Coneixem Aran pera Natura, una entitat amb nou anys d’història que actua arreu del territori de la Val d’Aran, desenvolupant projectes de conservació de la natura i compartint coneixement i estima pel medi natural a totes les persones que habiten i visiten la vall, amb l’aranès com a llengua vehicular.
Ho fem a través del relat de la Inés Piazuelo Arigós, biòloga i ambientòloga que forma part de l’entitat des del 2023.
Com ha sorgit la teva implicació amb la natura?
Des de ben jove he viscut envoltada de natura en un petit poble de Huesca. Els meus pares sempre expliquen que vaig aprendre a caminar agafada del que va ser el nostre primer gos, en Coco. Ells em portaven sovint a la muntanya a fer excursions, a buscar bolets i a passejar pel camp… des de sempre he estat en contacte amb el medi natural. Vaig fer el “clic” quan estudiava secundària, gràcies a una professora de biologia, qui em va transmetre els meus primers interesos per l’ecologia. Després vaig anar a estudiar el doble grau de Biologia i Ciències Ambientals a la Universitat de Girona, i poc a poc em vaig anar encarant cap al treball de camp i a interessar-me per l’ecologia aquàtica. Després de fer pràctiques fent mostrejos de rius per conques de Girona, vaig tenir l’oportunitat d’anar a treballar a la Val d’Aran en un projecte de restauració de llacs d’alta muntanya.
Com es va iniciar l’entitat Aran pera Natura?
Al arribar vaig conèixer les persones que integraven Aran pera Natura, un equip format per biòlegs, ambientòlegs, gestors forestals i geòlegs, units per un interès i sentiment comú: la conservació i la difusió del patrimoni natural de la Val d’Aran. L’entitat es va fundar l’any 2017 amb la voluntat de donar a conèixer aquest patrimoni i impulsar accions per a la seva preservació.
Durant els primers anys destaquem aquestes dues accions com a pioneres dins l’associació: la campanya “Hè un pensament”, orientada a fomentar la recollida de residus a la muntanya i a sensibilitzar sobre el respecte pel medi natural en les activitats a l’aire lliure; i la iniciativa “Peisheus d’Aran”, un projecte divulgatiu sobre els pasturatges de muntanya que reivindica la ramaderia extensiva i les races autòctones com a elements clau per mantenir el paisatge tradicional. Paral·lelament, també es va elaborar un manual de convivència per als visitants amb l’objectiu de promoure un turisme responsable, respectuós amb el bestiar i amb la feina dels pastors.
A més, alguns membres de l’associació van començar a participar en seguiments de diferents espècies de fauna, integrant-se en projectes ja consolidats a Catalunya com el Projecte Liró o el seguiment del gat salvatge del Grup Felis, entre d’altres. Aquestes col·laboracions han permès adquirir experiència en el treball de camp i en el monitoratge de la biodiversitat, i molts d’aquests projectes continuen actius actualment.
A partir del 2023 s’hi van incorporar noves persones amb la voluntat d’aportar, impulsar l’entitat i dedicar-hi més temps, fet que ha permès ampliar i consolidar moltes de les accions que duem a terme avui dia.
Vam començar organitzant activitats per la Setmana de la Natura l’any 2023, i van tenir molt bona rebuda per part de la gent de la Val d’Aran. En aquell moment, de seguida em vaig incorporar als projectes de seguiment de fauna que duien a terme alguns membres de l’associació i, paral·lelament, vam continuar organitzant activitats.
A més, també vam començar a impulsar activitats vinculades a aquests seguiments de fauna, amb l’objectiu d’apropar a la població al mètode científic. Per exemple, celebrem anualment el Dia del liró gris, una jornada en què fem partícips els assistents del seguiment d’aquest petit animal. Posteriorment, també en vam programar durant el mes d’agost, amb una gran acollida per part dels visitants que arriben a l’estiu.
Quina és la missió de l’entitat?
La missió de l’entitat és desenvolupar projectes de conservació, preservació i restauració de la natura al territori de la Val d’Aran, i la difusió i divulgació d’aquesta natura. Volem apropar el coneixement de la natura a la ciutadania, posant en valor l’aranès com a llengua vehicular dels nostres projectes de divulgació.
Quins projectes dueu a terme?
En educació ambiental, duem a terme activitats relacionades amb diferents àmbits de la natura i promovem la participació de la població en projectes de seguiment de flora i fauna, fent-los partícips de jornades de camp on els apropem al mètode científic. Destaquem especialment les temporades d’activitats de la Setmana de la Natura, el mes d’agost i la brama del cérvol a la tardor, i estem treballant per incorporar noves propostes a Setmana Santa i a l’hivern. A més, també participem en l’elaboració de recursos didàctics i en iniciatives de divulgació de la natura en el territori.
Realitzem seguiments de fauna en col·laboració amb diverses entitats. Col·laborem amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers en el seguiment del liró gris; amb el Grup Felis de la ICHN fent seguiment del gat fer; amb el Zoo de Barcelona fent seguiment de turó i de l’ermini; amb el grup Ratpenats del Museu de Ciències Naturals de Granollers en el seguiment de quiròpters; i duem a terme quatre itineraris de Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya (SOCC), contribuint al monitoratge de les poblacions d’ocells a la Val d’Aran.
Ara estem immerses en el projecte “Ovihuec” (Ovi- prové d’ovino i huec és foc en aranès), que impulsem amb l’IRTA, el Conselh Generau d’Aran i l’Ajuntament de Vilamòs. El projecte està centrat en promoure la conservació dels prats, la gestió dels boscos i la prevenció d’incendis amb ramats, i avaluar l’impacte de la ramaderia extensiva en l’ecosistema. Estem realitzant un seguiment de flora i fauna mitjançant diferents tècniques (instal·lació de càmeres de fototrampeig o instal·lació de caixes niu, entre d’altres) per avaluar l’impacte dels ramats sobre la biodiversitat, comparant la situació abans i després del seu pas.
Al 2024 vam ser beneficiaris del fons de finançament d’actuacions a la zona d’influència socioeconòmica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU. En el marc d’aquest finançament, vam dur a terme un projecte de restauració d’abeuradors per a la conservació d’amfibis a la Val d’Aran. L’actuació va tenir com a objectiu millorar l’estat ecològic d’aquests punts d’aigua tradicionals, que alhora constitueixen elements patrimonials del paisatge i hàbitats essencials per al desenvolupament dels amfibis.
El projecte va incloure la instal·lació de rampes de sortida per evitar l’ofegament de la fauna, així com la col·locació de reixes de protecció per salvaguardar postes i larves. D’aquesta manera, es va garantir la funcionalitat dels abeuradors tant per a la fauna salvatge com per a la ramaderia, afavorint la convivència entre els usos tradicionals del territori i la conservació de la biodiversitat. Aquestes actuacions van tenir una molt bona acollida per part de la població local i del sector ramader.
Per un altra banda, hem publicat el llibre “Audèths dera Val d’Aran”, una obra que recull informació sobre les aus que passen tot l’hivern al territori. El llibre inclou descripcions de les espècies en aranès, català i castellà, amb l’objectiu de donar a conèixer i posar en valor la riquesa ornitològica de la vall durant aquesta època de l’any.
Quines activitats teniu previstes properament?
Ara mateix estem treballant en una nova línia d’activitats per la Setmana Santa i l’estiu, en col·laboració amb el sector del turisme. També estem organitzant diversos tallers per la Setmana de la Natura. A més, per Sant Jordi publicitarem el llibre que vam publicar l’any passat “Audèths dera Val d’Aran” acompanyat d’activitats relacionades amb ocells.
També estem explorant nous projectes de restauració i possibles col·laboracions amb altres entitats, tot i que de moment ens ho reservem per poder-ho desvetllar pròximament.
En quins espais naturals actueu?
Actuem a tot el territori de la Val d’Aran, que inclou figures de protecció com la Xarxa Natura 2000 i la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
A més, tot i no tractar-se d’una figura de protecció estricta, ens enorgulleix destacar que la Val d’Aran ha estat reconeguda com a Reserva de la Biosfera.
Quantes persones sou a l’entitat? Quina és la teva tasca?
Actualment som 8 integrants a l’associació, dels quals dos estem contractats. La meva tasca a l’entitat és una mica diversa: m’encarrego de gestionar el dia a dia, la recerca de nous recursos, l’organització d’activitats, l’impuls de projectes i, quan toca, també la realització de treball de camp.
Com s’hi pot participar?
Properament volem obrir activitats al voluntariat, per oferir una forma de participar en la restauració i millora de la natura del nostre territori. Molta gent que ve als tallers ens demana com poden participar, i ara estem organitzant-ho millor per oferir vies de participació. També estem començant a organitzar el tema dels socis.
Pel que fa a la inscripció a les activitats, algunes finançades pels ajuntaments i d’altres de pagament, es poden trobar a l’apartat d’Agenda d’activitats de la nostra web, que actualitzem mensualment.
Quins son els principals reptes que us heu trobat com a entitat?
Tenim un projecte molt engrescador i, malgrat les dificultats, fins ara ens n’hem ensortit amb un somriure. Tot i això, la gestió diària de l’entitat és lenta i sovint complexa. Per exemple, a nivell de subvencions, la justificació tècnica i econòmica de les actuacions requereix molt de temps i recursos, fet que suposa una càrrega important per a una entitat petita.
En definitiva, començar des de zero com a entitat sense recursos inicials és molt difícil, tant per consolidar un espai propi com per garantir una certa estabilitat. A això, s’hi suma la dificultat de la dependència de finançament extern i les exigències administratives, que sovint són elevades per a organitzacions de petita dimensió.
Tot i això, a poc a poc sembla que se’ns comença a tenir més en compte, ja que rebem més contacte, reconeixement i suport per part de les administracions. Aquest canvi ens fa ser optimistes i pensar que, a partir d’ara, la consolidació de l’entitat i dels projectes pot ser una mica més senzilla.
I quins diries que son els reptes per la conservació de la natura a la Val d’Aran?
Aquesta Vall i la resta de valls del Pirineu han sofert una transformació socioeconòmica molt profunda en poc temps, l´activitat econòmica principal del territori ha passat de la ramaderia al turisme. Un dels reptes és fer més compatible aquest desequilibri, donar valor a sectors que segueixen existint, com la ramaderia, restaurar el nostre patrimoni, conservar-lo i ajudar alhora a les activitats del turisme a reduir el seu impacte. Creiem que podem treballar conjuntament per fer possible un model de turisme més sostenible i que alhora posi en valor la natura de la vall.
Tenim per tant un repte important en educar i donar a conèixer els valors naturals que tenim aquí perquè la gent ho conegui i ho valori.
Vols destacar algun moment viscut a l’entitat?
Quan vam ser beneficiaris de la subvenció pel projecte d’abeuradors l’any passat, una de les accions era en un abeurador que està molt lluny i va ser molt difícil fer-ho. Però ens vam ajuntar tota la gent de l’associació, familiars i amics per fer-ho possible. Va ser molt enriquidor perquè vam haver de transportar tot el material, vam aprendre a fer ciment, vam haver de derruir moltes parts i tornar a fer-ho de nou. Va ser un desafiament molt gran i també un orgull. Els ramaders estan encantats, és funcional, arriba l’aigua, però tan la logística com la restauració en sí va ser tot un repte. Tenim a Instagram un reel molt xulo d’aquesta restauració.
