Una gran varietat d’actors desgranen la problemàtica i apunten possibles solucions a través d’un «Grupo Focal» organitzat pel MAPAMA.
L’estudi, disponible en aquest enllaç, desgrana la problemàtica de l’accés a la terra a l’Estat espanyol tot analitzant els diferents aspectes que hi poden interferir negativa o positivament:
- Polítiques de transferències de terra i ordenació del territori
- Polítiques agràries: PAC i normativa a Espanya
- Formació i accés a la professió agrària
- Iniciatives d’accés a la terra
- Finançament i fiscalitat
- Accés a la informació
Al llarg d’aquestes pàgines identifiquen i descriuen els principals obstacles associats a l’accés a la terra: la baixa mobilitat, la disponibilitat i assequibilitat de la terra, el preu de compra i arrendament i la seva inestabilitat, la desconfiança de les persones titulars cap a una compradora o arrendatària desconeguda, el valor afectiu de les terres, la tramitació onerosa i complexe, les implicacions fiscals, l’excessiu desemborsament necessari inicial, la manca de coneixement, la manca d’assessorament sobre models d’explotació, negoci o orientacions productives, un sistema d’ajuts de la PAC vinculat a la terra i patrimonialitzat, desconeixement sobre quines terres estan disponibles, manca de connexió entre la persona que cessa l’activitat i la que cerca incorporar-se al sector.
L’estudi també elabora propostes de modificacions de normatives, entre les quals destaquen que:
- El Plan Estratégico Nacional de la PAC post-2020 serveixi per definir adequadament el concepte d’agricultor i silvicultor genuí, ajustar ajudes per a joves agricultors, fomentar les inversions per a la compra de terres, fomentar l’accés als recursos més enllà de la terra, fomentar el cessament anticipat i evitar la comercialització indeguda dels drets de pagaments bàsics.
- En el marc de la Ley 19/1995, de 4 de julio, de Modernización de las Explotaciones Agrarias, s’ajusti la definició de «agricultor professional» i la determinació de «explotació agrària prioritària», es realitzin determinades modificacions relatives a la fiscalitat, ampliar l’abast de la llei per tal que inclogui el sector forestal.
- S’incrementin els incentius de la titularitat compartida i es visibilitzi aquesta figura, en consonància amb la Ley 35/2011, de 4 de octubre, de Titularidad Compartida de las Explotaciones Agrarias.
- Es modifiqui la Ley 49/2003, de 26 de noviembre, de Arrendamientos Rústicos per tal d’exigir degudament que els contractes es materialitzin per escrit, ampliar la durada mínima, fomentar els arrendaments a llarg termini, fomentar els arrendaments amb opció a compra, disminuir els impostos relatius a la cessió i establir mesures de protecció per ambdues parts.
- S’implementin de facto els contractes territorials d’explotació, contemplats en el Real Decreto 1336/2011, de 3 de octubre.
Seguidament, l’estudi assenyala mesures que cal emprendre més enllà de l’àmbit normatiu, com les relatives a la generació i accés a la informació o a la formació.
Des de la XCN valorem positivament l’esforç posat en l’estudi i procurarem aprofundir i comprendre genuïnament el seu contingut per tal d’articular millor les diferents tasques que tenim sobre la taula en matèria d’accés a la terra i desenvolupament rural. De totes maneres, trobem a faltar en l’informe una aposta clara per a la transició cap a sistemes alimentaris més sostenibles. Caldria parar especial atenció a resoldre les dificultats específiques d’accés a la terra (i d’existència en general) que troben els projectes productius amb més valor socioambiental. Així, considerem que les polítiques d’accés a la terra han de ser coherents amb els reptes socioambientals actuals, amb altres polítiques i plans i, en essència, amb la necessitat d’idear un model productiu ambientalment sostenible i socialment just. És clau fomentar l’accés a la terra especialment per aquelles activitats que s’insereixin en el teixit socioeconòmic local, generin aliments variats i adequats al context, utilitzin canals de comercialització curts, minimitzin activament els impactes ambientals (reduint insums, fomentant l’heterogeneïtat d’hàbitats, etc.) i no comportin impactes negatius en altres països. En resum, fomentar l’accés a la terra per a l’agroecologia.
