La mirada transversal és la que caracteritza a Joan Cartanyà, enginyer montblanquí de 65 anys que sempre ha compaginat l’electrònica amb l’interès per la natura. Com a pagès, fent agricultura ecològica o, com deia el padrí “agricultura amb sentiment”; com a aficionat a la geologia, i gràcies al vincle amb les entitats ambientals de la Conca de Barberà. Avui des de la cooperativa sense ànim de lucre Reboll.
La llavor de Reboll va ser al Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà, entitat nascuda als anys 70, de caràcter naturalista, membre de la Xarxa de Custòdia del Territori des de la seva creació. El 1993 va sorgir, dintre de l’entitat, el Centre d’Educació ambiental Reboll, amb seu al Museu Comarcal de Montblanc, que va estar molt actiu durant anys amb activitats amb escoles. Com moltes entitats de llarg recorregut va tenir una trajectòria intermitent amb períodes d’estancament per manca de relleu. Durant un període en Joan també en va ser president: feien voluntariat, educació ambiental, i sobretot molta divulgació i molta defensa ambiental. I uns anys després algunes persones relacionades amb el Centre van decidir trobar una fórmula per donar continuïtat a les tasques del Centre d’Història Natural, creant una cooperativa de treball per fer activitats, fer estudis i projectes, voluntariat i també ecoturisme i turisme regeneratiu…
Com va néixer l’entitat?
El juliol 2020, després de la pandèmia, 4 membres del centre d’Història Natural vam crear la Cooperativa Reboll. En un primer moment també el CHNCB en va ser membre.
El Centre d’Història Natural no tenia cap persona alliberada, i la nostra idea era anar més enllà en les tasques del centre, donant continuïtat, amb persones que poguessin estar dedicades a fer projectes.
Quina és la seva missió?
Intentar contribuir a valorar els aspectes ambientals de la comarca de la Conca de Barberà. Perquè la ciutadania valori aquest patrimoni que té, primer l’ha de conèixer i estimar.
En quins espais naturals actueu?
Fem actuacions a la Conca de Barberà, però també algunes al Baix i Alt Camp. Actuem al Paratge Natural de Poblet i en sectors que potencialment formaran part del futur parc natural de Muntanyes de Prades.
Quins projectes dueu a terme?
Combinem el voluntariat ambiental, l’educació ambiental i l’ecoturisme
D’una banda gestionem el voluntariat ambiental del Paratge d’Interès Natural de Poblet, amb un projecte sobre boscos mediterranis, on abans actuava el Gepec. Ens va cridar l’atenció que al voltant d’un 75% de les persones voluntàries que participen d’aquestes jornades provenien de fora de la comarca. Això ens ha fet treballar per implicar la gent del territori en les actuacions.
D’altra banda fem fet campanyes d’educació ambiental a Montblanc. En els nostres projectes hem incorporat dos elements, una mirada transversal, a partir de la qual parlem de medi ambient de l’art rupestre o des de la història, per exemple, i també la gamificació.
Per exemple, a Montblanc hem dissenyat un escape room basat en les riuades històriques de la ciutat: parlem de geografia, natura, d’història…de la manera en què les diferents societats se n’han anat relacionant i adaptant a l’entorn… I el mateix quan expliquem l’art rupestre que hi ha al territori a partir dels ecosistemes: l’art esdevé un pretext per parlar de l’evolució del paisatge d’ençà que els humans hi hem incidit…
Creiem que cal integrar el patrimoni natural amb el cultural i fugir de la dicotomia de ser “de ciències o de lletres”…
I també feu ecoturisme?
Sí, hi apostem per l’ecoturisme, per diversos motius. D’una banda, és que ens permet arribar a persones que potser no s’haurien plantejat mai anar a fer una activitat ambiental, i que estan “menys sensibilitzades” que les persones que responen normalment a les crides d’educació ambiental i de voluntariat.
Aprofitem el moment de lleure, d’oci, de què estan gaudint i passar-ho bé per explicar el context ambiental.
De l’altra, també ens serveix per captar recursos per la conservació. A qui fa ecoturisme els expliquem que una part de l’import del tiquet que paguen es destina a projectes de conservació, on es pot participar en jornades de voluntariat, com per exemple el projecte Basses Amigues amb el que estem creant punts d’aigua per fomentar biodiversitat. A qui fa ecoturisme els hi expliquem el projecte mentre gaudim de l’experiència, visitant un lloc. És el que s’acaba anomenant turisme regeneratiu.
Dintre del projecte d’ecoturisme hem desenvolupat propostes universals, és a dir, inclusives, on puguin participar persones amb capacitats diverses sense haver-se de segregar en un altre grup.
Com és la teva feina a l’entitat?
Soc un dels socis fundadors. Dues persones hi treballen a jornada completa, la tercera una jornada parcial i la quarta de moment ens assessora des de fora, com a enginyer forestal. També treballen dues estudiant de ciències ambientals. Faig molta tasca administrativa i gestió de projectes. Els projectes els dissenyem en equip, i tal com he comentat hem incorporat la gamificació a l’educació ambiental. A part també faig guiatges. A l’equip tots són molt més joves que jo. Fins als 59 anys vaig fer d’enginyer i de pagès, i ara crec que els hi puc aportar trajectòria acompanyar-los en el que pugui amb les experiències que he tingut.
Teniu espais en custòdia?
Com a Reboll encara no en tenim, tot i que tenim alguns contactes. Estem converses amb una finca de permacultura, per a la gestió forestal. Ens interessa molt el tema fluvial, perquè la qüestió de l’aigua ens preocupa bastant, i la custòdia agrària.
Val la pena la mirada transversal.
Quins són els principals problemes que us heu trobat?
Sempre els mateixos: és a dir l’estabilitat econòmica, el finançament. El nostre repte és buscar iniciatives que ens facin no dependre d’administracions i de subvencions.
Quin paper juga el voluntariat a la vostra entitat?
Tenim un grup de voluntariat que rep constantment les nostres crides. Molts van entrar en contacte amb nosaltres a partir de les jornades dels boscos mediterranis o amb les jornades Basses Vives. Un dels nostres propers objectius és precisament crear el Pla de Voluntariat amb una programació estable.
Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?
Crec que costa molt arribar fora del que és la gent ja motivada.
Intentem estar molt presents a xarxes i a la premsa local, però ens costa. Tenim com a objectiu arribar a la gent del territori. I ho estem treballant a partir de les escoles i de les famílies: ens agradaria que cada comunitat escolar pogués tenir una bassa apadrinada.
Quins són els vostres projectes de futur?
Treballar a fons l’aigua, a la Conca de Barberà, perquè ens fa molta por que s’acabin exhaurint els aqüífers. Hem de treballar perquè tothom sàpiga que no podem continuar utilitzant l’aigua com fins ara.
A part, l’any vinent se celebra el 40 aniversari de la declaració del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet i estem programant activitats, també jornades de voluntariat.
Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?
Les proves d’activitats d’ecoturisme universal. Va ser molt emotiu adonar-nos com efectivament cada persona va poder gaudir de l’activitat, va buscar un espai natural accessible amb cadira de rodes, i una activitat sensorial que van gaudir també persones invidents o amb discapacitats psíquiques. També en aquest cas vam construir un joc, al voltant d’un suposat tresor amagat d’un monjo de Poblet