El Grup de Natura Freixe és una entitat especialitzada en custòdia fluvial, que té en custòdia la Reserva Natural de Sebes a Flix, a les riberes del riu Ebre. La Ribera d’Ebre és justament la comarca on desenvolupen la major part de la seva activitat. Parlem amb Oriol Arola, tècnic de custòdia de l’entitat.
L’Oriol va nèixer fa 38 anys a Alcanar. És enginyer forestal i es va vincular amb la custòdia del territori al començar a treballar amb el Grup Natura Freixe, fa 9 anys.
Com vas conèixer la custòdia del territori?
Fa uns anys vaig estar preparant unes oposicions de tècnic forestal, i si no recordo malament, al temari hi havia uns apunts que en parlaven, si bé de manera molt breu i genèrica. Però va ser un cop a l’entitat que em vaig empapar realment en el que és la custòdia. A la Universitat no recordo que se’n parlès.
I als teus amics, com els hi expliques què és la custòdia?
Els hi explico que intentem involucrar propietaris privats i la societat civil en la conservació del territori, que busquem la implicació de la ciutadania per fer conservació, promovent sinergies i col·laboracions. Més o menys ho entenen pel que fa a concepte, però després ho aclareixo amb algun exemple concret, d’alguna finca amb interessos ecològics i de com contactem amb els propietaris per fer actuacions de conservació…. Aleshores em solen preguntar com funciona, quina mena de contraprestacions hi ha…
Quins projectes de custòdia té la vostra Associació?
Tenim uns quants en la mateixa línia, de la custòdia fluvial, intentant incidir en les zones de ribera a la vora de propietats privades, en una zona límit entre domini públic hidràulic i propietat privada, on intentem arribar a acords amb finques a la vora del riu. Vam començar a la zona de la reserva i el meandre de Flix i despres vam estendre a altres indrets de la comarca. Bàsicament sobre l’Ebre i també sobre els barrancs i rius que fan part de la seva xarxa hídrica. En cada actuació hem de parlar amb l’ACA i també amb la CHE, i això fa els processs una mica llargs. Ara estem buscant una simplificació dels tràmits i també un reconeixement per part de la CHE, ja que amb l’ACA ja tenim acords que ens identifiquen com a gestors.
També fem una part de custòdia agrària; vam recuperar una finca d’oliveres centenàries i vam crear a marca de qualitat, Oli ecològic Mas de Pitoia. Busquem propietaris que adhereixin al projecte per millorar l’entorn de la ribera, i els oferim una revalorització del seu producte amb marca de qualitat; a canvi de els demanem que acceptim un tipus de practiques agràries més sostenibles i allargar així la protecció de la zona d’aiguamolls amb una transició en els camps. Amb la marca oferim als propietaris una contraprestació. N’hi ha que estan conscienciats en la conservació, però en general cal oferir un incentiu, a través de la valorització del producte i també del reconeixement social, o assessorament tècnic.
Amb la custòdia agrària fluvial volem incidir sobre l’hàbitat de ribera però també sobre les practiques agràries pròximes, que podem afectar l’hàbitat de ribera.
En què consisteix la tasca d’un tècnic de custòdia?
Hi ha una relació amb els propietaris. Fas una mica com de comercial de custòdia, parlant-los i explicant-los, creant bones relacions per poder tirar endavant projectes i buscar col·laboracions. També cal dedicar-se a la recerca de finques i zones que són interessant, i dels seus propietaris; podem tenir accés a informació d’ús públic de finques i dades cadastrals, però cal investigar per esbrinar qui són els propietaris. Aquí a la Ribera d’Ebre és complicat perquè molta gent ha marxat, i també n’hi ha d’estrangers i gent que està fora…Un cop l’has trobat, cal explicar la possibilitat de la custòdia, del que es podria fer amb un projecte i les sinergies que es podrien tenir… fins aconseguir que acabi signant un document que el compromet i garanteix que els recursos que has invertit en conservació es mantindran al llarg del temps.
També hi ha feina de conscienciar i divulgar a tècnics d’ajuntaments, consell comarcal, i per descomptat el seguiment dels projectes i el contacte continu amb els propietaris, amb una relació de confiança i oferint assessorament. I arribar a la gent amb jornades de voluntariat, xerrades, comunicació, les xarxes socials….De fet en una entitat ambiental al final tots fem de tot ….
Quin aspecte us ha influït o condicionat més a l’hora de desenvolupar els projecte de custòdia de la vostra entitat?
A l’hora d’implementar els projectes una dificultat directa és el pressupost que hi puguis destinar, els recursos econòmics. Es podrien fer molts acords però si no tens capacitat d’actuar, els acords es quedem en no res, quedem en stand by; això pot crear frustració i desconfiança als propietaris. Es pot invertir molts recursos personals, comptar amb voluntariat, però si no hi ha recursos i aportacions tot queda molt limitat.
Una altra dificultat és canviar consciència en el concepte de propietat privada, on hi ha la creença que pel fet de ser propietari es pot fer el que es vol.
A quines dificultats heu de fer front?
Es podria afegir a les que ja hem comentat, el fet que som una comarca petita, i envellida, estem a un territori despoblat, i això és un factor limitant a l’hora de mobilitzar persones, fer voluntariat i o jornades de participació.
Quina creus que és la visibilitat de la custòdia entre la gent?
Baixa o quasi nula….Tinc la percepció que comença a sonar, però això és al meu entorn; crec que a escala general no coneixen. A nivells ajuntament i tècnic ja ho coneixen però encara entre la gent, si no hi estàs ficat no ho saben.
L’entitat més o menys és coneguda per la seva trajectòria, des del 1989. Al principi va ser una entitat local dedicada a l’educació ambiental, i després es va van vincular amb les feines de la reserva, i a partir en el ’99 ja a la gestió. Han sigut molts anys, i aquests últims estem recollint els fruits de molts anys d’anar fent….Els nens de les escoles de la comarca passen tots per l’entitat, i ara ja tant l’entitat com la reserva són reconegudes per la seva llarga trajectoria.
Quins reptes té la custòdia en els propers anys?
Intentar arribar a més públic i que es conegui més, a nivell ciutadania i administració. En la comarca treballem molt directament amb molts municipis petits on és fàcil contactar amb alcaldes i regidors, però cal entrar més en les administracions més grans, perquè es consideri més la feina que estem fent…El repte és que es conegui i es reconegui la feina. En l’àmbit legislatiu crec que cal incorporar contractes per donar seguretat i oferir incentius fiscals per als propietaris .
Quin ha estat per a tu un moment especial fent custòdia?
No em quedaria en un sol moment, són petites victòries quan aconsegueixes tenir confiança i reconeixement, no són grans fites sinó els moments de reconeixement diari.
És gratificant pels detalls i el reconeixement dels propietaris, de veure com pots fer coses i que des de la societat es reconegui, i veure quan la gent participa i està contenta: és a dir els detalls socials i personals…