Actualitat

El projecte europeu Resifarms formarà personal tècnic i pagesia en les sinèrgies entre l’agricultura i la conservació de la biodiversitat

Nota de premsa publicada el 29 d’abril del 2020

  • Cada vegada hi ha més evidències que la conservació d’espais naturals en finques agrícoles és una opció rendible, ja que afavoreix la pol·linització, el control de plagues o la protecció contra desastres naturals.
  • Es realitzarà material formatiu i formacions gratuïtes per donar eines a la pagesia i el personal tècnic agrícola de cinc països.
  • Es promourà la col·laboració entre aquests actors per a la conservació dels ecosistemes presents en les finques agrícoles.

Recentment s’ha iniciat el projecte europeu “Resilient Farmlands: Promoting education to boost ecosystem services of non-productive agricultural lands” (Agroecosistemes resilients: promovent la formació per fomentar els serveis ecosistèmics derivats de les zones no productives dels espais agraris). El projecte RESIFARMS és liderat per la Fundació Emys i compta també amb la participació d’organitzacions de cinc països europeus (Espanya, França, Itàlia, Romania i Txèquia), entre les quals hi ha la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN). El projecte compta amb el recolzament de la Comissió Europea, dins del programa Erasmus+.

Les finques agràries representen el 40% de la superfície de la Unió Europea, fet que converteix la pagesia en la principal gestora del territori. L’agricultura té una gran influència sobre el medi, i és capaç d’afavorir o perjudicar la conservació de la natura en funció de com estigui orientada. En les finques agrícoles, una part rellevant del terreny no és productiu i està format per ecosistemes tals com boscos, matollars, prats, marges, basses o regs. Aquestes zones “no productives” són molt importants per a la connectivitat d’espècies i hàbitats i la conservació de la biodiversitat, alhora que juguen un paper clau en el bon desenvolupament de l’activitat agrícola.

Els beneficis de conservar la biodiversitat per a l’agricultura

Gestionar adequadament aquests boscos, matollars, prats, marges, basses o regs millora substancialment la pol·linització, el control biològic de plagues (a partir de marietes, ratpenats o vespes) o la protecció contra ventades, inundacions o sequeres, fomentant una situació en què en surt beneficiada la pagesia i la conservació de la natura.

Per posar un exemple del nostre territori, investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers van calcular que les caixes per a ratpenats instal·lades en arrossars del Delta de l’Ebre suposen per a la pagesia un estalvi en pesticides i tractaments de mínim 40€ per hectàrea i any, fet que fa diverses vegades més econòmic instal·lar caixes niu de ratpenats que els tractaments convencionals. Aquesta pràctica suposa un estalvi de temps i diners alhora que ajuda a preservar l’entorn, disminuint la contaminació per pesticides i afavorint la conservació dels ratpenats.

La informació sobre els beneficis de conservar aquests ecosistemes per a l’agricultura i la seva productivitat, i la gran importància de conservar aquestes àrees per a la natura, la salut i la societat, comença a ser coneguda per la pagesia i el personal tècnic que l’assessora, però sovint no disposen de les eines i el coneixement aplicat suficient per a implementar les actuacions de conservació necessàries.

El projecte Resifarms

El projecte Resifarms pretén, doncs, formar la pagesia i el personal tècnic en la conservació de les zones no productives de les finques agràries, per a promoure la implementació de les actuacions de conservació més directes i efectives. Ho farà mitjançant la creació d’un manual formatiu especialment dissenyat per a la pagesia i el personal tècnic agrícola, descarregable lliurement en diferents idiomes, que es complementarà amb vídeos, tests d’autoavaluació i formacions presencials gratuïtes, que estaran disponibles a partir del febrer de 2021 (ja es pot reservar plaça escrivint al correu electrònic de contacte que apareix al web del projecte). També promourà la creació de projectes de conservació conjunts entre personal tècnic i pagesia i implementarà actuacions de conservació en ecosistemes de finques agrícoles amb la participació de persones voluntàries.

Amb aquest projecte també es busca promoure l’intercanvi de coneixement entre les entitats que hi participen, reforçar la cooperació entre diferents actors que poden contribuir a la conservació de la biodiversitat en finques agrícoles, millorar l’estat de conservació dels ecosistemes de les finques participants al projecte i promoure la custòdia del territori.

La custòdia del territori

Les entitats participants al projecte Resifarms ja realitzen des de fa temps i de forma habitual assessoraments per a potenciar la biodiversitat en finques agràries, en el marc de projectes de custòdia del territori. En la custòdia del territori, mitjançant contractes les entitats i la pagesia, aquesta es compromet a realitzar una gestió que afavoreixi la conservació de determinats ecosistemes, flora o fauna presents a la finca, mentre que l’entitat l’orienta en les mesures a adoptar i cerca finançament per a poder-les dur a terme. Amb aquest projecte, es vol fer un pas endavant i posar a l’abast de la pagesia més eines per a la conservació de la natura a les seves finques.

Per a més informació consulteu la web del projecte http://resifarms.eu

El programa Erasmus+

Erasmus + (2014-2020) és el programa integrat de la Unió Europea (UE) en els àmbits de l’educació i la formació, joventut i esport, que ofereix oportunitats per a totes les persones i a tots els sectors educatius (Educació Escolar, Formació Professional, Educació Superior i Educació de Persones Adultes). A Espanya, el programa Erasmus+ es gestiona per part del Servicio Español para la Internacionalización de la Educación (SEPIE), que actua com a Agència Nacional del programa en els àmbits de l’educació i la formació i que està adscrit al Ministeri d’Universitats.

Llistat d’entitats que participen al projecte:

  • Fundació Emys (Catalunya, Espanya) – www.fundacioemys.org
  • Fundatia ADEPT (Transilvània, Romania) – www.fundatia-adept.org
  • Conservatoire des Espaces Naturels du Languedoc-Roussillon (Llenguadoc-Rosselló, França) – www.cenlr.org
  • Comitato per le Oasi WWF dell’Area Fiorentina (Toscana, Itàlia) – www.cowaf.it
  • Český Svaz Ochránců Přírody (Txèquia) – www.csop.cz
  • Xarxa per a la Conservació de la Natura (Catalunya, Espanya) – www.xcn.cat

S’adjunten en aquesta nota de premsa:

  • Imatge 1. Hort de Can Moragues, gestionat per la Fundació Emys per a potenciar diferents ecosistemes i fer-hi activitats de formació. La Fundació Emys fomenta la vegetació d’espais oberts i gestiona basses per a la conservació de la biodiversitat i els efectes positius que aquests ecosistemes que tenen sobre l’hort. (Foto: Fundació Emys)
  • Imatge 2. Blauet (Centaurea cyanus), planta típica de camps de cereals, cada cop més rara degut, sobretot, a l’ús generalitzat d’herbicides. Una millor gestió dels marges agrícoles, seguint les recomanacions que es proposaran al manual, pot afavorir aquesta i altres plantes arvenses. (Foto: Guillem Bagaria – XCN)
  • Imatge 3. Abella solitària del gènere Osmia pol·linitzant una maduixera. La conservació de marges, prats i matollars afavoreix els insectes que pol·linitzen els conreus. (Foto: Guillem Bagaria – XCN)
  • Imatge 4. Estany del Coll (Rupit), bassa restaurada per l’associació Paisatges Vius, en el marc d’una iniciativa de custòdia del territori. Aquesta bassa, juntament amb petits bosquets, fileres d’arbres als marges o arbres aïllats entre les pastures, contribueix a fomentar una elevada biodiversitat a la finca. (Foto: XCN)
  • Imatge 5. Paisatge agrari amb bosquets i marges arbrats a Santa Cecília de Voltregà. Els mosaics agroforestals fomenten la biodiversitat, el control biològic de plagues i la protecció contra fenòmens meteorològics extrems com ventades, inundacions o sequeres (Foto: Guillem Bagaria – XCN)

El projecte Resifarms està cofinançat pel programa Erasmus+ de la Unió Europea. El contingut d’aquesta nota de premsa és responsabilitat exclusiva del seu autor i ni la Comissió Europea, ni el Servicio Español para la Internacionalización de la Educación (SEPIE) són responsables de l’ús que pugui fer-se de la informació aquí difosa.

Consultar Nota de Premsa en PDF.