Si visiteu el viver forestal de Depana al Bosc de Turull probablement trobareu l’Alonso Pallí, que us explicarà la tècnica per la reproducció d’espècies autòctones forestals. L’Alonso ha treballat sempre com a professor de biologia i geologia d’institut, promovent experiències d’aprenentatge-servei relacionades amb la natura. Des de la seva jubilació el 2015 va vincular-se amb Depana, veterana entitat ambiental de Catalunya, de la que forma actualment part de la junta.
“L’opció de ser professor sempre havia estat present, perquè els meus pares ho eren. Els anys d’institut vaig començar a fer herbaris, i vaig decidir estudiar botànica. Vaig triar biologia perquè m’agradava, no tant per influència dels pares que de fet eren professors de grec i de castellà. Aleshores tot el coneixement depenia de llibres: quan collies plantes havien de buscar les guies amb les claus d’identificació, que tampoc hi havia tantes. Quan anaves a la biblioteca i la gent feia treballs, calia consultar els abstracts, després anar a buscar els articles… tot era molt lent. Ara, sense moure’s de casa, pots descarregar-te articles científics. Si tens alguna idea és factible trobar algú que ja ho hagi investigat, i fins i tot pots contactar-hi fàcilment. Les possibilitats actuals per informar-se i compartir coneixement sobre natura són immenses.”
Alonso Pallí va néixer a Barcelona, però fa molts anys que va anar a viure a Molins de Rei, on va començar a fer classes a l’institut l’any 1984. Després d’un període al Departament d’Ensenyament i a un centre de recursos pedagògics, tota la docència ha estat amb l’institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei, on continua col·laborant amb l’aula oberta i l’hort escolar.
A través d’alguns companys professors d’altres centres, va compartir experiències similars de vivers escolars i va entrar en contacte amb el Parc de Collserola, el Bosc de Turull, i amb Depana.
Com vas conèixer l’entitat?
Jo vaig entrar en contacte amb Depana el 2015. Però l’entitat existeix des del 1976! És l’entitat ambiental catalana més antiga. Té el seu origen al Congrés de Cultura Catalana, quan al local del Centre excursionista de Catalunya van decidir crear una entitat ecologista d’àmbit català.
La idea inicial era diferent del que és actualment. Tal com indica el nom, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, volia ser una lliga d’altres entitats i moviments. Es pot dir que tot i que col·labora estretament amb altres entitats, aquest paper de lliga no ho està fent i funciona com a entitat singular. I aquest rol de Lliga ho estan fent Ecologistes de Catalunya o la Xarxa per a la Conservació de la Natura.
Depana va ser la primera entitat membre de la IUCN, gràcies a Puri Canals. A començaments dels 2000 Depana va tenir un creixement molt gran i s’havia professionalitzat: tenia un local propi, una delegació a Tarragona, un equip tècnic important i la implicació en molts projectes, com la defensa de la Punta de la Mora a Tarragona, a la Timoneda d’Alfés a Lleida, del Llobregat al Pirineu…
Les grans retallades van impactar molt sobre l’entitat. I aleshores, el 2009 va prendre una decisió crucial; amb la idea de mantenir la seva independència, va passar de tenir un funcionament professionalitzat a un funcionament a base de voluntariat, a excepció de la secretaria tècnica. Això, però, a costa d’austeritat i autolimitació.
Quina és la seva missió?
Depana actua per a la defensa, l’estudi i la conservació del patrimoni natural, entenent patrimoni com el bé comú. Alhora que promou la concepció globalitzadora dels problemes que afecten les espècies i els ecosistemes. Creiem que totes les persones tenim el dret a gaudir d’un medi saludable i viure en un territori divers i sostenible. Volem incidir i participar en aquelles decisions individuals i col·lectives que afecten el medi ambient.
Com és la teva feina a l’entitat?
Sóc vocal a la junta, que compta amb 11 persones. M’ocupo especialment de les activitats d’aprenentatge i servei, relacionades sobre tot amb el viver forestal, tot que col·laboro amb els altres projectes, com el grup d’activitats, o el grup d’activitats forestals (GAF), que són el principal grup de voluntariat ambiental de l’entitat.
En quins espais naturals actueu? Teniu espais en custòdia?
L’àmbit d’actuació és Catalunya, i de fet Depana continua tenint socis de tot arreu de Catalunya. Però és cert que actualment una gran part de l’activitat s’ha concentrat a Barcelona i el seu entorn. Tenim un acord de col·laboració amb el Parc Natural de Collserola, on fem accions mensuals a la Font del Gos, la Font de Santa Eulàlia i la Font Vella de Canyelles. També col·laborem a l’estació biològica de Can Balasc, també a Collserola, on fem un seguiment de les malalties que pateix l’ailant.
Al Maresme fem actuacions a Can Parcala, on tenim un vincle amb la Fundació Maresme.
El Baix Llobregat és un espai important per Depana. José Garcia, vicepresident de Depana, és presentat sovint per la premsa com “L’home que va salvar la Ricarda”. Un dels bucs insígnia de Depana és la part legal, i és justament al voltant del Delta on hem dut a terme moltes accions jurídiques, amb la col·laboració de SEO Birdlife. No tenim espais en custòdia, però Depana va rebre en donació d’una finca a Gavà, i actualment hi ha la idea de naturalitzar les parcel·les i recuperar una bassa.
A més a més, tenim l’acord amb Bosc de Turull, a Barcelona, on tenim el viver. Allí reproduïm les espècies autòctones amb una tècnica que evita l’enrollament de les arrels.
Hem fet accions d’aprenentatge servei a Santa Coloma de Gramenet, a la Serralada de Marina, i amb escoles del barri de Sant Andreu de Barcelona. Ens agrada molt el vincle que es crea en aquests espais entre els alumnes de famílies nouvingudes, que no tenen un coneixement del territori, amb la natura que els envolta, A més en alguns casos col·laborem amb tallers ocupacionals, i es crea, al voltant de la natura una bonica sinergia a tres bandes.
També fem accions a les fonts i amb la pedra seca a Molins de Rei. I amb les escoles del Pirineu duem a terme el projecte d’educació ambiental l’Os del Pirineu. A Castelldefels hem fet col·laboracions amb l’Olla del Rei, i amb el CEPA.
I a part, el grup naturalista organitza sortides a la natura i algunes accions de voluntariat a tot Catalunya.
Quins són els vostres projectes principals?
A partir del Grup d’Activitats s’organitzen projectes com les sortides naturalistes i les sortides marines GRISEUS, per la foto-identificació de cetacis a la zona Vilanova Garraf.
Dintre del Grup i ha ha el Grup d’Acció Forestal, que anomenem GAF, amb qui fem les accions a Collserola, al Bosc de Turull, i les accions d’Aprenentatge Servei.
Tal com hem dit, el bloc jurídic és molt important, fent accions de defensa del territori. També estem implicats en projectes de benestar animal, que lidera Marta Gumà.
Depana també porta la gerència del programa Parc a Taula, amb els parcs naturals de la Diputació de Barcelona. És un projecte que vol destacar els valors naturals, culturals i paisatgístics de la Xarxa de Parcs Naturals, utilitzant la gastronomia com a fil argumental i implicant els productors, elaboradors, cellers, allotjaments i restaurants arrelats al territori.
Duem a terme dos projectes específics d’Educació ambiental; sobre l’os bru amb les escoles de la Val d’Aran i sobre els animals exòtics amb escoles de Barcelona.
Quins són els principals problemes que us heu trobat? Quin aspecte us ha influït o condicionat més?
Depana va fer una elecció de funcionament intern. Manté una visió molt purista, de funcionament a base de voluntariat i pressupost limitat. I aquesta decisió comporta una complexitat de funcionament que no es pot negar. Fins i tot en garantir la continuïtat dels projectes quan algun voluntari/ària ho ha de deixar. A part, crec que hauríem d’enfortir el contacte amb el món universitari, que va a arribar a ser molt fort durant molts anys…
Quantes persones componen l’entitat?
Actualment som 940 persones sòcies, 11 persones a la junta, i un equip estable de 26 persones voluntàries. A part hi ha moltes persones simpatitzants que col·laboren de manera esporàdica…
Quin paper juga el voluntariat ambiental a la vostra entitat?
Tal com hem dit, hi ha una aposta per al funcionament a base de voluntariat intern. A part, hi ha el Grup d’Acció Forestal amb les seves accions de voluntariat ambiental, que és un dels punts forts de Depana.
Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?
Per la seva història i la seva trajectòria, Depana és una entitat coneguda per persones d’una edat, i també entre les institucions. Però potser a escala de carrer avui és poc coneguda, tot i que la reactivació de les amenaces al Delta del Llobregat li ha tornat a donar visibilitat.
Encara passa que entitats com Greenpeace i WWF són molt conegudes per les seves campanyes de comunicació, la premsa es fa ressò, mentre que les que entitats petites vinculades al territori no són tan conegudes.
Quins són els vostres projectes de futur?
La previsió és continuar amb el que fem, que com heu vist hi ha moltes línies de treball, ja que després de tants anys Depana té vincles i projectes amb molts àmbits.
Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?
Un moment significatiu per Depana va ser quan, gràcies a la nostra acció, la Unió Europea va enviar una carta d’emplaçament al Govern de Catalunya per la manca de cura en la conservació del Delta del Llobregat.
I en l’àmbit personal em produeix especial satisfacció el reconeixement que ha rebut la tasca duta a terme en Aprenentatge i Servei, que ha rebut premis dos anys consecutius: el premi a Aprendizaje i Servicio estatal, 2021, i el Premi Jaume Siurana de Civisme de la Generalitat.
