Acció decidida per recuperar la biodiversitat, la base sobre la qual se sustenta la nostra economia i la nostra salut, és el que reclama la XCN al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, en la compareixença al Parlament del passat 5 de febrer de 2025.
La recent actualització de l’Indicador del Planeta Viu per Catalunya (elaborat per l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat) ens situa en una situació d’emergència encara pitjor de la que ens trobàvem fa un any. Actualment, la pèrdua d’individus de fauna salvatge en els darrers vint anys se situa en el 28%, cosa que implica una tendència negativa d’1,5% cada any. En lloc de veure com aquesta tendència negativa s’atura o es reverteix, veiem com empitjora cada any.
I no només això: els experts alerten que el PIB mundial s’enfonsarà per les crisi climàtica. Segons un informe del Foro de Davos del 2025, els riscos ambientals han passat de preocupació a llarg termini a realitat urgent.
Cada dia perdem natura. Davant d’això, la XCN reclama al Govern de la Generalitat accions decidides per revertir aquesta tendència, i al Parlament de Catalunya que vetlli per la realització d’aquestes accions i impulsi accions legislatives que ens ajudin a recuperar la natura.
En la compareixença al Parlament del passat 5 de febrer, la Cristina Sánchez, presidenta de la XCN i delegada territorial de SEO/BirdLife a Catalunya, i la Sandra Carrera, directora de la XCN, van mostrar davant dels diferents grups parlamentaris de la Comissió de Transició Ecològica, la tasca incansable que realitzen diàriament el centenar d’entitats de conservació de la natura del nostre territori.
A través de la custòdia del territori i el voluntariat ambiental, aquestes entitats treballen per corresponsabilitzar a tots els actors en la conservació i restauració de la natura. Tenint en compte que el 80% del territori català és de propietat privada, la custòdia del territori es presenta com una eina fonamental per implicar la societat en la conservació. Actualment, estan en funcionament 800 iniciatives de custòdia a Catalunya, el que representa 40.000 ha arreu de territori.
Però, des de la XCN, consideren que aquesta tasca de les entitats ha d’anar acompanyada de polítiques valentes i efectives per part de les institucions públiques, eina indispensable per avançar en la recuperació de la biodiversitat. Per això, interpel·len al Parlament perquè vetlli pel desenvolupament d’aquestes polítiques.
Llei de patrimoni natural i biodiversitat catalana
Segons Cristina Sánchez «Catalunya és l’única comunitat autònoma, conjuntament amb Madrid, que no té una llei pròpia de patrimoni natural i biodiversitat. Ara mateix ens hem d’acollir a la llei espanyola». L’elaboració d’una llei catalana pròpia de patrimoni natural és una tasca llargament endarrerida, que requereix acció urgent: «és alhora una oportunitat per incorporar els objectius marcats per la llei de restauració de la natura europea, recentment aprovada, que ens obliga a restaurar el 30% del territori per al 2030».
Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT)
Una altra de les reclamacions que realitza la XCN al Parlament de Catalunya és que vetlli per la implementació de l’Agència de la Natura, donant compliment a la Llei 07/2020, del 2 de juliol, de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, aprovada al Parlament de Catalunya per un ampli consens ara fa més de quatre anys.
El gran retard en el compliment d’aquesta llei s’ha allargat massa en el temps, i ara la creació i desplegament d’aquest òrgan és summament urgent, tal com reclamàvem el 2024, per tal d’assegurar la correcta aplicació de les polítiques de conservació de la natura al nostre país.
Fons de Patrimoni Natural
El 50% de la recaptació de l’impost del CO₂ va destinat al Fons de Patrimoni Natural (i la part restant, al Fons de Canvi Climàtic). Un fons que es va crear per finançar l’Agència de la Natura i la seva actuació. Per tant, ens trobem en una situació en què una part d’aquest fons ja s’està recaptant, però no s’està executant per l’objectiu que es va crear. A més, és urgent que aquest impost de CO₂ es recapti també a les empreses i als vaixells, tal com està previst a la llei de canvi climàtic.
La XCN ha constatat com en els darrers anys, una part important d’aquest fons (15 milions d’euros, respecte dels 80 milions totals) s’han destinat a finalitats que no estan relacionades amb la conservació de la natura, com és la prevenció d’incendis. Per aquests motius, la XCN reclama, des del 2021, transparència en l’aplicació d’aquest fons, i uns criteris clars, que donin resposta a l’objectiu pel qual va ser creat «d’impulsar actuacions relacionades amb la protecció, la gestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i la biodiversitat».
Conservatori del litoral
En paraules de Cristina Sánchez «estem assistint a la degradació del patrimoni natural costaner, i és urgent assegurar la conservació dels espais més amenaçats». En aquest sentit, la XCN demana al Parlament que asseguri l’aplicació de la Llei 08/2020 de protecció i ordenació del litoral, i es creï finalment el Conservatori del litoral.