Recordem que aquest és un òrgan vinculat a la Fundación Biodiversidad (FB), i aquesta, al seu torn, és un organisme depenent del MAGRAMA (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente).
A més de passar comptes del 2015 (dades que podreu trobar als corresponents llocs web: funcacion-biodiveridad.es i custodia-territorio.es), ja que la FB té una línia específica de subvencions per a projectes de custòdia i la Plataforma realitza biennalment l’inventari d’acords de custòdia d’Espanya, manté una llista/fòrum de discussió, publica documents tècnics, etc., a la reunió passada s’han pogut comentar alguns dels temes que formen part de l’agenda política, o que n’haurien de formar part.
Comento els més rellevants dels debatuts a la reunió esmentada, perquè estem al corrent del que s’hi cou.
S’està pensant en elaborar un primer esborrany del que hauria de ser el Registre d’Entitats de Custòdia d’Espanya. Una de les entitats que més insisteix en aquesta idea és la UNAC (Unión Nacional de Asociaciones de Caza) que sent la necessitat de marcar distàncies respecte de la caça comercial i de les federacions de caça esportiva, i que vol ressaltar el seu posicionament perfil de caça social i a favor d’una caça sostenible.
En un altre ordre de coses, la Confederación Hidrográfica del Duero s’ha erigit en capdavantera de la custòdia fluvial, i es busquen mecanismes per fer més divulgació dels seus projectes i especialment per donar a conèixer a d’altres tècnics de les administracions amb domini públic afectat que la custòdia no és una complicació més, sinó que ha de facilitar i simplificar la burocràcia si es veu com una forma de gestió col·laborativa entre les parts implicades.
En aquest sentit, també es va proposar que el Ministeri de Defensa sigui més receptiu a projectes de custòdia, ja que gestiona molt territori d’alt valor natural i no sempre està ben aconsellat en la forma de fer compatible la seva conservació amb les pràctiques militars que s’hi duen a terme.
També es van comentar les dificultats que s’han detectat per fer que els PDR (Plans de Desenvolupament Rural – els instruments d’aplicació dels fons europeus més voluminosos) contemplessin la custòdia del territori. Això només ha succeït en set dels disset PDR autonòmics, entre els quals hi ha el de Catalunya. Tanmateix, fins i tot en aquests casos, les mesures a les quals es poden acollir els projectes de custòdia agrària per accedir a finançament dels PR són molt poques, per no dir simbòliques. A l’arrel d’aquest problema possiblement hi ha una manca de consideració dels propietaris i pagesos que fan custòdia agrària: com si s’oblidés que ells també són part del sector i, encara pitjor, s’oblidés que són la part exemplar d’aquest, perquè busquen la forma de fer compatible el seu interès com a empresaris amb la salvaguarda dels interessos generals que suposa la conservació de la natura.
I parlant de propietaris, la Plataforma té el projecte, per al 2016, d’obrir un portal web específic per als que participen o s’interessin per la custòdia del territori, El Mirador del Propietario. En canvi, un tema fonamental per al reconeixement del compromís i del benefici social que es deriva de la custòdia, com seria la instauració de desgravacions fiscals per als propietaris, segueix aparcat de l’agenda espanyola. La XCT hem demanat que estigui a l’ordre del dia de la propera reunió.
Per acabar, tots sabem el paper que pot jugar l’església catòlica en el món de la custòdia com a mínim en dos àmbits: en el de la propietat de terres i en el de la mobilització dels fidels. Després de l’encíclica Laudato si, del Papa Francesc, aquest interès s’ha renovat i s’ha estès de forma manifesta, i a la reunió es va comentar com col·laborar en fer avançar aquesta “custòdia de la creació” al si de l’església catòlica.