El dimarts 11 de gener es va entregar la proposta d’Agenda Rural de Catalunya (ARC) a la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural, poc més d’un any després que la comissió redactora rebés l’encàrrec d’elaborar una agenda per al desenvolupament territorial, socioeconòmic i ambiental de les zones rurals catalanes. Des del mes de febrer, han tingut lloc 6 tallers temàtics i 15 territorialitzats a través dels quals s’han recollit nombroses propostes que han donat com a resultat un document amb 7 reptes i 900 accions, 300 de les quals han quedat incloses dins una llista d’accions prioritzades i 50 de les quals s’han definit com a accions prioritàries.
Des de la XCN, en tant que entitat membre de la comissió motora, hem format part del procés participatiu amb l’objectiu d’incidir en la creació d’una Agenda que tracti la qüestió rural d’una manera integral, transformadora i socialment ambiciosa. Així, tant en la primera fase d’aportacions inicials com durant la segona de participació temàtica i territorial, hem fet arribar les nostres aportacions, propostes i esmenes per tal d’assegurar la integració i transversalitat de les qüestions ambientals en els diferents àmbits de treball i reptes continguts dins l’Agenda.
Per més informació, podeu consultar aquí l’entrevista realitzada per ARCA a la XCN sobre el projecte de l’Agenda Rural.
Com han quedat incorporades les qüestions ambientals dins l’Agenda Rural?
Des de la XCN hem detectat i contribuït en la incorporació d’accions clau des del punt de vista ambiental, moltes de les quals han quedat incloses dins el repte 2, de transició ecològica, però també hem abastat altres àmbits de treball, com ara el repte 3 de sistema agroalimentari i el 5 de sistema forestal. Si bé algunes de les nostres propostes finalment no han quedat contingudes dins l’Agenda, estem satisfetes amb com se’ns ha escoltat i com s’ha integrat la perspectiva, inquietuds i demandes de les entitats de conservació de la natura en els continguts de l’agenda. Ho analitzem en detall a continuació.
El repte 2, de transició ecològica, és en el que la XCN ha aconseguit incorporar més qüestions
En la llista d’accions prioritzades del repte 2 sobre transició ecològica, s’inclouen vàries accions clau relatives a la conservació de la biodiversitat dels ecosistemes forestals, com ara la identificació i protecció dels pocs rodals de boscos madurs (acció 271), dins les 50 prioritàries. També l’establiment d’una xarxa de boscos en evolució natural que garanteixi la preservació dels boscos més madurs i biodiversos (acció 272), que no ha estat prioritzada però sí inclosa dins del repte 5, de sistemes forestals, donant resposta a la necessitat expressada per la XCN de dotar de major transversalitat a les qüestions ambientals dins l’agenda.
També s’inclouen dins les accions prioritzades del repte 2, afavorir la recuperació de sistemes agraris d’alt valor natural (acció 253), incentivar els acords de custòdia forestal i agrària (acció 251) i aprovar un Pla sectorial de connectivitat ecològica (acció 250 i 275). Altres aspectes importants dins d’aquest repte estan relacionats amb la planificació hidrològica i gestió integral de l’aigua realment orientada a l’adaptació al canvi climàtic, acció que s’inclou dins la llista de les 50 accions prioritzades (acció 217), si bé altres com ara l’assegurament d’uns cabals ecològics suficients (acció 227) o el foment de processos de remunicipalització de l’aigua (acció 236), igualment importants, queden en un segon pla incloses dins la llista total de 900 accions de l’agenda.
També considerem vital que la crisi energètica i de materials sigui tractada amb rigor a l’Agenda, i que les accions que se’n derivin estiguin alineades amb un model de producció d’energia descentralitzat, participat i sostenible. En aquest sentit, s’inclou l’acció 302 dins la llista de les 50 prioritàries, en la que des de la XCN vam afegir-hi la necessitat d’incentivar la inversió en instal·lacions solars a petita escala en explotacions agràries, per tal de generar energia local als municipis rurals. També el foment dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos, inclòs a l’acció 284, dins les 50 prioritàries.
El repte 3, de sistema alimentari, prioritza la transició agroecològica i incorpora el paper de les entitats de custòdia agrària, mentre les accions encarades a frenar sistemes de producció d’alt impacte negatiu queden en un segon pla.
En el repte 3 de sistema alimentari, hem incidit en la priorització d’accions relacionades amb el foment de l’agroecologia i la consolidació de sistemes alimentaris sostenibles, incloent-hi en aquests conceptes l’adaptació de la planificació i de les pràctiques agràries a les previsions de canvi climàtic, en coherència amb el repte 2.
En aquest sentit, l’acció 450, orientada a dissenyar estratègies per incentivar la transició agroecològica, ha quedat inclosa dins les 50 accions prioritàries de l’agenda. Pel que fa a la millora de l’accés a la terra de qualitat i d’alt potencial agronòmic per a projectes amb major impacte ambiental positiu, s’ha incidit en la incorporació i priorització de dues accions (572 i 421), la primera de les quals s’ha definit com a acció prioritària, que exigeix que el reglament de la llei d’espais agraris vagi més enllà del registre de terres en desús, articulant mecanismes per incentivar la posada en funcionament de projectes amb major impacte socioambiental.
També s’ha contribuït en precisar altres accions normatives clau, com ara la 511, que finalment incorpora l’èmfasi en que la normativa europea realment beneficiï les pràctiques agràries vinculades amb tasques de protecció del paisatge. També s’incorporen altres accions clau per la XCN dins la llista de prioritzades com és el reforç del paper de les entitats de custòdia agrària en el sistema d’assessorament agrari (acció 278 i 454). De la mateixa manera, considerem necessari posar ja en marxa les accions encarades a frenar sistemes de producció d’alt impacte negatiu (indústria porcina, determinats models de regadiu, etc.) i articular alternatives econòmiques que satisfacin les necessitats ecològiques i socials dels territoris afectats. En aquest sentit, vam proposar incloure una acció relativa a l’aprovació d’una moratòria al creixement de les granges porcines i d’altres mesures relatives a la disminució de l’impacte negatiu de la indústria porcina, que finalment no s’han incorporat dins l’Agenda.
En el repte 5, de sistema forestal, s’incorpora la creació d’una xarxa de boscos madurs o semimadurs, però les mesures encaminades a garantir la conservació de la biodiversitat en la gestió forestal no es prioritzen.
Pel que fa al repte 5, sobre sistema forestal, des de la XCN considerem essencial la inclusió d’actuacions encaminades a promoure una gestió forestal multifuncional, comptabilitzant la conservació dels valors naturals amb el potencial socioeconòmic dels boscos. En aquest sentit, vam proposar una acció encaminada a la promoció de la biodiversitat dels boscos gestionats, incorporant criteris de millora de la biodiversitat en els plans tècnics de gestió, que finalment no ha estat prioritzada però sí inclosa dins la llista total d’accions (acció 627).
També considerem rellevant l’èmfasi de l’acció 635 inclosa dins les 50 prioritàries, sobre formació i transferència forestal, en la transferència de projectes d’investigació en gestió forestal sostenible, com ara Conectfor o Biorgest. En relació amb l’acció relativa a l’aprovació del nou Pla General de Política Forestal de Catalunya (acció 698), inclosa en la llista de les 50 accions prioritàries, des de la XCN es va proposar plantejar qüestions vitals del contingut del pla, sobretot en relació amb els boscos madurs i boscos d’alt valor ecològic, que finalment no s’han incorporat. Per últim, en relació amb les millores en la fiscalitat forestal recollides a l’acció 623, es va suggerir incloure exempcions en fiscalitat en aquelles finques que tinguin com a objectiu preferent l’ambiental i també els espais forestals inclosos en el registre de finques amb iniciatives de conservació, si bé no s’ha acabat incorporant.
Quins són els propers passos?
Des del dimecres 12 de gener, la ciutadania ja pot consultar i fer les seves aportacions al projecte d’Agenda Rural a través del portal Participa, pas previ a la seva aprovació per part del Govern de la Generalitat. Paral·lelament, s’ha organitzat una sessió de governança entre les entitats de la comissió motora el dia 18 de gener per tal de debatre com les entitats visualitzen i materialitzen l’execució i seguiment de les diferents actuacions previstes a l’Agenda Rural.