Actualitat

Jordi Solé i Pere Josep Jiménez, de l’associació L’Aube: “Estem vivint un retorn al riu”

El nom de la comarca evoca el gran element natural que la defineix, l’Ebre, i el nom de l’entitat ens parla d’un dels arbres que caracteritzen el paisatge de la seva ribera, l’àlber, o, més habitualment al sud de Catalunya, l’aube.

Parlem amb en Jordi Solé i en Pere Josep Jiménez de l’Associació l’Aube, nascuda fa menys d’un any per promoure la conservació de la natura connectada amb les persones a la Ribera d’Ebre.

El Jordi és el president de l’entitat, té 38 anys i és de Móra d’Ebre; el Pere Josep va néixer a Flix fa 55 anys. Són dues persones molt actives en les seves comunitats, així que, després de coincidir en trobades i reunions per la comarca, van decidir, en plena pandèmia, unir-se a altres que, com ells, creien en la necessitat de tirar endavant una associació ambiental a la comarca, que posés en valor el valors naturals del riu d’una manera molt viscuda i participada, pel veïnat i pels visitants.

Jordi Solé i Pere Josep Jiménez de l’Associació L’Aube

“Al poble tots ens coneixem” – ens explica en Jordi -” i organitzem coses plegats, de futbol o esports. Sempre he estat en algun club o associació, i ja d’adolescent vaig formar part d’una associació juvenil que plantejava propostes culturals i musicals. Els ametllers de casa segurament van despertar la meva inquietud per la natura, i després els documentals em van fascinar, així que, quan va arribar el moment vaig decidir que volia estudiar biologia per anar a gravar documentals a la selva!”

Però no vas marxar a la selva…

Mentre estudiava vaig conèixer la meva dona, dietista, i junts ens hem interessat per l’alimentació, l’agricultura ecològica, la dieta mediterrània… Així que vaig seguir amb les terres de la família, i vam decidir impulsar una agrobotiga, per afavorir el producte local ecològic i ser un punt d’ajuda a agricultors i empresaris rurals de la zona. Avui hi hem afegit un restaurant, hostal i casa rural: en totes les activitats hi volem lligar sempre la sostenibilitat.

I d’això a la comarca en Pere Josep en té experiència.

PJ: Com moltes persones de la zona, també recordo de petit anar a fer les olives, precisament a Sebes, i recordo encantar-me a mirar els estornells sobre el canyissar amb prismàtics bastant rudimentaris. Encara que el pare ja treballava a la indústria química, venia de família pagesa: tant ell com la mare i l’àvia em van despertar l’interès per la natura. Però en aquells anys no es veia molta sortida professional als estudis de biologia, i em van fer decantar per estudiar enginyeria tècnica química.

Així i tot al final si que vas acabar treballant amb natura…

El Nadal de 1989 un grup de joves de Flix vam fundar el Grup Natura Freixe. Vam contactar amb WWF i vam visitar experiències de gestió de zones humides a Itàlia: ens vam emportar la idea d’aplicar aquell model de gestió participada per la societat civil. Era un moment dinàmic, en el que també es va crear la Xarxa Natura 2000 a Catalunya. Aquí teníem l’exemple de Sebes, un espai mig abandonat, que de tant en tant es cremava, a qui ningú no feia cas. Quan es va crear el Departament de Medi Ambient, i gràcies a l’alcalde Antoni Sabaté de Flix, que s’hi va bolcar, vam fer la proposta de transformar-lo en una reserva, i ens van deixar fer. Vam començar a crear sinergies. Primer vam aconseguir la cessió del Mas El Director que estava en runes, després ens vam dotar d’un pla de gestió amb l’ajuda de la Fundació Territori i Paisatge. Vam crear projectes de protecció, gestió i conservació. El Dept. de Medi Ambient va restaurar una llacuna, després una passera, la Fundació va adquirir i cedir dues finques, i vam posar en marxa un projecte educatiu innovador, el Camp D’aprenentatge. Tot en si era un projecte demostratiu, d’una entitat conservacionista que volia demostrar que altres coses eren possibles, més que anar a la confrontació.

Amb aquesta feina vam donar visibilitat a Flix, coneguda aleshores només per la indústria i el vessament, que va començar a ser identificada també per un model de conservació de la natura que alhora genera economia i llocs de treball.

I que va passar amb la pandèmia?

A finals de l’any passat, havent superat crisis molt dures com la del 2008 o la de la Covid, havent consolidat el projecte i garantit la continuïtat econòmica, va ser el moment de fer un canvi en la trajectòria, i plantejar-me altres iniciatives. Sempre havia tingut visió de territori, però el dia a dia a la Reserva de Sebes no em permetia dedicar-me a altres iniciatives a escala comarcal.

Crec que quan l’Ebre era navegable la comunicació territorial era molt alta, després el ferrocarril va portar atenció a Reus, i finalment la carretera ens decanta als del nord de la comarca cap a Lleida, als de la zona central a Reus, i els dels sud a Tortosa… A més som poblacions petites que han patit molt despoblament, però ara sentim que estan havent-hi canvis de dinàmiques, apareixen noves activitats, i, alhora, essent Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera hi ha una gran potencial per a una economia basada en la biodiversitat.

Així que vam crear l’Aube.

Com va néixer l’Aube?

L’entitat va néixer el 16 de gener del 2021.

J. Vam començar al gener molt entusiasmats, potser perquè portàvem molt de temps sense poder fer coses per la pandèmia. A les reunions dels mesos previs vam decidir crear una associació que relacionés el potencial de biodiversitat amb les persones, i en la relació entre salut i natura.

Era una idea que feia anys que es madurava dintre de moltes persones, i va ser la pandèmia que la va fer sortir: ara ningú s’estranya d’aquest discurs, tothom l’entén.

PJ: el nostre lema mateix diu Entorn Natural, Salut i Societat. Considerem que promoure la salut dels espais naturals és promoure la salut de les persones.

En quins espais naturals actueu? Teniu espais en custòdia?

Ens centrem sobretot en espais fluvials al sud de la Ribera d’Ebre. Hem, col·laborat amb els ajuntaments de Móra la Nova, Móra d’Ebre, El Masroig, Miravet, Ginestar… amb els que parlem d’acords de custòdia i projectes en espais naturals.

Quins projectes dueu a terme?

Tots els projectes giren al voltant de 4 objectius: la conservació d’espai naturals, la creació d’un projecte educatiu que hem anomenat Escola de Riu, la integració d’una xarxa de productors de paisatge i biodiversitat, en el marc de la Reserva de la Biosfera, i la recerca en ecosistemes fluvials.

Considerant que no portem ni un any, han estat uns mesos molt actius!

Hem estat fent un treball de recerca amb el riu Siurana, un mostreig de biodiversitat d’espècies i de com es veuen afectades per la manca de cabal. S’emmarca en la lluita per la reclamació del cabal ecològic, aportant dades i números.

TTambé hem estat treballant en un projecte per a una Xarxa d’Espais Naturals protegits a la Ribera d’Ebre, plantejant un model que integri educació, recerca i producció agrària i agroforestal i un nou model de governança.

Hem estat proposant experiències de salut i natura amb centres residencials, sobretot gent gran que ha patit molt el tancament i ho han agraït molt.

I hem organitzat jornades de voluntariat, col·laborant també amb altres entitats locals, com Lo Margalló de Ginestar, o jornades com la presentació del llibre sobre Canvi Climàtic de la periodista Cori Calero. I també sortides interpretatives amb càiac per l’Ebre que han tingut molta acceptació.

Quins són els principals problemes que us heu trobat?

J: De moment la manca de temps, perquè ha estat un any intens i tots i totes hi estem implicats des del voluntariat. També cal dir que en ser el primer any hem hagut de comprar equipaments per fer la recerca, que han tingut un cost.

PJ: Som una entitat molt jove, encara no tenim estructura, però tenim clar que estem treballant intensament des del voluntariat, sabem que hem de decidir moltes coses i anar a poc a poc amb prudència però amb rigor, i estem segurs que la professionalització ja arribarà. De moment ja comptem amb la col·laboració d’una persona jove, gràcies al programa de garantia juvenil del SOCC.

Quantes persones componen l’entitat? 

Som 8 persones a la junta i ara gràcies al programa de Garantia Juvenil una persona a l’equip tècnic. Al voltant de 20 persones voluntàries col·laboren de manera estable i quan fem crides massives venen al voltant de 50 persones…

Quin paper juga el voluntariat a la vostra entitat?

Creiem molt en la participació i en el voluntariat ambiental i ho volem impulsar , així que volem treballar per a estructurar un bon programa de voluntariat amb una agenda d’activitats.

Creieu que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?

PJ: Crec que per estar als inicis hem agafat una empenta molt important. També he viscut l’experiència d’una entitat que ha comptat amb molt de reconeixement, com el GN Freixe. Així i tot, crec que no està prou valorat el paper de les entitats. La gent no és conscient que les entitats ajuden molt, per exemple, a que els governs puguin acomplir amb els compromisos de biodiversitat europeus, fins i tot la més petita està aportant en temes que l’administració per si sola mai no podria fer.

J: Jo fa poc que estic implicat en una entitat ambiental, però crec que tenen un potencial molt gran, perquè he pogut veure que en aquestes organitzacions la gent és alhora professional i vocacional. Crec que són un bon model perquè la gent es pugui reflectir i perquè la política faci més cas, bàsicament perquè estan treballant pel bé comú. Crec que la gent s’hauria d’implicar més en les entitats ambientals.

PJ. L’efecte multiplicador del treball de les entitats és immens: no es tracta només d’un treball tècnic ben fet, si no que té una gran component emocional, connecta molt amb la gent i amb l’entorn, crea experiències que fan que la gent se senti seu l’entorn.

Quins són els vostres projectes de futur?

Ens fa molta il·lusió consolidar L’Escola de Riu al llarg de tota la Ribera d’Ebre i Tortosa. L’Escola del Riu no és un edifici, sinó un concepte, en el que lo riu és l’escola.

Cada poble ho pot replicar, creant activitats formatives, educació ambiental, tècniques especialitzades en conservació, i també promovent que els esports i el lleure d’aigua, tan tradicionals com les pontones i muletes o el llaüt català, com actuals, com el caiac, esdevinguin experiències educatives sobre la natura, amb monitors capacitats. I finalment fent del riu un espai d’integració per a la persones nouvingudes, i alhora un espai de memòria històrica.

Sentim que el projecte és ben rebut quan l’expliquem, perquè veiem que la gent s’ha bolcat al riu, després d’unes dècades de desconnexió.

Està havent-hi un retorn al riu?

J: Crec que sí. La generació dels avis vivien de cara al riu, la gent s’hi banyava, pescava, hi havia molts barquers que et portaven de banda a banda, però la dels meus pares ja s’hi va allunyar, es van posar de moda les piscines i durant molt de temps els espais vora el riu es van convertir en abocadors irregulars a cada poble; van deixar de ser espais viscuts.

Però ara, de nou, la gent jove torna a fer vida al riu: s’ha omplert de caiacs, s’ha arreglat molts embarcadors i quasi cada poble ha restaurat la seva façana fluvial! Avui la terrassa del Club Nàutic de Móra d’Ebre és un dels llocs amb més ambient de la zona, i quan ho portàvem des de l’associació juvenil a penes hi passaven quatre persones que venien a remar…

PJ: Certament fins que va haver-hi navegació fluvial hi va haver molta vida vora el riu. Però a inicis dels  anys ’90, quan vam començar fent divulgació i activitats al riu,  havíem de llogar les canoes al Delta de l’Ebre, a 80 km de distància!

Avui s’ha habilitat l’itinerari del Camí de Sirga, la nostra “Via Blava” part del GR-99, que es pot fer a peu, en bici o -pel riu- en caiac, i l’hem de reivindicar!

I com veieu el problema del Delta?

Els problemes del riu comencen amunt, no a la desembocadura. El delta es comença a recuperar des de qui dalt! Així que volem ser part activa.

I aquí també veiem problemes: hi ha 5 km de riu, en plena Xarxa Natura 2000, que no porta el cabal ecològic, amb la consegüent proliferació de micròfits, i per tant de mosca negra…

Cal molta valentia política i incorporar un nou model de gestió del riu que integri els aspectes naturals.

Quin moment especial destacaríeu d’aquests mesos?

J: La jornada de voluntariat que vam fer a Miravet i Ginesta, amb l’associació El Margalló! Aquell dia vam veure com la gent va respondre, com gaudien de l’espai, i alhora estaven satisfets perquè estàvem donant resposta a una reivindicació d’anys per la recuperació d’aquell entorn, que havia estat abandonat. Hi vam treure més de 3 tones de brossa!

PJ: El moment de la creació de l’entitat enmig de la pandèmia. Per mi va ser molt emblemàtic el fet de trobar-nos amb ganes i forces per crear una entitat, perquè hi veiem futur. I també em quedo amb l’entusiasme de la gent gran de centres residencials per poder sortir de la residència i fer amb ells  tallers d’estimulació sensorial. Ha estat un any ple de limitacions però també d’emocions i esperances