Els passats 15 i 16 de maig es va donar el tret de sortida a Barcelona al projecte RURALIZATION, que compta amb la participació de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN). Finançat per la Comissió Europea sota el programa Horitzó 2020, el projecte té com a objectiu la generació de coneixement i el disseny de polítiques en relació als principals reptes que afronten les regions rurals a nivell europeu, i que les situen en una situació desfavorable en relació a les àrees urbanes, amenaçant la cohesió econòmica, social i territorial de la Unió Europea.
En efecte, s’espera un creixement de la població del 12 % en les àrees urbanes entre 2014 i 2020, mentre que en les àrees rurals la tendència serà negativa durant el mateix període, amb un decreixement del 7%. A nivell econòmic, les diferències en ingrés per càpita entre àrees urbanes i rurals són cada vegada més importants (34.179 €/càpita en les primeres, per 19.104 € en les segones). Per entendre la situació al món rural cal tenir en compte, a més, l’envelliment de la població, en particular del sector primari (la majoria de pagesos tenen més de 55 anys, i els menors de 35 són una clara minoria), o fenòmens com ara l’alta concentració de la propietat de la terra (52,2% de la superfície agrària a nivell europeu està controlada per un 3,1% de propietaris, mentre que el 76,2 % d’explotacions agrícoles controlen tan sols l’11,2% de la superfície total).
Front a aquests reptes, el projecte RURALIZATION pretén millorar en particular el coneixement en relació al fenomen del relleu generacional en el món rural, especialment en les explotacions agràries, generant polítiques facilitadores de l’accés a la terra, així com instruments adequats per a desenvolupar l’activitat econòmica agrícola, però també altres activitats que potenciïn la diversificació en els entorns rurals.
El foment d’un determinat tipus de desenvolupament rural és la clau de volta per una estratègia de conservació efectiva i integradora.
El projecte, que s’allargarà durant 4 anys, està liderat per la TU Delft, i compta també amb la participació de 18 organitzacions de 12 països europeus, incloent tant universitats com centres de recerca i organitzacions no governamentals que treballen en l’accés a la terra i la promoció de l’agroecologia, com ara les entitats de la Xarxa d’Accés a la Terra (Access to Land Network), de la qual també la XCN en forma part. La multidisciplinarietat de les entitats, així com la varietat d’activitats de recerca que es desenvoluparan al llarg del projecte i la participació activa dels que n’han de ser els seus principals interessats (joves agricultors i nouvinguts al món rural, que es convertiran en co-creadors de les noves polítiques de desenvolupament rural), confereixen al projecte un enfocament clarament innovador en el procés d’abordar els reptes de les regions rurals europees.
Des de la XCN, considerem estratègic treballar en la definició de polítiques de desenvolupament rural, per l’impacte que aquestes poden tenir en la gestió del territori i en l’estat de conservació dels ecosistemes. De fet, en l’àmbit estrictament agrari, s’evidencia que la pagesia té un paper clau i insubstituïble en el manteniment a gran escala dels hàbitats agraris, ja que, per començar, els agro-ecosistemes representen el 38% del total de la superfície de la Xarxa Natura 2000 a la Unió Europea. Durant la segona meitat del segle XX, però, la generalització del model productiu intensiu ha comportat una certa homogeneïtzació del paisatge, la fragmentació d’hàbitats naturals i semi-naturals, i l’abandonament de les zones menys productives o més aïllades, tot plegat amb conseqüències negatives en l’estat de la biodiversitat dels agro-ecosistemes i del paisatge.
En conseqüència, la participació en el projecte RURALIZATION ofereix una oportunitat única, doncs, per a incidir en el debat sobre les futures polítiques de desenvolupament rural, així com la seva relació amb objectius ambientals en general, i la biodiversitat en particular. En aquesta línia, la promoció de l’agricultura ecològica en les noves generacions rurals tindrà de ben segur un paper rellevant en aquest debat, tant per la seva contribució positiva en la generació de llocs de treball com en la conservació del medi ambient, revertint la tendència negativa descrita anteriorment. L’excel·lent impressió que va deixar entre els participants en el projecte la visita a la finca de Can Monmany, a Collserola, i que complementava les intenses reunions inicials de treball, n’és segurament un bon presagi.