos tipus. Un de burocràtic, tràmits que et requereixen temps i et fa la sensació que te’l roben al que hauries d’estar dedicant a la defensa de la natura. A més a més, com som novells i hi ha tants procediments de vegades ens perdem una mica.

I un altre relacionat amb la conservació del medi natural. Dins d’aquest, el problema principal a que ens hem d’enfrontar es focalitza  a la desembocadura on ens trobem actituds incíviques que afecten greument l’espai Malgrat haver-hi tanques que impedeixen l’accés i cartells informatius, hi ha persones que les salten, entrant  a pescar, a banyar-se o, entre altres coses, a passejar els gossos; evidentment, ho espanten tot i les possibles aus que hi podrien nidificar ja no ho fan.

Quines persones formen l’entitat?

En sorgir  la “nova” desembocadura, els amants de la natura, a través del boca a orella ens reunirem i decidirem  crear l’entitat. Som persones de tots els perfils: certament hi ha biòlegs,geògrafs, ambientòlegs o geòlegs, però també moltes altres persones que, sense tenir una formació  directament relacionada amb la natura,  se l’estimen , hi tenen interès, llegeixen, estudien i aprenen. Entre nosaltres ens enriquim.

Som gent de diversos municipis de l’Alt Maresme, de Blanes, algunes persones del Vallès…i del Baix Maresme també.

Tots som voluntaris i voluntàries, i això diu molt de la gent, persones amb sensibilitat que dediquen el seu temps a la conservació de la natura.

Som unes 70 persones sòcies, i diverses altres venen a les activitats.

La gent ens ha transmès que existia la necessitat que sorgís l’associació, i estem molt contents d’haver-la creat.

Quines actuacions organitzeu?

Hem organitzat sortides divulgatives, hem fet activitats a quasi tots els pobles de l’Alt Maresme, jornades per treure la canya i les deixalles de la desembocadura de la Tordera, vam participar en la Setmana Natura, amb activitats obertes a tothom, etc.

Maluradament tota la nostra activitat ha estat paral·lela a les restriccions per la pandèmia: d’una banda no hem pogut fer grans reunions, i en algunes crides ens hem centrat en gent de l’associació. També hem de dir que, durant les jornades de voluntariat organitzades a la desembocadura, tampoc ens interessava convocatòries massives.

Quines perspectives teniu de futur?

Tot i que la desembocadura de la Tordera és el nostre punt d’atracció, no volem centrar-nos només en aquest espai. De fet a la missió ja vam decidir treballar per tota la conca i el Montnegre. Així que treballarem en qualsevol necessitat ambiental que ens requereixi al llarg de la Tordera i el Montnegre.

Creus que les entitats ambientals tenim prou visibilitat?

Per la importància de la tasca que fan, trobo que n’haurien de tenir molta més.

Per què? Perquè hi ha mancances a l’administració, que no tota la cura que hauria de tenir dels espais naturals, i són justament les entitats les que s’hi posen.

Però idealment no n’hauríem de tenir, si no fos perquè ara afrontem molt del que se li escapa a les administracions.

Que destacaries d’aquest primer any de l’entitat?

Acabem de cumplir un any oficial, un any i mig d’ençà que va començar tot.

Destacaria justament haver donat resposta a les persones que ens han expressat: “feia falta una entitat ambiental aquí!”

Ha estat molt gratificant sentir que no vas sol arreu, que ets pots relacionar amb gent amb la mateixa sensibilitat ambiental.

Omple molt haver conegut moltes persones, també els que es paren a preguntar quan es veuen allí amb el telescopi. I adonar-se que la majoria de persones ho entenen, la gent no és tonta i si els hi expliques entenen perfectament quan alguna cosa es fa malament amb el medi ambient.