Actualitat

Passos clau endavant del Ruralization malgrat la pandèmia

Cartell divulgatiu de l’enquesta als joves del territori

Coincidint amb l’arribada al nostre territori del coronavirus SARS-CoV-2 i l’expansió de la COVID19, durant aquests tres mesos de necessari distanciament físic, en què les nostres vides s’han digitalitzat encara més, hem executat no obstant uns passos clau endavant en el marc del projecte Ruralization, i que us volem explicar a continuació una mica més en detall. 

De fet, a principis de març estàvem a punt de llençar el procés de consulta als joves del territori, que com us explicàvem en la darrera notícia sobre el projecte havia de servir per conèixer les seves expectatives, somnis i projectes personals de futur. Vam llençar l’enquesta en format online a finals de març, i durant dos mesos vam recollir més de 300 respostes de joves dels 4 àmbits territorials que finalment vam considerar més pertinents per a la participació en aquesta tasca de diagnosi: Baix Llobregat i Lluçanès, de la província de Barcelona (el primer com a localitat urbana, el segon com a localitat rural), i Baix Camp i Terra Alta, de la província de Tarragona (també en tant què localitat urbana i rural, respectivament). Actualment estem en procés de buidatge de les enquestes, per poder fer un adequat retorn al territori, tant als joves que han dedicat el seu temps a omplir l’enquesta, com a les organitzacions que han col·laborat en la difusió, principalment el Consorci del Lluçanès i els Consells Comarcals (Oficines Joves) de Baix Camp, Baix Llobregat i Terra Alta, però també nombrosos Ajuntaments d’aquests territoris (incloent els seus serveis de joventut), el Departament d’Agricultura de la Generalitat (a través de RuralCat i el nou servei el Planter), els GAL de Catalunya Central i Terra Alta-Ribera d’Ebre, i entitats membres de la XCN com GEPEC, l’Associació mediambiental La Sínia, Graëllsia o el Consorci de la Serra de Llaberia, entre altres. A totes elles, i a totes les joves, de nou el nostre sincer agraïment per la col·laboració.

Aviat informarem de les properes passes en relació a aquest procés col·lectiu de reflexió i de proposició de polítiques enfocades a la regeneració i revitalització del món rural, perquè tots els actors interessats hi puguin seguir contribuint. Cal afegir, també, que en aquest procés incorporarem en la discussió els resultats de les enquestes realitzades a joves de la resta de països europeus participants en el projecte (fins a un total de 2.000), així com una anàlisi de tendències de futur del món rural, liderat per la Universitat de Turku, i al qual hem contribuït també durant aquests darrers mesos amb algunes aportacions en clau catalana singularment.   

L’activitat del Ruralization durant aquests mesos no s’ha centrat només, però, en aquesta línia de treball de captació d’expectatives de futur de la joventut. Per totes aquelles joves en particular que en un futur pretenen portar a terme projectes personals i professionals en el marc del sector agrari o del món rural en general, des del Ruralization hem estat treballant també en dues altres vies: per una part, la identificació de casos prometedors en la regeneració i revitalització del món rural i, per altra part, en la temàtica de l’accés a la terra, com a element clau en el marc dels processos de relleu generacional al sector agrari.

En el primer cas, l’exercici d’identificació ha consistit en la generació d’un llarg llistat de projectes, per posteriorment anar acotant i descrivint una mica més en detall fins a 5 casos i àmbits territorials singularment interessants quant al tipus d’activitat desenvolupada, com són: els processos de repoblament via habitatge cooperatiu en zones remotes deshabitades de muntanya (Reviure Solanell), l’activitat agro-ecològica en l’àmbit metropolità de Barcelona (La Kosturica), l’associacionisme agrari a l’àmbit territorial envoltant el Parc Natural de Montserrat (Cooperativa del Montserratí), la custòdia agrària en entorns com l’Empordà, vulnerables a la degradació ambiental i paisatgística exercida per la pressió urbanística i turística (IAEDEN), o la promoció de l’agrobiodiversitat i les cultures alimentàries locals a l’àmbit territorial de Ponent (Cultures Trobades). Entre tots els projectes i àmbits territorials, hem decidit optar finalment per aquest darrer en particular per analitzar més a fons en el marc d’un cas d’estudi, que implicarà durant els propers mesos la realització de 20 entrevistes a agents clau del territori. Aquest recerca de camp ha de permetre obtenir un coneixement més proper i realista sobre els mecanismes que faciliten el desenvolupament d’aquest tipus de projectes, i el seu impacte a nivell local quant a capacitat de regeneració i revitalització de l’entorn, així com els trets característics que es poden considerar com a exemplars i inspiradors per a joves que es vulguin mantenir o establir al món rural, i incorporar a l’activitat agrària en particular.

Finalment, quant a la temàtica més particular d’accés a la terra, en aquests darrers dos mesos hem pogut elaborar, en primer lloc, el primer esborrany d’un informe de situació dels mecanismes legals i instruments polítics amb incidència en els processos d’accés a la terra per a noves generacions, a nivell d’Espanya en general però amb singular atenció al cas de Catalunya, en la mesura que ha estat possible. I, per altra part, hem inventariat i descrit en detall fins a 10 projectes i/o pràctiques socialment innovadores quant a la seva facilitació d’accés a la terra, com són: el treball d’intermediació de Terra Franca, la tasca formativa i dinamitzadora de Rurbans – Escola de Pastors, el finançament de sòl comunitari per part de Coop57 a Can Bofill, la tasca de conservació en la gestió de prats de dall d’IAEDEN, el projecte silvo-pastoral per a la prevenció d’incendis de Boscos de Pastura, el moviment social per a la protecció de l’horta de València (Per l’Horta), la iniciativa per a la gestió en comú de terres per part de la cooperativa Coopego a la Marina Alta, el banc de terres i serveis afegits de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica d’Eivissa i Formentera, els projectes de dinamització local agro-ecològica de la xarxa municipal Red Terrae i la el procés històric d’ocupació de terres del sindicat SOC-SAT a Andalusia. Aquest procés d’inventari de pràctiques, junt amb el que han fet paral·lelament la resta d’entitats en altres països europeus, es podrà consultar aviat online, a través del lloc web de la xarxa Access to Land, que aglutina les entitats europees que treballem en l’àmbit de l’accés a la terra, i que ha liderat el procés.

Finca de Can Bofill, Molins de Rei

Us emplacem com sempre a subscriure-us al butlletí informatiu del projecte (a més, en l’edició d’aquest mes de juny hi trobareu també una breu presentació de l’entitat i de l’equip que hi estem treballant més a fons), i a fer-nos arribar qualsevol consulta a les adreces mcorrea@xcn.cat o cblasco@xcn.cat.