Entre d’altres, es vol conèixer de quina manera el canvi climàtic i la crisi ecològica que vivim en general estan presents en aquests plans de futur dels joves catalans de zones rurals.
Durant aquest darrer mes hem seguit avançant feina en el marc del projecte Ruralization, particularment, però no només, pel que fa a la línia de treball relacionada amb el procés de consulta als joves del territori, que ha de servir per conèixer les seves expectatives, somnis i projectes personals de futur.
Aquest procés començarà amb un període de dos mesos durant els quals els joves del Lluçanès, Baix Llobregat, Baix Camp, Baix Ebre i Terra Alta podran respondre a una enquesta en què explicaran, de forma prou oberta, com visualitzen el seu futur, tant a nivell professional, com d’entorn social, ubicació en el territori, i estil de vida en general. A més, des de la XCN volem aprofitar l’ocasió també per conèixer de quina manera el canvi climàtic i la crisi ecològica que vivim en general estan presents en aquests plans de futur dels joves catalans. La diferent tipologia de comarques consultades, segons un major o menor grau de ruralitat (definida no només per densitat de població sinó per distància a aglomeracions urbanes importants), i que ha vingut d’alguna forma condicionada per la direcció del projecte, ha de permetre també extreure resultats interessants quant a anàlisi comparada.
En relació amb aquesta línia de treball, vam tenir l’ocasió recentment de participar també en la jornada “Nova ruralitat, joves i desenvolupament dels pobles”, celebrada a Paüls el passat dissabte 7 de març, on més enllà de les ponències acadèmiques es van poder generar debats i reflexions interessants quant als factors que faciliten o obstaculitzen l’arrelament de joves nouvinguts al món rural, i en particular a les terres de l’Ebre. Certament, la jornada va posar de manifest com el fenomen del despoblament rural i el relleu generacional ha entrat amb força a l’agenda social i política, així com algun dels aspectes clau a l’hora d’abordar la qüestió, i que no són necessàriament els mateixos arreu del territori i en diferents tipus de municipis segons la seva mida: oportunitats laborals en quantitat i qualitat al món rural, accés a la terra per al desenvolupament de projectes agraris, accés a l’habitatge, connectivitat digital (accés a Internet de qualitat) i serveis públics de qualitat (transport, educació, sanitat). De com s’abordin aquests aspectes, més algunes altres variables que no sempre es poden controlar, dependrà el grau d’èxit dels municipis rurals en convertir el despoblament en un procés de repoblament que ofereixi també millors garanties de gestió del territori i conservació de la natura i el patrimoni cultural i paisatgístic del món rural.
