L’informe RiusCat 2025 alerta que la qualitat dels ecosistemes fluvials continua compromesa malgrat una lleugera recuperació del cabal després de la sequera
Catalunya manté els seus rius sota pressió. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe RiusCat 2025, elaborat pel Projecte Rius de l’Associació Hàbitats, que radiografia l’estat ecològic dels cursos fluvials catalans a partir de centenars d’inspeccions fetes per grups de voluntariat ambiental. L’estudi constata una lleugera millora respecte als anys més crítics de sequera, però també evidencia que molts rius continuen degradats, especialment en zones urbanes i agrícoles.
Durant el 2025, el projecte ha mobilitzat 288 grups de voluntariat, incloent més de 7.100 persones, que han dut a terme 423 inspeccions en 257 trams de riu de tot el territori català. En total, el programa acumula ja més de 6.300 registres des de la seva creació.
Segons l’informe, el cabal dels rius ha mostrat una certa recuperació respecte al 2024, any marcat per una sequera extrema. Tot i això, un 33% de les inspeccions encara detecten un cabal molt baix i un 19% registren nivells inferiors als habituals. La situació és especialment preocupant a les conques internes, on alguns cursos fluvials continuen mostrant símptomes d’estrès hídric sever.
Els resultats ambientals revelen també una degradació persistent dels hàbitats fluvials. Més de la meitat dels trams analitzats presenten alteracions importants al bosc de ribera o a la morfologia del riu, sovint provocades per canalitzacions, presència d’infraestructures, activitats agrícoles intensives o urbanització. Les conques del Llobregat, el Besòs i el Francolí són algunes de les més afectades.
Pel que fa a la qualitat de l’aigua, els indicadors fisicoquímics mostren una situació desigual. La majoria de trams mantenen una bona transparència i nivells adequats d’oxigen dissolt, però els nitrats continuen sent un problema recurrent. Prop d’un 22% de les mostres superen els 25 mg/l, un llindar associat habitualment a contaminació agrícola o urbana.
L’estudi posa especial atenció en la biodiversitat. L’anàlisi de macroinvertebrats indica que només un 5% dels trams presenten una qualitat biològica molt bona, mentre que més d’un terç es troben en estat deficient o dolent. Aquesta dada confirma que molts ecosistemes fluvials encara no s’han recuperat dels impactes acumulats dels darrers anys.
L’informe també documenta la presència creixent d’espècies exòtiques invasores, com la canya americana, el visó americà o diverses espècies de tortugues al·lòctones, detectades en nombroses conques catalanes. Paral·lelament, el voluntariat ha registrat espècies protegides i indicadors de biodiversitat d’alt valor ecològic, fet que evidencia la importància de conservar aquests hàbitats.
Des de l’Associació Hàbitats alerten que la recuperació dels rius no serà possible sense una reducció efectiva de les pressions humanes i una millor planificació hidrològica. El document recorda que la crisi climàtica accentua la vulnerabilitat dels ecosistemes aquàtics mediterranis i reclama polítiques públiques més ambicioses per garantir la restauració fluvial.
A més de l’anàlisi ambiental, el projecte reivindica el paper del voluntariat científic com a eina de sensibilització i participació ciutadana. “El seguiment continuat dels rius permet detectar impactes, fer-ne seguiment i generar dades útils per a la conservació”, destaca l’informe.