La nova guia publicada pel projecte Plantes Oblidades reivindica la gestió forestal sostenible i la recuperació d’espècies silvestres com l’arboç, l’aglà o el gratacul per generar bioeconomia, conservar la biodiversitat i reforçar la resiliència dels boscos mediterranis davant del canvi climàtic.
El projecte Plantas Olvidadas impulsa una nova mirada sobre la gestió forestal sostenible a través de la revalorització d’aliments silvestres tradicionalment infrautilitzats. La guia, elaborada per diverses entitats vinculades a la conservació, la recerca i l’agroecologia, planteja que la recuperació de fruits forestals pot esdevenir una eina clau per generar economia local, combatre el despoblament rural i reforçar la biodiversitat dels boscos mediterranis.
El document alerta que només 30 espècies vegetals constitueixen avui la base alimentària del 90 % de la població mundial, una situació que evidencia la pèrdua de biodiversitat alimentària i la vulnerabilitat dels sistemes agroalimentaris globals. En aquest context, el projecte reivindica la importància de recuperar el coneixement tradicional associat a les plantes silvestres i reconnectar les comunitats amb el territori, després de dècades marcades per l’èxode rural i l’abandonament de les pràctiques tradicionals.
La iniciativa se centra en cinc espècies forestals seleccionades pel seu potencial ecològic, gastronòmic i econòmic: l’arboç, el pi, l’alzina i l’alzina surera, l’aranyoner i el roser silvestre. Segons la guia, totes comparteixen característiques com l’abundància als boscos mediterranis, el baix grau de valorització comercial actual i la capacitat de contribuir a una bioeconomia forestal sostenible.
La publicació també descriu mesures de gestió forestal orientades a augmentar la biodiversitat i la resiliència dels ecosistemes davant del canvi climàtic i els grans incendis. Entre les actuacions proposades hi ha la reducció de la densitat forestal, la conservació d’espècies autòctones, la creació de clarianes i la promoció de plantes favorables per als pol·linitzadors. Paral·lelament, es detallen tècniques específiques de recol·lecció per a cada fruit, prioritzant mètodes manuals i poc agressius que garanteixin la regeneració natural de les espècies.
A més de la dimensió ambiental, la guia posa el focus en la viabilitat econòmica i social del model, incloent aspectes legals, estratègies de comercialització i una perspectiva de gènere aplicada al sector forestal. El projecte aspira així a convertir-se en “la llavor d’un nou paradigma” de gestió forestal, capaç de combinar conservació de la natura, producció alimentària i desenvolupament rural sostenible.
