Comunicat publicat el 24 d’abril, en motiu de l’aprovació dels pressupostos 2020 de la Generalitat de Catalunya.
- Per fer front a l’actual crisi sanitària i la crisi ecològica que estan marcant aquest 2020, es necessiten mesures més ambicioses per part del govern
1. ENS CALEN UNS PRESSUPOSTOS, PERÒ ADAPTATS A LA CRISI ACTUAL
Catalunya necessita urgentment nous pressupostos pel 2020, tot i així, resulta poc comprensible que la proposta actual no contempli el canvi de paradigma en que ens trobem. És evident que les circumstàncies reclamen uns pressupostos que posin més recursos i una atenció especial a la sanitat pública, al sector de les cures i a l’atenció social. Tanmateix, també cal desenvolupar polítiques de reactivació econòmica que tinguin com a base la sostenibilitat. Afrontar la urgència de la crisi climàtica i ecològica significa prioritzar les polítiques de conservació, tal i com la Comissió Europea està intentant impulsar a través de l’European Green Deal.
Ja abans de la crisi sanitària actual, l’assignació pressupostària per a polítiques ambientals era insuficient i poc adaptada a les necessitats actuals i futures. Si bé és cert que la situació actual, de la manera en què ha ocorregut, era imprevisible, ja fa temps que els experts alerten dels perills als quals estem exposats, sobretot aquells que tenen el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la destrucció del medi natural en el seu origen. Les pandèmies globals i les crisis epidemiològiques que afecten els humans estan fortament relacionades amb la destrucció de l’entorn natural i tenim, ara més que mai, el deure i la urgència de protegir-lo i conservar-lo. Altres contingències similars o pitjors que l’actual es podrien evitar en el futur a través d’una bona planificació i inversions estratègiques en polítiques de conservació i protecció de la natura i la biodiversitat.
La situació actual no pot justificar ni servir d’excusa perquè es torni a repetir una experiència similar a resposta a la crisi financera del 2008, la qual va tenir com a conseqüència una forta retallada en polítiques ambientals per no considerar-se importants ni essencials per remuntar l’estrall econòmic i financer del moment.
2. RECLAMACIONS
Els pressupostos 2020 de la Generalitat de Catalunya milloren els nivells de despesa i inversió en polítiques ambientals respecte els últims anys, però segueixen sent insuficients i poc ajustats a les necessitats reals del territori i a l’estat d’emergència climàtica i ecològica en que ens trobem. Tenint en compte que a Catalunya el 75% de les espècies de flora i fauna i el 58% dels hàbitats d’interès comunitari estan en risc de desaparèixer, el nivell d’inversió per a les polítiques ambientals s’hauria d’haver incrementat significativament, especialment quan els reptes actuals són majors, més greus i de major abast. No obstant, la realitat actual és que la despesa en polítiques de protecció i conservació del medi natural està recuperant els nivells de despesa i inversió de fa una dècada, però no s’han incrementat suficientment. Malgrat la tendència relativament positiva dels últims 5 anys, no s’observen prou millores.
L’evolució dels nivells de despesa en polítiques de sensibilització i educació ambiental també és negativa. La caiguda dels nivells de despesa dels últims 10 anys és de més del 45%. La quantitat de diners invertida anualment l’última dècada en aquestes polítiques és molt irregular; presenta augments i davallades molt importants en moments puntuals sense seguir una regularitat. Només els últims 3 anys es registra un creixement sostingut i, tot i així, no serveixen per recuperar els nivells d’inversió del 2010.
Cal destacar també, que les actuacions que estan duent a terme les entitats ambientals són fonamentals per a la preservació del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. Tot i així, la manca d’un finançament estructural per a aquestes entitats posa en perill la seva existència i, per tant, també la continuïtat de les tasques que desenvolupen com a gestores d’espais espais naturals.
La inexistència d’un fons estructural, i la incapacitat de les administracions de garantir els recursos i un finançament continuat per a les polítiques de protecció i conservació, que incloguin ajuts i subvencions a entitats del tercer sector ambiental, és una reclamació històrica que segueix vigent en l’actualitat. És necessari entendre que aquestes entitats sense ànim de lucre fan serveis d’interès públic que sovint no realitza ningú més. Es tracta d’entitats dedicades a la conservació i protecció d’espais naturals i de la biodiversitat que, a més a més, mantenen l’esperit i la vocació de divulgar el coneixement, educar i sensibilitzar.
Reclamem que el Fons del Patrimoni Natural es posi en funcionament urgentment en aquest exercici 2020 i que no es posposi la recaptació de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica que ha de nodrir aquest fons. La fiscalitat verda és una eina clau per a fer una transició ecosocial, i un mecanisme imprescindible per generar incentius a la bona gestió i incrementar la recaptació que s’ha de destinar a polítiques ambientals.
3. REPTES DE FUTUR: UNS PRESSUPOSTOS QUE APOSTIN PER UN MODEL ECONÒMIC SOSTENIBLE
Els pressupostos que s’aprovaran per aquest 2020 neixen obsolets, ja que no contemplen totes les conseqüències d’aquesta crisi sistèmica que es deriva de l’afectació per la Covid-19. Ara bé, cal tenir present que aquests pressupostos no han estat mai suficients per a la implementació de polítiques que ens permetin fer un viratge cap a un model econòmic sostenible, especialment pel que fa a polítiques de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.
Alhora, a part d’uns pressupostos adequats, per afrontar la crisi ecològica calen molts canvis de fons, començant en les polítiques ambientals que han patit limitacions incomprensibles (e.g. cal una Llei del patrimoni natural i la biodiversitat que garanteixi la transversalitat de les polítiques de conservació, una Agència de la Natura amb competències i finançament suficients i processos d’avaluació de les polítiques implementades, entre moltes d’altres).
Davant l’escenari actual, Catalunya té un gran repte per endavant en la reconstrucció d’una economia que avanci cap a la transició ecosocial. Ara bé, aquest repte té moltes oportunitats, com la de poder repensar el nostre model econòmic per fer-lo més just i ecològicament sostenible.
És per això que des de les entitats ambientals vetllarem perquè l’actual situació no comporti i legitimi l’aplicació de retallades en les polítiques que són essencials per a fer una transició ecosocial.