A les comarques gironines l’Ass. La Sorellona treballa per la preservació dels ecosistemes aquàtics. Connectar la natura amb les persones és un dels seus objectius prioritaris, i per això el voluntariat juga un paper important per l’entitat. Parlem amb Núria Canals, tècnica de voluntariat i coordinadora dels campaments de natura.
La Núria Canals és una ambientòloga de 34 anys originària de Barcelona. Nascuda a ciutat però aficionada a sortir a la muntanya, en família o amb campaments del centre excursionista, sempre ha tingut una sensibilitat per la descoberta de la natura. Estudiant, va ser monitora de colònies. Passar l’estiu al refugi de muntanya d’Aigüestortes li va permetre connectar també amb el funcionament d’un espai natural protegit, i amb les moltes persones del territori implicades.
Ben aviat es va vincular amb l’Aula de Natura Santa Marta, a Viladrau. Allà, de la mà de grans pedagogs veterans i experimentats com en Lluís Pagespetit i la Margarida Feliu, va aprendre que la pedagogia és la clau dels projectes d’educació ambiental. Avui és membre de la Societat Catalana d’Educació Ambiental. Des del 2017 coordina el voluntariat ambiental i els campaments de natura de l’Associació la Sorellona.
Com va néixer l’entitat La Sorellona?
Va néixer el 2013, amb la finalitat de portar les activitats de lleure al vessant més naturalístic, a través de campaments que fossin de lleure i de natura. La idea de vincular l’experiència d’un campament amb l’al·licient de la natura, permet veure i viure totes les interrelacions en un espai natural, entre totes les persones i tots els éssers vius.
La Sorellona també va néixer com a resposta a la demanda ciutadana de divulgació científica dels estudis sobre medi aquàtic que elabora El Sorelló, per això organitzem jornades de divulgació dels projectes tècnics de conservació.
Quina és la vostra missió?
La nostra missió és crear oportunitats per aprendre de la natura, a la natura i sobre natura. I volem arribar a tots els públics, des dels més joves, als adults, a la gent gran.
Què és una Sorellona?
Sorellona ve de sorell, un peix, també anomenat espinós. Hi apareix també al nostre logo. Ara tenim un projecte de conservació i voluntariat per conservar i recuperar l’hàbitat de l’espinós, amb activitats divulgatives i de voluntariat. Arran d’això tenim algun acord de custòdia per fer-hi actuacions.
Quines projectes que realitzeu?
El projectes dels Campaments de Natura funciona a l’estiu, i hi estem treballant des del maig al setembre. Conclou amb el que anomenem una ‘Sorellonada’, l’aplec a on ens retrobem nois i noies participants, famílies, monitors. L’últim ens vam quedar tots a dormir als Aiguamolls de l’Empordà, on vam fer jocs i passis de fotos.
Entre campaments i camps de treball n’hem fet uns 13. Al Parc Natural del Cap de Creus, al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a l’Estany de Banyoles, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, al Parc Natural del Cadí Moixeró, al Parc Natural del Delta de l’Ebre, i al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser. Els camps de treball són a La Garrotxa, al Cadí, a Capçaleres del Ter-Freser i a l’Alt Pirineu.
També fem casals de natura, enguany a Girona, Agullana, Cadaqués, i hem col·laborat amb un a La Seu d’Urgell.
A part tenim un programa de voluntariat: fem activitats vinculades a altres projectes de custòdia, com el de l’Espinós. Ara estem refent el Pla de Voluntariat per donar-li més estructura. I també tenim un projecte d’educació ambiental a Parcs Naturals. I també gestionem el servei d’Informació i Educació Ambiental del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Cadí-Moixeró, comarca de l’Alt Urgell i del Parc Natural del Cap de Creus.
Quantes persones estan implicades en els campaments de natura?
Impliquen una gran feina de gestió, i hi participa un gran nombre de monitors i monitores. Hi han passat 350 nens i nenes i 35 monitors i monitores. Pels casals hi han passat 280 nens i nenes i 30 monitors. Hi ha una gran feina de gestió, que ens resulta feixuga a aquells a qui ens agrada estar en l’entorn i en contacte amb la gent. Però aquesta diversitat de rols i papers que ens toca fer als educadors ambientals també és enriquidora.
Teniu espais de custòdia?
Tenim 12 espais, amb acords o convenis, tots a les comarques gironines, i tot amb presència de masses d’aigua: al Gironès, a La Selva, al Baix Empordà, i treballem molt a Les Gavarres. En una finca s’han creat unes basses, altres s’han adequat per la recuperació d’hàbitats per amfibis, per a l’espinós, o s’han fet enfondiments de gorgs. Als espais de custòdia hi fem jornades de voluntariat, per treure espècies invasores, penjar caixes niu per fer venir ocells o ratpenats, plantar arbustos per mantenir l’estructura de la bassa, o el que cada espai necessiti per al manteniment de l’hàbitat.
Quantes persones componen l’entitat?
Ara mateix a l’oficina tècnica som tres persones tècniques i una administrativa. Puntualment treballen amb nosaltres altres professionals per projectes concrets. La junta i el president, donen suport tècnic i de gestió. A l’estiu tenim molts monitors i monitores contractats, i hi ha famílies voluntàries molt actives.
Intentem mantenir el vincle amb els monitors al llarg de tot l’any, i per això durant la tardor i primavera alguns treballen amb nosaltres fent d’educadors a activitats amb escoles o col·laboren en algunes activitats de voluntariat ambiental. També compartim formacions temàtiques, siguin sobre amfibis, o d’eines i recursos didàctics. Ens agrada que els monitors i monitores se sentin seu el projecte.
Quin aspecte us ha influït o condicionat més a l’hora de dur a terme la vostra missió?
Destacaria la precarietat en el finançament que tenim les entitats d’aquest sector. Mai sabem el que passarà, i com estarem i tan sols els 2020. Has d’estar sempre creant o demanant projectes nous i no saps mai quins sortiran.
Com a positiu destacaria la gran devoció per descobrir el medi natural i les ganes de conservar-lo que tenim les persones vinculades amb les ONG. El saber que pots fer alguna cosa, i que les entitats estem fent molt.
El fet de treballar amb gent tan motivada fa que ens retroalimentem i que ens donem força. I a les entitats ambientals tots fem la feina per convicció, perquè ens la creiem.
Quina creus que és la visibilitat de les ong i entitats de conservació?
Crec que saben que existim cada vegada més, que anem traient el cap. El voluntariat està creixent molt, la població sap que es fan activitats i que t’hi pots apuntar. Un cop et coneixen la gent considera que fem una feina necessària i molt bona feina. Així i tot, no se’ns valora molt a l’hora d’aportar recursos. Ens reconeixen la importància pel que fem, però no prou com aportar diners, que acaben decantant a altres prioritats. Encara costa menys pagar l’entrada a un parc aquàtic que contractar un itinerari guiat a la natura…
Quins són els vostres projectes de futur?
El nostre objectiu és mantenir els projectes que tenim, i, a curt termini, consolidar el projecte Escanyagats de conservació de l’hàbitat de l’espinós.
Quin moment especial destacaries en aquests anys a La Sorellona?
Crec que l’Aplec dels campaments va ser bastant emotiu. D’una banda marca el tancament d’una feina, i alhora fem una valoració conjunta amb les famílies i els monitors i monitores. És bonic veure la gent contenta, les cares dels nens i nenes quan es retroben amb altres nens i monitors. Et fa sentir que has fet una cosa bona.