Aquest novembre s’ha iniciat el procés procés participatiu per definir els estatuts de l’Agència de la Natura de Catalunya. És l’inici del procés per constituir aquesta nova entitat de dret públic que s’encarregarà de la protecció, planificació, gestió, restauració i millora de l’estudi del medi natural a Catalunya. La participació de les entitats del tercer sector ambiental en la creació dels estatuts serà indispensable per definir una agència d’acord amb les necessitats reals del territori de Catalunya.
Tal i com recull la Llei 7/2020 de l’Agència de la Natura de Catalunya “l’Agència s’ha de dotar dels recursos, humans i d’altra naturalesa per a desplegar una governança que fomenti la col·laboració activa amb els actors de cada territori.” L’Agència ha d’esdevenir la institució que coordini de manera efectiva tots els ens involucrats en la gestió i protecció dels espais natura.
Ha de trencar amb el model de governança actual, en què les polítiques de conservació no són una prioritat, i amb les disfuncions internes que s’han ocasionat com a conseqüència de les constants reestructuracions del departament competent en matèria de medi ambient, que han comportat nombroses mancances i debilitats en aquestes polítiques. Cal que l’Agència integri i coordini de manera efectiva la diversitat d’estructures i organismes que ja existeixen (dimensionar-les, coordinar-les i generar sinergies entre elles). I assegurar un treball en xarxa efectiu entre les diferents administracions implicades en la conservació, les entitats del tercer sector ambiental i els centres de recerca i personalitats científiques.
Per altra banda, l’Agència ha de tenir capacitat d’incidència en polítiques sectorials. La dimensió ecològica (els límits biofísics i la capacitat dels ecosistemes) condiciona la dimensió social (salut, benestar, justícia social i ambiental), i totes dues dimensions condicionen la dimensió econòmica (producció i consum). És per això que l’Agència ha d’esdevenir una organització amb un caràcter transversal, que vinculi de manera directa altres polítiques ambientals i sectorials històricament descoordinades. També ha de promoure el treball conjunt amb els sectors productius i els gestors del territori, així com la participació directa de la societat civil que habita als espais rurals, costaners i urbans.
La participació de les entitats del tercer sector ambiental ha d’esdevenir un element fonamental per a un model que impliqui tots els ens involucrats en la gestió i protecció dels espais naturals. Ara bé, per aconseguir aquesta integració cal que les entitats siguin organitzacions estables i ben dotades de recursos, tant econòmics com humans. En aquest sentit, l’Agència ha d’assumir la funció de donar suport a les entitats del tercer sector ambiental i de facilitar la seva interacció amb l’administració. Així com assolir l’objectiu d’agilitzar els processos i els tràmits burocràtics que dificulten el dia a dia a les entitats.
Tanmateix, l’Agència ha d’incentivar i potenciar mecanismes de cogestió dels espais naturals en la cerca de models de governança compartida amb les entitats que treballen sobre el terreny, a la vegada que cal apostar per vincular la gestió compartida dels espais amb vies de finançament per a les entitats. Per tot això, és important que les entitats del tercer sector ambiental, i especialment les entitats de conservació de la natura i de custòdia del territori, estiguin àmpliament representades a la Comissió Social, i que aquesta comissió tingui a més d’un caràcter consultiu, un caràcter vinculant en aquells aspectes que afecten directament als espais naturals on actuen aquestes entitats.
Finalment, és imprescindible dotar l’Agència de finançament i recursos humans suficients, de manera estable i perllongada en el temps per garantir les polítiques públiques necessàries davant l’emergència ecològica i la pèrdua de biodiversitat sense precedents que estem vivint. Més enllà de les dotacions pressupostàries i de caràcter públic, i de dotacions extraordinàries provinents del Fons de Patrimoni Natural, cal que l’Agència ampliï els seus recursos, i es nodreixi d’impostos i taxes vinculades a dinàmiques productives i de sectors que tenen un impacte directe en la conservació del territori, com ho són el turisme, el desenvolupament urbanístic, les activitats del sector elèctric que tenen lloc en el medi natural i les activitat extractives, entre d’altres.
Estem davant d’un punt d’inflexió clau en la dinàmica de les polítiques de conservació de la natura! Per això animem a tothom a participar de manera activa al procés participatiu obert per redactar els estatuts de la futura Agència de la Natura de Catalunya. Ja sigui a través de les sessions presencials per el territori, o a través del portal de participació de la Generalitat.