Actualitat

Jordi Oliva, de l’associació Good Karma Projects: “Vam trobar un problema a la platja i hem acabat al Parlament Europeu”

Tot neix de la passió pel surf. Després de surfejar les onades que porten a la nostra costa els temporals de llevant. Si bé tots els esports a l’aire lliure connecten amb la natura, en el cas del surf és un contacte total: “Quan et trobes aigües contaminades, t’hi estàs submergint en elles literalment! T’estàs banyant en la sopa de plàstic! Som els primers interessats en la preservació del medi.” ens confirma en Jordi.

Aquesta va ser la llavor de l’associació Good Karma Projects, que tot just a principis del mes de maig ha portat al mateix Parlament Europeu un estudi sobre contaminació per pellets a les platges catalanes, realitzat amb la col·laboració d’un gran nombre de voluntaris i voluntàries ambientals. Avui, gràcies a la seva acció continuada al llarg dels darrers 5 anys, la Comissió Europea està redactant una proposta de regulació per acabar amb les pèrdues per pellets de la indústria.

Parlem amb en Jordi Oliva que ens explica com va començar tot, i com poder-se sumar.

Jordi, i el seu amic Albert (Font de Rubinat), són dos barcelonins que van començar a fer surf amb 17 anys. Aquesta afició els va permetre viatjar a racons de món on van trobar-se amb problemàtiques ambientals i  anar desenvolupant el desig d’actuar per la conservació de la natura.

“Hem viatjat fora i hem vist altres problemàtiques, però també sabem que el Mediterrani és el mar més contaminat del món en plàstics. Tenim molt present el concepte “glocal”: entenem les problemàtiques mediambientals com a una qüestió global, però comencem incidint amb el que passa a casa. I és que resulta que hem vist que la sopa de plàstic està davant de casa nostra, no cal anar al Pacífic a buscar-la. I les dades són clares: el segon país que més aboca plàstics al Mediterrani és Espanya! El Mediterrani és un mar petit amb una gran densitat de població, i el que li està passant pot ser un reflex del que podrà passar a tots els oceans.”

En Jordi i l’Albert, que avui tenen 30 anys, son enginyers industrials, així que quan van anar elaborant idees sobre com incidir, van desenvolupar la proposta de crear un nou model d’empresa amb una fort component ambiental i social, com una consultoria de sostenibilitat per al món del surf, i que destinés tots els guanys a accions i educació ambiental.

“El que va passar és que ens va agradar tant l’acció ambiental, directa amb el medi i amb les persones, que va agafar tot el protagonisme.“

Va haver un moment detonant? 

La veritat és que sí. Va passar quan venir una llevantada amb onades de 2 metres, que vam poder gaudir molt surfejant. Uns dies després vam organitzar una neteja i van venir 15 persones. I una altra i en van venir 90, i una altra més, i  en van venir 150. Venia sempre més gent, així que el 2017 vam impulsar Good Karma Projects.

No havien conegut altres entitats ambientals i al principi no sabien com formalitzar. A poc a poc es van incorporar a l’entitat perfils amb altres coneixements, educatius i científics. Amb el temps van deixar les seves feines com a enginyers per dedicar-se a temps complet a l’associació.

Ens vam adonar que el surf és un element comunicatiu molt potent. I també que quan parlavem des de l’amor i la passió per la natura enlloc que des del problema en sí, les cares de la gent s’il·luminaven i  es volien sumar més ràpidament a salvar allò que val la pena salvar, que no pas quan ens enfoquem en el drama del problema.

Quina és la missió de l’entitat?

El novembre de 2018 es va constituir formalment, amb la missió de promoure solucions i activitats sostenibles en la indústria esportiva i activitats de caràcter social per promoure un estil de vida més respectuós amb el medi ambient. Organitzem esdeveniments, programes educatius, col·laboracions amb entitats i administracions, formacions i serveis…

Com s’organitza la feina a l’entitat?

Som un nucli que portem el dia a dia: jo porto la direcció de projectes, l’Albert la comunicació i la Marta (Sugrañes), que és biòloga i oceanògrafa, la direcció científica. I anem incorporant persones en funció dels projectes que ens van entrant.

En quins espais naturals actueu? Teniu espais en custòdia?

Treballem sobretot a la costa de Barcelona i Tarragona, però també hi ha grups que s’involucren a les nostres crides a Galícia, el País Basc, a Balears… Són gent que ha anat seguint el projecte des del principi, una mica vinculats al surf i també a les expedicions que hem realitzat. La nostra idea és que es pugui anar replicant la feina que fem també en altres indrets.

A Catalunya formem part de SOS Costa i Camp de Tarragona, i ens hem centrat molt en les platges de Vila-seca i el Cap de Salou perquè reben onades massives de microplàstic.

La custòdia del territori és un tema que ens interessa i ens agradaria explorar les possibilitats.

De moment ens hem focalitzat amb la temàtica del plàstic a les platges, i hem valorat no entrar per ara en el problema de les espècies invasores o altres accions de recuperació, per un tema de forces i perquè focalitzar-nos ens ha anat molt bé.

Hem aconseguit posar sobre la taula i el debat polític una problemàtica de la que no es volia ni parlar. Hi havia una relació aparentment òbvia, com la dels episodis de contaminació on hi ha el major complex petroquímic del sud d’Europa, però han calgut 3, 4, 5 anys de feina perquè l’administració ho poses sobre l’agenda política i iniciés un grup de treball. I això ha sigut gràcies a voluntaris i voluntàries i a molts esforços de la ciutadania i organitzacions com la nostra, que eviten que el tema passi desapercebut. Aquest any, justament, es treballarà en la regulació dels microplàstics.

Quins projectes teniu actualment?

Ara tenim en marxa 3 projectes:

El primer és Kids for the future, un projecte educatiu.A través del surf apropen el bo i millor del Mediterrani i els oceans als nois i noies, a través de les escoles i casals d’estiu. Està adreçat a escoles i públic familiar.


El segon li diem Clean up with Good Karma i és el projecte amb el qual fem i promovem recollides i caracteritzacions de residus en espais naturals a través de la plataforma MARNOBA . El nostre objectiu és aconseguir fer 130 recollides i caracteritzacions aquest any. Algunes crides les fem nosaltres, altres es fan amb escoles, i altres les poden convocar els mateixos voluntaris.

Posem molt en valor la importància de fer caracteritzacions, per obtenir les dades necessàries sobre l’estat d’un espai natural i poden anar a resoldre els problemes en origen.

No parlem mai de neteges, i de fet una de les primeres coses que expliquem als nostres voluntaris és que no han vingut a netejar la platja, sinó a col·laborar en la recerca per entendre la problemàtica i per poder trobar solucions en origen.

Quan entenen que l’objectiu del que faran és per un bé major, s’adonen que l’activitat que estan fent va més enllà, i funciona molt bé.
Realment aquestes jornades són molt potents: fan la implicació ciutadana molt accessible, a la gent li agrada, i, a més, el fet d’embrutar-se les mans funciona molt per connectar emocionalment: quan la persona fumadora que recull la muntanya de burilles no en tornarà a tirar. Però creiem que és important que es facin emmarcades en un projecte estructurat en cerca de solucions en origen.

I el tercer projecte?

És el Projecte MED2050 que sonarà molt els anys vinents.
Volem apropar aquesta data fatídica en la que es preveu que hi haurà més plàstics que peixos al mar, i fins i tot s’ha arribat a dir que no hi haurà posidònia… perquè no volem esperar de braços plegats, sinó revertir la situació, actuant des d’ara mateix. Informant i actuant de forma constructiva, sobre la contaminació per plàstics, sobre la pèrdua biodiversitat i el canvi climàtic. El dia dels Oceans sortirem a una expedició circular en la qual estarem gravant un documental recollint les diferents problemàtiques: des dels deserts submarins, al Cap de Creus, els plàstics al canal de Menorca.


Sortirem des de Tarragona, i anirem cap a les Illes Medes Cap de Creus, Menorca, Mallorca, Cabrera, Formentera, Columbretes i Delta de l’Ebre. Mostrejarem deserts submarins amb HIdden deserts i el CEAB-CSIC, la pèrdua de biodiversitat amb ratjades i taurons amb la fundació de Mallorca Save the Med, i farem mostrejos de microplàstic amb la Universitat Rovira i Virgili
De moment comptem amb el finançament de la Diputació de Tarragona, però n’estem buscant més.

Heu fet altres expedicions?

Hem procurat fer alguna expedició cada any, perquè són molt útils pels mostrejos i per la creació de continguts i divulgació. Aquestes expedicions ens permeten fer col·laboracions amb projectes de recerca, i transmetre-els a la participació ciutadana. Han donat lloc a dos documentals “Mediterraneamente plástico” i “Chasing pellets

Quins són els principals problemes que us heu trobat?

El finançament és un tema important. El fet de dependre de projectes puntuals dificulta la continuïtat dels equips. Anem passant de 7 treballadors a 2 a 1, a 2 o 5. Entenem que seria desitjable aconseguir projectes de més llarga durada, i, alhora, augmentar la nostra base social. Ara mateix tenim una gran comunitat, però tot just acabem de llançar la primera campanya de socis, per esmorteir els alts i baixos en el pressupost entre projectes.

També hi ha un tema burocràtic que afecta l’hora de fer activitat a prop del mar, i és que cada municipi té el seu procediment, i alguns ho tenen més articulat que altres.

Quin paper juga el voluntariat a la vostra entitat?

El voluntariat és clau per tota la part ciutadana, totes les recollides de residus i el projecte educatiu. És el motor de tota aquesta part d’acció.

Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?

Crec que es podria fer millor. Veig que la XCN pot jugar un paper molt clau tan donar visibilitat com de teixir col·laboracions, facilitant la creació de projectes conjunts. Les col·laboracions estan en la nostra filosofia, i creiem que a banda de permetre optar a projectes més grans, de col·laborar amb altres entitats especialitzades, també et fan més visible, i et permeten arribar a més gent.

Compten des del principi amb altres organitzacions ja existents més especialitzades.

Quins són els vostres projectes de futur?

El Med2050. L’objectiu és presentar resultats durant la Copa Amèrica 2024 de Barcelona, que serà un moment que tota la societat estarà centrada en el mar. I potser continuarà sense entendre el bo i millor del mar…

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?

Arribar al Parlament Europeu després de 5 anys de feina!

De trobar-te un problema a la platja quan surts de surfejar, muntar tot l’enredo, i arribar a tenir un impacte al Parlament Europeu!

Crec que com a ciutadania no podem fer més, tot i que d’idees encara en tenim alguna altra!