Membre de la Junta de Depana, Montserrat Jané reflexiona sobre els límits del creixement, la protecció del Delta del Llobregat i la necessitat de situar la natura al centre de les decisions
La trajectòria de la Montserrat Jané Vidal és la d’una persona que ha fet de l’educació i del compromís amb el territori dues cares d’una mateixa vocació. Mestra d’escola pública durant trenta-vuit anys, vint-i-vuit dels quals a Sant Andreu de la Barca, va començar a implicar-se en la defensa del medi ambient a través de DEMASAB (Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca). Va ser en plena transformació del Delta del Llobregat, marcada per la construcció de grans infraestructures i la primera ampliació de l’aeroport, quan va entrar en contacte amb DEPANA. La col·laboració entre les dues entitats la va portar a fer-se sòcia l’any 1996, iniciant un vincle que s’ha mantingut fins a dia d’avui.
Però les arrels del seu compromís encara són més profundes. La seva primera gran experiència ecologista va ser la Marxa del Llobregat de 1978. Amb el lema “Lluitem per un riu viu“, va ser una mobilització emblemàtica que va recórrer el riu des de les seves fonts fins al delta per denunciar-ne la degradació. Aquella caminada, en plena Transició democràtica, va deixar una empremta que l’ha acompanyada tota la vida. Per a la Montserrat, defensar un riu, un espai natural o la biodiversitat no és una causa puntual, sinó un compromís que perdura en el temps: «quan t’acostes a un riu i comences a defensar-lo, és una causa que t’acompanya sempre», explica.
Durant la seva etapa professional va continuar cultivant aquest compromís des de les aules, impulsant projectes d’Escola Verda i transmetent els valors de la sostenibilitat a les noves generacions. Quan es va jubilar, l’any 2022, va decidir dedicar el temps que abans li absorbia la docència a reforçar el moviment ecologista des de DEPANA, incorporant-se a la Junta de l’entitat. Avui representa DEPANA en espais de coordinació amb altres organitzacions, com Aigua és Vida i Zeroport, convençuda que la defensa de la natura és una tasca col·lectiva.
DEPANA és una entitat de referència després de 50 anys de trajectòria. Per què creus que continua sent important defensar la natura avui?
Quan treballes en la defensa del territori t’adones que molts dels problemes ambientals, i també socials, tenen una mateixa arrel: vivim en una societat que no té en compte els límits. Avui dia sovint prevalen el negoci, el creixement econòmic i la productivitat per sobre de la preservació del patrimoni natural.
Per això, defensar la natura és molt més que protegir espais naturals. És defensar un model de societat capaç de reconèixer els límits ecològics i construir un futur sostenible, tant des del punt de vista ambiental com social. Si no som capaços de fer-ho, ens acabarem enfonsant com a societat.
A Catalunya, a més, hi ha un problema de governança. Disposem de lleis que protegeixen els espais naturals, però massa sovint no s’apliquen ni es fan complir. DEPANA va néixer l’any 1976 precisament amb la voluntat de defensar aquest patrimoni i va contribuir a impulsar moltes de les eines de conservació que avui tenim. Però, cinquanta anys després, encara falten recursos, voluntat política i una gestió efectiva dels espais protegits. Per això aquesta lluita continua sent imprescindible: no és només una qüestió de biodiversitat, sinó del model de societat en què volem viure.
El 20 de setembre hi haurà una gran mobilització contra l’ampliació de l’Aeroport del Prat de Llobregat. Per què és important participar-hi?
Perquè ens hi juguem el model de país. L’ampliació de l’aeroport no és només allargar una pista d’aterratge, sinó apostar per un model basat en un creixement continu del turisme, amb més precarietat laboral, més gentrificació, més consum d’aigua i energia i una pressió encara més gran sobre el territori.
Catalunya ja es troba al límit en molts aspectes, com la disponibilitat d’aigua o l’emergència climàtica. Per això aquesta no és només una reivindicació del Prat o del Baix Llobregat, sinó una qüestió que afecta tot el país. Cada vegada hi ha més evidències que una economia excessivament dependent del turisme genera més desigualtats i empobriment.
Per això defensem que aquesta és una lluita de país. No és només una qüestió ambiental, sinó una decisió sobre quin model econòmic, social i territorial volem per al futur de Catalunya.
Quins impactes tindria aquesta ampliació sobre la biodiversitat?
L’ampliació afectaria directament espais naturals protegits com la Ricarda i el Remolar, integrats a la Xarxa Natura 2000. A més, es planteja una nova ampliació sense haver complert les mesures compensatòries compromeses amb l’anterior, fet que va motivar l’obertura d’un procediment de la Comissió Europea contra l’Estat espanyol.
Aquest projecte perjudicaria ecosistemes molt fràgils, alteraria els aqüífers del delta i afectaria una zona humida de gran valor ecològic. Diversos estudis científics ja han demostrat que la biodiversitat al Delta del Llobregat ha disminuït de manera significativa des de la primera ampliació. Per això no és tan senzill com crear una nova llacuna en un altre indret: aquests ecosistemes tenen unes característiques pròpies que no es poden reproduir fàcilment.
A tot això cal sumar-hi altres impactes, com l’augment del soroll, la contaminació atmosfèrica, l’afectació dels espais agraris i una major pressió urbanística i turística sobre el territori. En definitiva, es tracta d’un projecte amb conseqüències ambientals, socials i econòmiques molt importants.
El Govern planteja mesures compensatòries per fer possible l’ampliació. En què consisteixen i per què considereu que no són suficients?
Des del nostre punt de vista, les mesures compensatòries plantejades pel Govern no són suficients perquè encara no s’han complert els compromisos adquirits amb la primera ampliació de l’aeroport. Tot i que s’han fet algunes actuacions, continua pendent un veritable pla de gestió integral del delta del Llobregat que garanteixi la conservació dels espais protegits, tal com exigeix la Comissió Europea. Fa anys que se’n parla, però encara no s’ha executat. Per això considerem que no té sentit plantejar una nova ampliació sense haver resolt abans les conseqüències de l’anterior.
A més, les compensacions proposades parteixen d’una idea que considerem errònia: no es pot substituir una zona humida consolidada, com la Ricarda o el Remolar, per una de nova en un altre indret. Les mesures adoptades després de la primera ampliació tampoc no han aconseguit mantenir l’estat de conservació dels espais protegits, tal com exigia Europa.
De fet, un estudi de SEO/BirdLife mostra que la biodiversitat al delta del Llobregat ha disminuït de manera significativa desde la primera ampliació. Per això creiem que el més important no són les noves promeses, sinó els resultats, i aquests demostren que les mesures aplicades fins ara no han estat eficaces.
Aquesta pèrdua de biodiversitat afecta especialment el Delta del Llobregat?
La pèrdua de biodiversitat és un fenomen generalitzat a Catalunya, però al Delta del Llobregat disposem d’evidències científiques molt sòlides.
Segons l’Informe Ornitològic de SEO/BirdLife (1991-2023), elaborat per a la Comissió Europea, les poblacions d’aus aquàtiques hivernants al Delta del Llobregat han disminuït un 80% entre 2003 i 2023, mentre que les poblacions d’espècies protegides de la ZEPA s’han reduït un 91%, evidenciant el fracàs de les mesures compensatòries associades a la primera ampliació de l’aeroport.
Quin vincle hi ha entre la mobilització contra l’ampliació de l’aeroport i el manifest “La natura no pot esperar”?
La mobilització contra l’ampliació de l’aeroport i el manifest «La natura no pot esperar» comparteixen una mateixa reivindicació: la necessitat de situar la conservació de la natura al centre de les decisions polítiques.
Tant el manifest com l’oposició a l’ampliació denuncien que, malgrat disposar de legislació ambiental i espais protegits, massa sovint aquests no es gestionen ni es protegeixen adequadament quan entren en joc interessos econòmics. En aquest sentit, la defensa del Delta del Llobregat va molt més enllà d’un espai concret: és una qüestió del model de país que volem construir i del compliment efectiu de les normes que han de garantir la protecció del territori.
Fa poc vau impulsar una campanya de micromecenatge per reforçar la defensa jurídica contra l’ampliació de l’aeroport. Què permetrà fer aquest finançament?
La defensa jurídica ha estat sempre una de les principals eines de DEPANA per protegir el territori. En el cas del Delta del Llobregat, la campanya de micromecenatge té com a objectiu reforçar la feina iniciada amb la queixa presentada conjuntament amb SEO/BirdLife davant la Comissió Europea l’any 2021, que denuncia l’incompliment de les mesures compensatòries de la primera ampliació de l’aeroport i la degradació dels espais protegits.
El procediment continua obert i la Comissió Europea haurà de decidir els passos següents. Si considera que Espanya continua incomplint la normativa europea, podria emetre un dictamen motivat i, en cas que l’incompliment persistís, portar el cas davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Els fons recaptats permeten donar continuïtat a aquesta defensa, finançant el suport tècnic i jurídic necessari per elaborar informes, fer el seguiment del procediment i mantenir el diàleg amb les institucions europees. La defensa del Delta del Llobregat es juga en molts àmbits, com la mobilització ciutadana, la sensibilització i la via legal, i totes aquestes eines són indispensables per protegir aquest espai natural.
Què és Zeroport i quin paper té dins d’aquest moviment?
Zeroport és una plataforma que agrupa prop de 150 entitats ecologistes, socials, veïnals i de defensa del territori per fer front als impactes ambientals, socials, econòmics i territorials del model de desenvolupament associat al port i a l’aeroport de Barcelona. DEPANA forma part de la plataforma des dels seus inicis i participa activament en el seu treball de coordinació.
Actualment, Zeroport està impulsant i organitzant la manifestació del 20 de setembre contra l’ampliació de l’aeroport del Prat, una mobilització que aplega un ampli ventall d’entitats socials, ambientals i ciutadanes d’arreu del país.
Què poden fer les entitats ambientals d’aquí al 20 de setembre per contribuir a aquesta mobilització?
El més important és que les entitats se sumin a la mobilització: adherint-se al manifest, difonent-lo i participant activament en la manifestació. El 20 de setembre hem de demostrar que hi ha una part molt important de la societat catalana que rebutja aquest projecte.
És especialment rellevant perquè coincideix amb un moment en què AENA està definint la seva planificació per als pròxims anys. Com més visible sigui aquesta oposició social, més força tindrà el missatge.
També és molt valuós que ajudin a fer arribar el manifest al món científic i acadèmic, per reforçar el suport d’investigadors, universitats i centres de recerca. L’objectiu és demostrar que el rebuig a l’ampliació de l’aeroport compta amb un ampli suport social.
A més de participar en la mobilització, les entitats poden contribuir difonent la campanya a través dels seus canals de comunicació i ajudant a sensibilitzar la ciutadania. Des de Zeroport també s’ofereixen a organitzar xerrades informatives per explicar el projecte, els seus impactes i resoldre dubtes.
En definitiva, el més important és informar, mobilitzar i participar. Només si aconseguim que aquesta sigui una mobilització àmplia podrem demostrar que aquesta no és una preocupació d’unes poques entitats ecologistes, sinó una qüestió que afecta el conjunt del país.
