L’enquesta, realitzada a més de 730 persones a través d’entitats ambientals de cinc comunitats autònomes, inclosa Catalunya, demostra que la ciutadania rebutja el copagament privat i reclama que la protecció de la natura es financi amb impostos.
La ciutadania ho té clar: els rius no són espais per a l’explotació, sinó un patrimoni natural que es troba en estat crític i que s’ha de protegir de manera urgent. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi sociològic elaborat en el marc del projecte Fluviatilis, que ha analitzat la percepció, els usos i el compromís ambiental de la població respecte als ecosistemes fluvials. Els resultats complets de l’estudi ja es poden consultar de manera íntegra en un document digital.
L’estudi, que ha comptat amb la participació de 732 persones, es va difondre a través dels canals de comunicació de cinc entitats ambientals ubicades a Catalunya, Galícia, Cantàbria, la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia. Tot i que la mostra reflecteix un perfil d’usuaris amb una sensibilitat ambiental prèvia, les dades recollides dibuixen una radiografia molt potent sobre les demandes de la societat civil. Un aclaparador 98,5% dels enquestats afirma que s’haurien de dur a terme actuacions immediates de conservació als rius.
Una exigència directa a l’Administració
L’estudi posa sobre la taula una paradoxa molt interessant en l’àmbit de l’economia ambiental. Quan es pregunta als ciutadans com estan disposats a col·laborar, la immensa majoria opta per l’acció directa: el 79% de la mostra s’ofereix de forma voluntària per a jornades de restauració i projectes de ciència ciutadana, i un 47,8% faria activisme i incidència política.
En canvi, un rotund 65,8% dels enquestats rebutja l’opció de contribuir econòmicament a un hipotètic fons privat per a la conservació dels ecosistemes fluvials. Els motius al·legats pels ciutadans desmunten qualsevol ombra de desinterès: el 57,4% sosté que és una obligació dels organismes públics posar-hi els recursos i un 29,7% defensa que aquest cost ja hauria d’estar cobert pels impostos ordinaris.
Aquesta línia de pensament es referma en l’última pregunta de l’enquesta, on el 94,9% dels participants es mostra d’acord o molt d’acord en què les administracions públiques han de destinar més recursos pressupostaris a les entitats mediambientals que treballen sobre el terreny.
En definitiva, l’informe mostra un perfil social que vol un model de co-gestió per als seus rius: els ciutadans estan disposats a donar el seu temps i el seu esforç físic, però exigeixen que la responsabilitat financera i estructural recaigui de manera inqüestionable sobre l’Estat.