L’emergència per frenar la degradació del patrimoni natural i la pèrdua creixent de la biodiversitat al territori català és cada vegada més urgent. Segons l’última actualització del Living Planet Index (LPI) per a Catalunya, realitzada el 2022 per l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, evidencia una greu tendència regressiva del patrimoni natural i de pèrdua de biodiversitat, alertant que les poblacions de fauna han tingut una davallada mitjana del 24% els darrers 20 anys.
Aquesta situació s’agreuja amb els efectes del canvi climàtic, arribant a una situació insostenible, i posant en risc la provisió de les funcions dels ecosistemes i dels seus serveis bàsics, com la pol·linització, la fixació de carboni, l’esmorteïment d’inundacions, la purificació de l’aire i de l’aigua, la prevenció d’incendis forestals i, en definitiva, la nostra pròpia salut i supervivència.
Davant l’escenari actual, Catalunya té un gran repte per endavant en la reconstrucció d’una economia que avanci cap a la transició ecosocial, i els pressupostos aprovats per aquest 2023 han de permetre ara més que mai avançar en aquest sentit.
Tot just quan ens arriben els compromisos pactats a la COP15 de Biodiversitat a Montreal, amb un acord mundial per protegir la biodiversitat del planeta que preveu un paquet de 23 mesures pensades per reduir la pèrdua de biodiversitat i restaurar els ecosistemes naturals abans de 2030, es fa molt difícil entendre propostes com les que hem sentit els darrers dies, liderades per el Partit Socialista de Catalunya, que van en el sentit contrari als objectius i directrius europees i mundials.
Així, davant l’acord pres per 190 països, entre ells Espanya, que es comprometen a protegir un 30% dels ecosistemes terrestres, marins, costaners i oceànics, i a restaurar el 30% dels ecosistemes que ja estan degradats no ens podem permetre que Catalunya aposti per propostes com l’ampliació de l’Aeroport del Prat, el Quart Cinturó, o el Hard Rock. Propostes que no fan més que degradar més espais naturals i hàbitats que necessitem salvaguardar.
És un pas enrere incomprensible, que amenacen greument la viabilitat i la preservació dels ecosistemes que sustenten la vida i posen en risc els recursos essencials per l’economia, la justícia social i la salut de les persones.
La visió de les entitats ambientals
Moltes entitats ambientals i plataformes socials i veïnals ja s’han manifestat àmpliament en contra d’aquestes 3 propostes. Sota el nom de «Ronda Nord de Terrassa i Sabadell» o «B-40» s’ha recollit a l’acord de pressupostos el que en realitat és la construcció d’un nou tram del projecte del Quart Cinturó del Baix Llobregat al Vallès. Un projecte que ha comptat amb l’oposició del territori durant més de 30 anys, degut als seus potencials impactes als espais naturals, agrícoles i forestals més ben conservats del Vallès. Per això, l’ADENC i la Campanya contra el Quart Cinturó convoquen una manifestació contra aquest projecte el 26 de febrer a Sabadell. En el seu lloc, la Fundació Emys proposa la creació de la Línia Orbital Ferroviària, una opció que ajudaria a fomentar la descentralització i la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, aprofitant vies ja existents.
La proposta d’ampliació de la capacitat de l’Aeroport del Prat, i la seva transformació en un «hub intercontinental» respon a una falta de coneixement de les implicacions de la crisi climàtica i de biodiversitat que vivim actualment. SEO/BirdLife recorda que la única opció per salvar els espais protegits del Delta del Llobregat, i evitar incórrer en multes milionàries per l’incompliment de la normativa europea, és la NO ampliació de l’aeroport. Precisament, les zones humides són els sistemes naturals que presenten una major pèrdua de biodiversitat, amb un declivi del 54% de la seva fauna i flora els darrers vint anys, i alhora, les zones més efectives en captura de carboni. Per això, no ens podem permetre projectes que posin en risc espais de vital importància com és el Delta del Llobregat.
L’acord també preveu «completar, durant el 2023, els processos relacionats amb l’inici del projecte del Consorci Recreatiu i Turístic de Salou i Vila-seca», és a dir, seguir endavant amb el projecte del Hard Rock a Vila-seca i Salou, una iniciativa que promou usos recreatius, com els casinos, de gran impacte social, alhora que elimina zones d’interès agrari i ambiental. Segons el GEPEC-EdC i altres entitats, aquest és un projecte especulatiu que pretén depredar més territori amb el model de turisme de masses. En el seu lloc, la Fundació Emys proposa dedicar els terrenys a l’agricultura sostenible, per fomentar la sobirania alimentària de la població, i així recuperar la seva biodiversitat associada.
Com ja alerta l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya del 2020, la causa de fons d’aquesta pèrdua de biodiversitat és «un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible» i situa els canvis en els usos del sòl com la principal causa directa de pèrdua de biodiversitat.
Per altra banda, des de la XCN valorem de forma positiva l’increment de dotació econòmica a polítiques socials i ambientals, i la incorporació de propostes àmpliament defensades per les entitats ambientals, com per exemple, l’acord per destinar 2 milions d’euros per la gestió de boscos amb dinàmica natural (boscos madurs), o la previsió de destinar 60 milions d’euros al desplegament del Pla per a la recuperació hidromorfològica i la promoció de la biodiversitat i la qualitat de les masses d’aigua del domini públic hidràulic, i esperem que sigui efectiva la seva aplicació.
A més, tal i com vam exposar a la compareixença al Parlament el passat 16 de novembre de 2022, aquest any 2023 el govern de la Generalitat haurà de treballar per posar en marxa l’Agència de la Natura, vetllar per l’aprovació final de la Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat i elaborar fins a 40 plans de conservació d’espècies en perill d’extinció, atenent el retard en la seva realització obligada des del desembre de 2010, entre d’altres d’accions urgents.
En aquest sentit, des de la XCN instem al govern a prendre mesures valentes i a executar el pressupost 2023 amb responsabilitat ambiental, defensant i situant la natura en el centre de les seves polítiques socials i econòmiques.