Des de la XCN som conscients que cal un canvi en el model alimentari de Catalunya, que valori la tasca que realitzen els pagesos i pageses, es dignifiqui la seva feina, i alhora es conservi i restauri la biodiversitat que habita els espais agraris.
Per això hem publicat el nostre document de posicionament en l’àmbit agrari, ramader, de model alimentari i món rural, on analitzem les causes de l’actual crisi que viu el sistema alimentari català i recollim un seguit de propostes polítiques per revertir la situació.
Segons l’informe de l’Estat de la Natura 2020, a través del «Living Planet Index» aplicat a Catalunya, en els últims 20 anys, els ambients agrícoles i els prats han perdut fins a un 34% dels exemplars de les espècies de fauna salvatge que hi habiten. Les espècies més afectades han estat les que depenen exclusivament d’aquests ambients, com ara els ocells esteparis o les papallones de prats.
la situació és encara més greu en el cas de les espècies incloses a la Directiva Hàbitats: el 85% de les espècies pròpies d’ambients agrícoles i prats contemplades per la Directiva Hàbitats es troben en un estat de conservació desfavorable.
Ens calen actuacions urgents per deixar de perdre la biodiversitat de la què depenem també les persones.
En quina situació ens trobem?
Les causes de fons de l’actual crisi de biodiversitat dels sistemes agraris a Catalunya les podem situar en l’anomenada revolució verda, associada a les millores de les tècniques agronòmiques, que va accelerar la fertilització excessiva, l’ús del regadiu i de varietats més productives, la imposició dels monocultius, alts nivells d’industrialització i mecanització en l’agricultura i una gran dependència de combustibles fòssils, provocant impactes molt importants sobre el medi ambient, el canvi climàtic i la biodiversitat.
A més, va contribuir a la pèrdua de poder i rellevància socioeconòmica de la pagesia, amb la conseqüent pèrdua d’accés a la terra i endeutament de la petita pagesia, que no podia competir amb la industrialització del camp, accelerant la ja existent emigració -iniciada als anys anteriors als vuitanta- de les zones rurals cap a les ciutats.
Això va comportar, per una part, l’abandonament dels conreus i la disminució de la pressió ramadera sobre la vegetació amb el conseqüent augment de la superfície forestal, la pèrdua de mosaics agroforestals, homogeneïtzant el paisatge i contribuint al seu tancament progressiu, resultant en una reducció de la biodiversitat i espècies associades a aquests espais oberts.
Per altra part, la industrialització, intensificació i concentració de les activitats productives en les zones més planes, accessibles, ha implicat un fort increment del cens de la ramaderia industrial (19%) i concretament del porcí en règim intensiu, amb la greu problemàtica que es genera al seu entorn pels seus efectes ambientals i sobre el clima (contaminació de les aigües subterrànies per l’ús excessiu de purins i abocaments il·legals, elevat consum d’aigua, emissions de carboni, desforestació per la importació de soja destinada a la seva alimentació, etc.).
Els actuals models de producció, consum i comerç agroalimentari tenen greus impactes sobre el clima. Mentre l’agricultura i la seguretat alimentària s’estan convertint en una de les majors preocupacions polítiques a nivell europeu i mundial, no és compatible una agricultura i ramaderia més intensiva, eficient i productiva amb la conservació de la biodiversitat, la sobirania alimentària, la salut de les persones i la mitigació del canvi climàtic.
Tot i així, davant la indústria agroalimentària actual, existeix i resisteix una petita pagesia que practica una agricultura/ramaderia respectuosa i conservadora dels recursos naturals, proporcionant als agroecosistemes una capacitat de resiliència notable davant dels canvis ambientals i socials.
Propostes per dibuixar un nou escenari de futur
Des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura reclamem la urgència de plantejar un nou escenari de futur que no deixi ningú enrere: recuperar la sobirania alimentària, fomentar la producció i consum locals, garantir l’adaptació al canvi climàtic i passar d’un model intensiu a un extensiu.
Model productiu i pautes de consum
- Apostar per un model productiu i de consum que tingui com a pilars fonamentals la producció local, la sobirania alimentària, la petita i mitjana pagesia, l’adaptació al canvi climàtic, la coordinació i col·laboració publicoprivada, l’eficiència dels processos i la generació d’economia local.
- Apostar per una pagesia que dugui a terme una agricultura/ramadera respectuosa i conservadora dels recursos naturals, que proporcioni als agroecosistemes una capacitat de resiliència notable davant dels canvis ambientals i socials.
- Plantejar cultius adaptats al context climàtic actual, que permetin obtenir el màxim rendiment amb l’aigua justa i necessària. Potenciar l’ús de varietats adaptades a la sequera i que a la tradició se li sumin els últims avenços tecnològics.
- Passar d’un model ramader intensiu a extensiu.
- Aprofitar l’interès del consumidor per l’alimentació de qualitat i proximitat per obrir la porta als productors familiars/de petita escala i artesans, per posar en valor territoris poc aprofitats a través d’iniciatives locals i per potenciar la diversitat agroecològica i el respecte mediambiental així com activitats de restauració vinculades.
- Augmentar la coordinació entre administració i pagesia, reduir la burocràcia i augmentar l’eficiència, i garantir preus justos.
Agroecologia i sobirania alimentària
- Cal una millora en l’ús de la terra i l’aigua, una reducció d’emissió de GEH i un augment de l’eficiència en la producció i el consum d’energia.
- La biodiversitat i la regeneració del sòl, millorades per pràctiques com el guaret, la gestió de les pastures o l’ús de materials orgànics són crucials per incrementar la productivitat a llarg termini i poder lluitar contra els efectes del canvi climàtic.
- S’ha de promoure el desenvolupament de polítiques, opcions de finançament i ajuts directes que fomenten les pràctiques agrícoles beneficioses pel clima i el medi ambient en el marc de la PAC i altres instruments europeus.
- Prendre mesures a favor de l’agroecologia davant la necessitat de comptar amb sistemes alimentaris resilients i sobirans. L’agroecologia és concebuda per la Comissió Europea com una de les 4 pràctiques, juntament amb l’agrosilvicultura o les pastures permanents i agricultura ecològica, que els plans estratègics de la PAC hauran d’incentivar.
- Optimitzar els múltiples usos del sòl per assolir els objectius de seguretat i sobirania alimentària.
Conservació dels espais agraris
- La pagesia és un dels actors que té més cura del territori i del paisatge, els quals necessiten ser més sans i funcionals perquè puguin continuar sent productius. Cal reconèixer la seva contribució imprescindible a l’ecologia, la biodiversitat i la sostenibilitat.
- Cal un model de pagesia compatible amb la conservació de la natura, respectant els condicionants ambientals i altres instruments com ara la creació de l’Agència de la Natura, l’Agenda 2030 o la Llei de Restauració de la Natura.
- S’ha de donar suport a les iniciatives per fer compatible l’activitat agrària i la conservació de la natura a Catalunya, com ara la custòdia del territori, l’agrobiodiversitat cultivada, l’impuls de l’agricultura ecològica i de l’agroecologia, la ramaderia extensiva i pasturatge, la creació de les agrupacions de defensa vegetal (ADV), els parcs agraris i la valoració dels espais agraris així com l’impuls dels pagaments per serveis ambientals. També actuacions en el marc del projecte europeu Resifarms.
- Donar suport a les iniciatives que volen preservar la superfície agrària davant la pressió urbanística i abandonament.
- Donar suport a les entitats relacionades amb la conservació de la biodiversitat que ofereixen assessorament o ajuda de manera gratuïta o a preus baixos a agricultors en la implementació i avaluació de pràctiques agrícoles respectuoses.
- Prioritzar la dimensió ambiental a l’hora de qualificar un espai d’alt valor agrari, no només la conservació dels sòls més productius.
Relleu generacional i accés a la terra
- Garantir l’accés a la terra i als recursos: sense terres per conrear no hi ha pagesia.
- Fomentar la compra pública de terres i masies en risc especulatiu i facilitar la compra i l’arrendament a joves agricultors.
- Implementar polítiques d’informació i acompanyament per reforçar la instal·lació de joves al món rural.
- Donar suport a les pràctiques en repoblament/regeneració agrària i rural, relleu generacional i accés a la terra, com ara Terre de Liens, Kulturland, l’Escola de Pastors, Acces to Land, Associació iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) o el projecte Ramats de Foc, de la Fundació Pau Costa.
