“Quan salvar el món serà notícia? Del titular sensacionalista a la invisibilitat de les petites però grans accions ambientals?”. Amb aquesta ponència inaugural a càrrec d’Ana Villagordo va començar la jornada dedicada a la comunicació estratègica per entitats ambientals organitzada per la XCN el passat 24 d’octubre, a l’Institut d’Estudis Catalans i que va comptar amb uns 80 participants.
Ana Villagordo és ambientòloga amb llarga experiència dissenyant i comunicant projectes ambientals, des de l’Estudi Ramón Folch, des de la revista Sostenible.cat, o com a professora de disseny sostenible a Elisava. La seva xerrada inspiradora va analitzar el com i quan els esdeveniments i les accions ambientals transcendeixen el món ambiental vers el públic general. Vam constatar plegats com hi ha una atracció vers les històries apocalíptiques, tot repassant títols exitosos del cinema i de les sèries. En aquestes històries s’ajunta la por al fet desconegut, amb la demonització de la humanitat, causant, sovint, dels mals del món. Aquest model narratiu el retrobem sovint a la premsa on se’ns presenten les notícies ambientals en els formats de desgràcia.
Aquest paradigma pot ser molt perillós, perquè, al contrari de l’esperat, pot induir a la paràlisi i al bloqueig: ‘som incapaços d’actuar, que no podem fer res sobre això, que som mers consumidors d’un sistema que ja no es pot aturar.’
Per lluitar contra aquest paradigma, cal posar llum a el que és misteriós i desconegut, i l’eina que hi ha per fer això és la ciència. També cal descobrir les opcions, les possibilitats que té la ciutadania per canviar la tendència existent de danys a la natura i pèrdua d’ecosistemes i de tots els seus valors associats. Cal empatitzar amb el públic, connectant amb els seus sentiments i emocions, buscant la complicitat amb recursos com l’humor, o la passió; insistir en el rigor de la informació, per generar confiança i alhora educar. I alhora impregnar el missatge d’esperança per un canvi positiu possible, que convidi a seguir endavant.
Les entitats prenem consciència de la importància de la comunicació en un moment en el qual les temàtiques ambientals comencen a estar d’actualitat.
Després d’aquesta reflexió inicial, la jornada va continuar endinsant-se en conceptes teòrics de comunicació que cal tenir en compte a l’hora de connectar amb el públic, amb Giuseppe Cavallo, especialista amb una llarga trajectòria de comunicació corporativa. Tota organització ha de ser capaç d’explicar molt bé la seva proposta de valor, que és la que defineix el seu relat. Cal ser conscients que les tendències, siguin social, globals, o del sector, incideixen sobre la nostra entitat i també sobre el públic.
La comunicació és sempre una acció bidireccional, que posa en comú un missatge des d’un emissor a un receptor. El receptor també juga un paper actiu en desxifrar el missatge, i per tant és important saber com el públic rep i processa el nostre missatge. Per fer aquest procés, no hi intervé només la part racional, cognitiva sinó que hi intervenen altres percepcions emocionals, culturals. Hauríem de ser capaços d’identificar quines són les percepcions que defineixen com el públic rep el missatge que enviem: són els anomenats ‘insights’.
Com a organitzacions, podem connectar amb el públic donant resposta a necessitats funcionals, emocionals i espirituals. ‘Podem convèncer (necessitats funcionals), connectar (necessitats emocionals), o inspirar (connectar espiritualment)’. El pensament cognitiu serveix sovint per ratificar una decisió, que majoritàriament prenem amb el cor. Si una organització aconsegueix connectar amb el públic des dels valors, en l’esfera espiritual, la connexió és molt profunda. “Show, don’t tell”, és un dels recursos que podem fer servir per explicar el nostre relat: és a dir, mostrar en què i amb qui estem treballant, més que explicar-lo.
Giuseppe Cavallo ens desvetlla elements fonamentals de la narrativa, que trobem al storytelling: tota història explica un canvi, una transformació. Tota història compta amb uns elements: la figura de l’heroi, del malvat, del mentor, de l’aliat…. Tota història parteix d’un conflicte, que pot ser un element extern o intern, que impulsa el canvi de superació en l’heroi i ens connecta el pathos, l’emoció. No hem de tenir por de proposar relats que ens fan ser inspiradors.
Finalment, la jornada va concloure amb una dinàmica taula rodona dinamitzada per Evelyn Segura, biòloga i divulgadora científica, presentadora del programa que animal de TVE2. Anna Ramón, responsable de comunicació del CREAF, va senyalar que una de les virtuts de les entitats ambientals és estar properes al territori, i fan per tant de pont entre la ciència i la ciutadania. Pilar Sampietro també va destacar que les entitats ambientals són la veu del carrer en un moment que el periodisme ha deixat de sortir tot el que hauria de fer-ho”. D’altra banda, Anna Penya, responsable de comunicació de Rezero, va notar que la premsa de vegades identifica les entitats com a activistes, i per això les entitats han de ser molt rigoroses i reclamar-se com a expertes. Pilar Sampietro també va recordar que els mitjans, premsa, TV, ràdio, volen assegurar el missatge que recolliran, i per això les entitats han de tenir persones amb coneixement i capaces d’explicar bé els projectes. Evelyn Segura va destacar que el missatge ambiental ha de ser transmès en un equilibri entre ciència, periodisme i ciutadania, amb un llenguatge alhora proper a la gent i rigorós. Si bé la premsa tal vegada busca el titular, aquest ha de reflectir la feina científica que hi ha darrere i no desvirtuar-la.
Per aconseguir crear un llenguatge, és important per les entitats cuidar la relació continuada amb els periodistes, i anar familiaritzen-los amb conceptes i llenguatge, va destacar Anna Penya. Pilar Sampietro va ratificar que a molts periodistes generalistes els hi faltenprecisament conceptes i llenguatge, i fins i tot experiència viscuda com a ciutadans i ciutadanes, per poder explicar bé els temes ambientals. Tot i això, a poc a poc el medi ambient està entrant. Per fer extendre el missatge, Anna Ramón va proposar obrir el missatge a públics diferents, i va destacar que recentment el CREAF ha programat una conferència sobre biodiversitat amb economistes.
Finalment, les assistents van donar algun consell per a les entitats: per a Anna Penya és important invertir en comunicació, i sobre tot, donar-se suport entre la gran xarxa d’associacions amigues que som a Catalunya. Pilar Sampietro va aconsellar a les entitats petites que contactin a periodistes sense por per les xarxes socials, amb imatges i missatges molt directes. El/la periodista ja tirarà del fil. També va aconsellar enviar les notes de premsa personalitzades. Anna Ramon també va notar la dificultat de construir un missatge que reculli l’ara i aquí propi del periodisme, ja que sovint les temàtiques ambientals són missatges a llarg termini, de futur.
Un centenar de persones de diverses entitats sòcies de la XCN i d’altres organitzacions ambientals de Catalunya va assistir a la jornada. Aquesta sessió ha format part de la jornada anual organitzada per la XCN, que enguany s’ha realitzat amb el format de dues sessions formatives: una dedicada a la comunicació, i una dedicada a la incidència política, que se celebrarà el pròxim 26 de novembre a Torre Jussana.
Si voleu més informació de la jornada us podeu descarregar les presentacions de l’Ana Villagordo i d’en Guiuseppe Cavallo.