Cada any milers de voluntaris i voluntàries ambientals col·laboren amb l’Associació Hàbitats en el Projecte Rius, la iniciativa de custòdia fluvial que arriba a diversos rius i rieres de Catalunya.
Parlem amb Estela Anglada, tècnica de l’entitat pels projectes de voluntariat, educació i custòdia. Aquesta sociòloga barcelonina de 35 anys va entrar en contacte amb l’Associació el 2009, com a responsable de gestió econòmica davant la crisi que s’albirava. Al cap d’un temps va assumir altres funcions tècniques, en un entorn d’equip polivalent i interdisciplinari, propi de les entitats petites que assumeixen grans reptes.
Com vas conèixer la custòdia del territori?
Vaig conèixer la custòdia en començar a treballar a l’Associació Hàbitats l’any 2009. Abans d’això pràcticament no n’havia sentit a parlar.
I als teus amics, com els hi expliques què és la custòdia?
Els explico què és la custòdia tal i com l’entenem a l’Entitat: una fórmula de conservació del medi natural a través de la implicació del conjunt de la societat: ajuntaments, propietaris privats, empreses, entitats locals, col·lectius socials i ciutadania en general. Es tracta de transmetre que totes les persones tenim un paper actiu en la conservació directa del territori.
Quins projectes de custòdia té la vostra Associació?
Nosaltres treballem la custòdia en el medi fluvial. En els últims anys ens hem centrat en diferents projectes a la conca del Besòs al Vallès Oriental. Tanmateix, l’Associació desenvolupa iniciatives de custòdia des de l’any 2002, així que també hem treballat a altres punts del territori, sobretot a diferents municipis de la conca del Llobregat. Som una entitat que, tot i tenir la seu a Barcelona, treballem arreu de Catalunya.
En que consisteix la tasca d’una tècnica de custòdia?
La feina de la tècnica de custòdia és multidisciplinària, aplega tant feines de gestió com treball de camp. Les tres tècniques que té l’Entitat ocupem gran part del nostre temps, d’una banda, a les negociacions amb agents socials, la redacció de projectes, la recerca de finançament… i, de l’altra, a executar les accions de conservació en sí, com les activitats de restauració d’un espai, la coordinació del voluntariat, etc. També són molt importants totes les tasques relacionades amb la comunicació dels projectes: donar-los a conèixer, crear materials divulgatius i ser actius a les xarxes socials.
Quin aspecte us ha influït o condicionat més a l’hora de desenvolupar els projecte de custòdia de la vostra entitat?
Hi ha molts aspectes que condicionen la custòdia, però n’hi ha un parell de ben rellevants. Nosaltres desenvolupen una custòdia participativa, és a dir, tothom participa en la conservació dels espais fluvials. Així, de vegades és complex trobar consens entre les parts implicades, coordinar interessos, recursos i calendaris. Els temps de cadascú són diferents i les gestions, a vegades, llargues i feixugues. Per contra, tenim la satisfacció de fer projectes molt cohesionadors, amb bona acollida social, i que no serien possibles si ho féssim tot sols.
Un altre aspecte que condiciona i molt els projectes és el finançament. Sovint hem d’invertir temps a fons perdut en redactar un projecte que potser no veu la llum fins al cap d’anys, quan reuneix el finançament necessari. A més, el finançament sol ser parcial i cal anar-hi sumant diferents fonts, cadascuna amb les seves bases i restriccions. És un trencaclosques.
Quina creus que és el coneixement de la custòdia entre la gent ?
Penso que les persones que no pertanyen al nostre àmbit no en coneixen el significat, o bé en tenen una idea molt vague. Ara bé, quan expliques que es tracta d’una fórmula col·laborativa entre entitats no lucratives i propietaris de terrenys o agents competents en la gestió per a conservar un ecosistema, aleshores no els estranya gens; de cop el terme “custòdia del territori” els sona força clarificador.
Quins reptes té la custòdia en els propers anys?
Suposo que tots estaríem d’acord en que guanyar visibilitat és un dels principals reptes. En termes pràctics, jo afegiria la sostenibilitat de les entitats de custòdia. Sense entitats no hi ha custòdia. I ara mateix la viabilitat n’està en risc degut a les dificultats per al finançament.
Els temes ambientals són sovint utilitzats com a bandera de la Responsabilitat Social Corporativa o de les polítiques de govern, però malauradament no hi acompanya la inversió econòmica necessària. Ara bé, les entitats hem d’aprendre a transmetre que els projectes valen diners, que fer accions de millora dels ecosistemes té un cost econòmic. I que aquest cost no pot ser únicament a càrrec de les entitats no lucratives, que tenen uns fons propis molt limitats. El cost dels projectes no inclou només la compra de plançons, pales o EPIs, sinó la dedicació dels professionals, tenir un ordinador amb connexió a Internet des d’on treballar i comunicar-nos, el bitllet de tren per assistir a una reunió o el paper sobre el que imprimim l’acord de custòdia. Quan parles dels costos de la gestió, molt finançadors ja arrufen el nas. Penso que el repte és , doncs, comunicar-nos millor, no només explicar què és la custòdia, sinó com fem els projectes, com treballem. En qualsevol cas, no escapem de la paradoxa que per obtenir recursos cal invertir recursos.
Quin ha estat per a tu un moment especial fent custòdia?
El moment més satisfactori és quan s’arriba al consens entre els agents implicats en un projecte: quan anem tots a una, cadascú aporta el què pot, quadrem agendes i ens repartim feines. En conseqüència les accions directes sobre el medi llueixen més, hi participen més persones i el projecte en conjunt té un efecte multiplicador.